×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llest |
Freqüència total: 2172 |
CTILC1 |
Pasífae amb el toro, regal de Posidó: el brau, tal vegada disfressa del | llest | Zeus, en complicitat amb el germà. Pasífae, que jo recordi, no es va | i menjava fins a emplenar el ventre a seny i més enllà. Però era fidel i | llesta | , posseïa un agut olfacte i va assenyalar, amb grinyols i clapits, on era | esment, de càncer de pàncreas: a tot estirar, en un parell de mesos, | llest | . "Va treballar, però no va omplir cap bossa. No va gastar mai gaire | les hortes va formant-se el gra, misteriosament. El padrí de Mila estava | llest | del treball de les terres. Ja eren al juny, i s'acostaven els dies en què | a la paret esquerra, davant del passadís, perquè s'airegés, i una vegada | llesta | , hi foren traslladats els mobles de la noia: la calaixera, les cadires, | que continuen obstruint les estretes avingudes i on els venedors més | llestos | a plegar carreguen les caixes plenes i tancades. —Si encara deu quedar | mateix. Potser Jeroni no s'equivocava, doncs, quan escrivia: ...Ja està | llest | . El tinc sobre la taula i me'l miro i remiro amb un èxtasi absolutament | plegà curosament les mànigues damunt l'esquena i el doblegà en dos plecs: | llest | per desar-lo. Una flaire de perfum fresc, olorós de camp li entrà pel nas | de vuit —com és costum en les goletes— encara carregàvem. Un cop estigué | llesta | la mercaderia començàrem a embarcar passatge; la majoria, mestissos i | adéu flor. /Roser\. [(Pel farcell de roba.)] Té, ja està | llest | . No et falta res? /Amèlia\ No, gràcies. [(Pausa breu. | claus dels canteranos i del caixonet de les joies. Na Remei és menuda, | llesta | , amb posat d'ingènua. Coneix tot Ciutat. Diuen que no és jove ni ho ha | m'assegui al teu costat, fins que me'n treguin?), que | llesta | d'exàmens, demà a la una, veurem baixar de l'autobús, | jutja, i no t'empesquis que ara en pugen de gaire més | llestos | que jo. Però tornem al meu heroi. Era un xicot dels que ara | que d'aquest noi bestiolet, tu que ets una mica més | llesta | que aquelles pobres noies meves procures | és que les noies del meu temps real, eren també més | llestes | , i aquelles noies que dic meves ja són d'una mica més | en el seu ull el retret que no confiàvem que fos tan | llesta | . Una rialla li dirà que poc hem temut. Si ara ens premen altres | cregut a mi; un cataplasma per l'histèric en la boca del païdor i... | llestos | . Ah, sí! Què tant punxar i tanta morfina! Merceneta. Vindrà, | capçalera! La mare, res; "un pegat per l'histèric a la boca del païdor, i | llestos | ". No l'abandonis a l'Ernestina, Víctor! Víctor. [(Amb gran | Júlia. No l'inquietis. Així que la Merceneta estarà | llesta | de la cuina li direm que se l'endugui a descansar. [(En Víctor tracta | sempre. Li volia explicar que havia renyit amb en Pere, que tot estava | llest | . Ens vam asseure en un banc de pedra en un racó perdut, entre dos arbres | entre mans. En Mateu estava a punt d'acabar la cuina. Una altra tarda, i | llesta | . Tota de rajola blanca fins a alçada de braç. I el damunt dels fogons, de | de la banda de fora. Li vaig dir que no ho sabíem... quan el pis estaria | llest | . —Que us falta gaire? Li vaig dir que no li ho podia dir perquè depenia | aleshores eren covadors deixats pel pare de l'aprenent. I quan tot estava | llest | en Quimet va preguntar si havia sobrat pintura blava i li vaig dir que sí | no tindria la roba feta a l'hora de casar-se i que volia tenir-ho tot | llest | i no haver de donar ni un punt més mai més i en el moment d'haver-se casat | més sensible d'aleshores. Pilar Romaní opinava que el bo i millor estava | llest | , que els literats escrivien perquè no els entengués ningú, que la pintura | per aturar-les i per acabar-les, i creia que, un cop guanyades, tot era | llest | , i els exèrcits —o el que en quedava— tornaven pacíficament a casa, i | vaig escriure els sis darrers capítols de la novel·la i la vaig deixar | llesta | , amb una seguretat en el que escrivia que em va sorprendre a mi mateix, i | antibiòtics. Però, quan feia dies que no tenia febre i ho donàvem per | llest | —si bé en Torné li aguantava el tractament per assegurar-se'n—, es va | i m'havia dit que li agradaven més els d'en Manel. Jo deia que molt bé, i | llestos | . Però la barreja de fermesa i de timidesa amb què solia parlar la | pera evitar una sorpresa fins allavors no temuda. Capitol IX Ja | llest | dels exámens, era 'l dijous, en Lluís escrigué á sa mare fentli á saber | Llensada la vista á la sòrt, ovirá una dona qu' emprenía l' acera, | llesta | com una dayna, girant continuament lo cap com si s' escabullís d' algú. | un més de la colla, tan cadell com nosaltres. —Anem tots! Ja està | llest | ! —ens diu tot fent un sospir de satisfacció. No ens vol explicar com ha | cara a cara a la taula del seu despatx. Quan ell tenia una estrofa | llesta | , me la passava. Jo la transcrivia al paper, de voravius daurats. Com que | emmuradat, ni finca de ningú. En això de furtar, alguns esdevinguérem tan | llestos | com el mestre. Ens distribuíem en grups, talment una mena de guerrilles, | un poeta. Difícilment en farem un polític, un conductor d'homes, un | llest | en afers, un aprofitador de la gent o de les coses. El més probable és | contrabandistes dirigida per un capità valent i enamorat d'una donzella | llesta | i ben plantada, rica i novel·lera, que ha estat robada pel seu enamorat. | part, estaba completament per terra. Alli no 's miraba si una era ó no | llesta | pe 'l treball; sino si era guapa ó lletja y si agradaba á l' amo ó al | cosas de casa meva. Jo á casa hi rebo qui vull y... res mes. Are ja está | llest | ; ab aixó fassi 'l favor de passar la porta, si es servit. La Filomena | rato. Pep. Milló. Xich. Hi há massa feyna. Quant tens | llesta | una fornada vés á la botiga y véntla; tot depressa, á corre cuyta vés del | por que m' hi oposi que la mosca que s' hi posi ja pot dir que está ben | llesta | . [(Transició.)] Calla! Qu' he sentit! grinyola! [(Va á buscar | o amb fuet d'escorpins, si trigues gaire, et faré anar més | llest | , o horror insòlit t'amollarà aquest dard, per tal que sentis | jo, aleshores, ¿què hauria pogut fer si no seguir-la, | llesta | , i així invisiblement enduta? Al peu d'un plàtan et vaig veure | per primera vegada; amb belles gales la Terra, | llesta | , somrigué atractiva; s'esmunyien nedant dins l'aigua els | que fóra a llur recer cap al migdia i ho tindria tot | llest | per a llur àpat i el repòs de la tarda. Oh decebuda, | hi, doncs" féu Eva, i ell, menant-la-hi, s'arrossegà, molt | llest | , formant anelles, i es fingí dret, per a l'engany tan prompte. | diabòlicament. —Ens n'anem? —vaig fer amb alleugeriment—. Tot està | llest | ? —Tot! —féu Zorbàs, donant una patacada a la butxaca superior de | digues... —Ha rebut un telegrama d'Atenes. Els vestits de núvia estan | llestos | , les corones, els escarpins, els confits estan ja embarcats, ja vénen... | sortir guanyant! S'apropà a l'abat: —Reverendíssim abat —digué—, tot està | llest | per a la cerimònia. Que la Verge beneeixi la nostra obra! El sol ja era | pugui reconèixer el seu cos i entrar-hi. En poques setmanes quedà | llesta | la vida de Zorbàs. El dia que la vaig acabar, seia també, a la tarda, a | flor de muntanya i de posat discret, us veig encara, us veig, | llesta | , viva i endressada, perqué m'heu donat pinyes, quan eri |
|