×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb lletania |
Freqüència total: 375 |
CTILC1 |
manca d'esperança. Amb tot, acompanya aquesta gemegosa palinòdia amb una | lletania | d'elogis i bons auguris per l'empresa redemptora d'Erasme. No crec que | estranger. On viu, exiliat, el Déu antic dels pares. | Lletania | Per als infants mentides. Per als amors | gats. Mai una difunta no se n'ha anat a l'altra vida acompanyada d'una | lletania | de veus més desarrapades i d'una indignació tan fresca i tan directa. El | seva gran veu de tro que és el dolç terror de les devotes en cantar les | lletanies | de l'hora conventual, augura a la nova mestressa Muntanyola una estada | vergonyosa, li estremien la carn pansida. Dedicava a l'absent enyorat una | lletania | de mots dolcíssims, balbucejats a poc a poc, la galta contra el coixí. | que jo, dita una resposta cordial, em vaig apartar del grup per rompre la | lletania | que —potser m'ho va semblar— feia una mica de nosa, per no dir de gelosia, | punt l'estava comiant pera que se 'n anés á casa, amohinantla ab una tal | lletanía | d' ordres y contrordres qu' era impossible recordar sense ajuda de | jo meteix á pendre part. Finalment, quan ella havía apurat tota la seva | lletanía | d' insults é improperis, vaig pendre la paraula jo ab la major sanch | ha demanat al nostre Senyor, amb frases llatines i amb tonadeta de | lletania | , la gràcia de la pluja, si és que als bancals de sembradura els manca la | s' acostaba algú, y com qu' era un comediant acabat, deixaba anar una | lletania | tal de llástimas i miserias, qu' era capas d' enternir al home mes dur de | de l'Anticrist. Després, refeta, diu que de sobte em va engegar una | lletania | d'insults i de mots ofensius, que devien ésser tan feréstecs, que la | deixar sense orelles. Les declaracions que ha sentit formen tan llarga | lletania | , que no hi hauria prous mots ni prous lletres pera escriure-les, fent de | amb la il·lusió, un pelegrinatge devot, és resar amb els ulls una | lletania | fervorosa. Demés, arreu apunten campanars de llogarrets i vilatges, uns | heu. Tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una | lletania | de consideracions enfavades i ridícoles. Tan aviat fa un gest de flexible | —Aire, Roc! Vés cantant, que això m'agrada. —I si t'hi afegís la | lletania | , repitera? —Potser me'n cansaria, si tant ne fesses. La Madalena i en Roc | Estabilitat i distinció. Govern i evasió. Així aniríem confegint la | lletania | del dolç morir d'aquest mediterrani de la dolça França. Artur Shnitzler | veus misterioses, creixent i minvant com el mormoll d'un responement de | lletanies | per les rebomborejadores cavitats d'una vasta església. I al cap de poca | de l'Església enfront al tràgic culte del Crucificat, l'exaltació de les | lletanies | i lloances hiperdúliques en predomini sobre la narració sòbria de | i la del poble i la del país! Guardeu-nos de pendre mal! Heus aquí una | lletania | que no s'acaba mai. També els senyors de ciutat cal que l'aprenguin i la | roques? I per tal que se'n convenci, ell que es posa a cantar, a tall de | lletania | , totes les nomies dels peixos d'aquestes aigües. Prou se les sap de | amb la somniosa sonsònia que fa el vicari a la trona mentre va dient les | lletanies | del rosari corejades per una borrosa negror de padrines i un xiroi esbart | de vosaltres que sou tan savis i humils que preferiu desgranar la primera | lletania | de la vostra amor lluny de la rampoina del món i de les mentides dels | braç, tota lenta i extasiada, mastegant ventura i barbotejant incoherents | lletanies | a la nit dolça i a l'astre de l'amor que ens guiava els passos. Quina | qui no acabava d'arribar mai, mai... Jo la deixava esbravar. Aquella | lletania | possiblement anava per mi, però no em feia fred ni calor. Lydia, | la porta! Desapareix i deixa la porta oberta. Es torna a sentir la | lletania | . Jo m'exalto i dic: —Vaig a comptar fins a tres. Si, mentrestant, no | un pare que tenia cinc fills, com jo, i que els feia dir cada nit aquesta | lletania | : Cataluña, la soberbia, muy duro lo pagará; es un bicho cornigacho | per un gran claustre solitari. El passeig se'ls féu curt. Acabada la | lletania | , se'ls esvaí de cop i volta l'ambient d'ombres i besllums verdeloses que | que moltes de les fulles col·leccionades, a sota tenien tota aquella | lletania | de noms, es va avergonyir, perquè pensava que a la seva col·lecció de | La geografia política d'Espanya per orde alfabètic i recitada en un to de | lletania | . La lletania pren. De no molt lluny, respon un chor de veus més fresques. | política d'Espanya per orde alfabètic i recitada en un to de lletania. La | lletania | pren. De no molt lluny, respon un chor de veus més fresques. Són les | /Ibérica, Penibética, Vasco-Cántabra, Carpeto-Vetónica\... La | lletania | geogràfica es va desplegant amb la majestat d'una pregària alterna. Les | i tremolor volia la Mare-de-Déu que jo la lloàs en llatí i li cantàs | lletanies | . I que li digués Vida i Dolçura, Rosa mística, Estel d'auba i Porta del | al monestir, podríem afegir a la fi de totes les invocacions de la | lletania | : /Regina montis lucani, ora pro nobis\: "pregau per nosaltres, | de gràcies catòlica esplendeix, també, com en el propi Maragall, amb una | lletania | completa de termes de regraciament. La Doxologia hi té ressons directes i | llar, tota l'obra del Poeta i per a la qual aquest ha escrit tota la seva | lletania | de tendreses. I si el "Càntic serè" és la confessió, en | de la "Oda" es transforma en la "Lloa" en familiar | lletania | poètica, on té "cada dia el seu afany", cada mes la seva | històric ni una sistematització cíclica; és una rítmica, però esqueixada | lletania | patètica, amb vibracions còsmiques, amb profundes moralitats humanes, amb | efusió espiritual de tots, de xics i grans, fou resat! Seguí al Rosari la | Lletania | i, finalment, tothom a peu dret, els Goigs i la Salve Regina cantada. I | hi està artísticament representat un dels títols o advocacions de les | Lletanies | Lauretanes, o de la Mare de Déu, de les quals constitueix una completa | que: "L'única cerimònia notable que en ella es celebra és el cant de les | lletanies | , que té lloc el dia primer de maig, i entona el poble en processó, | del Sant Crist i en el curs de la processó alternaven el cant de les | lletanies | majors amb les jaculatòries, que donaven tanta popularitat a la | i repiquen per la festa, i comencen les veus dels capellans la vella | lletania | , que els orfenets acompanyen ab les seues veuetes clares, que salten per | que tiraven elles ab ràbia, a l'ensems que els farcien les oïdes ab una | lletania | que va ésser lo que riure de tots los que els topetaven. —Toca avant, | de tota classe de cançons, oracions, romançades, auques, col·loquis i | lletanies | ; ella sabia la malaganosa cançó del batre, les dites i ditxos de | a l'ànima —cap veu, cap crit, cap més so trencant aquella estranya | lletania | gairebé imperceptible. Zeni, espolsada la impressió dels preparatius de | bastó de ferro ensangonat, Agustí s'aturava a cada síl·laba, una monòtona | lletania | perduda en l'aire:) —No t'ho mereixes. No t'ho mereixes... Helena havia | . —Quina pau! Quina fresca dins el pit!, —anava repetint en Joan, com una | lletania | represa de nou. Les dones se l'escoltaven encisades. El veien content i | de l'home un seguit d'altures que ell anomena devotament a guisa de | lletania | , i que presideix el venerable i llegendari Canigó. De llevant a ponent | grandíssima indignació quan, en el moment culminant de la seva inspirada | lletania | , algú tustà a la porta; i encara més quan veié del que es tractava: era | d'or, eren els signes més visibles de la seva demència... Ah! i l'eterna | lletania | , confegida a baixa veu, sempre que pensava en el seu marit o es parlava |
|