×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb lletra |
Freqüència total: 13248 |
CTILC1 |
Pulcre Trompel·li. "I el cas és que tampoc no segueixen al peu de la | lletra | el text que han triat." "Oh tu, que sojornes als jardins, els companys | a cabdill hi ha només, al nostre llenguatge, la diferència simple d'una | lletra | , i els esdeveniments embolicats deriven sovint d'orígens senzillíssims. | ni aquells de la pàgina en blanc, amb algunes ratlles i unes quantes | lletres | en un bocí de racó, pels quals, si els encetava, sospito que se'm | estretors. La mare vivia consagrada al fill; ella li ensenyà les primeres | lletres | , i en aquells dies a penes es separava d'ell un moment. Ja grandet, Maria | taques, greixosa, i tot ell empestava de males olors. Era aficionat a les | lletres | —encara que en ell dominava l'afició al vi—; componia versos detestables | vegades serà, la seva, una cançó forçada; sovint és una cançó sincera. La | lletra | parlarà de la pàtria, de l'enemic, de la victòria. La música, | seu davant. Ell, en les seves cambres provisionals d'humanista, d'home de | lletres | transhumant, escrivia i escrivia, perquè escriure era el seu ofici i la | no són ja les de l'època d'Erasme. Davant el conflicte actual, l'home de | lletres | —almenys, l'home de lletres d'Occident— es troba en una posició prou | Davant el conflicte actual, l'home de lletres —almenys, l'home de | lletres | d'Occident— es troba en una posició prou semblant: de tota manera, ara no | a l'estat de coses constituït. Una bona part dels nostres homes de | lletres | —els que inspiren aquesta reflexió— s'ofenen si se'ls retreu la seva | és un talent estrany a la família literària. Entre els homes de | lletres | no trobarem mai un heroi. Hi ha hagut, i hi ha, descarats —com Villon, | philosophia Christi—: ataquen, de més a més, les "bones | lletres | ", és a dir, en equivalència moderna, la cultura. Erasme està segur de | s'atrevirà a discutir-li-ho—; està segur, així mateix, que les "bones | lletres | " renascudes són, en si, un valor, un dels més alts valors de què la | I sens dubte el mot exacte a reportar ací és: llibertat. L'home de | lletres | actual mai no ha deixat de pensar-hi. Erasme sentia els sectarismes al | de la forma i del pensament; de l'altra banda, volent convertir l'home de | lletres | en un propagandista, en un apòstol de la secta, reduint-lo al seu | que siguin les seves convergències amb el partit revoltat, l'home de | lletres | dubta a afiliar-s'hi: la seva agregació el portaria a dimitir d'aquella | Només si té garantida la seva llibertat —interior i exterior— l'home de | lletres | es creu en possibilitat de seguir sent home de lletres. Aquesta | l'home de lletres es creu en possibilitat de seguir sent home de | lletres | . Aquesta llibertat, de més a més, avala el seu rendiment professional. | ha que sí que busquen aqueixa evasió; però d'aquests no parlem. L'home de | lletres | actual no és, ni se sent ni es vol estrany a les qüestions vitals del seu | es manté igualment fora del luteranisme. D'aleshores endavant, l'home de | lletres | europeu aspirarà a conservar l'autonomia, a augmentar-la, erigint-se així | a ésser-li favorables o desfavorables." Copio el Fabra al peu de la | lletra | . Com sempre, el Fabra no defrauda: és concís, complet, encertat. Doncs | el que llegeix per vocació o per obligació, crític o historiador de les | lletres | , que, per bé que en el fons participa del caràcter d'un dels altres dos, | una idea de ministre. Sospito que la subscriurien al peu de la | lletra | una gran quantitat de persones, de totes, les més diverses i | Renaixement, ha afectat profundament la moral professional de l'home de | lletres | . Sempre, sens dubte, l'obra literària ha estat o ha tendit a ser | Del Romanticisme fins avui, en el món occidental, les arts, les | lletres | i el pensament han continuat reflectint els avatars —crisis i | de les minories lectores alteren l'estatut del literat. L'home de | lletres | medieval havia viscut, si era ric, de les seves rendes, i si no, de la | no valia la pena d'esmenar-li la plana: bastava reproduir-lo al peu de la | lletra | . "Je prens mon bien où je le trouve", deia encara | he d'anar dret tot el viatge. Al carrer de l'Escorial unes grans | lletres | roges en una paret: Asesinos del PSUC, estáis manchados con la | d'un dels dos bàndols. Cap al tard he anat a la Institució de les | Lletres | Catalanes, on saludo Díez-Canedo, que ha estat, fins fa poc, ambaixador a | perquè accepti d'ésser nomenat membre adjunt de la Institució de les | Lletres | Catalanes. Torno a Viladrau. Pel camí he llegit l'assaig de Maritain | xiula dalt d'un castanyer nu, o bé s'alça una cadernera pintada, miniada, | lletra | viva de color en el llibre grisenc i glaçat del paisatge. Aquesta tarda | un gran aclaparament entre els intel·lectuals de la Institució de les | Lletres | Catalanes. A migdia hi ha molta gent al Passeig de Gràcia, al tebi sol | llana desfent-se pels fondals mig en ombra. Porto a la Institució de les | Lletres | el Coleridge i la Tria dels meus versos. A la una, quan | i de crisi. A l'entrada d'un carrer, una gran bandera vermella i unes | lletres | blanques: {¡Vivan las B·I·! Saludo fraterno}. Però encara, en | Quin sentiment estètic revelen certs documents medievals! Els marges, la | lletra | , tot té noblesa i equilibri. A la tarda vaig al Pujolar. Tornant veig | més plenament la pròpia essència en la seva obra de pensador —en les | lletres | , les crítiques, els llibres en prosa— que en la seva poesia. En la poesia | no forçar les coses mentre durava l'enrabiada. —Ah, sí! Traça unes grans | lletres | espaiades que corren d'un extrem a l'altre de paper, es canvia el | la seva materialitat reduïble a allò que en termes corrents en diríem la | lletra | . L'estructura... —Prou! —els talla el guàrdia—. Fa una setmana que no puc | . No cal consultar-lo, però: el recordem bé, oi? —Al peu de la | lletra | —assenteixen els altres. —I jo també —fa el guàrdia. —Ja ho veieu —diu | estima l'altre." Hi passa els dits, acariciant els menuts solcs de les | lletres | dibuixades en un mur que aleshores encara era tendre, i unes llàgrimes se | sol amb el noi que continua copiant els textos del cançoner amb la seva | lletra | ampla, una mica inhàbil i vacil·lant, però clara. S'asseu a l'altre cap | invisible darrera un núvol de fum, clava un cartell a la paret on en | lletres | llargues i voluminoses s'assegura que és prohibit de fumar. Sota, hi ha | porta de la casa, on distingeix un petit rètol de llauna, daurat, on unes | lletres | negres diuen: "Administració." La porta s'obre d'una estrebada i l'home | llambregades distretes que només veuen els colors dels plecs atapeïts de | lletra | menuda; blancs, blaus, verds, negres, grocs, lila, carbassa... | el torna a plegar i el parteix de nou. Després escriu ràpidament, amb una | lletra | menuda i econòmica. Quan l'hi allarga, diu: —No us podré acompanyar. Ja | mirall a la dreta del qual veu un timbre negre sobre una placa blanca amb | lletres | igualment negres: "pitgeu." Ho fa i es comença a treure l'americana. | veu que omple un full ample, quadrat, on hi ha uns quants buits entre la | lletra | impresa. —Tot ha estat previst —li explica sense deixar d'escriure—. | al munt—: I podríeu dividir aquests papers en els seus components, les | lletres | , classificar-les curosament i establir un registre que permetés | tan desmesurats l'un com l'altre i que no podem prendre al peu de la | lletra | . Les seves virtuts i els seus defectes devien ser tan específics del seu | Continuava les llargues pàgines de còpia, i anava aconseguint una | lletra | , pulcra i gronxada que era l'orgull de Mossèn Basili. Xop ja de |
|