Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cosa són de temps coneguts i per tothom. Es tracta d'una anotació de la	lleuda	de Cotlliure on, entre altres disposicions preses l'any 1249, es
Parlà Jahvè a Moisès, dient: —"Parla als fills d'Israel que recullin una	lleuda	per a mi: de tot home, a qui son cor farà volenterós, preneu-ne la meva
per a mi: de tot home, a qui son cor farà volenterós, preneu-ne la meva	lleuda	." "I aquesta és la lleuda que pendreu de cadascú d'ells: or i argent i
son cor farà volenterós, preneu-ne la meva lleuda." "I aquesta és la	lleuda	que pendreu de cadascú d'ells: or i argent i coure; i porpra blava i
declararàs ésser cosa sagrada: el pit del brandament, i la cuixa de la	lleuda	que fou brandada i lleudada." "I serà això per a Aaró i per a sos fills,
a sos fills, segons estatut eternal, de part dels fills d'Israel. Car,	lleuda	és això, i lleuda serà, de part dels fills d'Israel, de llurs sacrificis
estatut eternal, de part dels fills d'Israel. Car, lleuda és això, i	lleuda	serà, de part dels fills d'Israel, de llurs sacrificis de pacificació:
fills d'Israel, de llurs sacrificis de pacificació: ell és així com una	lleuda	d'ells per a Jahvè." "I les vestidures santes, que ara són d'Aaró, seran
ell en les vostres gèneres. Cosa molt santa és ell per a Jahvè." La	lleuda	de Jahvè [XXX: 11-16] I parlà Jahvè a Moisès, dient: —"Quan
recompte, flagell no vingui en mig d'ells." "I això haurà de donar de	lleuda	a Jahvè tothom qui passarà pel recompte: la meitat d'un sicle, segons el
que és de vint òbols per sible: la meitat, doncs, d'un sicle és la	lleuda	de Jahvè." "Tothom qui passarà pel recompte —del nat de vint anys en
qui passarà pel recompte —del nat de vint anys en amunt— donarà la	lleuda	a Jahvè. Ni el ric haurà d'augmentar ni el pobre haurà de minvar de la
ni el pobre haurà de minvar de la meitat d'un sicle en donar la	lleuda	a Jahvè de rescat per les vostres ànimes." "I pendràs dels fills
la paraula que Jahvè ha comandat, dient: ""Captareu entre vosaltres una	lleuda	per a Jahvè; tothom qui serà generós de cor portarà a Jahvè la lleuda: or
una lleuda per a Jahvè; tothom qui serà generós de cor portarà a Jahvè la	lleuda	: or i argent i coure, i porpra blava i grana, i verm-carmesí i bissus, i
cor empenyia: tothom a qui el seu esperit feia generós, presentaren la	lleuda	de Jahvè per a l'obra de la tenda del Testimoni, i per a tot el seu
i pells de delfins —tothom li'n portava: tots els qui volien oferir una	lleuda	d'argent o de coure portaren la lleuda de Jahvè; i tot aquell qui es
tots els qui volien oferir una lleuda d'argent o de coure portaren la	lleuda	de Jahvè; i tot aquell qui es trobava amb fusta d'acàcia per a tota
a l'obra per treballar-hi. I prengueren de la faç de Moisès totes les	lleudes	que havien portat els fills d'Israel per ço que es fes l'obra del servei
crida per l'albergada, dient: —"Homes i dones, no feu més obra per a la	lleuda	del Santuari." I el poble es deturà d'oferir. El treball, doncs, fou a
als afers legals, comercials i marítims. Leude "impost,	lleuda	" i deume "delme" estan molt estesos per Gascunya i
vila de Dènia. La primera es refereix solament a la franquesa de peatge,	lleuda	, pes i mesuratge per tots els seus regnes, que, en virtut d'aquell
de ramats i llegums; els considera francs i immunes dels drets de	lleuda	, peatge i mesura i pes; els allibera de l'obligatorietat de sortir amb
a vendre els seus fruits o mercaderies estaven subjectes al pago de la	lleuda	al Monestir qual pago fou causa d'un greu incident entre els besalunins i
quistia, fogatge, jova (o iova), llòssol, tragí, acapte,	lleuda	, peatge i val (o ball) de batlle. En l'articulat
a l'altra manifestació comercial. Al pont de Casteló-Seboller hom cobrava	lleuda	dels fardells —no especifica el contingut i sols distingeix per
així el 1301 es perceberen 540 sous per les minúcies	lleuda	i mesuratge; el 1305 del mesuratge se'n deia
i donà 660 sous; en 1346 el pes i la	lleuda	donà 515 sous. En 1333 es recolliren 550 sous
Rosselló: parceries Rosselló: arrend. Molí de Millàs Arrend. 1/4	lleuda	de Mediona Tersó de Sant Andreu Cases de Barcelona Censos Censals Ingrés
ll.); la senyoria mitjana és avaluada segons la relació 1:20 (	lleuda	de Mediona sobre 1.400 en 28.000 ll., els censos de
de Toralla Casa de Tremp Sentmenat Terrassa Sant Llorenç Savall	Lleuda	de Mediona Casa Riera Sant Joan Cases carrer de la Mercè Censos dins
concòrdia: donar la quarta part que obté la casa de Sentmenat de la	lleuda	de Mediona als creditors. El primer any, els creditors cobrarien en
l'any següent el valor de l'arrendament de la quarta part de la	lleuda	s'aplicaria a la "lluició y quitació dels sensals o sensal que
vuitanta, els creditors cobraven l'arrendament de la quarta part de la	lleuda	de Mediona, és a dir, la part corresponent als Sentmenat i les cases del
la part corresponent als Sentmenat i les cases del carrer de la Mercè. La	lleuda	era precisament la base de la concòrdia proposada vers 1674 per
s. 10 d. a compte de la quarta part de l'arrendament de la	lleuda	reial i de Mediona. Aquests dipòsits confirmen també la situació de
Igualment, es decidí que els pobladors de Lleida fruïssin de franquesa de	lleuda	i altres usatges, així com també que estiguessin lligats a les lleis de
existia en les viles i llocs del Principat; també la franquícia de la "	lleuda	" i "periatge", i dels drets que satisfeien les llanes comprades a
y drets patrimonials del rey a Catalunya, ab les curioses tarifes de les	lleudes	de Colliure y de Lleyda, lo /Libre del Dret de la Dressana\,
una gran colecció de processos sobre defraudació del pagament de la	lleuda	per mercaders, ab informacions testificals que donen explicació complerta
al obgecte de protegir el comers del Principat, se mana que no's cobrin	lleudes	ni vectigals ni altres drets per l'extracció de fruyts y altres coses
censals, cens ó imposició'l Rey, com eran, entre moltíssims altres, la	lleuda	reyal, la de Mediona y la de Tortosa, lo quintar ó pes reyal, los cops, ó
que feia els mercats absolutament francs, és a dir alliberats de	lleudes	i altres exaccions, i la concessió havia de ser resolta pel Consell
del 1283 de remoure les estaques que servien per a cobrar l'impost de la	lleuda	i, així, controlar l'accés al port i a la ciutat de València
raó, car ell ho feia, d'apujar-los més l'import de la	lleuda	perquè es fessin vilatans. El bon lleuder va
i venda de certs productes, per exemple relacionats amb la ramaderia.	Lleudes	Els mercaders havien de pagar un impost pel comerç de productes, que
havien de pagar un impost pel comerç de productes, que rebia el nom de	lleuda	. Havien de lliurar uns diners per cada unitat dels diferents objectes que
la varietat d'objectes que es movien i es compraven i venien. En una	lleuda	feta vers l'any 1150, amb relació a Barcelona, s'esmenta, per exemple, en
]. Coure 8 diners, estany 8 diners [...]» [39] Podem esmentar també una	lleuda	de la Seu d'Urgell, feta ja en català, a la darreria de l'edat mitjana.
importància, tal com demostra el fet que en molts s'hi cobrava la	lleuda	. Alguns posseïen fins i tot un moll. Encara ara, al poble abandonat de

Pàgina 1 (de 2)

50 següents