DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llevar M 1 oc.
llevar V 5803 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llevar Freqüència total:  5804 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny les xarxes." Les
un mos i ens colgarem sense entretenir-nos a la jaça, que demà ens hem de llevar a punta de dia. Entretant, escolta, amb el cor adormit, com pasturen
la veïna. I expressava també l'opinió que potser calia que Dànae es llevés. Amb exercici, tal vegada milloraria de salut. La dida s'indignava davant
com a càstig —tal vegada excessiu—, va fer que l'escorxessin. Mentre li llevaven la pell, durant l'esgarrifós suplici, Màrsias creia sentir encara la
i no és que me'n queixi. No, el casc l'ha d'emmurriar. Que se'l llevi, que se'l llevi i se sentirà de seguida més bé", s'entossudia la sagaç
'n queixi. No, el casc l'ha d'emmurriar. Que se'l llevi, que se'l llevi i se sentirà de seguida més bé", s'entossudia la sagaç contempladora.
closos, es pot convertir en un espant. No tingueu por, que el temps li llevava a poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris enrera va ser de debò
molt que esquinçarà el paper. Una nimfa A trenc d'alba, la joveneta s'ha llevat de l'herba estesa dins la cova, ha begut un glop de l'aigua gelada de la
dels altres Labdàcides, no la meva, inexistent. Sóc una simple ombra: em llevo, feinejo per la casa, em banyo, m'endreço, passejo una mica, dino sense
trobat i així ho deixarem", és el comentari de Pla. Però això no lleva res a la circumstància de ser-ho: a la ridiculesa. I hom se'n riu.
març. Del llit estant veig els avets del parc, entre la boira. Em llevo i miro cap al fons, on l'avet de Noruega, mig esfumat, enllà del
havia d'anar a Barcelona, però he passat molt mala nit, i a l'hora de llevar-me —tres quarts de sis— veig que fa un gran vent i comença a nevar. Em
abril. Els nens estan millor: l'Albert, sense febre; la Roser ja s'ha llevat. La menuda tus, però no gaire. Quin temps de pluja i vent! El lilà, d'
massa delitosament aquesta pau camperola. 16 abril. Em llevo per dinar. He llegit un article molt interessant de Ll. Powys sobre el
verdes. No trobem gairebé cap maduixa. 22 juliol. Em llevo tard. Repasso proves del Renaixement, de Pater. Les
faut tenter de vivre... 15 setembre. Em llevo cansat. Avui no he treballat gens: no tinc esma. Al matí he anat a collir
? —No ho sé —diu ell, sempre mirant cap a la secretària. Ara ja s'ha llevat la faixa que deixa escapar un ventre inflat contra el qual reposen uns
paraula, es torna a aixecar, es descorda els pantalons, se'ls treu, es lleva la camisa i, tot seguit, amb la roba interior de la dona, es frega
i tot vicis i defectes, que són tolerats perquè únicament afegeixen o lleven un matís a la veritable manera d'ésser d'ella, però de tant en tant, en
injustícia té graus. És injust d'espoliar el veí, però és més injust de llevar-li la vida. Una veu clara i fresca, agradable, ressona al seu damunt. —No
un bocí d'alga que portava enredada entre els cabells i que jo li vaig llevar per guardar-la com la més dolça de les penyores. Puc mostrar-la-hi si sent
de puntes per por que em sentissin, vaig davallar fins en es portal, vaig llevar es forrellat i vaig sortir a sa clastra. Encara hi havia estrelles. Vaig
a la cabina bevent whisky barrejat amb xampany. No cal dir que ja es lleva torrada com una sopa. L'aportació ianqui ha produït canvis de trajectòria
passa amb les flors passa amb les cançons. És fals que aquí la gent es llevi i es posi a cantar i no faci res més en tot el dia. Però aquí la guitarra,
els sentireu des de quarts de cinc del matí, que és l'hora que es lleva, fins a les sis del vespre, que és quan se'n va a dormir. Fora d'aquest
Adam! Adam! Un àngel et demana! Caín. Tant se val! El vaig a fer llevar. Els diumenges se'ls passa al jaç. I els dies feiners, si fa no fa... [
dona es posin d'acord sobre el color d'una cosa. El cas és que Eva es va llevar abans que jo —feia poc temps que ens havíem acostumat a dormir: un pur
¿No podries ajudar ta mare? Vés a cercar el cossi de les sopes i fes llevar ton pare. Nara. [(Lentament, arrossegant els peus, entra a la
Sí, ja t'ho deia: de somniar. /Andreu\ No saps com em cansa llevar-me i, així que obro els ulls, saber que hauré de viure com ahir. A la
creure, no t'hi encarrilis massa. Les dones són com són; el dia que es lleven de mala lluna, et claven una guitza. [(Pausa.)] I en l'altra,
Bearn tragués un ull! Encara no fa quatre anys que morí, i ella ja s'ha llevat es dol i com si tal cosa. Dos senyors d'edat ressuscitaven cròniques
i jovenívola malgrat els cabells grisos i el vestit de dol que no s'havia llevat des de la mort del seu marit. Na Remei entrava i sortia de puntetes. No
dic jo, que som sa mare. Ho diuen es mestres i sa crítica. Dona Obdúlia llevà per primera vegada els ulls del mirall per clavar-los en la
és la Fe que m'esparvera perquè ja no sap què dir. Ara es lleva, lluny de mi, l'Esperança ploranera. No és aquesta la manera,
Planten un arbre sense arrels al living, i fan que llevi, de sobtada, torrons de can Fatjó i un tren elèctric.
—cor il·lès i feiner—, benigna fins en l'absència. La rosa que lleva, ben blava, cada cent primaveres aquell roser reial,
Que no ha pujat el lleter? Merceneta. Què sé jo, si ara em llevo. Rosa. [(Eixint de la cuina.)] Corre, Merceneta, corre:
Júlia. [(A Ernestina.)] Hola, Ernestina! Has fet bé en llevar-te; el llit menja molt. [(Víctor recomença a escriure a màquina.
Víctor; no em sermonegis; no t'escau! Vols acompanyar-me a missa? Jo m'he llevat amb el desig de dur-te a prop meu, fent bracet. Em posaré ben bonica. Vull
On és l'Ernestina? [(Es desembarassa del mocador d'abric i es lleva la toquilla del cap, restant amb les grenyes en l'aire.)] S'és
la toquilla del cap, restant amb les grenyes en l'aire.)] S'és llevada, no fa? [(La veu que surt de la cambra i traspassa el menjador.)]
On vas, Víctor? Víctor. A veure l'Adolfet. Com és que no l'ha llevat avui la Nasieta? Júlia. Ahir vespre estava una mica febrosenc.
en absolut. Som gent de sa casa, nosaltres. Dotze anys de viduïtat lleven l'humor a qualsevol. Cregui. Pepe. [(Dirigint-se a Júlia, amb
Pepe. [(Saludant a la Merceneta graciosament amb el cap i llevant-se l'impermeable.)] Ja ho veus, Merceneta! /¡Ay, amor, cómo
vostra diguem-ne amistançada. Ara tinguem seny, Víctor. De moment no li lleveu a la desgraciada Ernestina la petita esperança de la vostra fidelitat.
empunyo un mall de fadrí picapedrer i de bursada llevo la testa de qui em fou dea, musa i fada. Era de pedra picada
missenyora, bella cosa fóra; una cosa molt bella, no cal dir. Però voleu llevar-vos a l'aurora, i potser que provéssiu de dormir. [(Fa el gest d'anar
pupil·la que no es pot adormî. Hi ha un fill i un pare que, en llevant la taula, cada any, aquesta nit, no es saben dir
Vam dinar a Badalona i no vam passar de Badalona perquè ens havíem llevat massa tard. El mar no semblava d'aigua: gris i trist perquè estava núvol.
ja se sabia, avui, com que és diumenge, farem un nen. L'endemà es llevava com un remolí, tirant la roba enlaire sense mirar si em deixava

  Pàgina 1 (de 117) 50 següents »