Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

altres immortals varen respirar alleugerits, perquè els discursos i les	lliçons	eren continus, monòtons i molestíssims, com si se t'enfilés cos amunt una
repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de cap mestre, la	lliçó	eterna de la mort." Les Gorgones "La transcripció dels nostres noms és
l'esglai que desvetlla el seu aspecte. Però encara t'afegiré una	lliçó	més espantosa, solemnial i greu: no tan sols els lluitadors en guerres,
escandalitzava Pulcre Trompel·li, però prosseguia, impertèrrit, la	lliçó	: "La Nyx va engendrar la son i els somnis, la mort, les Moires, el frau
La seva bellesa et complaurà com abans? Una dona que ha passat per la	lliçó	subtilitzadora de la mort no agostarà o malmetrà l'extrema perfecció del
quasi nua sota la llum vacil·lant de les teies, perquè havia après la	lliçó	del temps i el lloc comú que no transcorre en va, a desgrat de la
com es belluguen les que ara et col·locaré. Mira: així." I les	lliçons	varen durar diversos dies. "Bé, avui a arriscar-nos", va decidir el
s'hi instal·là amb la seva filla i es dedicà a l'ensenyament i a donar	lliçons	de solfeig i de violí. En aquesta activitat l'ajudava aleshores la noia,
d'allò que havia passat a l'escola, l'envià aleshores de nits a prendre	lliçons	a casa d'un vell professor que es dedicava a l'ensenyança a particulars.
desistir de fer-ho a causa de les punxes. "En cada cosa ens dóna Déu una	lliçó	i un advertiment perquè aprenguem a guiar-nos en el camí de l'existència.
en algun opuscle, així mateix postergat pels anys, del nostre Vives— una	lliçó	venerable i ponderada. Ja no sé, però, si l'/Enchiridion\ sabria
conjugal: pensant en la salubritat sensual i moral del matrimoni. Però la	lliçó	resulta aplicable en situacions no aprovades per la llei ni per les
Després vaig al Noguer, on l'Enric Cubas em dóna la meva primera	lliçó	de paleografia. Llegim un inventari notarial del segle XV. Hi ha
amplifiquen, barrejat a la veu ampulosa del seu company que ara reprèn la	lliçó	des de l'origen, afinant més i més: "L'entitat o substància composta
pàl·lida i cerosa de la seva voluptat. A tocar, la noia ha reprès la	lliçó	que desgrana fets remots i monòtons. —Eutiques va recórrer a l'emperador
la peresa i la vanitat. El bon soldat de nou anys, llavors, escoltava les	lliçons	de moral de Mossèn Basili, i entrava, per perdre-s'hi per sempre més, en
dones de mal viure, algunes vegades la neteja tenia la solemnitat d'una	lliçó	moral. Segons consta en els annals de la Universitat, l'any 1802
del mestre, li parlava d'algun company; li recitava després de memòria la	lliçó	del dia i deixava que la mare li despertés la imaginació devers el món
No tornaré mai més a tenir quinze anys menys, ni en trauré cap	lliçó	que em serveixi per a apropar-me cap aquella felicitat que vaig perdre
negre, lleig i pelut, amb una cara de mala pinta, que passava la	lliçó	als menuts. Mestre i criatures feien una sonsònia espantosa, una mena de
posa cataplasmes, els explica la grandesa i la misèria del país, els dóna	lliçons	d'història i d'arqueologia polinèsies i els ensenya de cargolar
història, del que representa llur raça en el Pacífic, no en saben res. La	lliçó	és dita per uns i repetida a miques per tots els altres. Des de la meva
aquest mot tan peculiar de la nostra parla, exemplifica la nostra	lliçó	en l'instrument vocal indefectible creat per la nostra mentalitat
permanents de les troballes accidentals i de restar fidel a la gran	lliçó	rebuda del Mestre: la defensa de la llibertat de la persona davant el
per viure, i quan ja és un home fet conserva el record i aprofita les	lliçons	d'un passat ple d'experiències precioses. [(Tendre.)] Recorda't
dir ni sentir res. Que puguin odiar-nos també, fraternalment.	Lliçó	d'història Un pont sobre el Dordonya. Som al juny del
: —¡És un republicà! —¡Que el treguin a defora! —¡No hem menester	lliçons	de forasters! —¿Què s'ha pensat aquest... procurador? Collera tractava de
als desastres, no l'espantava res. Aquell pagès, però, li havia donat una	lliçó	(moral o social, no ho destriava), a ella, que representava la baronia
d'anar a visitar aquesta francesa, però ja està fet. Que te servesqui de	lliçó	per a una altra vegada. Na Remei gemegava. La senyoreta Gradolí, més
(una mina d'hores de llapis i silló penetrant la teva	lliçó	), Pere amb qui espero dues albes (i amb la Mercè)
les filles igual, i ho recorden i obliden tot juntes. La	lliçó	Te'm gires, en el moment que obres la porta, i rius,
la porta, i rius, i una vegada més he d'aprendre la	lliçó	de subjecció, dolça i sabuda: que un teu posat se m'endú
cepat i si pot ésser ben hisendat, pren ma	lliçó	i enfila agulla per la casulla del Sant
veien millor que mai. I s'hi veuen ara encara per	lliçó	dels catalans: Senyera del rei d'Espanya, quines
dels catalans: Senyera del rei d'Espanya, quines	lliçons	que ens vas dant! Les nits de mar i turmenta i de
un país europeu està prostrat, quan ho està tota Europa, és suficient una	lliçó	de història per a que reneixi una esperança que durant uns breus moments
Això és una profunda veritat humana, és un document exemplar, una	lliçó	pràctica d'exercicis espirituals. Jo ho trobo completament ascètic... I
a Maria Lluïsa s'ha de fer constar que la seva família no podia oferir-li	lliçons	exemplars. L'espectacle del seu pare i de la seva mare, no servien per a
abans haurien estat denegades per escandaloses. O més que influències,	lliçons	. La pintura actual ha sabut incorporar-se tres experiències convergents:
el sentit malgrat els seus quinze anys de pràctiques de francès a la	lliçó	de les monges. També solia llegir el diari (com un home), vanitat
—Vaig fer-ho tant com vaig poder a estudi: fins que un dia, cansat de les	lliçons	i la saviesa del mestre, li vaig engegar el llibre entre cap i coll. Des
de les dolenteries, amb paraules simples, com a un amic; i donar	lliçons	de claredat a les ànimes tèrboles... Ja és cap a l'hora en què Tomàs i
corprès per la mala fi de les disbauxes de la mestressa Muntanyola;	lliçó	exemplar per a les mares distretes de pujar les filles sota una moral
París, per comptes de "sberch" es llegeix "buch",	lliçó	que no constitueix una errada, car trobarem el buc en documents de
desafortunada, sobretot, per la manca d'un nou pensament. Jo crec que la	lliçó	ens farà reflexionar i que crearem noves idees vivificadores. Però, a
inevitable de les idees específiques sobre les idees generals." (	Lliçó	52, vol. V, pàg. 54.) Tylor, fundador de
i que aleshores havia adquirit espontàniament..." (Comte,	lliçó	53, pàg. 58). Sens dubte, Comte assigna a un període de
creure que arribarà a comprendre el mode essencial de producció." (íd.,	lliçó	51; IV, pàg. 347.) ¿Però com ho aconseguiria si,
ens són només coneguts en versions abreujades o mutilades—, aquesta	lliçó	contrasta singularment amb la insignificança dels mites que donen compte
és el de la relació entre l'estructura i l'esdeveniment. I la gran	lliçó	del totemisme és que la forma de l'estructura, de vegades, pot

Pàgina 1 (de 86)

50 següents