Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com si només volen exercitar-se, tots dos han de presentar-se a la	lliça	en condicions d'absoluta igualtat en l'armament defensiu i ofensiu, i
vassall del nostre Alfons el Magnànim, aquell es presentà a les	llices	amb l'arnès complet, i, com recull el detallista Olivier de la Marche,
guerra", puntualització necessària perquè tots dos compareguin a la	lliça	amb armes iguals (les de junyir eren més fortes pel que fa a les
Curial no li ho permeté, i poc després arraconà el Sanglier prop de les	llices	, mentre Aznar atacava novament Guillalmes, que havia aprofitat la pausa
era una barrera, de tela o llenç, que es posava longitudinalment en la	lliça	o camp clos on es combatia, de manera que els dos contendents fessin
qui toquessin l'escut anomenat Honor, havia d'ésser sense tela en la	lliça	, sense cap mena d'escut i amb llances de disset pams "sens
y alli s' hi feyan sortir los bous de la rodália per assajarlos á la	llissa	. Los últims assaigs se feyan al Corral, y quasi'us diré que eran mes
en un recó del mapa i quasi fora del concurs internacional, és la	lliça	on es discuteix l'esdevenidor fonamental de la civilització europea. I si
a la veritat"), força, glaç, jaç, llaç, llança, llenç, llençol,	lliça	"combat" (però llissa, "classe de peix", i llisa
dòcils, tan soferts i pacients com obedients. Només en veure'ls damunt la	lliça	, el poble prorrompia en aclamacions. ¿I què us diré de quan les
i el de la casa que representa ha estat, és i serà eclèctic... La noble	lliça	no pot ésser resumida sense trair involuntàriament la intenció d'una
el domini comtal fins al Cardener, les calmes segarrenques esdevenien la	lliça	oberta a les escomeses dels sarraïns de les taifes de la vella Lleida i
pedra i calç, de 50 pams d'alçada, i al voltant de la torre una	lliça	tancada també amb pedra i calç; poblarà la terra de la millor manera que
pàgina 97: hi veieu el rei Pere el Gran, a cavall, recorrent la	lliça	de Bordeus, la lliça aparellada per al combat. En un angle del camp, uns
hi veieu el rei Pere el Gran, a cavall, recorrent la lliça de Bordeus, la	lliça	aparellada per al combat. En un angle del camp, uns quants personatges
espadats del Pirineu, i, menyspreant tots els perills, ha acudit a la	lliça	de Bordeus. 12. Ara, acabat de recórrer el palenc, es descobrirà
duel. El dia anterior a l'assenyalat per al combat, es va presentar a la	lliça	, com si fos un representant seu, i va demanar al senescal de Bordeus si
ara brota un renec, ara un consell, i salten a la	llissa	sense espera, palpant la bossa buida del ventrell. I
obrí la porta sense fer soroll; passaren poc a poc davant la	llissa	, passaren quatre feixes de rostoll, i escoltaren el
el 1970 en un sistema concurrencial Perpinyà es trobarà en la	lliça	amb unes unitats montpellerenques superequipades. Què cal concloure? Es
contra la nit i el vague mal, l'ai obscur de la dolça	lliça	. En l'instant l'amant s'aferrissa, n'exalta, en colcada reial,
Ulisses diví, i fou content de veure un amic favorable a la	lliça	. I amb cor més lleuger féu sentir la veu en mig dels Feacis:
irat com estàs que aqueix home es drecés vora teu a la	lliça	i t'injuriés, com la teva virtut cap mortal blasmaria
triats entre el poble, s'alçaren, nou tots plegats, que a la	lliça	solien guardar cada cosa en ordre, i allisaren el redol de la
en ordre, i allisaren el redol de la dansa, i eixamplaren la	lliça	bella. I l'herald, aleshores, s'atansà, portant la lira sonora
espès; i els altres joves anaven batent la mesura drets a la	lliça	: i muntà un gran renou. Llavors Ulisses diví parlava a Alcínous, dient:
llavors havent demanat als déus gloriosos premis, posà'ls a la	lliça	, per als campions dels Aqueus. Havies ja assistit al funeral de
ara un condol, suara un prec? L'ànima erèctil, acceptant la	lliça	, s'inclina i resisteix. Sense un gemec s'allarga el tedi en
amb el seu mar... El mar, del meu risc sense treva	lliça	—tan dolça, amb tot... Senyor ressuscitat, t'ho diu aquest ofès
la seva flor viril com, a cada treva en la dolça	lliça	de foc, ara donava l'or del joc. No fou de llum més
mil nou-cents seixanta nou anys ha que entrares en	lliça	. T'encetaren, la gran nit, uns pastors de Palestina,
se'ls cruspiria! Tots! Amb la maça, amb la llança, amb l'espasa... A la	lliça	els feia caure com soldats de cartró! Patge [(acabant la
anunciava la cursa a peu, la primera prova que es jutja, entra a la	lliça	, esplèndid, per a esbalaïment de tothom. Acaba la cursa amb un terme que
la cursa amb un terme que s'acorda amb la seva persona, i es retira de la	lliça	amb l'honor d'una plena victòria. Com ara, entre tantes fetes i triomfs
s'obria el concurs reservat als cavalls més veloços, Orestes entra a la	lliça	amb molts altres conductors de carros. L'un venia d'Acaia, un altre
i mentre ell roda per terra, les seves poltres s'escapen pel mig de la	lliça	. El poble, quan el veu així caigut del carro, esclafeix un xiscle per
aquest home, com a un amic, perquè s'afuï ell mateix cap a la clandestina	lliça	del càstig. [Arriba Egist.] Egist [(al Cor).] ¿Qui de
entre la boscuria; casas payrals, ab sas amplas corraladas y espayosas	llissas	, sas xemeneyas, balconadas y mirandas plenas de florits pitjers, ó
devían quedar tots copats. Alguns minyons que donaren la volta per la	llissa	's toparen ab el propi Esparver que sortía del darrera y se li tiraren
divinal Ulisses, per la joia de veure un company favorable a la	lliça	; i amb un cor més lleuger, digué a l'aplec dels feacis: —Ara
t'acompanya, irritat que es drecés davant teu aquest home a la	lliça	injuriant-te, com mai ta virtut un mortal blasmaria
s'alçaren, nou, que solien guardar tota cosa en bon ordre a la	lliça	; van allisar el redol i van fer un bell camp de certamen.
campions en l'art de la dansa, i amb els peus percudien la	lliça	divina; i Ulisses veia aquell miralleig dels peus i en son cor
amb freqüència; i els altres joves marcaven, drets a la	lliça	, el compàs; i era gran la fressa que feien. I Ulisses el divinal digué
massa més baixa que aquella que en l' obscuritat formava la casa. Era la	lliça	, que tenía á cada costat petits edificis als que servía de teulada un
á aqueix lloch de la nostra descripció arrivá davant de la porta de la	lliça	, aparentment tancada, y 's pará ab ayre dubtós. —¡Angel! —digué una veu ab
pel terradet, y apenes hauría tingut temps l' Angel d' atravessar la	lliça	que ja 's sentía amorosament preses les mans entre les mans de la séva
al cap-de-vall de l' escala. La Sileta no 'l deixá fins á la porta de la	lliça	y encara després d' una estació que no pecá de curta. —Ton pare —deya
sents? Adeu, que 'm buscan. —Adeu. Repetí l' Angel, y la porta de la	lliça	's tancá darrera d' ell. Llavors al poble se sentía música. Era 'l jovent
tots los altres baylets lo distingía y ell sol tenía dret á entrar en la	lliça	de Riublau á ajudar á la contemplada pubilleta en la destrucció de les

Pàgina 1 (de 3)

50 següents