×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llibertat |
Freqüència total: 20308 |
CTILC1 |
acarnissem, però, amb els imbècils. De primer, perquè cal respectar la | llibertat | del pensament o de les seves innombrables disfresses. Després, perquè els | em sembla que sento alhora un ample galop de nobles cavalleries, en plena | llibertat | , per altes herbes de camps humits, a terres planeres que vaig visitar de | mil·lenaris abans d'hora", va meditar el savi. "Però conquistar la | llibertat | comporta una pila de penes, esforços, fatigues i perills. Apa, les | un cant de victòria sobre la tristesa dels vençuts; eren com una cançó de | llibertat | que a través de les reixes espesses penetrés, barrejada amb raigs de sol, | de glòria, una mica de desig de veure món, una mica —molt més— d'afany de | llibertat | . Però la causa fonamental, el veritable secret, ell sabia molt bé que no | sia culpable o innocent! El pretext serà la pàtria, serà la idea, la | llibertat | —noms magnífics—; la realitat serà l'instint d'una ànima enverinada, d'un | En la seva tràgica immobilitat de camperol, avesat de sempre a l'ampla | llibertat | del camp i a l'aire lliure i al sol, doblement abatut ara per la | rabent per damunt les teulades, després que ella acabà de tornar-li la | llibertat | ; tot lligam terrenal sembla ja romput en ella, i en l'aire pur sembla | què vol dir un prejudici: un vici d'origen. Si sou zelosos de la vostra | llibertat | intel·lectual, si aspireu a conservar la "disponibilitat permanent" que | l' "standardització" uniformadora i enervant. Hi ha el clamor per la | llibertat | individual, que la massa gregària, les drogues policíaques i | de més a més. Institucions, criteris, tabús, els mateixos conceptes de | llibertat | i de responsabilitat, escala de valors, la imago mundi sobre la | barbàrie i violència. I sens dubte el mot exacte a reportar ací és: | llibertat | . L'home de lletres actual mai no ha deixat de pensar-hi. Erasme sentia | com ells entenen que s'ha de produir: condicions, en un mot, de | llibertat | . Per molt grans que siguin les seves convergències amb el partit | dubta a afiliar-s'hi: la seva agregació el portaria a dimitir d'aquella | llibertat | , per a esdevenir un simple portaveu de la doctrina estatuïda i un | fet centre de la consciència intel·lectual. Només si té garantida la seva | llibertat | —interior i exterior— l'home de lletres es creu en possibilitat de seguir | lletres es creu en possibilitat de seguir sent home de lletres. Aquesta | llibertat | , de més a més, avala el seu rendiment professional. Estem, però, ben | són una sola i indiscutible entitat, en els seus càlculs. La | llibertat | , de què tan gelós està, li és radicalment necessària: sense llibertat no | La llibertat, de què tan gelós està, li és radicalment necessària: sense | llibertat | no hi ha per a ell possibilitat de responsabilitzar-se davant els | ferma en una ortodòxia i en una jerarquia, el va permetre. La | llibertat | —la llibertat liberal—, doncs, no és necessària per al geni, ni per a | una ortodòxia i en una jerarquia, el va permetre. La llibertat —la | llibertat | liberal—, doncs, no és necessària per al geni, ni per a l'escriptor que | franceses han extremat el perdó benevolent. Oberg i Knochen surten en | llibertat | . I una part de l'opinió pública gal·la, com és lògic, es revolta contra | La reprovació dels pares Legouy i Jaouen no s'origina tant en la | llibertat | dels dos nazis com en la duresa que hom reserva als altres: als presos | esdevinguda injustícia pel fet de recaure sobre la vida i la | llibertat | d'uns homes. L'Administració és benigna amb uns i inexorable amb els | de ser amenaçador. Els Eichmann, els Oberg i Knochen, avui, posats en | llibertat | , ens semblen inofensius: no veiem que, de moment, tinguin la possibilitat | Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seva manera. | Llibertat | Potser fóra excessiu, gairebé una broma, al·legar-hi allò de "la música | és obvi. Podríem reflexionar-ho, a guisa d'exemple, amb el problema de la | llibertat | . O millor: amb els dos problemes, el de la llibertat i el de la manca de | el problema de la llibertat. O millor: amb els dos problemes, el de la | llibertat | i el de la manca de llibertat —ja que tan "habitual" és en el món d'avui | O millor: amb els dos problemes, el de la llibertat i el de la manca de | llibertat | —ja que tan "habitual" és en el món d'avui l'una cosa com l'altra. | donen el to, pot "ensordir-se" —quedar "sord"— davant la carència de | llibertat | que el rodeja i l'oprimeix. L'home que, per contra, s'ha "acostumat" a | la responsabilitat i la precarietat del seu benefici —el benefici de la | llibertat | . Aquests dos perills, ben sovint, roseguen o emmetzinen les arrels de la | dels súbdits d'una dictadura, "acostumats" a ella, no enyoren la | llibertat | perduda; la majoria dels súbdits d'un Estat de dret —clima teòric de | perduda; la majoria dels súbdits d'un Estat de dret —clima teòric de | llibertat | —, "acostumats" a ell, no en valoren les exempcions. Totes dues espècies | veres: les seves orelles hi cedeixen, per fi. La nostra "sordesa" a la | llibertat | o a la manca de llibertat, si és crònica, ens exposa a una deformació | hi cedeixen, per fi. La nostra "sordesa" a la llibertat o a la manca de | llibertat | , si és crònica, ens exposa a una deformació irreversible. El "costum", | vulguem dir-ho, es produeix. Per això hi ha tants "sords" a la falta de | llibertat | , que s'encauen en la submissió i en la inèrcia pacient: resignats, mai no | vegades ni en voldran sortir. Per això, també, hi ha tants "sords" a la | llibertat | —a la llibertat de què gaudeixen—, que es troben inermes i perplexos quan | sortir. Per això, també, hi ha tants "sords" a la llibertat —a la | llibertat | de què gaudeixen—, que es troben inermes i perplexos quan algú els | de tenir sempre present que existeix la "possibilitat" contrària: la | llibertat | , quan no la tenim; la falta de llibertat, quan som lliures. La idea | "possibilitat" contrària: la llibertat, quan no la tenim; la falta de | llibertat | , quan som lliures. La idea d'aquesta "possibilitat" ens servirà per a | que produeix una exacerbada mistificació ciutadana fa enyorar les amables | llibertats | , la senzillesa, la salut dels costums rurals. Aquesta enyorança és | al mot d'ordre del liberalisme, i sobretot a la més típica de les seves | llibertats | : la d'expressió, la de premsa. És arrimant-se a aquesta llibertat que la | seves llibertats: la d'expressió, la de premsa. És arrimant-se a aquesta | llibertat | que la restauració seriosa del sexe, en el camp literari, havia o | " o de "dolents"?— s'han fet molt elàstics, i la part concedida a la | llibertat | sexual és, a tot arreu, graciosament àmplia. Hi ha una zona de | atacs a la moral burgesa, quan es fan en nom d'una hipotèticament sagrada | llibertat | dels instints i de la vida, es concerten contra aquesta idea: contra la | cap home del Mediterrani no seria sincer si lligava la idea de | llibertat | a la idea de mar. Potser, en part, perquè la gent d'aquí ens mirem la mar | certa desconfiança. Però també, sens dubte, perquè el nostre "model" de | llibertat | és ben particular. Per a nosaltres, en efecte, la llibertat és | "model" de llibertat és ben particular. Per a nosaltres, en efecte, la | llibertat | és inseparable de la terra ferma —davant la mar— on som arrelats. Més | la llista, altrament ben previsible, de topònims justificatius. La | llibertat | , doncs? La llibertat, en una plaça —en l'àgora, en el fòrum—, és | ben previsible, de topònims justificatius. La llibertat, doncs? La | llibertat | , en una plaça —en l'àgora, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat | llibertat, en una plaça —en l'àgora, en el fòrum—, és, simplement, la | llibertat | de xerrar. Quan els homes del Mediterrani parlen de llibertat, no volen |
|