DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llibertat A 5 oc.
llibertat F 17489 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llibertat Freqüència total:  17494 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

acarnissem, però, amb els imbècils. De primer, perquè cal respectar la llibertat del pensament o de les seves innombrables disfresses. Després, perquè els
em sembla que sento alhora un ample galop de nobles cavalleries, en plena llibertat, per altes herbes de camps humits, a terres planeres que vaig visitar de
mil·lenaris abans d'hora", va meditar el savi. "Però conquistar la llibertat comporta una pila de penes, esforços, fatigues i perills. Apa, les
un cant de victòria sobre la tristesa dels vençuts; eren com una cançó de llibertat que a través de les reixes espesses penetrés, barrejada amb raigs de sol,
de glòria, una mica de desig de veure món, una mica —molt més— d'afany de llibertat. Però la causa fonamental, el veritable secret, ell sabia molt bé que no
sia culpable o innocent! El pretext serà la pàtria, serà la idea, la llibertat —noms magnífics—; la realitat serà l'instint d'una ànima enverinada, d'un
En la seva tràgica immobilitat de camperol, avesat de sempre a l'ampla llibertat del camp i a l'aire lliure i al sol, doblement abatut ara per la
rabent per damunt les teulades, després que ella acabà de tornar-li la llibertat; tot lligam terrenal sembla ja romput en ella, i en l'aire pur sembla
què vol dir un prejudici: un vici d'origen. Si sou zelosos de la vostra llibertat intel·lectual, si aspireu a conservar la "disponibilitat permanent" que
l' "standardització" uniformadora i enervant. Hi ha el clamor per la llibertat individual, que la massa gregària, les drogues policíaques i
de més a més. Institucions, criteris, tabús, els mateixos conceptes de llibertat i de responsabilitat, escala de valors, la imago mundi sobre la
barbàrie i violència. I sens dubte el mot exacte a reportar ací és: llibertat. L'home de lletres actual mai no ha deixat de pensar-hi. Erasme sentia
com ells entenen que s'ha de produir: condicions, en un mot, de llibertat. Per molt grans que siguin les seves convergències amb el partit
dubta a afiliar-s'hi: la seva agregació el portaria a dimitir d'aquella llibertat, per a esdevenir un simple portaveu de la doctrina estatuïda i un
fet centre de la consciència intel·lectual. Només si té garantida la seva llibertat —interior i exterior— l'home de lletres es creu en possibilitat de seguir
lletres es creu en possibilitat de seguir sent home de lletres. Aquesta llibertat, de més a més, avala el seu rendiment professional. Estem, però, ben
són una sola i indiscutible entitat, en els seus càlculs. La llibertat, de què tan gelós està, li és radicalment necessària: sense llibertat no
La llibertat, de què tan gelós està, li és radicalment necessària: sense llibertat no hi ha per a ell possibilitat de responsabilitzar-se davant els
ferma en una ortodòxia i en una jerarquia, el va permetre. La llibertat —la llibertat liberal—, doncs, no és necessària per al geni, ni per a
una ortodòxia i en una jerarquia, el va permetre. La llibertat —la llibertat liberal—, doncs, no és necessària per al geni, ni per a l'escriptor que
franceses han extremat el perdó benevolent. Oberg i Knochen surten en llibertat. I una part de l'opinió pública gal·la, com és lògic, es revolta contra
La reprovació dels pares Legouy i Jaouen no s'origina tant en la llibertat dels dos nazis com en la duresa que hom reserva als altres: als presos
esdevinguda injustícia pel fet de recaure sobre la vida i la llibertat d'uns homes. L'Administració és benigna amb uns i inexorable amb els
de ser amenaçador. Els Eichmann, els Oberg i Knochen, avui, posats en llibertat, ens semblen inofensius: no veiem que, de moment, tinguin la possibilitat
Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seva manera. Llibertat Potser fóra excessiu, gairebé una broma, al·legar-hi allò de "la música
és obvi. Podríem reflexionar-ho, a guisa d'exemple, amb el problema de la llibertat. O millor: amb els dos problemes, el de la llibertat i el de la manca de
el problema de la llibertat. O millor: amb els dos problemes, el de la llibertat i el de la manca de llibertat —ja que tan "habitual" és en el món d'avui
O millor: amb els dos problemes, el de la llibertat i el de la manca de llibertat —ja que tan "habitual" és en el món d'avui l'una cosa com l'altra.
donen el to, pot "ensordir-se" —quedar "sord"— davant la carència de llibertat que el rodeja i l'oprimeix. L'home que, per contra, s'ha "acostumat" a
la responsabilitat i la precarietat del seu benefici —el benefici de la llibertat. Aquests dos perills, ben sovint, roseguen o emmetzinen les arrels de la
dels súbdits d'una dictadura, "acostumats" a ella, no enyoren la llibertat perduda; la majoria dels súbdits d'un Estat de dret —clima teòric de
perduda; la majoria dels súbdits d'un Estat de dret —clima teòric de llibertat—, "acostumats" a ell, no en valoren les exempcions. Totes dues espècies
veres: les seves orelles hi cedeixen, per fi. La nostra "sordesa" a la llibertat o a la manca de llibertat, si és crònica, ens exposa a una deformació
hi cedeixen, per fi. La nostra "sordesa" a la llibertat o a la manca de llibertat, si és crònica, ens exposa a una deformació irreversible. El "costum",
vulguem dir-ho, es produeix. Per això hi ha tants "sords" a la falta de llibertat, que s'encauen en la submissió i en la inèrcia pacient: resignats, mai no
vegades ni en voldran sortir. Per això, també, hi ha tants "sords" a la llibertat —a la llibertat de què gaudeixen—, que es troben inermes i perplexos quan
sortir. Per això, també, hi ha tants "sords" a la llibertat —a la llibertat de què gaudeixen—, que es troben inermes i perplexos quan algú els
de tenir sempre present que existeix la "possibilitat" contrària: la llibertat, quan no la tenim; la falta de llibertat, quan som lliures. La idea
"possibilitat" contrària: la llibertat, quan no la tenim; la falta de llibertat, quan som lliures. La idea d'aquesta "possibilitat" ens servirà per a
que produeix una exacerbada mistificació ciutadana fa enyorar les amables llibertats, la senzillesa, la salut dels costums rurals. Aquesta enyorança és
al mot d'ordre del liberalisme, i sobretot a la més típica de les seves llibertats: la d'expressió, la de premsa. És arrimant-se a aquesta llibertat que la
seves llibertats: la d'expressió, la de premsa. És arrimant-se a aquesta llibertat que la restauració seriosa del sexe, en el camp literari, havia o
" o de "dolents"?— s'han fet molt elàstics, i la part concedida a la llibertat sexual és, a tot arreu, graciosament àmplia. Hi ha una zona de
atacs a la moral burgesa, quan es fan en nom d'una hipotèticament sagrada llibertat dels instints i de la vida, es concerten contra aquesta idea: contra la
cap home del Mediterrani no seria sincer si lligava la idea de llibertat a la idea de mar. Potser, en part, perquè la gent d'aquí ens mirem la mar
certa desconfiança. Però també, sens dubte, perquè el nostre "model" de llibertat és ben particular. Per a nosaltres, en efecte, la llibertat és
"model" de llibertat és ben particular. Per a nosaltres, en efecte, la llibertat és inseparable de la terra ferma —davant la mar— on som arrelats. Més
la llista, altrament ben previsible, de topònims justificatius. La llibertat, doncs? La llibertat, en una plaça —en l'àgora, en el fòrum—, és
ben previsible, de topònims justificatius. La llibertat, doncs? La llibertat, en una plaça —en l'àgora, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat
llibertat, en una plaça —en l'àgora, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat de xerrar. Quan els homes del Mediterrani parlen de llibertat, no volen

  Pàgina 1 (de 350) 50 següents »