Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim	llibre	, tal volta us distrauran un moment dels vostres personals i intricats
etern suplici que no conto, perquè suposo que el sap tothom. Camus, en un	llibre	magnífic, fonamenta en aquest mite el seu complex i profund sentiment de
o en l'altra? Em fóra senzill d'esbrinar-ho alçant-me a la recerca d'un	llibre	que tracti de la matèria, però ho ajorno, perquè estic massa ben ajaçat.
màniga molt ampla. "Fullejar sants sempre m'ha distret." "El vell	llibre	de Pellegrini em basta", va rondinar l'honest doctor Robuster i
gana de gos. Andròmeda La magnífica noia, que havia fullejat una pila de	llibres	, encara que d'una manera desordenada, força anàrquica —com al capdavall
et faré el do del meu amor", s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de	llibre	!", capissava a la fi el noi Estengre. I va rebotre a terra, plorant de
els homes d'ara, que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre	llibres	mal pensats i mal escrits i que no sabem en general res de res, ni del
s'estilen. Però fixa-t'hi bé: un nyicris. Juraria que prepara un primer	llibre	de poemes, per arribar a finalista d'algun premi dels molts que hi ha a
els puristes correctors d'impremta, únics autors de tots els escassíssims	llibres	publicats en aquella llengua, a pesar de la seva hegemonia. "És conca i
aventures, al pensionat de la Presentació de Sinera, i he llegit els	llibres	que s'inspiren en les gratuïtes llegendes. Condescendeixo a qualificar
ni el vaig conèixer. Guardaria cap secret per a tu? Ni per a ningú, jo, un	llibre	obert que tothom pot llegir, on aprendria les històries dels altres
tot fou en va: ell havia preferit continuar a Santa Maria amb els seus	llibres	, amb els seus deixebles, el seu passeig al matí i al capvespre pels
de bondat i de paciència. El vell posseïa una petita biblioteca: pocs	llibres	, però llegits tots i rellegits i meditats amb calma. La claredat dels
tant a la seva experiència de la vida com a les seves lectures. Els seus	llibres	eren en preferència religiosos; alguns, de medicina; altres, d'història,
i sense altre bagatge que el seu violí, el seu clavicordi i els seus	llibres	, portats dos dies després en un carro. Quan va tornar no quedava ningú
llegit algunes pàgines. De sobte, deixà la lectura, s'aixecà i, amb el	llibre	a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense
s'aixecà i, amb el llibre a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el	llibre	a les flames sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera el seu
meva primera veu, com la de tots els altres infants, fou de plor.	Llibre	de la Saviesa, VII, 3. Una nit, poc temps després
Tino Costa era un infant esprimatxat, ja inclinat a somniar damunt dels	llibres	de contes que la mare li procurava. Tenia un aire de distinció, tal
mostrà cada vegada més inquiet i d'humor desigual; començà a devorar els	llibres	de la biblioteca del seu avi i altres que li deixava el seu mestre amb un
d'un sant, tal com l'havia vist ell en les il·lustracions d'un dels seus	llibres	. La figureta era tosca, però ja d'un estil definit, d'una gràcia ingènua
envaït de nostàlgia. Tornà a les seves figures de fang, tornà als seus	llibres	i cultivà de bell nou l'amistat amb els dos únics amics que tenia: amb
cap altra noia. Després tornà a envair-lo la nostàlgia. Tornà als seus	llibres	en llargues temporades de reclusió quasi claustral, en què amb prou
em fa tremolar... —Voldria que poguessis llegir en el meu cor, com en un	llibre	, Mila. Com podria dir-te el meu amor? Ni que m'agenollés als teus peus i
privava de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava el	llibre	, cloïa els ulls —potser li llagrimejaven— i l'evocava, l'evocava com un
perquè li ho diu així, tan bellament, com si ho hagués llegit en els	llibres	. Al cor de Mila s'ha clavat l'espina d'una inquietud, i ella, tan forta i
domèstics. Acabat això, s'assegué un moment i es posà a fullejar un vell	llibre	. La nit avançava. Molt lluny es sentia tronar. L'atmosfera estava
L'atmosfera estava impregnada d'una estranya feixuguesa. Mila deixà el	llibre	, sortí de bell nou al balcó i mirà la nit. Un llampec esquinçà l'espessa
la terra; després, acomiadar-se d'ella dolçament com un que tanca un	llibre	a la pàgina més bella davant el temor que tot no es malmetés en la
seva companyia, millor encara que la mateixa companyia, enmig dels seus	llibres	, les seves estàtues, els seus records; i a la nit, dins el silenci
banda a l'altra de l'habitació; intentà llegir, però hagué de tancar el	llibre	i llençar-lo en un recó; consumí cigarret darrera cigarret; descoratjat,
en fórmules estereotipades; d'altra banda, perquè, en el XIX, el	llibre	penetra en capes socials abans impermeables a la lectura, i els fulletons
acreditat sentit d'aquesta última paraula— d'home i dona conserven en els	llibres	de Malraux, de Hemmingway, de Camus, de Silone. Si bé ho mirem, l'amor,
imminent. I aprofito els mots del títol que Huxley posà al seu	llibre	sarcàstic sense compartir-ne el pessimisme. Huxley és també un dels
i cultivat, que va viure de jove uns quants anys a París, em regala un	llibre	de Bernanos en edició curiosa. L'exemplar és una reminiscència d'aquells
sabria retenir la nostra atenció: la meva, almenys, no. Dels altres	llibres	erasmians —glosses i traduccions bíbliques i patrístiques, epistolari,
en el seu lloc de sempre: sap que la sospita no s'esvaeix perquè escrigui	llibres	contra Luter; es limita a escriure'ls, però, amb l'esperança única
l'escriptor i una classe social concreta —la dominant, que li compra els	llibres	i l'afalaga—, i encara hi ha sistemes coercitius, declarats o no, que
li som una mica "devots" —a la seva biografia, insisteixo, no als seus	llibres	—, és perquè sempre resulta consolador pensar que hi ha hagut algú —ell—
Fabra no defrauda: és concís, complet, encertat. Doncs sí. M'interessa el	llibre	antic i atapeït, ocupat de problemes caducs i redactat amb una retòrica
aquella que solem anomenar "culta", que defuig el contacte amb els	llibres	recents. Qualsevol autor, qualsevol obra, que no vinguin avalats per una
dos tipus bàsics de lector —bàsics i extrems—: el que busca en el	llibre	—en el llibre de creació, és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al
bàsics de lector —bàsics i extrems—: el que busca en el llibre —en el	llibre	de creació, és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les
en si, s'embolica i es compromet amb el fragment d'humanitat que el	llibre	li ofereix. És en aquest punt que entra en joc el sistema de preferències
de somni; els altres, un suplement de vida. Uns voldran escapar, amb el	llibre	, de la urgència dolorosa amb què els assalta la vida; d'altres li
Seria natural que l'home de realitats acudís, com a lector, als	llibres	d'evasió, i que l'home abstret o poruc de la realitat anés als llibres
llibres d'evasió, i que l'home abstret o poruc de la realitat anés als	llibres	que li'n donessin notícia. Però, per regla general, la compensació no es
té por a la vida del carrer segueix tenint-ne a la mateixa vida en els	llibres	: les repugnàncies no es resignen a desaparèixer perquè el seu objecte es
creia diagnosticar un fet incontestable, perquè quan ell escrivia el seu	llibre	l'Occident —això que anomenem Occident— tendia, en línies generals, a una
"nacionista". Don Marià la documenta amb una frase procedent d'un	llibrot	titulat Lumen Domus, que per a mi és un text desconegut i

Pàgina 1 (de 864)

50 següents