DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llibre AI 143 oc.
llibre M 33645 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llibre Freqüència total:  33788 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal volta us distrauran un moment dels vostres personals i intricats
etern suplici que no conto, perquè suposo que el sap tothom. Camus, en un llibre magnífic, fonamenta en aquest mite el seu complex i profund sentiment de
o en l'altra? Em fóra senzill d'esbrinar-ho alçant-me a la recerca d'un llibre que tracti de la matèria, però ho ajorno, perquè estic massa ben ajaçat.
màniga molt ampla. "Fullejar sants sempre m'ha distret." "El vell llibre de Pellegrini em basta", va rondinar l'honest doctor Robuster i
gana de gos. Andròmeda La magnífica noia, que havia fullejat una pila de llibres, encara que d'una manera desordenada, força anàrquica —com al capdavall
et faré el do del meu amor", s'entusiasmava ella. "S'han etivocat de llibre!", capissava a la fi el noi Estengre. I va rebotre a terra, plorant de
els homes d'ara, que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits i que no sabem en general res de res, ni del
s'estilen. Però fixa-t'hi bé: un nyicris. Juraria que prepara un primer llibre de poemes, per arribar a finalista d'algun premi dels molts que hi ha a
els puristes correctors d'impremta, únics autors de tots els escassíssims llibres publicats en aquella llengua, a pesar de la seva hegemonia. "És conca i
aventures, al pensionat de la Presentació de Sinera, i he llegit els llibres que s'inspiren en les gratuïtes llegendes. Condescendeixo a qualificar
ni el vaig conèixer. Guardaria cap secret per a tu? Ni per a ningú, jo, un llibre obert que tothom pot llegir, on aprendria les històries dels altres
tot fou en va: ell havia preferit continuar a Santa Maria amb els seus llibres, amb els seus deixebles, el seu passeig al matí i al capvespre pels
de bondat i de paciència. El vell posseïa una petita biblioteca: pocs llibres, però llegits tots i rellegits i meditats amb calma. La claredat dels
tant a la seva experiència de la vida com a les seves lectures. Els seus llibres eren en preferència religiosos; alguns, de medicina; altres, d'història,
i sense altre bagatge que el seu violí, el seu clavicordi i els seus llibres, portats dos dies després en un carro. Quan va tornar no quedava ningú
llegit algunes pàgines. De sobte, deixà la lectura, s'aixecà i, amb el llibre a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense
s'aixecà i, amb el llibre a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera el seu
Tino Costa era un infant esprimatxat, ja inclinat a somniar damunt dels llibres de contes que la mare li procurava. Tenia un aire de distinció, tal
mostrà cada vegada més inquiet i d'humor desigual; començà a devorar els llibres de la biblioteca del seu avi i altres que li deixava el seu mestre amb un
d'un sant, tal com l'havia vist ell en les il·lustracions d'un dels seus llibres. La figureta era tosca, però ja d'un estil definit, d'una gràcia ingènua
envaït de nostàlgia. Tornà a les seves figures de fang, tornà als seus llibres i cultivà de bell nou l'amistat amb els dos únics amics que tenia: amb
cap altra noia. Després tornà a envair-lo la nostàlgia. Tornà als seus llibres en llargues temporades de reclusió quasi claustral, en què amb prou
em fa tremolar... —Voldria que poguessis llegir en el meu cor, com en un llibre, Mila. Com podria dir-te el meu amor? Ni que m'agenollés als teus peus i
privava de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li llagrimejaven— i l'evocava, l'evocava com un
perquè li ho diu així, tan bellament, com si ho hagués llegit en els llibres. Al cor de Mila s'ha clavat l'espina d'una inquietud, i ella, tan forta i
domèstics. Acabat això, s'assegué un moment i es posà a fullejar un vell llibre. La nit avançava. Molt lluny es sentia tronar. L'atmosfera estava
L'atmosfera estava impregnada d'una estranya feixuguesa. Mila deixà el llibre, sortí de bell nou al balcó i mirà la nit. Un llampec esquinçà l'espessa
la terra; després, acomiadar-se d'ella dolçament com un que tanca un llibre a la pàgina més bella davant el temor que tot no es malmetés en la
seva companyia, millor encara que la mateixa companyia, enmig dels seus llibres, les seves estàtues, els seus records; i a la nit, dins el silenci
banda a l'altra de l'habitació; intentà llegir, però hagué de tancar el llibre i llençar-lo en un recó; consumí cigarret darrera cigarret; descoratjat,
en fórmules estereotipades; d'altra banda, perquè, en el XIX, el llibre penetra en capes socials abans impermeables a la lectura, i els fulletons
acreditat sentit d'aquesta última paraula— d'home i dona conserven en els llibres de Malraux, de Hemmingway, de Camus, de Silone. Si bé ho mirem, l'amor,
imminent. I aprofito els mots del títol que Huxley posà al seu llibre sarcàstic sense compartir-ne el pessimisme. Huxley és també un dels
i cultivat, que va viure de jove uns quants anys a París, em regala un llibre de Bernanos en edició curiosa. L'exemplar és una reminiscència d'aquells
sabria retenir la nostra atenció: la meva, almenys, no. Dels altres llibres erasmians —glosses i traduccions bíbliques i patrístiques, epistolari,
en el seu lloc de sempre: sap que la sospita no s'esvaeix perquè escrigui llibres contra Luter; es limita a escriure'ls, però, amb l'esperança única
l'escriptor i una classe social concreta —la dominant, que li compra els llibres i l'afalaga—, i encara hi ha sistemes coercitius, declarats o no, que
li som una mica "devots" —a la seva biografia, insisteixo, no als seus llibres—, és perquè sempre resulta consolador pensar que hi ha hagut algú —ell—
Fabra no defrauda: és concís, complet, encertat. Doncs sí. M'interessa el llibre antic i atapeït, ocupat de problemes caducs i redactat amb una retòrica
aquella que solem anomenar "culta", que defuig el contacte amb els llibres recents. Qualsevol autor, qualsevol obra, que no vinguin avalats per una
dos tipus bàsics de lector —bàsics i extrems—: el que busca en el llibre —en el llibre de creació, és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al
bàsics de lector —bàsics i extrems—: el que busca en el llibre —en el llibre de creació, és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les
en si, s'embolica i es compromet amb el fragment d'humanitat que el llibre li ofereix. És en aquest punt que entra en joc el sistema de preferències
de somni; els altres, un suplement de vida. Uns voldran escapar, amb el llibre, de la urgència dolorosa amb què els assalta la vida; d'altres li
Seria natural que l'home de realitats acudís, com a lector, als llibres d'evasió, i que l'home abstret o poruc de la realitat anés als llibres
llibres d'evasió, i que l'home abstret o poruc de la realitat anés als llibres que li'n donessin notícia. Però, per regla general, la compensació no es
té por a la vida del carrer segueix tenint-ne a la mateixa vida en els llibres: les repugnàncies no es resignen a desaparèixer perquè el seu objecte es
creia diagnosticar un fet incontestable, perquè quan ell escrivia el seu llibre l'Occident —això que anomenem Occident— tendia, en línies generals, a una
"nacionista". Don Marià la documenta amb una frase procedent d'un llibrot titulat /Lumen Domus\, que per a mi és un text desconegut i de
de Successió, que són també espasmes de vitalitat, i no els únics. En els llibres i en documents, en moltes petites incidències de la vida diària, els

  Pàgina 1 (de 676) 50 següents »