Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

màxima temptació: els llibres. Llibres que ell havia obtingut a casa el	llibreter	Sterling, i que havia portat a casa de Mestre Frigola no perquè els
aquells llibres que no hauria pogut trobar ni a pes d'or en cap dels	llibreters	de Cervera, i tampoc no n'hauria tret res de trobar-los perquè no els
més tard la biblioteca. La compra de llibres el conduí a la tertúlia del	llibreter	Sterling, ja famosa a la ciutat, amb una fama merescuda de jacobina.
s'estremeix i rondina; predica amb èxit fàcil a la tertúlia del	llibreter	Sterling, la conveniència de l'acció civilitzadora de les tropes
edad yo me echaba a la vida.\| Se lo juro por éstas". Els	llibreters	de vell. Era per maig. Recorde que recordava el poble.
dels llibres per recomptar-los i valorar-los. ¿Quant me'n donaria un	llibreter	de vell? En tenia cosa de quatre-cents, comprats amb els meus magres
Em vaig posar al llit tot consirós. L'endemà corria a la botiga d'un	llibreter	de vell a comprar-me una gramàtica francesa i un diccionari. Mentre jo hi
Esdevingué una fura dels Encants i de les parades de vell. Tots els	llibreters	el coneixien. Sovint jo era el primer de llegir els llibres que ell
—Demà vindrem a cercar-lo. Li prego que me'n guardi un —digué l'amic al	llibreter	. —No tingui por, no els vendrem tots —va fer Bori, suau, somrient. —
d'empipar demanant llibres moltes vegades introbables; en especial, al	llibreter	Tomàs Ripoll, la diligència i ajuda del qual considero impagables.
de les biblioteques públiques, de corporacions, de particulars i de	llibreters	— tot allò que havia estat imprès en la nostra llengua. Multitud els tres
Compradors Els vergonyosos de comprar un llibre s'excusen, davant el	llibreter	, retraient l'amic de fora que els ha fet la comanda. Sessió pública i
nascut pel ram de les lletres. Los importadors de noveles eran los	llibreters	que venian á Vich, per les fires, y'ns temtavan als estudiants que mitx
la mà del petit. —Si teniu els contes fantàstics de Teodor Hoffmann? El	llibreter	es posà un dit vora el nas, i vacil·là un moment abans de respondre.
i a dissimular en el que fos possible la seva presència. De vegades, el	llibreter	li ensenyava un volum qualsevol i deia amb un to aspre: —És això el que
Hosma\... jo no sé pas qui és aquest escriptor de tontaines —deia el	llibreter	des de dalt de l'escala, entre núvols de fum. La temor del nen anava
a demanar històries; a bon segur que... —Calla i vés-te'n! —interrompé el	llibreter	des d'allà dalt, colèric com un Jehovà—; no m'encenguis la sang! Però de
de la memòria, i un cop les parpelles closes, aquelles tres persones —el	llibreter	jueu, la dona de la bata vermella i l'home del cap d'ivori— que com tres
arreu i de tots els temps." Entraren. Joan Antoni donà el seu nom. El	llibreter	s'apressà a llevar-se la gorra, li prengué la mà amb les seves dues mans,
en la barca, havia caminat un dia sobre l'aigua... Ramon Benaiges el bon	llibreter	Començarem fent un poc d'història d'aquest home. Havia estat carrilaire
quant costava. Al matí següent va tornar el Ramon Benaiges, el bon	llibreter	, a girar full. No hi havia il·lustració. En ambdues pàgines amples hi
va passar una cosa cohibidora i bonica. Veureu. Una estona que el bon	llibreter	, —truc-truc,— amb la seva cama de fusta va sortir a la botiga deserta,
finestra hospitalària.— Pobrissons! Pobrissons! L'endemà, així que el bon	llibreter	es va llevar, lo primer que va fer va ser tombar uns fulls enrera, fins a
si a la fi l'hi comprava i se l'hi enduia, tenia un disgust.— El bon	llibreter	tota aquella tarda va estar espiant el carrer des del peu de la seva
a l'hivern, pels volts de la Puríssima, i el vespre era glaçat. El bon	llibreter	, amagat, callava i s'aguantava la respiració com si els anés a caçar en
la taxa dels draps i els drets d'examen i no pagar salari al clavari i	llibreter	que, altrament, no havien tingut cap feina. Encara, el 4
d'estamper i adroguer. Els altres Abadal han estat	llibreters	, impressors i venedors de llibres i d'imatgeria, com en Pau Roca (de
es refereix al 1800. En un inventari notarial de la botiga del	llibreter	Francesc Solà, de Barcelona, n'hi ha dues partides que diuen: "dinou
treiem la notícia. El fet es va produir cap a l'any 1750. Fou el	llibreter	John Newbury qui va comprendre que la literatura de cordill, diem
encara el prestigi de l'Edat Mitjana, molt abans de la impremta, quan el	llibreter	, ajudat pels copistes, era en realitat un editor. L'estampa era aleshores
a la llibreria; recordava que als començaments de la impremta foren els	llibreters	els qui donaren feina als primers impressors, copistes de nova mena, i,
nova mena, i, sovint, ells mateixos posaven impremta i es convertien en	llibreters	impressors. Eren en realitat una mena de capitalistes. No va ésser fins a
Josep Llopis i Anton Lacavalleria van arribar a ésser ateses; però els	llibreters	s'hi oposaren d'una manera tan aferrissada, que els estatuts gremials,
possible, doncs, que àdhuc en el nostre país la manca de lligada entre	llibreters	i impressors "pràctics" tingués aquesta causa, molt larvada degut a la
segle XVIII aquestes lluites entre els impressors i el gremi de	llibreters	van ésser constants. Els impressors, però, malgrat la tirania dels
van ésser constants. Els impressors, però, malgrat la tirania dels	llibreters	, no deixaven d'editar i de vendre pel seu compte els llibres en rústica:
les lluites, Carles III va aplegar els dos oficis constituint el Gremi de	Llibreters	i Estampers. Això no és ben exacte. Mossèn Barrera, en el fascicle
el Col·legi dels impressors de què parla el senyor Bocabella, però els	llibreters	devien instar la fosa (la casa Pla era llibretera), cosa que devia tenir
Bocabella, però els llibreters devien instar la fosa (la casa Pla era	llibretera	), cosa que devia tenir lloc l'any 1789, o sigui en temps de
deseaban estar separados". El que no volien era estar subjectes als	llibreters	—la lluita endèmica de fons econòmico-social—, del caciquisme dels quals,
necesitaba más que poner prensas y trabajar en ellas". El nombre de	llibreters	de Barcelona era molt crescut. González Sugrañes en registra cent
La xifra sembla considerable, però cal tenir present que l'ofici de	llibreter	comportava el relligatge i la venda de paper i d'estris d'escriure. A
el relligatge i la venda de paper i d'estris d'escriure. A més, el	llibreter	, aquí com en altres llocs, solia vendre perfumeria, pólvors per a les
en una ciutat comercial com Barcelona, un dels negocis importants dels	llibreters	fos la venda de llibres ratllats per a la comptabilitat. Townsend va
com a lloc privilegiat; però acull amb respecte les que provenien del	llibreter	, andador del gremi, l'hongarès Mateu Sterling. En canvi, a Madrid, en
Al nostre judici, però, no es feia a través de les llibreries ni dels	llibreters	. Una disposició del mes d'octubre del 1792 establint una
de França, aleshores en plena revolució, no fa el més petit esment de	llibreters	, talment com si no existissin. Algunes d'aquelles llibreries barcelonines
carretades de la seva vella casa de la Plaça de l'Àngel i malvenuts entre	llibreters	de vell de Barcelona, que s'hi van refer durant alguns anys, sense gaire
en el fascicle ja citat de mossèn Jaume Barrera. Si eren nombrosos els	llibreters	, també ho eren els impressors, encara que no amb tanta profusió;
de cinquanta anys que era mort, sinó per l'impressor Jaume Surià i els	llibreters	Joan Piferrer i Jaume Batlle, que en van ésser els agosarats editors.

Pàgina 1 (de 13)

50 següents