DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llibreter A 3 oc.
llibreter M 627 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llibreter Freqüència total:  630 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

màxima temptació: els llibres. Llibres que ell havia obtingut a casa el llibreter Sterling, i que havia portat a casa de Mestre Frigola no perquè els
aquells llibres que no hauria pogut trobar ni a pes d'or en cap dels llibreters de Cervera, i tampoc no n'hauria tret res de trobar-los perquè no els
més tard la biblioteca. La compra de llibres el conduí a la tertúlia del llibreter Sterling, ja famosa a la ciutat, amb una fama merescuda de jacobina.
s'estremeix i rondina; predica amb èxit fàcil a la tertúlia del llibreter Sterling, la conveniència de l'acció civilitzadora de les tropes
edad yo me echaba a la vida.| Se lo juro por éstas". Els llibreters de vell. Era per maig. Recorde que recordava el poble.
dels llibres per recomptar-los i valorar-los. ¿Quant me'n donaria un llibreter de vell? En tenia cosa de quatre-cents, comprats amb els meus magres
Em vaig posar al llit tot consirós. L'endemà corria a la botiga d'un llibreter de vell a comprar-me una gramàtica francesa i un diccionari. Mentre jo hi
Esdevingué una fura dels Encants i de les parades de vell. Tots els llibreters el coneixien. Sovint jo era el primer de llegir els llibres que ell
—Demà vindrem a cercar-lo. Li prego que me'n guardi un —digué l'amic al llibreter. —No tingui por, no els vendrem tots —va fer Bori, suau, somrient. —
d'empipar demanant llibres moltes vegades introbables; en especial, al llibreter Tomàs Ripoll, la diligència i ajuda del qual considero impagables.
de les biblioteques públiques, de corporacions, de particulars i de llibreters— tot allò que havia estat imprès en la nostra llengua. Multitud els tres
Compradors Els vergonyosos de comprar un llibre s'excusen, davant el llibreter, retraient l'amic de fora que els ha fet la comanda. Sessió pública i
nascut pel ram de les lletres. Los importadors de noveles eran los llibreters que venian á Vich, per les fires, y'ns temtavan als estudiants que mitx
la mà del petit. —Si teniu els contes fantàstics de Teodor Hoffmann? El llibreter es posà un dit vora el nas, i vacil·là un moment abans de respondre.
i a dissimular en el que fos possible la seva presència. De vegades, el llibreter li ensenyava un volum qualsevol i deia amb un to aspre: —És això el que
Hosma\... jo no sé pas qui és aquest escriptor de tontaines —deia el llibreter des de dalt de l'escala, entre núvols de fum. La temor del nen anava
a demanar històries; a bon segur que... —Calla i vés-te'n! —interrompé el llibreter des d'allà dalt, colèric com un Jehovà—; no m'encenguis la sang! Però de
de la memòria, i un cop les parpelles closes, aquelles tres persones —el llibreter jueu, la dona de la bata vermella i l'home del cap d'ivori— que com tres
arreu i de tots els temps." Entraren. Joan Antoni donà el seu nom. El llibreter s'apressà a llevar-se la gorra, li prengué la mà amb les seves dues mans,
en la barca, havia caminat un dia sobre l'aigua... Ramon Benaiges el bon llibreter Començarem fent un poc d'història d'aquest home. Havia estat carrilaire
quant costava. Al matí següent va tornar el Ramon Benaiges, el bon llibreter, a girar full. No hi havia il·lustració. En ambdues pàgines amples hi
va passar una cosa cohibidora i bonica. Veureu. Una estona que el bon llibreter, —truc-truc,— amb la seva cama de fusta va sortir a la botiga deserta,
finestra hospitalària.— Pobrissons! Pobrissons! L'endemà, així que el bon llibreter es va llevar, lo primer que va fer va ser tombar uns fulls enrera, fins a
si a la fi l'hi comprava i se l'hi enduia, tenia un disgust.— El bon llibreter tota aquella tarda va estar espiant el carrer des del peu de la seva
a l'hivern, pels volts de la Puríssima, i el vespre era glaçat. El bon llibreter, amagat, callava i s'aguantava la respiració com si els anés a caçar en
la taxa dels draps i els drets d'examen i no pagar salari al clavari i llibreter que, altrament, no havien tingut cap feina. Encara, el 4
d'estamper i adroguer. Els altres Abadal han estat llibreters, impressors i venedors de llibres i d'imatgeria, com en Pau Roca (de
es refereix al 1800. En un inventari notarial de la botiga del llibreter Francesc Solà, de Barcelona, n'hi ha dues partides que diuen: "dinou
treiem la notícia. El fet es va produir cap a l'any 1750. Fou el llibreter John Newbury qui va comprendre que la literatura de cordill, diem
encara el prestigi de l'Edat Mitjana, molt abans de la impremta, quan el llibreter, ajudat pels copistes, era en realitat un editor. L'estampa era aleshores
a la llibreria; recordava que als començaments de la impremta foren els llibreters els qui donaren feina als primers impressors, copistes de nova mena, i,
nova mena, i, sovint, ells mateixos posaven impremta i es convertien en llibreters impressors. Eren en realitat una mena de capitalistes. No va ésser fins a
Josep Llopis i Anton Lacavalleria van arribar a ésser ateses; però els llibreters s'hi oposaren d'una manera tan aferrissada, que els estatuts gremials,
possible, doncs, que àdhuc en el nostre país la manca de lligada entre llibreters i impressors "pràctics" tingués aquesta causa, molt larvada degut a la
segle XVIII aquestes lluites entre els impressors i el gremi de llibreters van ésser constants. Els impressors, però, malgrat la tirania dels
van ésser constants. Els impressors, però, malgrat la tirania dels llibreters, no deixaven d'editar i de vendre pel seu compte els llibres en rústica:
les lluites, Carles III va aplegar els dos oficis constituint el Gremi de Llibreters i Estampers. Això no és ben exacte. Mossèn Barrera, en el fascicle
el Col·legi dels impressors de què parla el senyor Bocabella, però els llibreters devien instar la fosa (la casa Pla era llibretera), cosa que devia tenir
Bocabella, però els llibreters devien instar la fosa (la casa Pla era llibretera), cosa que devia tenir lloc l'any 1789, o sigui en temps de
deseaban estar separados". El que no volien era estar subjectes als llibreters —la lluita endèmica de fons econòmico-social—, del caciquisme dels quals,
necesitaba más que poner prensas y trabajar en ellas". El nombre de llibreters de Barcelona era molt crescut. González Sugrañes en registra cent
La xifra sembla considerable, però cal tenir present que l'ofici de llibreter comportava el relligatge i la venda de paper i d'estris d'escriure. A
el relligatge i la venda de paper i d'estris d'escriure. A més, el llibreter, aquí com en altres llocs, solia vendre perfumeria, pólvors per a les
en una ciutat comercial com Barcelona, un dels negocis importants dels llibreters fos la venda de llibres ratllats per a la comptabilitat. Townsend va
com a lloc privilegiat; però acull amb respecte les que provenien del llibreter, andador del gremi, l'hongarès Mateu Sterling. En canvi, a Madrid, en
Al nostre judici, però, no es feia a través de les llibreries ni dels llibreters. Una disposició del mes d'octubre del 1792 establint una
de França, aleshores en plena revolució, no fa el més petit esment de llibreters, talment com si no existissin. Algunes d'aquelles llibreries barcelonines
carretades de la seva vella casa de la Plaça de l'Àngel i malvenuts entre llibreters de vell de Barcelona, que s'hi van refer durant alguns anys, sense gaire
en el fascicle ja citat de mossèn Jaume Barrera. Si eren nombrosos els llibreters, també ho eren els impressors, encara que no amb tanta profusió;
de cinquanta anys que era mort, sinó per l'impressor Jaume Surià i els llibreters Joan Piferrer i Jaume Batlle, que en van ésser els agosarats editors.

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »