Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

col·laboren davant de les coses que envileixen més el país, han votat la	Lliga	, han fet de catalanistes i han dut les nenes amb la caputxeta dels
de començar, voldria saber si ell creu que el passat continua, i que la	Lliga	subsisteix i reapareixerà. Rotundament i sense cap vacil·lació, em diu
vacil·lació, em diu que ell considera que el passat és passat i que la	Lliga	ha deixat d'existir; que és possible que algun dia, quan el país torni a
que ocupi en el panorama polític català el mateix lloc que ocupava la	Lliga	i tingui anàlogues finalitats, però que ell considera que no serà la
i tingui anàlogues finalitats, però que ell considera que no serà la	Lliga	, sinó un partit nou. Les coincidències de punts de vista i el patriotisme
el camí. Si hi hagués gaires homes com ell! Veig clar que, de la vella	Lliga	, ningú no li ha parlat, per ara, del catalanisme futur; potser això ha
de quan feia política. Era dels qui es van separar en 1904 de la	Lliga	i van formar el C. N. R., el que aleshores en van dir "l'Esquerra" (la
i Prat de la Riba s'hi va oposar perquè va dir que el grup de dreta —	Lliga	i carlins— tenia majoria, i era lògic que disposés de la presidència.
a Montserrat per començar-hi un recés de tres dies —organitzat per la	Lliga	Espiritual— amb gent notòria del camp intel·lectual, grans i joves. El
es consumia era un acte pervers i antieconòmic. D'aquí devien sortir les	lligues	contra el malversament, les "antiwaste leagues". Malthus. —Jo
la disbauxa econòmica com una virtut. No és que hi hagi "	lligues	de malversament", però si no hi són de dret, hi són de fet. Tota la
a casa nostra, i més especialment a Amèrica, ja treballa com si aquestes	lligues	existissin. Cal consumir fins al paroxisme; vendes a crèdit, pagaments
una altra feta de delegats de les Cooperatives de consum, o de les	lligues	de compradors, que demanen justament el revés. Malthus. —Què
sobre milers, per bé que fúlgids!— si tu ets aquell amb qui una	lliga	mútua, i un únic pensament i iguals designis, i una
del seu braç, on viure escàpols del domini celeste, en nova	lliga	units contra el seu tron, ans per romandre-hi, bé que
ben entrat el segle XX. Era massa tard per a improvisar una "	Lliga	", que sobre l'anacronisme hauria tingut l'handicap d'una base purament
del món a base de trobar la veritat, França fa aquestes mateixes unions i	lligues	acceptant l'error i posant-lo com a fonament de totes les coses. I una de
espanyol, que és l'ideal declarat del famós Cambó i d'una part de la "	Lliga	Regionalista", que si és cert que és l'ideal més polític de tots els que
gran" i la campanya per l'autonomia (1918-1919) quan la	Lliga	, que de fet monopolitzava el catalanisme polític militant, s'esllavissava
de descriure, els meus veritables sentiments envers ell. Formaven una	lliga	virolada i heterogenia; una animositat petulant, que no era encara odi,
per Catalunya. Aquest criteri d'En Cambó i dels regionalistes de la "	Lliga	", manifestat tan clarament en elaborar-se l'Estatut de l'Autonomia de
recollir la insinuació que el catalanisme era una enorme ficció de la "	Lliga	" i dels altres partits catalanistes. Qui podria avui negar-la o
els nexes polítics que el lligaven especialment amb Catalunya. Prou la	Lliga	s'escarrassava per no deixar-lo de petja, però avui dia una cosa és el
és el regionalisme català i una altra En Cambó. Posteriorment, encara, la	Lliga	ha procurat posar-se a to de la política d'En Cambó, retraient-se en la
a esvair-se la llegenda d'un catalanisme infeudat als plutòcrates de la	Lliga	, negoci de burgesos, truc de clericals, nostàlgia d'un tradicionalisme
fulla de malva, no hi ha més diferència que de grau i de nombre. Tot és	lliga	, comunió i jerarquia. No cleda, ni confusió, ni divorci. Germà tu, home,
, sol esser enlairat, i, en el parlar, té un lexic tan pur, que la "	Lliga	del Bon Mot", aquí, hi tindria molt poca feina. A més d'elegant, és
polític, assolí aquesta transformació. La discussió és lliure i a la	Lliga	se li podrà discutir tot; per això, ella és ben vivent i ben present; i
serà sempre, per damunt de tot, una glòria indiscutible de la	Lliga	Regionalista, haver estat l'organisme polític que obtingué, o per
recobrament cívic del poble català. Com també serà glòria de la	Lliga	, i concretament dels homes que durant trenta anys l'han dirigida,
a Ginebra, qui s'esqueia ésser aleshores el President del Consell de la	Lliga	de les Nacions. I, parlant del cas de Catalunya, em calgué advertir-li
o guerra civil), o bé aquesta vindria pels procediments que la	Lliga	, de la seva naixença ençà, havia preconitzat. Tots els cismes que
ençà, havia preconitzat. Tots els cismes que s'havien produït a la	Lliga	, havien estat, a fi de comptes, per qüestions de procediment; totes les
procediment; totes les banderes catalanistes que s'havien alçat contra la	Lliga	, havien estat sempre també per qüestions de procediment; i tanmateix,
dels senyors Abadal i Rahola, el que sacrificàvem els Diputats de la	Lliga	, era el prestigi col·lectiu de la nostra agrupació, que sempre havia
vingut a enverinar i exaltar. Cal, per tant, com ha preconitzat la	Lliga	en el seu Manifest, intentar un acord amb el Govern Central, perquè
concretà quina era la seva política a Ginebra, en el Consell de la	Lliga	de Nacions i a la Conferència del Desarmament; no se'ns digué quins
del Consell diu, contradient la Constitució, contradient el Pacte de la	Lliga	de Nacions i contradient el pacte Kellogg, que en un futur conflicte
els casos de "chantage" i despotisme que caracteritzaren, dintre la	Lliga	de Nacions mateix, la conducta de Primo de Rivera. L'any passat, en la
mutisme escandalós, fou que en els moments de crisi que travessa la	Lliga	de Nacions, era més prudent no fer de revolucionaris. Jo crec, per
als pobles, podrà assegurar-se la vitalitat, avui tan defallida, de la	Lliga	de les Nacions. I si Espanya, amb inhibicions semblants, s'ajunta
aritmètiques enginyoses basades en dades irrefutables, que la	Lliga	sempre guanyava. En el cas que ens ocupa el mestre no deixa enrera el
del catalanisme pertanyia En Felipet? Seria esquerrà o seria de la	Lliga	? Era un poc difícil trobar indicis d'això en una signatura executada en
L'actitud de la nostra burgesia industrial, representada per la "	Lliga	", durant tota la seva actuació no ens deixarà mentir. En aquest sentit
que comporta la mateixa erudició enciclopèdica dels entusiastes de la	lliga	de l'espardenya. El bar és el límit que han posat a la invenció creadora
era dens de capficaments i entusiasmes. Els esquitxos (...aquesta	Lliga	... però Acció catalana... l'Esquerra, l'Esquerra!...) que arribaven a
que el moralista, perquè substituirà les begudes; i farà més que les	lligues	d'abstenció, perquè la seva comprensió haurà trencat tots els lligams de
que l'envileixen com una lepra infecta, s'és fundada la patriòtica "	Lliga	del Bon Mot". L'ànima de la "Lliga" és el jove prevere Ivon l'Escop,
s'és fundada la patriòtica "Lliga del Bon Mot". L'ànima de la "	Lliga	" és el jove prevere Ivon l'Escop, missioner d'infatigable perseverancia,
a la llum del sentit pràctic, a veure si trobem remei. ¿Què vol dir la "	Lliga	del Bon Mot"? No cal interpretar el lema en el sentit de que hi hagi

Pàgina 1 (de 50)

50 següents