Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i nombrosa raça dels Centaures. Pel que respecta a l'avi Ixió, va ser	lligat	a una roda alada i flamejant, que giravoltava sense parar a través dels
d'excrements i de tota llei de deixes. Que ningú no malpensi, però, ni	lligui	estranys caps: cal no oblidar que el pobre animalet s'alimenta en bona
mirat, i jo, què? No sóc potser més de plànyer, despariat sense consol,	lligat	per un sentimental jurament irreflexiu al viduatge, condemnat a no
de llaços invisibles, a través de la distància i dels anys, continuessin	lligant	-nos al recó on veiérem la llum per primera vegada. Potser ens crida
Bisa no caigueren en va dins la seva ànima; allà al fons del seu ésser es	lligaren	als dubtes que l'havien assaltat al moment en què es trobà amb ella, i
Sí, sí; mil vegades ho havia sentit. Quim Bisa tenia raó. Perquè, què el	lligava	ell amb Mila del Santo? Tino Costa la veia ara com la nena amanyagada que
força d'aquell sentiment, sobre la naturalesa d'aquell vincle que el	lligava	a sa mare. L'amor que sentia per ella era, en efecte, diferent de tots
És clar que sempre hi ha hagut "amor", una forma o altra d'"amor",	lligant	les parelles humanes: sempre, o gairebé sempre —d'ençà que l'home mereix
de tota significació. Però la poesia i la novel·la viuen de l'home, es	lliguen	a ell, l'han de cantar o narrar: cantar o narrar les seves il·lusions o
les pàgines de Dostoievski, i m'és impossible, en el simple record,	lligar	les figures de Raskòlnikov, d'Alioix Karamàzov o del príncep Mixkin, a
sempre la substància profunda de la vida humana. L'home actual evita	lligar	-se al seu proïsme en tant que proïsme: i escric "proïsme" a
Penso que, probablement, cap home del Mediterrani no seria sincer si	lligava	la idea de llibertat a la idea de mar. Potser, en part, perquè la gent
de perera, i ara tornem a veure la neu autèntica de l'hivern, que es	lliga	tan bé amb els avets i el foc de l'estufa. Però no: era una neu
l'individu baix i d'espatlles amples que no l'ha deixat de petja.	Lliguen	els vasos sanguinis amb catgut i aleshores, amb una serreta molt fina,
però encara es redreça, aconsegueix de desfer-se d'unes mans que li	lliguen	el muscle, i ara fa carn, el puny ensopega amb una resistència dura que
dies esperen, abans d'enterrar-los? —pregunta amb un fil de veu mentre es	lliga	el mocador a la cara per tal de combatre com més millor la fortor oliosa
Ha de baixar, doncs, a la fossa, però de primer pren la precaució de	lligar	-se el mocador a la cara. Amb tot i això, les sentors, confuses encara,
un llumí, encén el ble que fa una llum somorta i vacil·lant. —Aguanta.	Lliga	un cap de corda al travesser que després disposa sobre el forat. Tot
cal cercar encara una altra corda, més prima, a l'extrem de la qual	lliguen	la llanterna que la germana fa davallar arran de paret. Aleshores el noi
d'entranyes i de carns en fermentació... Ell es treu el mocador, se'l	lliga	a la cara, però el caporal glapeix immediatament: —Soldat! Un pas
a l'os. El cap assenteix. —Caldrà dur-la a coll. —No valdria més	lligar	-l'hi, de primer? Acabarà per foradar-li la pell —diu, encara mirant cap
amb tot de precaucions, fins que l'os sembla reduir-se; aleshores li	lliga	el drap, ben estret—. No sé si servirà de gaire... —Anirem a poc a poc
sense remissió una fe que els seus mestres inhàbils o inconscients havien	lligat	a la fe del carboner. De sobte, es descobria lliure, miraculosament
com solia fer-ho immediatament després de sopar, perquè res no el	lligava	a la sorollosa cort del Cavaller de Padrós. Ells no haurien de fer altra
la pròpia Cervera. Els seus cabells foscos i oliosos tibaven, estretament	lligats	al clatell per una cinta negra. Vaig veure-li usar la mateixa cinta dos
que en Catarineu col·loqués el seu equipatge. S'enfilà ell a la baca, i	lligà	el seu farcell i cridava: —Sempre corres massa. Mai no t'adonaràs de res,
enfilar amb esforç, per causa de la coixera; una vegada a dalt, devia	lligar	la ventrera, per un extrem, a la branca que tenia damunt d'ell.
llavors, allà a la masia, tenia una cosa que el retenia, una cosa que el	lligava	a la vida, i aquesta cosa era la seva mare. Ara recordo a Quico moltes
mateixes autoritats; quan se sabia d'un mossegat per un gos rabiós, el	lligaven	i el tenien a part, en observació. Així que es manifestaven els primers
alguna cosa de bla, de femení. Parlava poc, amb frases soltes i mal	lligades	. Algú va cantar-li un dia la coneguda cançó, al·ludint a la seva
ara era debades, perquè el fill, amb la corda comprada aquell matí per	lligar	l'herba, s'havia fet un nus entorn del coll i s'havia penjat a la
una impressió momentània de benestar. Rentà el mocador i se'l tornà a	lligar	entorn del coll, damunt de la ferida. Deixà passar un moment i hi portà
Pigada havia de tenir cura de vestir-los i d'alimentar-los. A l'hivern es	lligava	una corda a la cintura, sobre el vestit esparracat, es posava un sac al
no sabés el seu lloc on és. Som un immens trencaclosques de peces que no	lliguen	... Barcelona, tardor 1976. Te banyaré i te trauré defora
allò que es duia abans i que en deien un macfarlan. Aquest bon home es	lliga	les sabates amb un cordill, de vegades va amb espardenyes i sempre està
d'una ridiculesa esglaiadora, és, sense cap mena de dubte, la cosa que	lliga	menys i que ofèn d'una manera més directa els colors i les formes del
formes. I aquí, fora dels manus, no hi ha bèstia de ploma que	lligui	amb la magnificència del paisatge. Si aneu pel mar, en una piragua, o us
i les petites sargantanes grises, pot tolerar l'elefantiasi i fins i tot	lliga	d'una manera elegant amb les cames i els peus deformes, però és
la Polinèsia, vaig insinuar tímidament que en aquestes terres, si no es	lliguen	els gossos amb llonganisses, el paisatge, en canvi, és preciós. Però la
sospitava aleshores el cor excel·lent d'aquesta noia ni l'amistat que ens	lligaria	amb ella, és possible que per sempre més. Vaig aconseguir que ens fes
la salabror, i, un cop la bèstia es trobava en posició de flotar, la	lligaven	per les banyes en un dels escàlems del llagut i la duien a remolc fins a
a remolc fins a arribar a la nostra goleta. Allí, bàrbarament, se li	lligava	una corda a la pota i era hissada cap per avall, per mitjà d'una grua
a l'interior i l'ormeig de pesca intacte; probablement l'havien	lligada	fluixa, i un cop de vent la desamarrà i, a la deriva, l'havia treta del
va fer un plongeon i, rapidíssim —la feina no durà un minut—,	lligà	els caps a la piragua, i ell i embarcació arribaren a bord en un obrir i
vaques i els cavalls, ultra ésser escassíssims, viuen com desplaçats i no	lliguen	amb el país; i els gossos, a la Polinèsia, no tenen ni de bon tros la
que el garrí dugui una vida de príncep; aquí, en general, se l'acostuma a	lligar	per un peu a la soca del cocoter, i, de menjar, no menja ni de molt per
manera; que a tants catalans un treball d'horitzons massa propers els	lligui	a una molt esquifida visió del món sense gaires vincles amb la comunitat
II! La seva gran responsabilitat històrica és la d'haver per sempre més	lligat	la salvaguarda del pactisme a la seva política. Catalunya volia aquella
el príncep de la Pau de despotisme ministerial, de trencar tot vincle que	lligués	la Corona als vells estatuts de la monarquia i de dur una política
pel joc d'equip, provant posicions al camp, i variant-les i	lligant	-les. M'agrada de fixar-me en el treball d'una noia.

Pàgina 1 (de 127)

50 següents