 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb llima |
Freqüència total: 232 |
CTILC1 |
| les fulles de lletuga espargides per terra, les taronges, les | llimes | , una vivacitat, una olor de cordells, l'olor de saladura. Per | | però com que és teu, i tu fina, li daré passades de | llima | , miraré que el mot i que el vers no se'm pensin que | | aixeridas, y quan eixí al balcó de son estatge y sentí grinyolar las | llimas | , dringar los martells en las enclusas y escaparse de totas las portas d' | | "—, o de bescuit. La pasta de mida comporta oli, aigua, ous, sucre i | llima | . És un bon mos. La rosca benassalenca està exornada amb tres ous durs i | | passaren a l'Institut. Aquells que per no haver rebut el cop de | llima | definitiu no han sortit en edició pòstuma, no han restat tanmateix | | temperament —com en el parlar i en el moure's—, sinó també pel treball de | llima | . "En el text es pot seguir la gestació de la major part dels poemes, | | cullin. I llavors vingué la fosa i després, dies i dies, el martell i la | llima | i el cisell i l'amor a la feina ben feta. I ara la copa és tan bella i | | aspror ni rebava, fins que es perdi tot senyal de polidor, de cisell i de | llima | , fins que no quedi rastre de treball i d'esforç, fins que desaparegui el | | el mateix. Llur cant és com un zig... zig... zig... de fregar la | llima | : per això en certs països en diuen ferrerets, perquè sembla que | | d'última hora, determinà d'estudiar per enginyer mecànic. Això de remenar | llimes | , martells i tornavisos li venia més de gust i ho trobava més net que | | la més personal i l'única. Tota intervenció intel·lectual, tot retoc de | llima | , com diuen els versaires, seria inútil vanitat, si no fos un sacrilegi. | | que monòtonament veiem passar fan sobre l'esperit com un treball de | llima | , ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència | | de la ciutat —i en general tots els sorolls: la garlopa del fuster, la | llima | del serraller, la pastera de la fleca... Fins la llum sembla fer-s'hi | | a propòsit per riure. El temps apressava. —Té —va dir Lau treient una | llima | del cinyell.— Treballa. I de seguida, mig apuntalat en la finestra, | | I de seguida, mig apuntalat en la finestra, començava amb una altra | llima | a treballar ell també des de la banda de fora. —Ens sentiran —va dir el | | banda de fora. —Ens sentiran —va dir el Roig, alarmat per la fressa de la | llima | que, tot i la cura amb què era manejada, resultava massa estrident en el | | —deia Lau que més ben nodrit que el seu amic, seguia encara empunyant la | llima | , que cremava com si acabés d'eixir d'una farga. —Demà podrem seguir? | | amb un grapat de fang negrós amb el qual va cobrir la depressió que les | llimes | havien fet en el barrot de ferro. Encara, un tercer cop, va tornar a | | En Lau i la de Cuati, l'indi fidel, sorgiren a la vora de la presó. Les | llimes | donaren la darrera escomesa, que fou curta; l'absència d'un sol barrot | | és de si us deixarem o bé us llevarem la vida. ¿Sabeu quina cosa és una | llima | ? —Sí, senyor. —I, sabeu què cosa són queviures? —Sí, senyor. | | una impressió més gran de desemparança i de perill. —Em cercareu una | llima | —Em sacsejà una altra vegada enrera.— I em cercareu queviures —Em sacsejà | | en aquests termes esfereïdors: —Demà, ben de matí, em portareu la | llima | i els queviures. M'ho portareu tot plegat en aquella bateria xaruga | | se us tiri als dintres. I bé, què m'hi dieu? Vaig dir que li cercaria la | llima | i li cercaria les miques de menjar que pogués atènyer, i l'aniria a | | tot arrossegant la cama amb el grillet, i el jove misteriós, i la | llima | , i els queviures, i el meu terrible compromís de procedir a un robatori | | vaig dar el tomb a la clau i vaig llevar el pestell, i vaig agafar una | llima | entre les eines de Joe. Després vaig tancar igual com era abans, vaig | | deixaven traspuntar una fam tan terrible, que quan li vaig remetre la | llima | i ell la deixà damunt l'herba, se m'acudí que hauria provat de | | amb delicadesa— i amb... la mateixa raó perquè li calgués emmanllevar una | llima | . ¿Que no heu sentit el canó, anit passada? —Aleshores, doncs, n'hi va | | gos de presa! Maleït sigui el ferro d'aquesta cama adolorida! Deu-me la | llima | , minyó! Vaig indicar en quina direcció la boira havia embolcallat l'altre | | tan asprament com si hi tingués tan poca sensibilitat com a la mateixa | llima | . Altra vegada vaig sentir que tot m'espaordia, ara que ell s'havia tirat | | sentir, havent-me aturat en la boira a escoltar, encara maldava amb la | llima | . Capítol IV Ben bé em temia de trobar un agutzil a la cuina, | | perseguits. Vaig tenir un surt paorós en sentir que encara maldava la | llima | , però no era sinó l'esquella d'un cap de ramat. El moltó va aturar-se de | | M'obsessionava el pensament (sobretot en començant a veure que cercava la | llima | ) que em calia dir a Joe tota la veritat. I, tanmateix, me'n vaig estar, | | i ho tastà no pas amb la cullera que li havien portat, sinó amb una | llima | . Ho féu de manera que ningú no veié la llima tret de mi; i quan ho | | portat, sinó amb una llima. Ho féu de manera que ningú no veié la | llima | tret de mi; i quan ho hagué fet, eixugà la llima i la posà en una butxaca | | que ningú no veié la llima tret de mi; i quan ho hagué fet, eixugà la | llima | i la posà en una butxaca del pit. Vaig conèixer que era la llima de Joe i | | la llima i la posà en una butxaca del pit. Vaig conèixer que era la | llima | de Joe i que aquell home coneixia el meu forçat, tot seguit de veure | | la meva baixa existència que abans havia oblidat. També m'obsessionava la | llima | . Em dominava la por que quan menys m'ho temeria, la llima eixiria altre | | la llima. Em dominava la por que quan menys m'ho temeria, la | llima | eixiria altre cop. Vaig instar-me a dormir tot pensant en l'imminent | | dimecres de la senyoreta Havisham, i en el meu son vaig veure la | llima | que passava una porta i venia cap a mi, sense que jo veiés qui la tenia, | | Joe l'alçà, hi havia un grilló de forçat que hom havia migpartit amb una | llima | . Bé, doncs, Joe, examinant aquell ferro amb ulls de ferrer, declarà que | | aquell ús cruel. O bé Orlick, o bé l'home estrany que m'havia ensenyat la | llima | . Vejam Orlick: havia anat a ciutat, exactament com ens havia contat | | ara, assegut en la cadira davant del foc. No calia pas que es tragués una | llima | de la butxaca i me l'ensenyés, no calia pas que es llevés el mocador del | | perill i ficant-hi algú altre perquè el plegués. No tenia més cor que una | llima | de ferro, era fred com la mort i el seu cap era ben bé del Diable que ja | | ben segur, el grilló que el vell Orlick va replegar, migpartit per la | llima | , en aquest aiguamoll feia qui sap els anys, i que va tenir desat fins a | | dels canons Krupp, en el qual un operari, després de cercar la | llima | inútilment, es dirigia als seus companys i els preguntava: | | a pèl... M'hi vaig estar fins a l'octubre, que va venir un airet com una | llima | . De tant en tant em sentia una passadeta a l'aixella o als ronyons, i em | | carxofa, cascall, cotó, encanària, espinacs, dacsa, garrofa, gesmil, | llima | , taronja, sucre, safanòria, safrà, sorolla, séver, tramús, xalefa, xara, | | amb la boca tapada moltes vegades amb un pitxer invertit o amb una | llima | grossa, són dipositats a la canterera, la qual pot ser un simple | | d'utilitats excelses qui digué als nostres manyans com havien d'agafar la | llima | i el martell? Els nostres /limonadiers\, racioners, cambrers de | | En Mallafré, per exemple, en fou un. Va deixar-hi, amb aquella alegria, la | llima | i el martell, car era mecànic. En Leandre Caparrós, l'home de les |
|
