Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les fulles de lletuga espargides per terra, les taronges, les	llimes	, una vivacitat, una olor de cordells, l'olor de saladura. Per
però com que és teu, i tu fina, li daré passades de	llima	, miraré que el mot i que el vers no se'm pensin que
aixeridas, y quan eixí al balcó de son estatge y sentí grinyolar las	llimas	, dringar los martells en las enclusas y escaparse de totas las portas d'
"—, o de bescuit. La pasta de mida comporta oli, aigua, ous, sucre i	llima	. És un bon mos. La rosca benassalenca està exornada amb tres ous durs i
passaren a l'Institut. Aquells que per no haver rebut el cop de	llima	definitiu no han sortit en edició pòstuma, no han restat tanmateix
temperament —com en el parlar i en el moure's—, sinó també pel treball de	llima	. "En el text es pot seguir la gestació de la major part dels poemes,
cullin. I llavors vingué la fosa i després, dies i dies, el martell i la	llima	i el cisell i l'amor a la feina ben feta. I ara la copa és tan bella i
aspror ni rebava, fins que es perdi tot senyal de polidor, de cisell i de	llima	, fins que no quedi rastre de treball i d'esforç, fins que desaparegui el
el mateix. Llur cant és com un zig... zig... zig... de fregar la	llima	: per això en certs països en diuen ferrerets, perquè sembla que
d'última hora, determinà d'estudiar per enginyer mecànic. Això de remenar	llimes	, martells i tornavisos li venia més de gust i ho trobava més net que
la més personal i l'única. Tota intervenció intel·lectual, tot retoc de	llima	, com diuen els versaires, seria inútil vanitat, si no fos un sacrilegi.
que monòtonament veiem passar fan sobre l'esperit com un treball de	llima	, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència
de la ciutat —i en general tots els sorolls: la garlopa del fuster, la	llima	del serraller, la pastera de la fleca... Fins la llum sembla fer-s'hi
a propòsit per riure. El temps apressava. —Té —va dir Lau treient una	llima	del cinyell.— Treballa. I de seguida, mig apuntalat en la finestra,
I de seguida, mig apuntalat en la finestra, començava amb una altra	llima	a treballar ell també des de la banda de fora. —Ens sentiran —va dir el
banda de fora. —Ens sentiran —va dir el Roig, alarmat per la fressa de la	llima	que, tot i la cura amb què era manejada, resultava massa estrident en el
—deia Lau que més ben nodrit que el seu amic, seguia encara empunyant la	llima	, que cremava com si acabés d'eixir d'una farga. —Demà podrem seguir?
amb un grapat de fang negrós amb el qual va cobrir la depressió que les	llimes	havien fet en el barrot de ferro. Encara, un tercer cop, va tornar a
En Lau i la de Cuati, l'indi fidel, sorgiren a la vora de la presó. Les	llimes	donaren la darrera escomesa, que fou curta; l'absència d'un sol barrot
és de si us deixarem o bé us llevarem la vida. ¿Sabeu quina cosa és una	llima	? —Sí, senyor. —I, sabeu què cosa són queviures? —Sí, senyor.
una impressió més gran de desemparança i de perill. —Em cercareu una	llima	—Em sacsejà una altra vegada enrera.— I em cercareu queviures —Em sacsejà
en aquests termes esfereïdors: —Demà, ben de matí, em portareu la	llima	i els queviures. M'ho portareu tot plegat en aquella bateria xaruga
se us tiri als dintres. I bé, què m'hi dieu? Vaig dir que li cercaria la	llima	i li cercaria les miques de menjar que pogués atènyer, i l'aniria a
tot arrossegant la cama amb el grillet, i el jove misteriós, i la	llima	, i els queviures, i el meu terrible compromís de procedir a un robatori
vaig dar el tomb a la clau i vaig llevar el pestell, i vaig agafar una	llima	entre les eines de Joe. Després vaig tancar igual com era abans, vaig
deixaven traspuntar una fam tan terrible, que quan li vaig remetre la	llima	i ell la deixà damunt l'herba, se m'acudí que hauria provat de
amb delicadesa— i amb... la mateixa raó perquè li calgués emmanllevar una	llima	. ¿Que no heu sentit el canó, anit passada? —Aleshores, doncs, n'hi va
gos de presa! Maleït sigui el ferro d'aquesta cama adolorida! Deu-me la	llima	, minyó! Vaig indicar en quina direcció la boira havia embolcallat l'altre
tan asprament com si hi tingués tan poca sensibilitat com a la mateixa	llima	. Altra vegada vaig sentir que tot m'espaordia, ara que ell s'havia tirat
sentir, havent-me aturat en la boira a escoltar, encara maldava amb la	llima	. Capítol IV Ben bé em temia de trobar un agutzil a la cuina,
perseguits. Vaig tenir un surt paorós en sentir que encara maldava la	llima	, però no era sinó l'esquella d'un cap de ramat. El moltó va aturar-se de
M'obsessionava el pensament (sobretot en començant a veure que cercava la	llima	) que em calia dir a Joe tota la veritat. I, tanmateix, me'n vaig estar,
i ho tastà no pas amb la cullera que li havien portat, sinó amb una	llima	. Ho féu de manera que ningú no veié la llima tret de mi; i quan ho
portat, sinó amb una llima. Ho féu de manera que ningú no veié la	llima	tret de mi; i quan ho hagué fet, eixugà la llima i la posà en una butxaca
que ningú no veié la llima tret de mi; i quan ho hagué fet, eixugà la	llima	i la posà en una butxaca del pit. Vaig conèixer que era la llima de Joe i
la llima i la posà en una butxaca del pit. Vaig conèixer que era la	llima	de Joe i que aquell home coneixia el meu forçat, tot seguit de veure
la meva baixa existència que abans havia oblidat. També m'obsessionava la	llima	. Em dominava la por que quan menys m'ho temeria, la llima eixiria altre
la llima. Em dominava la por que quan menys m'ho temeria, la	llima	eixiria altre cop. Vaig instar-me a dormir tot pensant en l'imminent
dimecres de la senyoreta Havisham, i en el meu son vaig veure la	llima	que passava una porta i venia cap a mi, sense que jo veiés qui la tenia,
Joe l'alçà, hi havia un grilló de forçat que hom havia migpartit amb una	llima	. Bé, doncs, Joe, examinant aquell ferro amb ulls de ferrer, declarà que
aquell ús cruel. O bé Orlick, o bé l'home estrany que m'havia ensenyat la	llima	. Vejam Orlick: havia anat a ciutat, exactament com ens havia contat
ara, assegut en la cadira davant del foc. No calia pas que es tragués una	llima	de la butxaca i me l'ensenyés, no calia pas que es llevés el mocador del
perill i ficant-hi algú altre perquè el plegués. No tenia més cor que una	llima	de ferro, era fred com la mort i el seu cap era ben bé del Diable que ja
ben segur, el grilló que el vell Orlick va replegar, migpartit per la	llima	, en aquest aiguamoll feia qui sap els anys, i que va tenir desat fins a
dels canons Krupp, en el qual un operari, després de cercar la	llima	inútilment, es dirigia als seus companys i els preguntava:
a pèl... M'hi vaig estar fins a l'octubre, que va venir un airet com una	llima	. De tant en tant em sentia una passadeta a l'aixella o als ronyons, i em
carxofa, cascall, cotó, encanària, espinacs, dacsa, garrofa, gesmil,	llima	, taronja, sucre, safanòria, safrà, sorolla, séver, tramús, xalefa, xara,
amb la boca tapada moltes vegades amb un pitxer invertit o amb una	llima	grossa, són dipositats a la canterera, la qual pot ser un simple
d'utilitats excelses qui digué als nostres manyans com havien d'agafar la	llima	i el martell? Els nostres /limonadiers\, racioners, cambrers de
En Mallafré, per exemple, en fou un. Va deixar-hi, amb aquella alegria, la	llima	i el martell, car era mecànic. En Leandre Caparrós, l'home de les

Pàgina 1 (de 5)

50 següents