Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de blondas. Era á l' acera dreta. Apretá 'l pas; la dama s' escabullía,	llisava	per las parets, fregava á flor la gent ab pas fugitiu. Ell hi corregué;
ont reposa el tresor de la pasta del pá. Tot és silenci;	llisa	un aire que somnía, regalant pels carrers els nuosos parrals;
que us va arreplegant una rossa nina; pel branc que palmeja ha	llisat	la má, i l'oliva canta i 's deixa esgranar, l'oliva
canvi al sortir del teler; l'acabat queda reduït a treure els defectes i	llisar	-los o planxar-los; en aquest cas, sols haurem obtingut, amb l'aprest, un
de les quals sigui modificar la superfície del teixit, planxant-lo o	llisant	-lo, aixafant-lo, llustrant-lo, satinant-lo i fins aplicant-li dibuixos
La regalicia és flonja en sa verdor, i dolça, l'espardenya hí	llísaría	. Així com cada día solen fer, a la font del cadell, que n'és
amb un encenall. Afegiu ademès algún granatxa que	llisa	i se trascola en el guifer, envermellint les galtes com una
poesia, vetllant a la serena al ras de Canigó. N'hom ou l'aigua	llisar	dintre la fondalada, i com una musica en tota la foscor.
en carícia humida, ne sembla una perla	llisant	sus la seda. ¿Serà presonera que porti cadenes? No ploris
castanya i els fressosos rulls del teu clenxinat! I	llisa	, i ressalta a per les escales, rebotint lleugera a cada graó,
pètals d'oblit brodats al xale de la nit. S'oïria el	llisar	d'un alè al fil de l'aire, l'emmudit pedruscall s'és velat
és l'aima de la nit que plora. No has oït la veu de Beethoven a	llisâ	en les glicines? Nit excelsa i divina! En l'extàtic secret,
no podía remediar. Però en aquell moment grunyí la porta. La Caterina	llisá	del llit y s'assegué rápidament á la cadira, desde hont vegé venir de
ho dir. Tot lo que sé es que, boy marxant, Sant Antoni pregava Deu y feya	llisar	entre 'ls seus dits uns grans de rosari tan groxuts com bellanes. Y,
cum si res no era, y sense gira 'l cap, continuava'l seu cami, boy fent	llisar	entre 'ls seus dits els grans d'un rosari tan gorxuts com bellanes. Y
d'hont eixia l'aygua de la font y se'n va anar per les seues, boy fent	llisar	entre els seus dits els grans d'un rosari tan groxuts com bellanes.
i no he pogut desnonar la cita... Totes les meues resolucions d'energia	llisaven	com sorra en un rellotge d'arena. El gat em mirava, els ulls buits, i em
Li amanyagava el coll com per al darrer viatge. La meua mà li	llisava	en les cuixes i se m'esvania el desig. Malgrat els meus esforços, pla
de salobre, de quitrà. Uns quants vaixells de pesca i uns sardinals	llisaven	en la dàrsena de la Peirada. A l'altra riba, l'atmosfera es
de la pàtria. La Sandrine el deixava desvariejar i, sense un mot,	llisava	davant seu. Li fregava les anques contra la cardina. S'acabava a l'acte
carretera s'havia trencat davant seu, enduta per les aigües. El camió va	llisar	en el buit. Durant la caiguda, en Saturnin va intentar, estúpidament, de
de cap a cap. Una vegada oberts els bastons, es fixaven a la barra de	llisar	(o cavall) i amb el coltell s'allisaven procurant que tinguessin el
un pal afuat, l'agulla, fixat perpendicularment al banc. La barra de	llisar	o cavall era un tronc de castanyer amb un capçalet, que tenia tot al
el bastó l'agulla. Tot seguit col·locaven el bastó sobre la barra de	llisar	i amb l'ajut del contell l'allisaven i li donaven el gruix adient. Al
de França s'estenien sota pinedes, en una olor de bolets i d'herbes, i	llisaven	fins al llac des Cygnes. Durant la segona guerra mundial,