Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que preferim, en el camí de les Gorgones. Però l'ull i la dent ja han	lliscat	de mà en mà, una volta sencera, i de nou em correspon a mi el dret
que tracti de la matèria, però ho ajorno, perquè estic massa ben ajaçat.	Llisquen	, dintre els ulls, que se m'acluquen, imatges dels antics egipcis i dels
que miren perdut el fruit de llurs esforços; a la tardor, en canvi,	llisca	mansament, formant embassades i copiant en les seves aigües el cel dels
cims, el polsim de la neu semblava un fum de plata. Pels pendissos blancs	lliscaven	uns minyons amb luges. Casquets de llana, galtes roges, vitalitat
un color d'or vell, entremig de la gran fageda moradenca. El vent fa	lliscar	, ran de carena, uns nuvolets flonjos, blancs. Xiula un merlot tímidament
des mots par jeu. A la tarda sortim una estona. El vent fa	lliscar	nuvolets blancs, assolellats, sobre la neu daurada. Al torrent s'agiten
abril. Ha fet un dia deliciós. A primera hora de la tarda	lliscaven	uns núvols blancs, que establien un ritme de sol i d'ombra; però ja hem
Vent fred. Al matí vaig al poble. Un doll inacabable de núvols grisos	llisca	sobre el Montseny. Llegeixo al London Mercury un article
i suau! L'aigua de la Riera Major salta i brilla entre els arbres nus, o	llisca	damunt la sorra neta. Al Pujol, un domàs de moresc d'or decora la barana
i de l'especialista en cirurgia cranial, tots dos inundats de suor que va	lliscant	cap als draps que amaguen la dona. —Es morirà —diu ell. —Quiet, vós!
gairebé indelebles. Del cap se li escorre un filet de líquid que,	lliscant	al llarg del nas, acaba per degotar entre els colzes separats. La tercera
—No. Salta la barana, s'inclina cap enfora amb tot el cos i va deixant	lliscar	les mans pels barrots abans de retirar els peus de la lleixa estreta que
fosforescents. Ell avança fins a l'assenyalada amb el quatre, la fa	lliscar	cap una banda, penetra en la fosca que aleshores s'il·lumina, com un
mà estira a poc a poc el paper que limita el cim de la muntanya, el fa	lliscar	cap un costat, on el raspalla amb moviments lents i difícils. La veu de
—Ah, sí! Ella mateixa li trasllada la mà que s'entrebanca amb el tirant i	llisca	per sota, en contacte amb la sina, però només un moment, perquè tot
com de primer, la balanceja una mica perquè la roba de la combinació vagi	lliscant	per les cuixes, projecta el cap enrera, dreçat cap al sostre, però tot
netejaré la faldilla... —Treu-me-la. Torna a ajaçar-se perquè la pugui fer	lliscar	sota les anques i després es recull la combinació entorn de les cuixes.
al portal i sentien ressonar els cascs de la Dolça, i de sobte la tartana	lliscava	sense entrebancs, fins a la cotxera a sota l'escala, Jeroni sentia que
pensava. Taques de llum corrien a esclafar-se-li a la cara, els sorolls	lliscaven	sobre la seva pell i li produïen esgarrifances. Ell era mall i enclusa,
havia de suposar que el cabell, que per primer cop havia deslligat, fet	lliscar	, però no gaire, perquè no devia ser ni tan sols net, probablement ple de
enfonsada en la flonjor dels llençols, morta de tota expressió, només el	lliscar	del seu respir, de la seva sang, com el fluir d'una aigua. Em sentia
Torre sense hores, alta tristesa que sento	lliscar	per l'aigua fosca on busco la imatge impossible
mai a la meva terra, moriré en aquesta podrida ciutat i el meu cadàver	lliscarà	per sobre l'aigua silenciosa i verda cap a la riba de Murano. Pensava ja
a ambdós costats, i les aigües, a l'ombra dels canyars i els salzes,	llisquen	assossegades, d'un color verd i transparent. Cap a la banda de la
panissar, regat de poc, no podien córrer; els peus s'assentaven insegurs,	lliscaven	, clapotejaven en els tolls deixats per la regada; queien i tornaven a
que té per llit un canyón de pissarres negres, on	llisquen	les soles de cànem xopes i llefiscoses, i els turmells
astúcia imperiosa: tota vertical se'ns decanta, i	llisquem	cap a les vores del viure que demà ens hi trobarem al
a tenir-me el vell parc; al llarg dels meus versos les aigües	llisquen	monòtonament com un destí presoner. Ja no el sé recordar com
Pura en la solitud i en l'hora lenta, una dona fa	lliscar	, amb moviment d'arbre o de crit amorós, al llarg dolç dels
pervers, i exagero perquè ric verd. Més em valdrà que	llisqui	ràpid per aquell ordre casernari que veig que no em
riure, però el riure, plombat com un cos mort, et	llisca	aigua endins, per instants. Capbussa't, neci. Via.
Havien prohibit la platja i ens anàvem a banyar nus	lliscant	per sota una alambrada Vaig aprendre de fer l'amor a
ens premen altres pors, que siguin vanes. Invisible	llisqui	la fràgil per les vies dels bocs obscens delators. Que la
d'una banda a l'altra, neteja que neteja, i com un riu de plors l'aigua	lliscava	avall del vidre. La senyora Enriqueta anava a veure el nen cada diumenge
sempre li queia al mig de l'esquena com si cada vegada fos la mateixa, i	lliscava	avall a poc a poc. Jo tomava la pluja. Els cabells se m'anaven mullant i
al pintor, queda reduïda a un suport de la llum, a una pell sobre la qual	llisca	la llum. El pintor impressionista no atén sinó a la incidència de la llum
partida: clivella la massa de vapors emperesits. Un bri encès, pàl·lid,	llisca	de biaix entre un porticó mal clos al dormitori dels senyors de
Amb el seu mocador aromat de muguet, eixuga aquelles llàgrimes que	llisquen	per les cavitats de les galtes marcides. I Laura la besa amb la pietat
riera; que fa lladrar els gossos a les pagesies perdudes pels fondals i	llisca	pels blatars i els horts estàtics. Primavera incerta que ha fet germinar
ingènues mortificacions que li infligia Teresa. Tot era en va; Laura li	lliscava	dels dits febrosos; els esforços de l'una es neutralitzaven en topar amb
molt lleugera a collir-lo, i se'l passa triomfalment al dit. Laura fa	lliscar	l'esguard pel muntant de la porta, cap endins, allí on hi deu haver el
No! —clama en un crit terrible. I rebutja la besada, la mà, el contacte.	Llisca	del divan i fuig cap a l'altre costat de cambra, les mans contra els ulls
I un dia de santa Laura, Tomàs s'ennuegà bevent xampany; dos regalims li	lliscaven	pels costats de la boca, talment com els bous a les Aulines en abeurar-se
si vol no li caldrà moure's mai més; en aquell recer plàcid, la seva vida	lliscarà	amb assossec, lliure de convencionalismes, de ficcions. No ha de fullejar
majestuosa amb què passa quan som joves. A mi, el temps m'ha fugit, m'ha	lliscat	entre els dits gairebé sense sentir-lo, com l'aigua d'un riu. M'ha costat,
la vista perduda en las inmensitats de la blavor del cel per hont	lliscavan	borrallons d' escuma trasparents y prenyats de llum com encesas
La cusidora sacudí 'l colze y, aixecantse, entrá en la sala, deixantse	lliscar	pe'l balcó, per la paret, fins á caure en la cadira més próxima. —Si,
casa propia, l' altre ordenant y arrossegant cadiras que grinyolavan al	lliscar	per l' enrajolat, y tres ó quatre vellas matineras qu' estossegavan per
de peixos de sortidor. En Lluís no pensava en res, se complavía sentint	lliscar	per son front aquell ayre fresquet, dibuixava ab lo bastó distretament en
i durant una quinzena no el tornàvem a veure. Mentrestant havia fet	lliscar	uns quants diners a la seva mare i es veia clar que per això sol havia

Pàgina 1 (de 35)

50 següents