Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de casar-se amb Dia, va donar al seu futur sogre Dioneu la paraula de	lliurar	-li esplèndids presents de bodes, tal com s'estilava en aquell temps. En
destí que cregui més humil." Ate "Si algun cop t'inclines a fer mal o a	lliurar	-t'hi, medita abans que t'impulsa Ate", va dir el parlador Arístocles a
arrabassar les òrfenes filles de Pàndaros, mentre es casaven, i varen	lliurar	-les a les Erínies. Amb el temps, una d'elles, Caelaeno, va imposar la seva
Durant la gestació, Coronis es va enamorar de l'arcadi Isquis i s'hi va	lliurar	. L'engany va acalorar Apol·lo, que, sol o amb l'ajut de la seva germana
mai en el regne de les ombres. Tanmateix, sense gaire imaginació, no es	lliurava	a cabòries morboses i va vetllar tothora, fidel i recte, per la
i de la roca blanca, de les portes del sol, del poble dels somnis, i les	lliura	, en el prat dels asfòdels, a la pau de les ombres que les han precedides.
l'enveja, o la venjança, o l'afany de poder? Que desgraciat el qui es	lliura	a una feina tan bruta, com taca la sang, i regalima, i em solla, quan a
va descobrir. Sí, amb l'ajut de l'útil cabdell que una del llinatge em va	lliurar	, ho admeto, però el fil conductor em servia només a mi, no a ella, i per
que, segons sembla, havia sortit cap per avall; pronuncià una oració i li	lliurà	una bosseta que contenia unes herbes miraculoses. Segons ella, Candaina
Quan això li advenia es posava de cara al sostre, tancava els ulls i es	lliurava	a fantàstiques i quasi sempre desoladores reflexions. Així es passava
ja a consumar el seu sacrifici. Havia donat fi al seu treball; s'hi havia	lliurat	en cos i ànima, sempre amb el pensament en Mila, i el fruit era allí,
havia tornat a baixar; portava l'abric posat i un farcellet a la mà; li	lliurà	els diners deixats per ell sobre la taula; no volgué endur-se els que
cap a les ocupacions o plantades davant els portals tot comentant, o	lliurades	a la murmuració; cada matí els infants acudien a jugar a la plaça. Cap al
Prou que em guardaré d'afirmar que avui la gent practiqui la cràpula i es	lliuri	a la disbauxa com en cap altre moment de la història. Ni tan sols no
de comoditat. En l'estira-i-arronsa de subterfugis i disculpes a què es	lliurava	l'humanista de Rotterdam descobrim de seguida més motivacions que el
nacions, en la qual els nostres paisans destacaren pel fervor amb què es	lliuraven	a l'autodefensa en qüestions d'amor propi "nacional". L'escena —i un
predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes prosopopeies i es	lliura	als jocs de la carn, com un gos o com una mosca. Ell no es veu fornicar,
econòmic. No cal dir què passaria si, per un moment, el nostre veïnat es	lliurés	de ple i en massa al cultiu exacerbat de les concupiscències, sense cap
pagesos del poble van celebrar el diumenge passat, en la qual acordaren	lliurar	al Sindicat o al Municipi tot el blat i la farina que tinguin a casa.
i els camperols encara no han complert l'acord. També els van exigir que	lliuressin	immediatament les armes, però ells s'hi neguen dient: "Si de cas, ja les
armada. Sembla que el general Pozas ha donat 24 hores per a	lliurar	les armes, i es tem que demà s'intentarà desarmar la FAI (empresa
per Barcelona la nova que havia caigut Saragossa, que en Cabanellas havia	lliurat	la plaça perquè no volia reforços alemanys ni italians. Aquest rumor,
que la guerra durarà sempre més. A mitja tarda vaig al Pujolar, on	lliuro	una quantitat a compte. (Avui he cobrat 1.549 pessetes per
un dels llumins que subjecta l'ajudant, i aquest obre la mà per tal de	lliurar	el que queda a l'especialista en cirurgia cranial. Deu haver perdut, car
encetar. —Dóna'm tot això. S'arrenca la camisa, es treu els pantalons, ho	lliura	tot a la dona. L'altra treu el cap darrera d'ella. —Ara vaig a veure què
d'aquesta altra galeria abans de repetir tots els moviments a què s'ha	lliurat	de primer, ara més precipitats, perquè se sent el xiscle proper de la
personalment. L'actitud del comerciant canvia, fa un gest confús, sembla	lliurar	un combat amb la seva avidesa instintiva. —Home, jo... —No en parlem més
—Què feu, aquí? —pregunta. L'ordenança, plegat a tocar de la cadira, es	lliura	a una mímica facial que sembla voler-li indicar que calli. Aleshores
es fica la mà a la butxaca i en treu una tarja, la que la nit abans li ha	lliurat	la dona. La llegeix, hi escriu apressadament uns mots i la hi allarga—.
l'adreça que figurava a la targeta que va donar-li la dona i que ell ha	lliurat	al vell del barri nou. Al cos de guàrdia, on els fan formar i els treuen
fons, distingeixen les vagues siluetes d'una cinquantena d'homes que es	lliuren	a exercicis de gimnàstica sueca; gairebé tots duen ulleres. Penetren en
-lo i, sense treure's l'aparell de l'orella, pregunta—: On l'havíeu de	lliurar	, aquest comunicat? —A la residència. M'ho han especificat. L'altre
tracta de domicilis. Hi ha molta gent que no en tenen cap, i això no els	lliura	pas de l'obligació d'inscriure's. Feu-me el favor de seure. —Comencem o
que abans havia fet la dona i el pelut hi estampa el segell abans de	lliurar	el document a l'interessat. —Apa, ràpid —fa—. Un altre. El cap us
Què us ha entretingut? —Els de desinfecció —contesta simplement l'home,	lliurant	el volant, i a ell—: Els papers. Se'ls treu de la butxaca, els deixa
ha enviat un missatger a cavall que obre les portes del Castell i el	lliura	a les tropes franceses. El general Duhesme deu tenir ordres directes del
devia estar tan ben alliçonat per culpa del seu excés de zel que els	lliurà	el presoner que reclamaven: Salvador Masramon. Salvador Masramon que, a
cap manera podem imaginar el vell i prudent Jeroni Campdepadrós i Vaireda	lliurant	-se a mans de golillas, com s'anomenava a la gent de toga a la
noies, amb un gest mig avergonyit, mig cansat, sinó encara més,	lliurava	allò que ell creia el llegat de la seva vida a les mans venjatives de
no una vegada, sinó moltes, prometé escriure a Erasme, cosa que va fer, i	lliurar	-li el plec de les Memòries, cosa que ni tan sols mencionà a la carta.
Va dir que havia estat sense voler. Mentida. Va fer-ho a posta per	lliurar	-se, i el lladre es va lliurar. Va perdre un dit, però va salvar la pell
voler. Mentida. Va fer-ho a posta per lliurar-se, i el lladre es va	lliurar	. Va perdre un dit, però va salvar la pell, que val més, i que molts se
-me de res. Si no hi anava jo, havia d'anar-hi el darrer que es	lliurava	, el que estava "en porta". Este tampoc tenia ganes d'anar-hi. Li passava
l'anomenava allí: el gall, que podia veure's penjat a la meta i que era	lliurat	de seguida al guanyador. Era una de les moltes i grans pensades que
el sopar i esperaven que arribés l'home. La quitxalla, mentrestant, es	lliurava	als darrers jocs amb més delit; jugaven pels arbres, al mig del carrer, i
els ulls amb la son suficient per a somniar-te un altre cop tan sols i	lliurar	-te després com a una ofrena, no penyora, no mar, a l'oblit necessari on
cos que per primera vegada vaig veure nu, que per primera vegada se'm	lliurava	. I no el rebutjaria com aleshores amb frases de moral a l'ús, en què
i com aquell dia, perseguida pels meus ulls plens de desig, no dubtà a	lliurar	-s'hi. Marina se suïcidà, segons els metges i els seus pares. Abans de fer-
que portem des d'Alger, i el personal de les cabines de tercera, s'han	lliurat	amb un sensualisme cafre als gèneres de les rumbes. Les dues gramoles,
d'algun senyor ric i beneit que amb l'excusa del color local es	lliura	a la disbauxa. Per referència, sé que aquestes bones noies són d'una pura

Pàgina 1 (de 118)

50 següents