×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb lliurar |
Freqüència total: 5877 |
CTILC1 |
de casar-se amb Dia, va donar al seu futur sogre Dioneu la paraula de | lliurar | -li esplèndids presents de bodes, tal com s'estilava en aquell temps. En | destí que cregui més humil." Ate "Si algun cop t'inclines a fer mal o a | lliurar | -t'hi, medita abans que t'impulsa Ate", va dir el parlador Arístocles a | arrabassar les òrfenes filles de Pàndaros, mentre es casaven, i varen | lliurar | -les a les Erínies. Amb el temps, una d'elles, Caelaeno, va imposar la seva | Durant la gestació, Coronis es va enamorar de l'arcadi Isquis i s'hi va | lliurar | . L'engany va acalorar Apol·lo, que, sol o amb l'ajut de la seva germana | mai en el regne de les ombres. Tanmateix, sense gaire imaginació, no es | lliurava | a cabòries morboses i va vetllar tothora, fidel i recte, per la | i de la roca blanca, de les portes del sol, del poble dels somnis, i les | lliura | , en el prat dels asfòdels, a la pau de les ombres que les han precedides. | l'enveja, o la venjança, o l'afany de poder? Que desgraciat el qui es | lliura | a una feina tan bruta, com taca la sang, i regalima, i em solla, quan a | va descobrir. Sí, amb l'ajut de l'útil cabdell que una del llinatge em va | lliurar | , ho admeto, però el fil conductor em servia només a mi, no a ella, i per | que, segons sembla, havia sortit cap per avall; pronuncià una oració i li | lliurà | una bosseta que contenia unes herbes miraculoses. Segons ella, Candaina | Quan això li advenia es posava de cara al sostre, tancava els ulls i es | lliurava | a fantàstiques i quasi sempre desoladores reflexions. Així es passava | ja a consumar el seu sacrifici. Havia donat fi al seu treball; s'hi havia | lliurat | en cos i ànima, sempre amb el pensament en Mila, i el fruit era allí, | havia tornat a baixar; portava l'abric posat i un farcellet a la mà; li | lliurà | els diners deixats per ell sobre la taula; no volgué endur-se els que | cap a les ocupacions o plantades davant els portals tot comentant, o | lliurades | a la murmuració; cada matí els infants acudien a jugar a la plaça. Cap al | Prou que em guardaré d'afirmar que avui la gent practiqui la cràpula i es | lliuri | a la disbauxa com en cap altre moment de la història. Ni tan sols no | de comoditat. En l'estira-i-arronsa de subterfugis i disculpes a què es | lliurava | l'humanista de Rotterdam descobrim de seguida més motivacions que el | nacions, en la qual els nostres paisans destacaren pel fervor amb què es | lliuraven | a l'autodefensa en qüestions d'amor propi "nacional". L'escena —i un | predilecte del destí, abdica sobtadament totes aquestes prosopopeies i es | lliura | als jocs de la carn, com un gos o com una mosca. Ell no es veu fornicar, | econòmic. No cal dir què passaria si, per un moment, el nostre veïnat es | lliurés | de ple i en massa al cultiu exacerbat de les concupiscències, sense cap | pagesos del poble van celebrar el diumenge passat, en la qual acordaren | lliurar | al Sindicat o al Municipi tot el blat i la farina que tinguin a casa. | i els camperols encara no han complert l'acord. També els van exigir que | lliuressin | immediatament les armes, però ells s'hi neguen dient: "Si de cas, ja les | armada. Sembla que el general Pozas ha donat 24 hores per a | lliurar | les armes, i es tem que demà s'intentarà desarmar la FAI (empresa | per Barcelona la nova que havia caigut Saragossa, que en Cabanellas havia | lliurat | la plaça perquè no volia reforços alemanys ni italians. Aquest rumor, | que la guerra durarà sempre més. A mitja tarda vaig al Pujolar, on | lliuro | una quantitat a compte. (Avui he cobrat 1.549 pessetes per | un dels llumins que subjecta l'ajudant, i aquest obre la mà per tal de | lliurar | el que queda a l'especialista en cirurgia cranial. Deu haver perdut, car | encetar. —Dóna'm tot això. S'arrenca la camisa, es treu els pantalons, ho | lliura | tot a la dona. L'altra treu el cap darrera d'ella. —Ara vaig a veure què | d'aquesta altra galeria abans de repetir tots els moviments a què s'ha | lliurat | de primer, ara més precipitats, perquè se sent el xiscle proper de la | personalment. L'actitud del comerciant canvia, fa un gest confús, sembla | lliurar | un combat amb la seva avidesa instintiva. —Home, jo... —No en parlem més | —Què feu, aquí? —pregunta. L'ordenança, plegat a tocar de la cadira, es | lliura | a una mímica facial que sembla voler-li indicar que calli. Aleshores | es fica la mà a la butxaca i en treu una tarja, la que la nit abans li ha | lliurat | la dona. La llegeix, hi escriu apressadament uns mots i la hi allarga—. | l'adreça que figurava a la targeta que va donar-li la dona i que ell ha | lliurat | al vell del barri nou. Al cos de guàrdia, on els fan formar i els treuen | fons, distingeixen les vagues siluetes d'una cinquantena d'homes que es | lliuren | a exercicis de gimnàstica sueca; gairebé tots duen ulleres. Penetren en | -lo i, sense treure's l'aparell de l'orella, pregunta—: On l'havíeu de | lliurar | , aquest comunicat? —A la residència. M'ho han especificat. L'altre | tracta de domicilis. Hi ha molta gent que no en tenen cap, i això no els | lliura | pas de l'obligació d'inscriure's. Feu-me el favor de seure. —Comencem o | que abans havia fet la dona i el pelut hi estampa el segell abans de | lliurar | el document a l'interessat. —Apa, ràpid —fa—. Un altre. El cap us | Què us ha entretingut? —Els de desinfecció —contesta simplement l'home, | lliurant | el volant, i a ell—: Els papers. Se'ls treu de la butxaca, els deixa | ha enviat un missatger a cavall que obre les portes del Castell i el | lliura | a les tropes franceses. El general Duhesme deu tenir ordres directes del | devia estar tan ben alliçonat per culpa del seu excés de zel que els | lliurà | el presoner que reclamaven: Salvador Masramon. Salvador Masramon que, a | cap manera podem imaginar el vell i prudent Jeroni Campdepadrós i Vaireda | lliurant | -se a mans de golillas, com s'anomenava a la gent de toga a la | noies, amb un gest mig avergonyit, mig cansat, sinó encara més, | lliurava | allò que ell creia el llegat de la seva vida a les mans venjatives de | no una vegada, sinó moltes, prometé escriure a Erasme, cosa que va fer, i | lliurar | -li el plec de les Memòries, cosa que ni tan sols mencionà a la carta. | Va dir que havia estat sense voler. Mentida. Va fer-ho a posta per | lliurar | -se, i el lladre es va lliurar. Va perdre un dit, però va salvar la pell | voler. Mentida. Va fer-ho a posta per lliurar-se, i el lladre es va | lliurar | . Va perdre un dit, però va salvar la pell, que val més, i que molts se | -me de res. Si no hi anava jo, havia d'anar-hi el darrer que es | lliurava | , el que estava "en porta". Este tampoc tenia ganes d'anar-hi. Li passava | l'anomenava allí: el gall, que podia veure's penjat a la meta i que era | lliurat | de seguida al guanyador. Era una de les moltes i grans pensades que | el sopar i esperaven que arribés l'home. La quitxalla, mentrestant, es | lliurava | als darrers jocs amb més delit; jugaven pels arbres, al mig del carrer, i | els ulls amb la son suficient per a somniar-te un altre cop tan sols i | lliurar | -te després com a una ofrena, no penyora, no mar, a l'oblit necessari on | cos que per primera vegada vaig veure nu, que per primera vegada se'm | lliurava | . I no el rebutjaria com aleshores amb frases de moral a l'ús, en què | i com aquell dia, perseguida pels meus ulls plens de desig, no dubtà a | lliurar | -s'hi. Marina se suïcidà, segons els metges i els seus pares. Abans de fer- | que portem des d'Alger, i el personal de les cabines de tercera, s'han | lliurat | amb un sensualisme cafre als gèneres de les rumbes. Les dues gramoles, | d'algun senyor ric i beneit que amb l'excusa del color local es | lliura | a la disbauxa. Per referència, sé que aquestes bones noies són d'una pura |
|