Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
lloc M 57477 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lloc Freqüència total:  57477 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

soferta per Uranos, el cirurgià Cronos va ocupar amb naturalitat el lloc suprem. Es va unir amb Rhea, que personificava la durada, el moviment i
va desesperar. "Ni que sigui dintre les meves pròpies entranyes, en un lloc espès i molsut." I ho va realitzar a l'acte. Però d'allí estant li
al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el meu descans, en lloc de l'altra?" "Pare, de primer sóc la teva filla, no la teva dona,
àvides de celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos trets,
les Muses en una lluita musical. Victorioses les qui he indicat en darrer lloc, varen arrencar, en puniment, les plomes de les Sirenes i es coronaven
et parlaré d'uns quants cavalls dels nostres mites. Esmentaré en primer lloc els que integren la quadriga d'Hèlios —Eoos, Etíops, Bronté i Steropé,
en un sepulcre, a la riba europea de l'Hel·lespont, i esdevindria un lloc de referència, un senyal en la via atzarosa dels vells navegants, que
ningú no creu el que anuncio", es desesperava Cassandra. "En primer lloc, perquè vostè va ser, a deshora, massa virtuosa", li va recordar l'oncle
massa virtuosa", li va recordar l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "En segon lloc, perquè només prediu desgràcies, i a qui interessen, si no es poden
inquietadors, on abans era el d'ella. Un truc esgarrifós, unes serps en lloc de cabells, uns enormes ullals, una mirada horrorosa. "No entenc com
anem-hi amb compte—, quan d'improvís Alcestis s'oferia a ocupar el meu lloc, com a víctima de la fortuna adversa. Sí, ella, la cònjuge —m'entrebanco
I per què no envestia l'escorxador amb les banyes, tan punxegudes, en lloc de criaturejar amb una porqueria d'arma que ni a llança no arriba? I
riu de l'oblit. La seva consciència professional li remordiria, quan, en lloc d'esforçar-se a retornar al bastiment amb grossos esvorancs, va nedar
llum vacil·lant de les teies, perquè havia après la lliçó del temps i el lloc comú que no transcorre en va, a desgrat de la protecció embellidora de la
que tan profundament el commovia? Després d'haver rodat pel món d'un lloc a l'altre, enlluernat per falsos miratges, quan tornava fatigat i sense
tot rondinant. Ara el Sagristà s'estava assegut al seu seient en un lloc destacat de la taula. S'estava rígid dintre el seu vestit de les festes i
veure-la entrar, no la vulgueu saber. Algunes de les noies deixaren els llocs i s'acostaren a saludar-la amb llàgrimes als ulls; altres no es pogueren
o segons que el present reclamés amb més o menys intensitat el seu lloc en la seva ànima. Mila la cantava ara a mitja veu, tremolosa, per tal de
i que li semblava sentir encara, li emplenaren l'ànima i no quedava lloc per a res. Mila sabia ja que no estava sola. Allà al seu davant descobrí
de les barques al matí, el fondejar en tranquil·les cales del litoral, en llocs on hi havia poca fondària; l'estendre les xarxes i tornar-les a recollir,
de mirar-la. Quan la noia, venent el bàlsam entre el públic, s'acostà al lloc on ell es trobava, Tino Costa li féu senyal que s'apropés, com per
vas deseixir sense girar-te, i dirigint-te a Rita, i bo i deixant-li lloc al teu costat, li vas pregar que passés. Tots et miraven aquella nit,
el que representes per a mi, Mila. Vaig venir aquí per enterrar-me, i, enlloc d'enterrar-me, he ressuscitat. —Féu una pausa, i després, més tristament,
col·lectiva, ja es sabia que el Sagristà havia de figurar en primer lloc, prenent disposicions, donant ordres i afanyant-se al cap de tots, nit i
intel·ligència que desplegava en els perills, no hauria sabut escollir el lloc on acampar, tenint en compte l'abundància de les pastures i la proximitat
també els de la colla. Ell, sense adonar-se de res, s'assegué al seu lloc. —Beguem —digué un, tot aixecant el got—. Brindem per Candi, a qui ha
a riure i la insultaren. No contents amb això, s'endinsaren, encara, pel lloc i, saltant d'ací d'allà i clapotejant, remogueren tot el llot del fons,
també ella havia plorat veient la seva filla en el moment suprem des d'un lloc amagat. Amb tot, continuava havent-se-les amb son cunyat: —Tu la fas malbé
de qualsevol banda que ell girés l'esguard podia descobrir-la al mateix lloc com una promesa de descans. Quan arribava allí Tino Costa sentia que la
El fet cert fou que, de sobte, el noi del veí sortí corrents del lloc on jugaven, cridant sa mare i dient entre llàgrimes que Tino Costa li
la ribera, i aquella nit no podia ja pujar. La tempestat, segons ella, en lloc d'ésser un destorb, afavoria el secret del seu propòsit. La vella, per
Esperarien, abans que tot, que la mare de Mila ja fos al llit i, en segon lloc, que no es veiés ningú pels carrers. El temps que mancava per a la nit,
mare havia anat cedint a poc a poc la indignació dels primers dies, i en lloc seu havia nascut una inquietud cada volta més gran per la seva filla. La
que tornava a poc a poc sense dir res. Ell es reféu i s'assegué al mateix lloc d'abans, al costat d'ella. Es sentia talment commogut per la tristesa
per Mila, pel que li pogués succeir. Nogensmenys, s'estava al mateix lloc, sense fer res, com tornat de pedra. A fora Mila suplicà tia Càndia que
de què es creuessin pel camí, de que el seu germà pugés per un lloc i ell baixés per un altre, Manuel del Santo hauria junyit sense
dir per què; tal vegada guiat pel mateix instint que guia el criminal al lloc on cometé el seu crim; tal vegada per la infinita tristesa que havia
quedat en la seva ànima pel sacrifici que havia acomplert i que en cap lloc no podia amagar millor que a la ciutat. Tino Costa, en rigor, no
ciutat i d'aquella terra on els records s'afegien als records, i on en lloc de la pau, trobava només motius de tristesa i d'insatisfacció. Però, amb
violent de recular, d'agafar pel coll aquella dona, d'escanyar-la. En lloc d'això, Tino Costa apressà el pas novament fugint d'aquell plor que el
primera vegada d'haver fet cas de les veus que li aconsellaven partir, en lloc d'haver seguit aquell camí on tots els seus sentits el cridaven. "Mila,
a les nits, en efecte, Mila la tanca. La de la vella no té porta, en lloc de la qual hi ha una antiga i feixuga cortina; tampoc l'habitació
collites perdudes. Després vingué el bon temps, les aigües tornaren al lloc i reflectiren de bell nou en llur transparència el blau suau del cel de
que no sabia si se l'havia feta ell mateix o l'havia llegida en algun lloc, cosa que li succeïa amb freqüència. "Quan no ens turmentem amb les
d'excessos i de torpituds, que s'emborratxava i freqüentava els pitjors llocs de perdició. Joan del Santo, segons el seu costum, l'escoltà en silenci.
"Déu em protegirà". Mila s'endinsà una mica per l'espessor; cercà un lloc més abrigat vora un penyal, enmig d'un bosquet d'arbres; s'embolcallà amb
d'impaciències, perquè li semblava que ara començava reconèixer els llocs, que la vall, amb Argona allà al fons, no podia trobar-se lluny d'allí.
és forçós rodejar; els espadats, els precipicis, els indrets en què, en lloc d'avançar, es retrocedeix i hom sent flaquejar els genolls i el cor i,
veure el teu pare. El convenceré de què et porto a Santa Maria, i en lloc d'anar a Santa Maria anirem allà... "Quan vegin que les coses no tenen
amiga de la noia. Tino Costa tingué una entrevista amb l'amiga al mateix lloc de l'antiga dispesa. Allí va saber que Sia ocupava una mísera habitació

  Pàgina 1 (de 1150) 50 següents »