×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llodriguera |
Freqüència total: 65 |
CTILC1 |
feres, fugint de tota llei... Anau, anau a vostres | llodrigueres | . Cuiteu: no fos que, si triguéssiu massa, els arquers | tots els notables s'han refugiat a la casa on tinc instal·lada la meva | lludriguera | . Sentim cada vegada més a la vora els canons dels kurdes, que s'acosten. | Alícia en Terra de Meravelles Capítol I | Lludriguera | avall Alícia començava de cansar-se d'allò més de seure a costat de la | va poder arribar al temps just per a veure'l engegar-se endins d'una gran | lludriguera | que hi havia sota el clos de rama. Al següent instant Alícia baixava al | gens ni mica a considerar com Mare de Déu en sortiria de bell nou. La | lludriguera | era tota dreta, com un túnel, per algun temps, i després s'enfonsava | de Ratolins i Conills. Gairebé em plauria de no haver baixat per aquella | lludriguera | ... i tanmateix... i tanmateix... és bastant curiós, sabeu, aquest tarannà | penyal: —¡Això, si algun dia no te'n venen a treure a la força d'aquesta | llodriguera | ! Aquestes últimes paraules que tenien tot l'aire d'una amenaça la van | torna: —Que no ho saps?... la pluja de l'hivern se'ls ha filtrat a la | lludriguera | i han hagut de marxar de casa!... amb aquest fred que fa! Pobres conills! | socors als conills apressa, perquè recorda que l'aigua els entrava a la | lludriguera | . I se'n va al bosc. La lludriguera A En Peret, no li ha costat de trobar | recorda que l'aigua els entrava a la lludriguera. I se'n va al bosc. La | lludriguera | A En Peret, no li ha costat de trobar la lludriguera dels conills blancs, | I se'n va al bosc. La lludriguera A En Peret, no li ha costat de trobar la | lludriguera | dels conills blancs, i els crida. Però els conills no surten. I ell que | que si s'hagués aixecat del llit, ara no trobaria els conills morts a la | lludriguera | . I vol anar a veure'ls. Però es troba que l'entrada a la lludriguera és | a la lludriguera. I vol anar a veure'ls. Però es troba que l'entrada a la | lludriguera | és feta per passar-hi els conills i no per passar-hi els nens. L'entrada | I es pregunta si poden ésser els conills que fan xerinola dintre de la | lludriguera | . Sí que ho són! En Peret s'anima de no haver trobat els conills morts de | que jugarem! Sí, prou! El seu caparró és més gros que l'entrada de la | lludriguera | . Prova d'entrar-hi mantes vegades i s'ofega de boca en terra. I les mans i | terra. I les mans i els genolls li piquen, damunt del gebre. Dintre de la | lludriguera | En Peret s'ha tornat petit com una sargantana i ha entrat a la | En Peret s'ha tornat petit com una sargantana i ha entrat a la | lludriguera | . En ésser-hi, quina sorpresa que té! Veu que els conillets que sentia a | Veieu?... amb el fred que fa m'he aixecat i en camisa corro a la vostra | lludriguera | ! Quina broma que m'haveu jugat! La nevada En Peret es desperta amb les | aigua de tan sols mirar-me! La mare ja m'ho ha advertit, en sortir de la | lludriguera | , m'ha dit: —"Fill meu, tingues compte amb els gossots!" —On vius | ara mateix. T'agraeixo la invitació. —Solament que no sé si cabràs a la | lludriguera | . A casa som molts de família i tenim el lloc molt just. —Tan petitet com | En Tom no està content de restar i segueix al darrera. En entrar a la | lludriguera | , el Conill li adverteix: —Peret: si vols entrar a casa, vesteix-te de | , convida més estar-se dalt d'un pi, com les garses, que no dintre d'una | lludriguera | ! Vet ací perquè avui no vinc amb tu! El Conill ni se l'escolta; gira cua | no s'acut d'on pot eixir la veu. És el Conill, que treu el morro de la | lludriguera | , i torna: —La garsa és una lladre, Peret!... la garsa és una lladre! | de busca-raons, aquest conill! En sentir la garsa torna a sortir de la | lludriguera | . Peret, —exclama— qui no has de creure és aquesta trapella, que si | ... ací, ací! —li torna En Peret. Mentrestant, el Conill s'ha amagat a la | lludriguera | i es mira En Tom d'un bon tros endintre. No es fia d'En Tom, que és | els llops obligats per la fam, baixaven de les muntanyes i es construïen | lludrigueres | per dintre dels canyars... Amposta encara serva el record d'una invasió | prosperitat, massa sobtada, produí murmuracions. Hom deia que coneixia | lludrigueres | , possiblement suspectes, i que els altres ignoraven per això mateix, la | de la virtut, s'enterneixen alhora, i furguen sota nostre fins que les | llodrigueres | s'entronquen, i a les darreres eleccions legislatives ens mostraren | va ser oblidada i tots van tenir els seus caus, els seus nius i les seves | lludrigueres | , cadascú segons la seva llei: els jaguars, els pumes, les anguiles, els | perjudicial per la destrucció que causa en les vorades al construir | lludrigueres | continuament. Té un pelatge roig en tot el cos, mentres que la rata de | fregada amb terra d'escudelles. Va viure en una eterna soledat; la seva | lludriguera | , la constituïa una mena de golfa o altillo que per una suma ínfima | el sòl, descobrirà mil senyals d'activitat biològica: petits organismes, | lludrigueres | , trossos de closques, excrements, petites arrels. Si continua el seu camí | habitable en aquesta direcció. S'hi crien conills, que fan les | lludrigueres | a la sorra. Les gaseles hi passen, però són difícils. El ued té uns | La tristor de les terres de la Salanca voreja l'estany de Leucata, vella | lludriguera | de corsaris. Xisclen les gavines entorn nostre demanant un bocí de pa. | Essent tots a l'aguait i mirant per totes bandes, s'anaven apropant a la | lludriguera | on s'havien amagat els cadells. Acostar-se a la boca era perillós. | contra cor, el petit lleopard. Tots els fusells apuntaven a la boca de la | lludriguera | . S'esperava la reacció immediata dels lleopards, del mascle i de la | companys, són a casa de Circe, tancats com a porcs, habitant | lludrigueres | espesses! És que hi vas, per ventura, per alliberar-los? No em | de la platja al sud de la badia, allà on esdevé un arenal dur solcat de | lludrigueres | , i jo era l'únic que no tenia sac de dormir i havia d'embolicar-me fort | mira que tindrà una bona sorpresa! Hem vingut a queixar-nos. Allò és una | lludriguera | . Ple d'humitat, el trespol de fustots podrits, ple de rates! ¿Per què li | Roma Ni una resposta. Tot és silenci devant del mas. I en quina | lludriguera | s'enforata el nostre amic? Ei, Pardal! Alsa el fanal, hereu Marsal i així | ballant y baladrejant al recés de les santes ermites, sota mateix de les | llodrigueres | , hont tal volta mentres vosaltres ofeníau a Deu, s'hi estava escolant | són a casa de Circe, aquí tancats com a porcs, habitant | lludrigueres | espesses. ¿És que hi véns per cor d'alliberar-los? Ah, creu-me, | a hores d'ara deu córrer món amb un bitxo al cul si no s'ha amagat en una | lludriguera | per molts anys. El senyor Costa no sabia ben bé com havia de fer-s'ho per | les negrors carnívores del cel, els míssils que des de camuflades | llodrigueres | vigilen el pas de les esquadrilles, i sobretot, aquesta cursa, que dia a | aviat, com si sabés que hi trobaria la sortida d'aquella mena de | llodriguera | dins la qual, de forma insensata, s'havia ficat. En arribar en un punt ja | a l'indret del dormitori, va ser igual que quan una fura es fica dins una | lludriguera | : de dins la fosca misteriada de la cambra, amb la lleugeresa d'un conill, | haver-te portat, Nurieta. És cert que tan bon punt vaig entrar a aquella | llodriguera | , ja la duia la intenció de treure-te'n, però mai em podia pensar que tot | al lleó i atipes el lleó jove, quan s'agotnen a les | lludrigueres | , s'embosquen a la malesa? Qui prepara pel vespre la | llaços de memòria, Tot d'un país meravellós. i. | Llodriguera | avall L'Alícia començava a estar cansada de seure al costat de la | va arribar a temps de veure com es ficava a dintre d'una gran | llodriguera | que hi havia sota una tanca. Al cap d'un instant, l'Alícia s'hi va ficar |
|