Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fetge i perd la nit! I en sê a la pallissa un gos se t'aquissa; a la	lluriguera	la tropa t'espera; vora del torrent reps del sometent; i a ciutat hi ha
noia tan delicada i exquisida com vós s'està malmetent en aqueixa infame	lloriguera	. Un criat m'ha dit que estaveu de perdeguera en un reservat, fent
un senyor feudal de Sardenya, una mena de Barba-Blau qui tenia la	lloriguera	en un castell de pedra imant encimbellat dalt dels enasprats roquissars
espantats, de darrera qualsevol argelaga, estepa o rabell. Jo hi cercava	llorigueres	, i m'enduia els conillons a casa, donant-los llet. Es morien aviat. I de
—Sant Marc... Santa Creu... L'endemà, va comboiar-se amb un company de	lloriguera	, el qual li digué que en un indret de Gràcia els migdies repartien sopa a
veure a terrenys oberts, dunes,... El niu el fa dins forats de parets,	llorigueres	de conill, etc.... Altres espècies de coablanques, que sols es veuen en
no són més que bellumes del dimoni Fantasia, perque no li espenyin ses	llurigueres	desde ont los xupa sa sang i sa vida i sa alegria i sa pau del cel. J
en una festa pública; les dones i els infants, que no treien el nas de la	lloriguera	de tot l'any, s'afartaren de llançar-li macs, fins que n'hi va haver.
els fusells —l'escopeta— com caçadors furtius aglapits amb la fura a una	lloriguera	. Desen les escopetes —o els fusells, tant se val— a un racó del vagó i
palmeres serà pastura de les feres, i, tes murades,	llorigueres	de les serpents! Adeu, o patria! Adeu! adeu!" Una ventada
de la terra qui fan el niu de macs vius. I estim caus i	llorigueres	, flors de card i romaní, amb l'esbart que fan venî
madó Pereta sabeu que vos dic, novís, qu'estigueu com dos conís dins una	lloriguereta	. Llest. Novís, que molts d'añs visqueu emb'alegría plegats, en
entre homes i entre animals. Lluites per la terra, per la casa —o la	lloriguera	—, per la muller, i fins per les sabates de l'altre. Les delinqüències i
amb les mans al clatell, quan els enamorats se n'anaren a cercar una	lloriguera	discreta i l'engronsadora encara anava i venia. Llavors va figurar-se la
La	lloriguera	negra Una acollidora platgeta turística de la costa d'Alacant, la
turistes que una setmana abans passejaven dolçament per l'Albufereta, una	lloriguera	utilitzada freqüentment per l'extrema dreta. Per comprovar-ho, cal que
nit baixa, a les grans salines s'il·luminaran els aiguamolls voltats de	llorigueres	per a les truges. I petits recers per a viatgers, fumallats de copal... —
sanatori de muntanya guarint-se d'un brot de tuberculosi. Va abandonar la	lloriguera	quan començaren a repicar les campanes de Paris, i el seu pare va treure
I per què té es nom de sa cova des Diners? Ah! Perquè dins aquesta	lloriguera	disforja, que diuen que forada tot es penyal i surt en es forat des Bauç,
aquella encletxa arriba a ser tan fonda que torna subterrània, com una	lloriguera	de conill, fonda i llarga, ja que té una tirada de setanta-set metres, ni
que els porcs senglars grufassin el senyor Brzozowscy com si d'una	lloriguera	es tractàs i havia excavat un clot profund a prova d'aquestes i altres
de palla i terra petjada de forma irregular, solcat per una espècie de	llorigueres	ja en posar el primer peu. A les parets sense revestir no hi havia
límits ben definits per poder protegir-se dels depredadors dins la seua	lloriguera	, un símil que correspondria al poder d'influència i regulació dels estats