Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

neu, pluja i fang. Això allarga la guerra. A moments, diríeu que una	llosa	enorme us pesa al damunt. Quina estranya barreja, ara, de la vida i la
la neu. Al matí, s'ha acumulat més gruix sobre l'herbei que hi ha entre	llosa	i llosa, i tot plegat sembla la pell d'un enorme cocodril blanc. Les
Al matí, s'ha acumulat més gruix sobre l'herbei que hi ha entre llosa i	llosa	, i tot plegat sembla la pell d'un enorme cocodril blanc. Les muntanyoles,
de la boira. Nou mesos d'exili! Aquesta guerra interminable pesa com una	llosa	. Al diari sempre victòries, morts, presoners, proclames, odi. I aquesta
Parlem d'història medieval, de Rússia... L'aigua s'ha aturat en alguna	llosa	del pati i el lilà és tot humit. 2 maig. Matí núvol,
d'or, hi ha camins mullats, olor de reïna al parc, aigua amb cel a les	lloses	. El diari diu que a Aragó els franquistes contraataquen. Un xofer del
mai, agitava els avets, el lilà, el tamariu verd amb taques de flama. Les	lloses	del pati eren ben inundades. 27 setembre. Vaig cap a la
El paisatge és encara tot blanc, des del cim del Matagalls fins a les	lloses	del pati. Però fa un sol alegre i un dia quiet. En Lluís i en Jaume
i del 28 s'hauran d'incorporar aviat. La guerra pesa com una	llosa	, es fa interminable. 29 abril. Ahir en Benet Fornells
boca i que, de tant en tant, es vessa en un doll que espetega contra les	lloses	humides i plenes d'inscripcions. Només n'ha pogut llegir una: "Això és
panys, aquesta només en té tres. Darrera s'allarga un altre passadís de	lloses	i, a banda i banda, hi ha tot de portes menudes que trenquen la llisor
glopada de nàusea i, sense girar-se, perboca al seu davant, contra les	lloses	humides. S'eixuga tot seguit els llavis amb el dors de la mà i, amb la
—diu la dona— Ràpid! S'hi enfila i s'ajup a l'entrant que queda sota la	llosa	, des d'on veu les mans que disposen una post recoberta de zenc que
el salt no és tan afortunat, perquè en caure rodola sobre ell mateix, una	llosa	escrostonada li fereix l'espatlla. En redreçar-se, hi ha una vella al seu
carrers desiguals i zigzaguejants, amb voreres estretes i geperudes, de	lloses	afinades i polides per l'ús. Les entrades es baden cap a profunditats
i, de tant en tant, se'n desprèn un fragment que s'estavella contra les	lloses	, on els peus dels homes el trepitgen i l'escampen. L'oficial i els
l'allunya, i els homes es mouen inquiets, freguen els peus contra les	lloses	del vestíbul, més profund que no pensaven cap a la dreta, car tot d'una
banda, on ell distingeix per primer cop un forat, un munt de terra i una	llosa	. Ho assenyala silenciosament al seu company que assenteix igualment sense
ha fet visible un clot en el terra. —Ho guardo aquí. Només cal posar-hi la	llosa	, escampar-hi la terra i petjar-la una mica. Cal que ho sàpigues perquè
els segells, el coixinet de tinta, la goma i la ploma. —La	llosa	, ara. Fora, se senten unes corregudes que es van allunyant, la porta es
llavors la tonalitat de la pedra, l'espai irregular, les ombres sobre les	lloses	, li feien pensar en la plaça de Sant Just, o la de Santa Maria, o la del
a trobar-se i unir-se com mai no ho havien aconseguit en vida. Sobre la	llosa	ampla i engroguida hi ha només aquesta llegenda: Família Campdepadrós.
gens que la teulada de fulles de cocoter es convertís en una	llosa	de plom, la qual m'obligaria a deixar la Polinèsia, no com una amiga
feiners, si fa no fa... [(Entra a la cabana. Pausa. Reapareix amb una	llosa	a les mans.)] Ja surt. Tots els altres són fora. [(Mostrant la
a les mans.)] Ja surt. Tots els altres són fora. [(Mostrant la	llosa	a l'àngel.)] Àngel, ¿què me'n dius? Quer· ¿Ho has pintat tu
fer coses de profit ets tu. Abel. [(Descobrint i agafant la	llosa	amb les pintures de Caín.)] Mira. L'obra de Caín. Hi hi hi! Adam
ha d'obeir com nosaltres mateixos. Caín. [(Adonant-se de la	llosa	pintada que és per terra.)] ¿Qui ha llençat les meves pintures?
Caín. Ho veus, Nara! Tothom està contra mi. [(Nara recull la	llosa	i la posa damunt un seient.)] Res del que jo faig és ben vist.
una llançada. L'herba creix entre les juntes de les pedres, amples com	lloses	. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de campanes. Pel barri, no hi
de les cases queia damunt de l'empedrat, damunt de la gent, damunt de les	lloses	dels balcons. Els escombriaires escombraven, amb les grans escombres de
qui se'ls mira. No obstant, sembla tan poc quatre murs, una	llosa	i dos pams de paret a apuntalar una porta d'on
i al braser enllaçada. L'escalfor de la llar esblavissa la	llosa	, com si els ulls dels infants miressin pel seu
Bagà s'ageganta, cel enllà, com un pit de dona mare.	Llosa	blava, hi apar son ànima i un fi plomissó de neu; a
una mort endolcida penetra en els seus membres. Cada	llosa	s'hi afina fins a ésser una mirada poruga, que la
la clòfia. Pigallats amb grans de cel, la llum hi fa jocs de	lloses	. Cada façana al solell té el gruix d'un color de
i l'altre que riu; una teula roja tocant d'una	llosa	; la vinya abundosa, dessota el cultiu;
l'aigua, la terra justa per a un poble; un poble tot negre de	llosa	, amb feixes i feixots de vinyes, i, al cim, una
temps immemorial, la pelleteria que ara fa poc va plegar, han tret unes	lloses	i omplen un sot on hi ha —ahir es veia— el conducte que va a la
'l cor. Las lleys socials y 'l qué dirán pesavan demunt d' ella com una	llosa	insoportable y li semblavan més crudels cent voltas que la meteixa
i d'exaltació —ja parlaré de l'exaltació— tornava la depressió com una	llosa	que jo no tenia prou força per a aixecar de damunt meu. De vegades es
i fadrines estaven asseguts als pedrissos, sobre les rastelleres de	lloses	que emmarquen l'era. Altres, al mateix brancal de la pallissa. La
gestos ràpids i eficaços de l'enterramorts que acaba de reinstal·lar la	llosa	de la tomba absorbeixen la seva atenció. "I què és ell aquí dins?", es
engrapà el seu rival pel coll i el sotraguejà amb violència sobre les	lloses	del carrer. Nasi va quedar inanimat. "L'has mort!", pensà esglaiat.
cadascun del seu punt de mira, amb molts punts de comunió i amb una	llosa	fonamental de què no s'han sabut alliberar ni els uns ni els altres. Tres
a l'esperit. Ella, però, segurament vivia en mi i es nodria sota la	llosa	del meu pit, i ara, en aquesta costa deserta, heus aquí que surt de les
de casa meva, dalt de la muntanya deserta. I jo mateix hi he posat la	llosa	i hi he gravat en grans lletres majúscules:" Aquí jeu un grec que
pedres, ara distingia la mà de l'home: dos llargs carrers, pavimentats de	lloses	lluents; a la dreta i a l'esquerra, carrerons estrets, tortuosos; al mig,
pedra, amb les nombroses dependències. I al cor de la ciutat, allí on les	lloses	són les més menjades pels peus dels homes, devia alçar-se el temple de la
a pondre, de la germana Eudòxia, que era epilèptica. Queia sobre les	lloses	de l'església i es bellugava com un peix, treia escuma, blasfemava i
l'estenallà a terra, li arrencà el punyal, donà amb ell un cop contra les	lloses	i el va fer trossos. S'eixugà amb el mocador la sang que li rajava de

Pàgina 1 (de 35)

50 següents