Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un esbós de les conclusions a les quals he arribat. Seria un home ben	llosc	el qui pogués examinar l'estructura exquisida d'un rusc, tan
del quart curs del batxillerat i havia passat pels carrers com una cabra-	llosca	, rumiant problemes que posaria als nois en la lliçó de l'endemà. —El rei?
amb un marit generós; l'Orellana esgarriava les seves mirades de cabra	llosca	per les opulències del breu escot; En Sampons i Lluer i el Doctor
encara que no en veiés més del que n'hauria pogut veure una cabra	llosca	. Per l'arrencada del cordill seguia la direcció de l'estel, fruïa
d'Avinyonet, En Constantí Clavell, i el Doctor Xercavins i fins la cabra	llosca	de l'Orellana desfilaven per la imaginació del Bajalta com amants
digne de mi: que li oferís la companyia de la dona, animal certament	llosc	i toix, però divertit i agradable, per tal que en la vida familiar
al volt de la llar d'una manera tota important i vellejant, com si fossin	lloscos	i durs d'orella, i en no gaire bons termes l'un amb l'altre. Aqueixes
de tondre'l d'ençà que era cadell) s'esmerçava si fa no fa amb un home	llosc	, que el senyor Wemmick em presentà com un fonedor amb la perola sempre
no elegeix Sèneca, que llavors manava i escrivia a Roma, i que la	llosca	visió nostra hauria cregut una gran adquisició per a la difusió del
fins les més modestes, ensenyen rudiments de gramàtica llatina i els més	lloscos	haurien descobert de seguida que les fórmules aqua
i retorta com un cordó, però que, així i tot, acusava un evident, enc que	llosc	, instint ornamental... ¿De quina arrel misteriosa provenien aquelles
a la sèrie sc, st, xt:	lloscs	, grotescs, frescs, manifests, capitosts, texts. Usa el femení arcaic
norma). El fet que uns quants esperits, més o menys originals o de	llosca	percepció del futur, s'hagin negat adesiara a participar en l'acord
pilot!... mes, dins la fosca, què hi cerca, doncs, llur vista	llosca	? —demana el camarguenc, d'horror i espaume pres. —Cerquen, oh!
ells, una i un, una preciosa innocència; i la vida,	llosca	damunt. Llarga, com s'allarga la nit... IX Llarga, com
en un bressol de soledat. Lívid i glauc esguard d'àgata	llosca	somort en una calma sense anhel, ¿què hi pot haver
que no m'aconsei que ho arregli amb so seu fii. Joan ¿Amb aquell	llosco	? Juanita No en té d'altre. Figura't tu si li puc fer cas...
de misèria la joia i el desig, car ja tota mirada, o radiant o	llosca	, s'acalarà de sobte, bleïda per la fe: vindré com
de què? També jo ho pregunto. Bona· Del que sigui! El més	llosc	veu que us lliga un passat misteriós. Rata· Oh! Oh! Un passat,
elegància, gairebé teatral. La Muller del cònsol, grassa, com un bou	llosc	, amb un absurd vestit florejat, davalla en silenci, movent-se
més antichs, los que feya més temps que anavan aconvoyats: la Xica	Llosca	, ab lo cap ficat entre las espatllas y guipant a terra com qui cerca
tot: —Ay, llamp! Goyteu ahont és aquella mala oruga! —Cullera!— botzinà la	Llosca	. —La podiam ben esperar dalt de la rampa! —Goyteulos, que atrafegats
que t' has tornat, no cego, sino que hi veus á las foscas y 't tornas	llosco	devant sa llum. Cosas raras, Ruiz, pero aquí son nostro pa de cada dia...
cient? bell? lleig? dret? tort? gras? prim? llest?	llosc	? nou? vell? ferm? flac? bla? dur? buit? ple?
l'aire, vers una primavera sense fi? Movent mirades aprensives,	llosques	, un jovenet llamenc de la ciutat seia a l'hostal tot
vegades, però és que tu, en aquestes coses, eres complidor però una mica	llosc	i, mentre vaig viure amb tu, a part que no et vaig faltar mai, excepte
bot. Mira. Mesp. De quí es eixa estampa? Val. Guipes	llosco	, tentaor? De sen Miquèl. Viejo 1o. Bòna idea. Sim. El
em plau, amb fèrries tenalles I claus de tub, cercar la peça	llosca	A l'embragat, o al coixinet que embosca L'eix, i
—Si us moveu gaire fugirà l'ocell. —Passavolant i	llosc	!; —Dones comunes!, Els dic. I a sol colgat, cap a les dunes
que sigui un instant, reconegui el seu afany i pensi que un hom és tan	llosc	que ni tan sols pot imaginar-se que hom sigui la seva víctima...»,
poblament marxava o restava a casa, les finestres closes... Només els més	lloscos	i endarrerits es posaven la mudada i es deixaven veure, amb la qual cosa
únicament incertesa: no resulta estrany que l'home sigui un tabalot mig	llosc	. Jo entrava avui al migdia en un d'aquests restaurants de plats
satisfets amb el futbol i els menys es podien emprenyar igualment	lloscos	amb la política. Conquesta social que provocà, per carambola, un retrocés
vagabundejaven profetitzant, descarregava la seva frustració titllant de	llosc	el rústec i recelós auditori. I segurament n'era. L'esquerp aire torrat
veig. Es torna reig de ventre fosc i corre	llosc	rere consigna que ja m'indigna. Tot
i de Travoltes ben poca-soltes amb botes	llosques	, les Rayban fosques, negra jaqueta
enyor d'embolcall i sedes. (Mira-te'l passar fent el tifa, cuca	llosca	i obtusa de forat, llarg i curt de gambals, barbamec
havia atorgat a la germana petita —i sembla que de vegades una mica	llosca	— de les diverses filosofies morals. Per tradició acadèmica, les ètiques
ell es referia a l'esperit dotat de coneixement, contraposant-lo a la	llosca	i cega matèria, i dirigia el seu missatge al savi. Jesús proclama a tota
rebaixin, davant els teus peus, i en concloguin, així —que no són pas tan	lloscos	com això—, que jo t'he estimat. Per tal com has servat amb santa
de la cleda dels encunyats, dels qui ostentin d'una manera visible al més	llosc	el nom —una mica poca-solta— de la bèstia o bé la xifra del seu nom. I si
aquí... Qui l'ha autoritzat a penetrar en aquest passadís? El funcionari,	llosc	, fi va ordenar que sortís... En Nguyên Vinh Lien, exasperar, va concloure