Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

lo seu seti, tancá las ulleras y ab sa ingénita gravetat enfonzá la	llossa	á la sopera y comensá á servirse pausadament fins á tindre 'l plat á
plena fins a vessar d'una mena d'escudella de pa i verdures. Amb una	llossa	se n'omplien els negres plats ben curulls, i els enllestien que donava
d'una olla enorme. De vegades ha calgut lligar una canya al mànec de la	llossa	per poder arribar a baix. Això és indispensable, perquè si no s'hi
arriba, l'arròs s'agafa. I bé: és un treball terrible haver de remenar la	llossa	dins del perol. En Geli és un home d'una complexió més aviat delicada. De
augmentava. Tenia les galtes llargues i xuclades i el mentó en barba de	llossa	, prognàtic. Plantat davant del senyor Colomines, feia un efecte estrany:
rossa rosa rossor Rosor peça pesa passant pesant polsa polze bassa basa	llossa	llosa, etc.. servirà llavors d'il·lustració i també d'exercici.
amb allioli, patates bullides aixafades en una cassola descomunal amb una	llossa	recremada i ensiamades amb el sofregit de xulles de por... L'olfacte
llosa; i perquè sigui sorda entre vocals s'ha de doblar, com:	llossa	, llevat en les paraules compostes, com: antesala, en què,
buidar. També prenien el nom de cullera, ja que servia per fer culleres i	llosses	. Els pastors les utilitzaven per fer objectes de fusta treballada
de soplo: Després d'haver bullit encara un poc més, posaràs sa	llossa	o cuera per dins es sucre: està en es punt dit, quan alçant sa cuera es
la fa, és molt perniciosa per a sa confitura. Així que la trauràs amb sa	llossa	o escumadora, sempre seguit. Confitura de poncins, taronges de la Xina i
posaràs a un ses castanyes i les donaràs cinc o sis bulls, i llavò amb sa	llossa	les posaràs dins s'altre perol amb aigo bullenta; després, d'aquest modo,
expressar, per la seva mala pronunciació entendran que els parla de la	llossa	, la gran cullera comú de la qual se serveixen els comensals per
Embutits. Alguna conserva lleugera o menjar cuit. Bidonet d'oli.	Llossa	alumini, desmuntable. Gira-peix alumini, desmuntable. Paelleta. Pila
duas vocals, si té'l sò fort s'escriurá dobla v. g. massa, mosso, missa,	llossa	. Si té'l sò suau entre vocals s'escriu ab /s\ senzilla v. g.
no ens portaria massa temps anar-ne a cercar —si ens fes falta— una	llossa	a les fonts més enlairades i verges de les nostres muntanyes. Sigui com
que sia de dintre, hi tirarás los polvos, tiràntloshi de lluny ab una	llossa	, y cuant veuràs que la materia de dintre ja no fà flama trauràs l' olla,
Barcelona s'ha trasformat en quitxalla)? Galerada 5a·:	llossa	(o lloça) es amb © amb ©? Es © amb
en quitxalla)? Galerada 5a·: llossa (o	lloça	) es amb © amb ©? Es © amb ©?
només vetlla un soroll de cullerades i el repic de la	llossa	dintre el plat. Al cap de bella estona de silenci
Ara que no el vigilen, amb traça que no falla buida una	llossa	. I bufa amb paternal rialla les serradures, fines com rajolí de
És el present minúscul que l'avi fa a son nét. És la petita	llossa	d'un príncep: esculpida la inicial; tota ella a posta feta a
la sopa, com si furtessin, al fràgil moment que de la	llossa	el ràpid vaivé cap ull no topa. Com si el menjar no fos un entreteniment!
a la cuina i pren una salsitxa. Llavors a cops de	llossa	la cuinera el fa miques. Els altres cans veient-ho
a la cuina i pren una salsitxa. Llavors a cops de	llossa	la cuinera el fa miques. Els altres cans veient-ho,
despres de cuytas; per aquest mateix fi se usarán culleras,	llossas	, espátulas &c de fusta ó ferro per manejar la vianda y millor de
diferent, tambe de coure. 4· Culleras grans y cutxarons ó	llossas	, que sian de fusta, unas grans, altras mitjanas, y altras petitas.
costum. Pren, continuá. —Si no 'n vull, jo pregava. Mes com al traure la	llossa	de la sopera ab displicent ademan, topá mon colse ab la tassa, lo pare,
ab talls de butifarra, que la jova administrava á dreta y esquerra ab una	llossa	de Tortellá, cabentne un plat á cada llossada. Vejent que jo retirava'l
la Teresa. Acte seguit, lo Sr. Rector, ab un pessiguet de cotó fluix y la	llossa	d' aygua beneyta en las mans, comensá l' interrogatori als padrins, boy
—afegí trayent del fons d' un calaix un gros estuig qu' enclohia una	llossa	y mitja dotzena de coberts de plata. Los ulls d' abdós obrers
surt una fumarola vaporosa de greixúm apetitós que fa ensalibar; agafa la	llossa	, dona una remanada, y tot servint: —Per vosté... li agrada l' escudella,
per dinar y que cade un te presentarà la seua escudella, tu agafaràs la	llossa	, l'emplenaràs d'aygua bullenta y nos escaldaràs la sopa. —Aixo si que
el banyut se reventa pas, ni may mès! Y, prou prou, ell qu'emplena la	llossa	, tan plena que ni una guta de mes hi hauria poguda estar, y, boy
fer una manyaguaria. Mès, ho va tan ben encertar que li va fer escapar la	llossa	dels dits y que tota la llossada de caldo rebejat d'aygua beneyta, al
xicot y quedaré completament tranquil. [(Ruido de trencadissa de vidres y	llossa	.)] Qu' es aixó! Africa [(Dins.)] Idiota! ¿No hi veus
una parenta com tu, precisament. L'hermità Porta	llosses	per les nines y medalles de llautó. Ven estampes y
en va á la tenda.)] Escena V. [Lo capellá Mossen Narcis ab una	llossa	per repartir la sopa als pobres, que cantan lo seguent coro.] Oh Verge
quan hagués servit tots els plats. El silenci permetia escoltar la	llossa	tustant les parets blanques de la sopera. Primerament es va abocar al
mateix va decantar la sopera i va arramassar la sopa que quedava amb la	llossa	, preguntant a la seva mare si en volia més i rient de seguida perquè la
sembla que fins fa poc hi covaren les cendres de la passada nit. La	llossa	humil s'arrenglera als escudellers, però la taula és parada amb unes
habilitat, el transforma en tota mena de coberts: culleres, forquilles,	llosses	. També fa bastons de passejar de totes mides i formes. Darrera l'artesà
hagués al poble una casa amb tot d'objectes (tovalles, tovallons, olles,	llosses	, capfoguers, gerres, tasses de vidre, escudelles, grasals de fusta,
Els soldats desfilaven per la porta i els furriers els posaven amb la	llossa	les llenties amb carn. L'olor era reconfortant, el baf escalfava
de coladors, ratlladors, sedassos, garbells i escorredores, coberts i	llosses	de fusta o metàl·lics. Destaca, especialment, el morter —típicament
no pugui ser vessat. La llosa baptismal La	*llossa*	*baptismal,* tal com el seu nom indica, és una cullera gran que es
la seva riba. Però, aquest, és només un aspecte artístic de presentar la	llossa	; un aspecte que no treu ni posa res a l'ús d'aquest estri, que l'única
afectat fàbriques i edificis tan propera. La Miquela es va quedar amb la	llossa	plena aturada, a punt de servir la sopa al plat, i es va mirar el vicari
foranes, generalment es tractava d'una onzena part d'allò venut), o la	llossa	o mesuratge, o sigui una cullerada en espècies dels grans mesurats a la
o sense, l'obeiria. Ha deixat la galleda plena al marge del pou, amb una	llossa	a dintre. Per beure deixo, uns segons, la pistola. Des del camp

Pàgina 1 (de 2)

50 següents