Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els teus pares et presentaven al món perquè te n'acomiadessis des d'una	llotja	de teatre. Un món que es reduïa a l'espectacle d'una estrena d'òpera per
teva mida, acceptares d'entrar en un convent perquè el món vist des d'una	llotja	de teatre amb els llums apagats, curull de música, era trist i et feia
music-halls de fi de segle en què es ballava el cancan. Dins de	llotges	daurades, les pecadores exhibien el seu bust quasi nu. Corria el xampany.
amb exhibició de molta pell nua; generalment s'estava mig amagada en una	llotja	de primer pis. Pilar Romaní l'acompanyava algunes tardes en aquestes
palmeres; en el sostre la pintura simulava les fulles. En una mena de	llotja	hi havia els músics. L'orquestra era pintoresca i desllorigada. Un que
representava l'excèntric de la casa saltant d'un cantó a l'altre de la	llotja	i fent-ho tremolar tot amb el seu terrabastall metàl·lic. Als vuit
el Dictador i els reis d'Espanya. Les infantes estaven quietes a la	llotja	central, amb uns vestits vaporosos fets de granisats de maduixa: eren
Una dansarina escandalosa, a la qual s'havia aplaudit només des de la	llotja	d'un teatre, era rebuda anys després, no com a número sensacional d'una
dins d'una tinta de calamars. El "Pingouin" presentava una galeria de	llotges	impracticables, a les quals no hi anava a parar mai ningú; guarnides amb
a la butaca; tomba el cap atret per la força d'una mirada... Al mig de la	llotja	, entre Tomàs, congestionat, triomfant, i Teresa esborradissa, que li fixa
declaradament a l'espectacle, imprevist i picant, que els ofereix la	llotja	dels Muntanyola. Pere ni gosa mirar aquella dona que l'enlluerna com si
vol agradar; la mirada de vanitat satisfeta, en seure vora d'ella a la	llotja	, de cara a l'esbalaïment del públic; els trets fisonòmics, que no
la vida...? No és veritat, senyor Aguilera? Es van asseure en una	llotja	. Els serviren xampany. "La vida, senyor Matisse? Un general francès, com
dues noies de vestit vaporós van fer la seva aparició a la porta de la	llotja	. —Què li sembla, senyor Aguilera? Sol·liciten ser invitades i participar
em sentia tan desplaçat com aquella nit en què la Mònica i jo ocupàrem la	llotja	d'en Gaspar al Liceu per celebrar els trenta anys del nostre
la tarda, Liceu. —Era Humbert qui parlava—. Aquest parell voldrien que la	llotja	es convertís en una concentració de tots els Aguilera, mentre que
mentre que nosaltres, la idea ha estat de l'Augusta, desitjaríem que, la	llotja	, l'ocupéssiu només la mamà i tu. No seria la mateixa de quan us vau
el natural esponjament familiar, el banquet, el vestit de Mònica, la	llotja	al Liceu... Podien haver explotat els néts!... Qui sap si els ha fet
de coqueteria i els va somriure afectuosament. Cosme, en asseure's a la	llotja	, escampà una mirada de desdeny al seu entorn. El luxe el molestava,
no podia apartar els ulls de l'obertura de la porta que la separava de la	llotja	. Per damunt la barana veia les llotges d'enfront: gent que somreia,
de la porta que la separava de la llotja. Per damunt la barana veia les	llotges	d'enfront: gent que somreia, parelles en cordial conversa, famílies
tampoc... Tampoc: l'altre, tampoc..." Va anar a tancar la porta de la	llotja	: aquell gest gairebé la va fer defallir. S'adonà que Cosme i els seus
il·lustren els carrers de la vella València —les Torres dels Serrans, la	Llotja	dels Mercaders, Sant Domènec— foren edificades al redós d'aquest període
de les Aigües a administrar llur justícia "de brusa i espardenya". A la	Llotja	, cada matí, el camp bull en el tràmit pintoresc de la contractació de
Els mercaders catalans devien estar joiosos que mestre Ramon jagués a la	Llotja	i mengés del pa cuit al forn que el rei de Tunis donava, segons els
impregnada amb les sentors d'espècies orientals dels mercats i de les	llotges	, amb el baf de sang i de salobre de les naus pirates, amb el perfum de
acostant-se. La Seu i l'Almudaina, atapeïdes damunt la muralla; la	Llotja	, al nivell del port; al comellar de ponent, Bellver. Joies de
la /peine forte et dure\. En dos altres recons hi havía dugues	llotges	anàlogues, molt menys reverides, és cert, però tota-vegada d'una
Hi ha els que aixecaren Poblet i Santes Creus i les catedrals i les	llotges	, i els savis i els sants i els poetes i els cronistes, i els pintors de
a l'altre: Crec que m'agradarà aquesta funció. Dues senyores que seuen en	llotja	remarquen que la nena cridava massa. Al meu costat una doneta es gira
bots i corredisses per tot arreu. Un públic popular i gris omplena les	llotges	, els setis de preferència i els econòmics. Allí, ben asseguts a la seva
al carrer; des de l'escenari un còmic malhumorat diu als senyors d'una	llotja	de prosceni que no es deurien portar al teatre nens de pit. Per fi i
Ja més tard, cansat de passeig, va seure en un banc gairebé ocult en una	llotgeta	solitària. Des d'allí s'estigué contemplant una estona llarga els jocs
que fa gestos desesperats i que se'n va plorant per un passeig; o en una	llotja	d'ópera, o en les dolces melodies de "Marta"; en fi, mil
barcos que passen en surten més enquitranats; més ensota, les torres-	llotgetes	, pera els que paguen més pera tenir fresca; després, les
i de les obres d'art, tindriem feina per estona. Tindriem de parlar de la	Llotja	, la capsa gòtica de pedra més sobria i més armoniosa que s'hagués pogut
més trempats i més de broma la fan a soles, però en public, a dalt d'unes	llotgetes	, al descobert, amb aquelles noies alegres que continuen estant tristes,
aquells indrets eren clars i intel·ligibles pels actors, pel públic i les	llotges	, que llurs autors s'entenien ells mateixos, i que amb tota l'atenció que
ciutat i en els passeigs, així com en llur banc sota un sermó, i en llur	llotja	a la Comèdia. Fa amb elles les mateixes visites, les acompanya als banys,
sense que una gentada se l'estigués mirant; no podia mostrar-se en una	llotja	de l'òpera, sense que allí es concentrés el foc d'un miler de binocles.
bandes, vacil·là, de primer moment, sense saber on es col·locaria. A les	llotges	hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o potser que es
sobre la Ciutat de Mallorca medieval han determinat l'emplaçament de les	llotges	dels genovesos —on avui hi ha l'església de la Mercè—, dels venecians, al
set. Aquell és el comandant: són les set. El noi del comandant ja ve de	Llotja	: són dos quarts de vuit... Era al cafè l'hora de més calma. El ros
pel carrer de l'Espaseria sortí al pla del Palau. La façana robusta de la	Llotja	, sense un bri de brogit a mitja tarda, i la corba dels porxos del davant,
podia estar més. El seu esguard resseguia cada rengle de butaques i les	llotges	per si descobria en un altre esguard l'espurna reveladora. No res. Però,
una dotzena de vegades, o potser una miqueta més, el passadís de les	llotges	improvisades al voltant del bar, on sovint Isabel corria a amorosir-se
a la meitat d'aquesta centuria, no aneu a indagar-ho en els quadros de	Llotja	, perquè perdríeu el temps inútilment. Fòra, potser, d'algún quadro d'en
de burgmestres i de síndics gremials actuant en llurs	llotges	i despatxos; o a Velázquez amb els seus retrats de l'infant Baltasar
Dins la sala enfosquida, a baix, poca gent, ingerint, mirant. A les	llotges	del primer pis, ben repartides, l'esbart d'amables noies llampants,
a consumir de maneres diverses. Giraldita, camacreuada al fons de la	llotja	, xarrupava alegrement el seu conyac; Trianera devorava el samvitx no

Pàgina 1 (de 21)

50 següents