Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

almenys de distreure'm per un instant i, amb aquest propòsit, preparo el	lluc	per entendre a la fi, potser, el misteri de l'ou, simple o doble, i també
amos: "Si ells menjaven ala de pollastre, jo ala de pollastre; si cua de	lluç	, jo menjava cua de lluç". La cuinera deia: "Sí, però els meus encara
ala de pollastre, jo ala de pollastre; si cua de lluç, jo menjava cua de	lluç	". La cuinera deia: "Sí, però els meus encara eren gent més distingida.
enormes, d'uns ulls enormes i d'uns peus de gegant, que m'ha acostat el	lluç	fregit amb una tristesa còsmica, de les més punyents. Després de sopar,
perquè, ressuat insensible, s'embadoca amb ull de	lluç	mort sense mesurar com té prop la "tempestat
per fer ús d'aquelles tisores de la cuina que estripen el ventre d'un	lluç	sense compassió. Hortènsia Portell era aleshores una vídua encara fresca
fa gràcia... —Guillem, tot això és molt estrany... —Ja hi tornem? Que ets	lluç	! Mira, la carta, me la quedo, i no en parlem més; el pitjor que ens
deixen respirar; els seus ulls, que no diuen cap cosa, que no revelen cap	lluc	especial, són més inquisitius que els ulls dels altres i la seva llengua
tant, que potsé 'm rependria perqué soch... Veu. Un tros de	llus	; ab pésols y forsa such. Tano. Si ho endevinés, encare podría
llenguatges i costums? També coneixen, i no raonen sense	lluc	; esplaia-t'hi, senyoreja'ls; és vast el teu reialme." Digué el
les gemes ja s'inflaven plenes de saba; en cada gema es pressentien nous	llucs	, flors, fruits, concentrats i a punt de rompre a la llum. Sota les
i de perdons, respectant la santa quaresma i tots els dies de	lluç	o de juliana, i penant i patint, pedaçant i sarcint i rentant colatjos.
densitat no ens privava d'apreciar això —tota-vegada no copçàvem ni un	lluc	de lluna ni d'estrelles— ni hi havía cap claror de llampec. Però les
tota aplicació falsa i tota censura; contra els graciosos sense	lluc	i els lectors mal intencionats. Cal saber llegir i en acabat callar, o
per víctima: aquesta confiança el fa menys precabut i els graciosos sense	lluc	l'ataquen per aquest indret. No tocaria sinó perdre als qui emprenguessin
restà molt callat en presència del seu pare, ella trobà que no tenia prou	lluc	i desitjà que n'hagués tingut més. Ell la vegé tot sol i parlà a
que n'hagués tingut més. Ell la vegé tot sol i parlà a bastament i amb	lluc	; però com que la va mirar poc i va parlar encara menys d'ella i de la
La nostra donzelleta s'hi atansà: era que els peixaters havien portat un	llus	enorme, el qual es bellugava per terra fent brillar en un raig de sol ses
calaixet. No hi havia sinó dues candeletes i encara la una d'elles sense	lluc	, ni rastre de mixtura. —Poca cosa és —va dir en Xaneta, palpant-les i
se badaren, s'esbatanaren... Però no hi veia. Els seus ulls no tenien	lluc	de nina. Eren blancs i àrids com una closca d'ou. —Fuig, aparta't, fuig
gran qüestió era, certament, quina cosa? Alícia va mirar les flors i els	llucs	d'herba de tot el seu voltant, però no veié res que tingués el posat
això, molt lentament i trista: —Anem un poc més de pressa? —així un	lluç	deia a un cargol.— Hi ha un capgròs ran de nosaltres: petja ma
el cargol.— Massa lluny! —feia, esverant-se. Donava gràcies al	lluç	, mes no vol anâ a la dansa. No vol pas, no vol pas, no vol pas
tenir-ne mai recança! —I què importa si anem lluny? —deia el	lluç	a aquell covard.— Tanmateix hi ha una altra platja —no ho
que al capdavall s'hagués acabat— i em plau aqueixa cançó curiosa del	lluç	! —Oh, pel que fa als lluços —digué la Falsa Tortuga de Mar— són... N'
acabat— i em plau aqueixa cançó curiosa del lluç! —Oh, pel que fa als	lluços	—digué la Falsa Tortuga de Mar— són... N'heu vist, és clar? —Sí —
Alícia,— és molt interessant. Mai no havia sabut tantes de coses dels	lluços	. —Us en diria més, encara, si us plaïa —digué el Grifó.— Sabeu per
dins la mar —seguí dient el Grifó en veu pregona,— són enllustrades amb	lluç	. Ja ho sabeu, ara. —I de què són fetes? —demanà Alícia amb gran curiositat
amb bastant d'impaciència;— qualsevol cabroll ho sap. —Si jo hagués estat	lluç	—digué Alícia, els pensaments de la qual encara discorrien sobre la
pas més excitant encara, a la nuca de l'estimada; gronxolat pel vent, un	lluc	maragda ens fa pessigolles a l'orella; algunes floretes grogues o malves
Feliu de Guíxols, es va a la Malica, on els palangrers pesquen el	lluç	d'escata argentina. A llevant hi ha el Rec de la Cabra: a vora del
d'admiracions. Els vells terrassans anaven a extasiar-se en la ufana i	lluc	de les viandes; les comares, en l'abundor de fruita dels fruiters; el
clam de gràcies. Volcava el peix en samals i paneres: Llagostes, patarcs,	lluços	, congres, judrioles, morenes, guiules. Hom desmallava la sardina, treta
treuen uns llistonets verds que aguanten joiells d'or. Allí els altíssims	llucs	d'atzavara, que semblen arbres convencionals i d'intenció simbòlica;
influència, que no va ser mai violenta, havia tret com ja hem dit un	lluc	i una ufana portentosa que el va arribar a fer quasi tan admirable com el
és igual: entremesos, menuts de gallina amb salsa, vedella amb pèsols,	lluç	amb llimona, pollastre rostit amb escarola, fruita i galetes més o menys
fet al forn o a la brasa. Hi arribeu, i us presenten indefectiblement el	lluç	amb llimona, exòtic i passat. —I doncs, ¿que no pesquen en aquesta
de vegades. —Sí, senyor; però el peix l'envien a Barcelona. —I aquest	lluç	és barceloní? —Qui sap d'on és! Potser ve del Cantàbric. És el món de
completament capgirat amb la més gran naturalitat. D'aquesta manera el	lluç	que ha fet tantes hores de camí per amargar-vos la vida, esdevé una
es menja els delicats entremesos, la senyorial vedella amb pèsols, el	lluç	amb llimona refinat, el pollastre de les grans solemnitats. ¿No són
No en té prou el pobre turista d'haver de menjar, al matí i a la tarda, el	lluç	amb llimona, els menuts amb pèsols de llauna, el pollastre de cartó
torts massots, torts flosserès, donzelles, ases, xigales, sírvies,	lluços	, rajades, farrasses, romagueres, mussoles, raps, rescassos, gats,
remogudes fins a les branques altes, apareixien tendres, grassos, amb uns	llucs	inflats, i colltorçats per llur propi pes, en un excès de vida. —Observa
vida; i totes les plantes del meu jardí frondós eren rebrots ufanosos,	llucs	forts i erectes de l'arbre corpulent del meu cos o plantes parasitàries
i la força física s'anaren aniquilant en mi. Moriren els rebrots, els	llucs	i les plantes parasitàries de la meva matèria, la qual, de sobirana,
aquests rostos i aquests arbres que eternament van florint i treient	llucs	, són fets de carn viva i regats amb sang viva. Àdhuc arribeu a dubtar de
Doncs la terra segriana té un ensopegat farciment de tot això, i amb un	lluc	tan seu i amb un tremp tan propi que mal no la coneguéssiu prou la
una cosa molt ensopida, una parada de fira i una ensarronada per pescar	lluços	de fora. Més el soroll que les nous. L'esperit parisenc no és avalotat,
de cinquanta macarrons rescalfats, unes patates de terrissa i un tall de	lluç	de claveguera. Tot plegat seixanta lires, i al carrer. La maror començava
pagell com el pagell en l'univers de l'home. I tanta vanitat hi ha en el	lluç	que nega l'univers de l'home, perquè no l'entén, com en l'home que nega l'

Pàgina 1 (de 12)

50 següents