DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
lluïssor F 516 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lluïssor Freqüència total:  516 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

murmuració. La insistència amb què aquell matí recolzà el seu prec, la lluïssor singular dels seus ulls, sembraren l'esverament fins en l'ànima càndida
mira la porta i hi detura els ulls un moment; la seva mirada té una lluïssor al·lucinada, febrosa. I si la cridava? S'estremeix. Una ombra de terror
tossia cada cop una mica més i els seus ulls prenien aquella estranya lluïssor humida preludi d'una forta crisi. En aquests temps va tenir la més clara
de por successiva, només que et llampeguin lluïssors de fe que, una mica idèntic, algú que pots dir
redreça i llença un sospir. De seguida els seus ulls agafen una estranya lluïssor; registren l'ombra amb esverament. S'alça de la cadira i es dirigeix al
Pels dos rems que al batre a l'aigua hi fan una lluïssor, com dues ales de plata que degotessin claror:
fer pesca d'estrelles que ens deixaran a les mans lluïssor d'escates verdes. Quina nit més bella, amor! Amb
i el seu esguard torna a cercar i a trobar l'esguard de l'enemiga amb una lluïssor de goig compartit. Pere entra; troba a punt la cadira al costat de Laura,
; tots blancs, sense ni un que no ho fos, i alhora plens de vida, amb la lluïssor esmorteïda però rica que té la seda veritable. Quan el perruquer els
i del Seminari. Llavors no sabia què eren, ni d'on provenien aquelles lluïssors, i per això em semblaven coses meravelloses, que excitaven la meva
i perdut reveia la imatge adorada a través de l'aigua, una nit, entre la lluïssor dels estels que feien emergir un altre cel dintre la mar. En el seu
de cercar. La imatge d'aquella dona m'inundava sobtadament els ulls d'una lluïssor vermella. Amb aquella fulguració hauria dit que empal·lidia el record de
a les soles de les sabates. Les corbes de la via ferrada tenien una lluïssor humida, les barraques s'ajupien amb un deix plorós; els soldats
i el voldries recollir amb les teves mans balbes, però amb la primera lluïssor daurada de l'aire el teu propi alè et sembla un nuvolet d'encens
de la plaça, entre aquells pagesos endiumenjats. ¿Potser ha vist una lluïssor d'admiració en els meus ulls? Jo sé que tremolava quan ell ha passat, i
visió més fascinadora. Ara, en el somni, més fascinadora que ahir. Tot és lluïssor al meu entorn. Una lluïssor que em perfora les parpelles dolorosament.
en el somni, més fascinadora que ahir. Tot és lluïssor al meu entorn. Una lluïssor que em perfora les parpelles dolorosament. Una immensa rosa de llum, una
que havíem de fer. Més vi que plats, ens vam alçar de taula amb una lluïssor als ulls... Al capvespre érem dalt d'una muntanyeta amb molts de pins i
tenia dos cercles moradencs, les nines guspirejaven intensament amb la lluïssor de la febre, els llavis eren de color d'albergínia. Les seves primeres
Roine com un peix enorme que passa, respira fortament i es remou amb una lluïssor fulgurant d'escates. Unes són d'argent i altres d'or. I no acaba mai de
somniadors i llunyans, com qui torna d'un país d'encantament amb una vaga lluïssor al fons de les pupil·les i aquella enyorança del plaer consumit. Ningú no
de la figuera, que deixa entreveure, com un parpelleig d'estrelles, la lluïssor del cel. I, de sobte, conec que m'adormisso. "Ah, no! Això no
del vi. Per a embriagar-se crec que necessitaria una bóta. Només una lluïssor d'alegria als ulls, un acontentament general que es tradueix en una més
d'allò que hi ha de més amagat en els replecs de la fosca. Aquesta era la lluïssor que transfigurava el món al meu entorn. Era una resplendor que sortia de
Tots havien plegat i eren fora. L'esperava. A penes si les darreres lluïssors del crepuscle acolorien els vidres de la finestra. Aquella ínfima
deia s'ha casat amb la Froso!" Zorbàs es girà, va mirar-me. A la lluïssor del seu cigarret jo li veia espurnejar els ulls. Arronsà altra vegada les
i atià els carbons ardents, les seves flonges galtes reflectiren la lluïssor del foc. Un bucle li lliscà del front, va fregar la flama i dintre la
la veu. Zorbàs va fer un pas, aixecà el bastó i s'aturà de nou. A la lluïssor de les estrelles, jo distingia bé cada un dels seus moviments. D'un salt
una dolça tristor, oh pluja amiga... La prada té una estranya lluissor; el teu mirar brilleja amb més frescor, i el vent
Major, l'aigua de la mar tenia la tonalitat del setí, la quietud i la lluïssor del cristall. Llevant taula, en honor a una dama estrangera que estava
que els raigs del sol o de la lluna passant-li a través, queien amb una lluïçor sinistra damunt els objectes de dins. Part dessobre aquesta enorme
pàl·lids dits d'ella, ni el to profunde de la seva veu musical, ni la lluiçor dels seus ulls malencònics. I ella sabía tot això, però no me'n
la història de Catalunya com un llampec, com una visió de somni, com una lluïssor fugaç. Aquesta vegada la nostra República ha de prendre carn de realitat,
clara i espaiosa lletra, perd aquell llibre, en la mitja llum d'ara, la lluïssor fosforescent i cobra, en canvi, una normalitat d'elucubració diürna que
l'omnipotència perduda. I en els ulls fosforescents del gat hi ha moltes lluïssors sospitoses, i així que la claror terboleja prenen un aire inquietant les
fanals, escalonadament, van encenent-se. El cel en ve negre de sobte, amb lluïssors de puntes de diamants que ningú no mira. El caliver de la posta s'ha
en l'arbreda un gran xiu-xiu de soca a soca i tot el riu és travessat de lluïssors d'escata i de pell nua. Certament el pit d'aquella muntanyola ha
a la cabellera, que a sol ponent prenem per boscos? Hi ha dues puntes de lluïssor en el cel que va enfosquint-se. Són dos estels? O és la mirada d'aquell
algú s'atura, s'acosta i mira, ¡quins ulls insistents i suplicants, quina lluïssor d'esperança en les nines! Tota la vida se'ls concentra en els ulls,
a la taverna per a parlar una estona amb els amics. Tots duen una feble lluïssor daurada als ulls i paperets de colors damunt els muscles. Els foradets de
a un mateix punt. En l'escenari es desenrotlla el pròleg de la funció: la lluïssor dels llamps se'n entra per les finestres d'una casa perduda en el bosc.
fi les llums del port s'apagaren i l'obscuretat fou completa. A la feble lluïssor de les constel·lacions va veure's botar la figura petita i geperuda de
d'hora seguit, que un moment després baixa, degenera, perd la mica de lluïssor que li donava un poc de memòria i ensenya la corda. Només ell ignora com
rostres dels seus deixebles són fins i pàl·lids, amb ombres blavoses i lluïssors de vernís. Els llavis brillen entumits per la frescor del maquillatge.
no té pas l'alta senyoria d'aquell cel d'Itàlia, ni la seca i profunda lluïssor del de Castella, ni sembla suspès a mig-aire amb la bonança de ca nostra.
Hi ha només una fosca i terrible soledat, entre quatre parets i sota la lluïssor d'acer de les estrelles. La coneixeu, per ventura, la història d'aquest
de la cripta. No tindrà pas aquesta generació la finor de l'argent, la lluïssor orgullosa de l'or ni la llarga durada del diamant. Però serà forta i
pas ésser el que ell cercava. L'esclat de les llums elèctriques i la lluïssor dels miralls l'enlluernaven. La fregadissa inesperada i les ràpides i
i perdurable, la pau retrobada dels sants dies feiners. I recordant la lluïssor sinistra de les monedes d'or, va comprendre, per fi, llur terrible
Son hermós capet descansa sobre la maneta bufona, tebi, tendre, banyat de lluhissors sedoses, iluminat encara per aquell somrís angelical qu'es doll inefable

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »