Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

murmuració. La insistència amb què aquell matí recolzà el seu prec, la	lluïssor	singular dels seus ulls, sembraren l'esverament fins en l'ànima càndida
mira la porta i hi detura els ulls un moment; la seva mirada té una	lluïssor	al·lucinada, febrosa. I si la cridava? S'estremeix. Una ombra de terror
tossia cada cop una mica més i els seus ulls prenien aquella estranya	lluïssor	humida preludi d'una forta crisi. En aquests temps va tenir la més clara
de por successiva, només que et llampeguin	lluïssors	de fe que, una mica idèntic, algú que pots dir
redreça i llença un sospir. De seguida els seus ulls agafen una estranya	lluïssor	; registren l'ombra amb esverament. S'alça de la cadira i es dirigeix al
Pels dos rems que al batre a l'aigua hi fan una	lluïssor	, com dues ales de plata que degotessin claror:
fer pesca d'estrelles que ens deixaran a les mans	lluïssor	d'escates verdes. Quina nit més bella, amor! Amb
i el seu esguard torna a cercar i a trobar l'esguard de l'enemiga amb una	lluïssor	de goig compartit. Pere entra; troba a punt la cadira al costat de Laura,
; tots blancs, sense ni un que no ho fos, i alhora plens de vida, amb la	lluïssor	esmorteïda però rica que té la seda veritable. Quan el perruquer els
i del Seminari. Llavors no sabia què eren, ni d'on provenien aquelles	lluïssors	, i per això em semblaven coses meravelloses, que excitaven la meva
i perdut reveia la imatge adorada a través de l'aigua, una nit, entre la	lluïssor	dels estels que feien emergir un altre cel dintre la mar. En el seu
de cercar. La imatge d'aquella dona m'inundava sobtadament els ulls d'una	lluïssor	vermella. Amb aquella fulguració hauria dit que empal·lidia el record de
a les soles de les sabates. Les corbes de la via ferrada tenien una	lluïssor	humida, les barraques s'ajupien amb un deix plorós; els soldats
i el voldries recollir amb les teves mans balbes, però amb la primera	lluïssor	daurada de l'aire el teu propi alè et sembla un nuvolet d'encens
de la plaça, entre aquells pagesos endiumenjats. ¿Potser ha vist una	lluïssor	d'admiració en els meus ulls? Jo sé que tremolava quan ell ha passat, i
visió més fascinadora. Ara, en el somni, més fascinadora que ahir. Tot és	lluïssor	al meu entorn. Una lluïssor que em perfora les parpelles dolorosament.
en el somni, més fascinadora que ahir. Tot és lluïssor al meu entorn. Una	lluïssor	que em perfora les parpelles dolorosament. Una immensa rosa de llum, una
que havíem de fer. Més vi que plats, ens vam alçar de taula amb una	lluïssor	als ulls... Al capvespre érem dalt d'una muntanyeta amb molts de pins i
tenia dos cercles moradencs, les nines guspirejaven intensament amb la	lluïssor	de la febre, els llavis eren de color d'albergínia. Les seves primeres
Roine com un peix enorme que passa, respira fortament i es remou amb una	lluïssor	fulgurant d'escates. Unes són d'argent i altres d'or. I no acaba mai de
somniadors i llunyans, com qui torna d'un país d'encantament amb una vaga	lluïssor	al fons de les pupil·les i aquella enyorança del plaer consumit. Ningú no
de la figuera, que deixa entreveure, com un parpelleig d'estrelles, la	lluïssor	del cel. I, de sobte, conec que m'adormisso. "Ah, no! Això no
del vi. Per a embriagar-se crec que necessitaria una bóta. Només una	lluïssor	d'alegria als ulls, un acontentament general que es tradueix en una més
d'allò que hi ha de més amagat en els replecs de la fosca. Aquesta era la	lluïssor	que transfigurava el món al meu entorn. Era una resplendor que sortia de
Tots havien plegat i eren fora. L'esperava. A penes si les darreres	lluïssors	del crepuscle acolorien els vidres de la finestra. Aquella ínfima
deia s'ha casat amb la Froso!" Zorbàs es girà, va mirar-me. A la	lluïssor	del seu cigarret jo li veia espurnejar els ulls. Arronsà altra vegada les
i atià els carbons ardents, les seves flonges galtes reflectiren la	lluïssor	del foc. Un bucle li lliscà del front, va fregar la flama i dintre la
la veu. Zorbàs va fer un pas, aixecà el bastó i s'aturà de nou. A la	lluïssor	de les estrelles, jo distingia bé cada un dels seus moviments. D'un salt
una dolça tristor, oh pluja amiga... La prada té una estranya	lluissor	; el teu mirar brilleja amb més frescor, i el vent
Major, l'aigua de la mar tenia la tonalitat del setí, la quietud i la	lluïssor	del cristall. Llevant taula, en honor a una dama estrangera que estava
que els raigs del sol o de la lluna passant-li a través, queien amb una	lluïçor	sinistra damunt els objectes de dins. Part dessobre aquesta enorme
pàl·lids dits d'ella, ni el to profunde de la seva veu musical, ni la	lluiçor	dels seus ulls malencònics. I ella sabía tot això, però no me'n
la història de Catalunya com un llampec, com una visió de somni, com una	lluïssor	fugaç. Aquesta vegada la nostra República ha de prendre carn de realitat,
clara i espaiosa lletra, perd aquell llibre, en la mitja llum d'ara, la	lluïssor	fosforescent i cobra, en canvi, una normalitat d'elucubració diürna que
l'omnipotència perduda. I en els ulls fosforescents del gat hi ha moltes	lluïssors	sospitoses, i així que la claror terboleja prenen un aire inquietant les
fanals, escalonadament, van encenent-se. El cel en ve negre de sobte, amb	lluïssors	de puntes de diamants que ningú no mira. El caliver de la posta s'ha
en l'arbreda un gran xiu-xiu de soca a soca i tot el riu és travessat de	lluïssors	d'escata i de pell nua. Certament el pit d'aquella muntanyola ha
a la cabellera, que a sol ponent prenem per boscos? Hi ha dues puntes de	lluïssor	en el cel que va enfosquint-se. Són dos estels? O és la mirada d'aquell
algú s'atura, s'acosta i mira, ¡quins ulls insistents i suplicants, quina	lluïssor	d'esperança en les nines! Tota la vida se'ls concentra en els ulls,
a la taverna per a parlar una estona amb els amics. Tots duen una feble	lluïssor	daurada als ulls i paperets de colors damunt els muscles. Els foradets de
a un mateix punt. En l'escenari es desenrotlla el pròleg de la funció: la	lluïssor	dels llamps se'n entra per les finestres d'una casa perduda en el bosc.
fi les llums del port s'apagaren i l'obscuretat fou completa. A la feble	lluïssor	de les constel·lacions va veure's botar la figura petita i geperuda de
d'hora seguit, que un moment després baixa, degenera, perd la mica de	lluïssor	que li donava un poc de memòria i ensenya la corda. Només ell ignora com
rostres dels seus deixebles són fins i pàl·lids, amb ombres blavoses i	lluïssors	de vernís. Els llavis brillen entumits per la frescor del maquillatge.
no té pas l'alta senyoria d'aquell cel d'Itàlia, ni la seca i profunda	lluïssor	del de Castella, ni sembla suspès a mig-aire amb la bonança de ca nostra.
Hi ha només una fosca i terrible soledat, entre quatre parets i sota la	lluïssor	d'acer de les estrelles. La coneixeu, per ventura, la història d'aquest
de la cripta. No tindrà pas aquesta generació la finor de l'argent, la	lluïssor	orgullosa de l'or ni la llarga durada del diamant. Però serà forta i
pas ésser el que ell cercava. L'esclat de les llums elèctriques i la	lluïssor	dels miralls l'enlluernaven. La fregadissa inesperada i les ràpides i
i perdurable, la pau retrobada dels sants dies feiners. I recordant la	lluïssor	sinistra de les monedes d'or, va comprendre, per fi, llur terrible
Son hermós capet descansa sobre la maneta bufona, tebi, tendre, banyat de	lluhissors	sedoses, iluminat encara per aquell somrís angelical qu'es doll inefable

Pàgina 1 (d'11)

50 següents