DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
lluç AI 4 oc.
lluc M 187 oc.
lluç M 375 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lluc Freqüència total:  566 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

almenys de distreure'm per un instant i, amb aquest propòsit, preparo el lluc per entendre a la fi, potser, el misteri de l'ou, simple o doble, i també
amos: "Si ells menjaven ala de pollastre, jo ala de pollastre; si cua de lluç, jo menjava cua de lluç". La cuinera deia: "Sí, però els meus encara
ala de pollastre, jo ala de pollastre; si cua de lluç, jo menjava cua de lluç". La cuinera deia: "Sí, però els meus encara eren gent més distingida.
enormes, d'uns ulls enormes i d'uns peus de gegant, que m'ha acostat el lluç fregit amb una tristesa còsmica, de les més punyents. Després de sopar,
perquè, ressuat insensible, s'embadoca amb ull de lluç mort sense mesurar com té prop la "tempestat
per fer ús d'aquelles tisores de la cuina que estripen el ventre d'un lluç sense compassió. Hortènsia Portell era aleshores una vídua encara fresca
fa gràcia... —Guillem, tot això és molt estrany... —Ja hi tornem? Que ets lluç! Mira, la carta, me la quedo, i no en parlem més; el pitjor que ens
deixen respirar; els seus ulls, que no diuen cap cosa, que no revelen cap lluc especial, són més inquisitius que els ulls dels altres i la seva llengua
tant, que potsé 'm rependria perqué soch... Veu. Un tros de llus; ab pésols y forsa such. Tano. Si ho endevinés, encare podría
llenguatges i costums? També coneixen, i no raonen sense lluc; esplaia-t'hi, senyoreja'ls; és vast el teu reialme." Digué el
les gemes ja s'inflaven plenes de saba; en cada gema es pressentien nous llucs, flors, fruits, concentrats i a punt de rompre a la llum. Sota les
i de perdons, respectant la santa quaresma i tots els dies de lluç o de juliana, i penant i patint, pedaçant i sarcint i rentant colatjos.
densitat no ens privava d'apreciar això —tota-vegada no copçàvem ni un lluc de lluna ni d'estrelles— ni hi havía cap claror de llampec. Però les
tota aplicació falsa i tota censura; contra els graciosos sense lluc i els lectors mal intencionats. Cal saber llegir i en acabat callar, o
per víctima: aquesta confiança el fa menys precabut i els graciosos sense lluc l'ataquen per aquest indret. No tocaria sinó perdre als qui emprenguessin
restà molt callat en presència del seu pare, ella trobà que no tenia prou lluc i desitjà que n'hagués tingut més. Ell la vegé tot sol i parlà a
que n'hagués tingut més. Ell la vegé tot sol i parlà a bastament i amb lluc; però com que la va mirar poc i va parlar encara menys d'ella i de la
La nostra donzelleta s'hi atansà: era que els peixaters havien portat un llus enorme, el qual es bellugava per terra fent brillar en un raig de sol ses
calaixet. No hi havia sinó dues candeletes i encara la una d'elles sense lluc, ni rastre de mixtura. —Poca cosa és —va dir en Xaneta, palpant-les i
se badaren, s'esbatanaren... Però no hi veia. Els seus ulls no tenien lluc de nina. Eren blancs i àrids com una closca d'ou. —Fuig, aparta't, fuig
gran qüestió era, certament, quina cosa? Alícia va mirar les flors i els llucs d'herba de tot el seu voltant, però no veié res que tingués el posat
això, molt lentament i trista: —Anem un poc més de pressa? —així un lluç deia a un cargol.— Hi ha un capgròs ran de nosaltres: petja ma
el cargol.— Massa lluny! —feia, esverant-se. Donava gràcies al lluç, mes no vol anâ a la dansa. No vol pas, no vol pas, no vol pas
tenir-ne mai recança! —I què importa si anem lluny? —deia el lluç a aquell covard.— Tanmateix hi ha una altra platja —no ho
que al capdavall s'hagués acabat— i em plau aqueixa cançó curiosa del lluç! —Oh, pel que fa als lluços —digué la Falsa Tortuga de Mar— són... N'
acabat— i em plau aqueixa cançó curiosa del lluç! —Oh, pel que fa als lluços —digué la Falsa Tortuga de Mar— són... N'heu vist, és clar? —Sí —
Alícia,— és molt interessant. Mai no havia sabut tantes de coses dels lluços. —Us en diria més, encara, si us plaïa —digué el Grifó.— Sabeu per
dins la mar —seguí dient el Grifó en veu pregona,— són enllustrades amb lluç. Ja ho sabeu, ara. —I de què són fetes? —demanà Alícia amb gran curiositat
amb bastant d'impaciència;— qualsevol cabroll ho sap. —Si jo hagués estat lluç —digué Alícia, els pensaments de la qual encara discorrien sobre la
pas més excitant encara, a la nuca de l'estimada; gronxolat pel vent, un lluc maragda ens fa pessigolles a l'orella; algunes floretes grogues o malves
Feliu de Guíxols, es va a la Malica, on els palangrers pesquen el lluç d'escata argentina. A llevant hi ha el Rec de la Cabra: a vora del
d'admiracions. Els vells terrassans anaven a extasiar-se en la ufana i lluc de les viandes; les comares, en l'abundor de fruita dels fruiters; el
clam de gràcies. Volcava el peix en samals i paneres: Llagostes, patarcs, lluços, congres, judrioles, morenes, guiules. Hom desmallava la sardina, treta
treuen uns llistonets verds que aguanten joiells d'or. Allí els altíssims llucs d'atzavara, que semblen arbres convencionals i d'intenció simbòlica;
influència, que no va ser mai violenta, havia tret com ja hem dit un lluc i una ufana portentosa que el va arribar a fer quasi tan admirable com el
és igual: entremesos, menuts de gallina amb salsa, vedella amb pèsols, lluç amb llimona, pollastre rostit amb escarola, fruita i galetes més o menys
fet al forn o a la brasa. Hi arribeu, i us presenten indefectiblement el lluç amb llimona, exòtic i passat. —I doncs, ¿que no pesquen en aquesta
de vegades. —Sí, senyor; però el peix l'envien a Barcelona. —I aquest lluç és barceloní? —Qui sap d'on és! Potser ve del Cantàbric. És el món de
completament capgirat amb la més gran naturalitat. D'aquesta manera el lluç que ha fet tantes hores de camí per amargar-vos la vida, esdevé una
es menja els delicats entremesos, la senyorial vedella amb pèsols, el lluç amb llimona refinat, el pollastre de les grans solemnitats. ¿No són
No en té prou el pobre turista d'haver de menjar, al matí i a la tarda, el lluç amb llimona, els menuts amb pèsols de llauna, el pollastre de cartó
torts massots, torts flosserès, donzelles, ases, xigales, sírvies, lluços, rajades, farrasses, romagueres, mussoles, raps, rescassos, gats,
remogudes fins a les branques altes, apareixien tendres, grassos, amb uns llucs inflats, i colltorçats per llur propi pes, en un excès de vida. —Observa
vida; i totes les plantes del meu jardí frondós eren rebrots ufanosos, llucs forts i erectes de l'arbre corpulent del meu cos o plantes parasitàries
i la força física s'anaren aniquilant en mi. Moriren els rebrots, els llucs i les plantes parasitàries de la meva matèria, la qual, de sobirana,
aquests rostos i aquests arbres que eternament van florint i treient llucs, són fets de carn viva i regats amb sang viva. Àdhuc arribeu a dubtar de
Doncs la terra segriana té un ensopegat farciment de tot això, i amb un lluc tan seu i amb un tremp tan propi que mal no la coneguéssiu prou la
una cosa molt ensopida, una parada de fira i una ensarronada per pescar lluços de fora. Més el soroll que les nous. L'esperit parisenc no és avalotat,
de cinquanta macarrons rescalfats, unes patates de terrissa i un tall de lluç de claveguera. Tot plegat seixanta lires, i al carrer. La maror començava
pagell com el pagell en l'univers de l'home. I tanta vanitat hi ha en el lluç que nega l'univers de l'home, perquè no l'entén, com en l'home que nega l'

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »