DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llucar M 1 oc.
llucar V 199 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llucar Freqüència total:  200 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

També podria dir que, per excés, degenera en vici. Moltes vegades no lluquem més enllà de la nostra feina, sense treure el nas al defora de les quatre
tot acompanyant nois feia exercicis de lectura ordinària. Ja començava de llucar-hi el sentit i alguna coseta més. Allí, per primera vegada, vaig llegir
de l'anquer i acatava la testa com per meditar. De tant en tant ens llucava amb recel. Per què el miràvem? Per què l'havíem de mirar? Finalment
dret, més aviat es decantaven graciosament cap a la llum que al mig-dia llucava endins de la vall. L'escorça llur era clapejada amb la viva esplendor
com per encantament. Però la llum, en morir, em permeté just de llucar que un estranger havía entrat, un home de la meva alçaria més o menys,
el secret de la disfreça que havía de portar; i ara, acabant-la de llucar de lluny, jo tenía pressa d'arribar fins a la seva presencia. —En aquest
eixit del pou, que jo veia a mà dreta de mi. Al mateix instant que jo les llucava, pujaren a colles, a tota pressa, amb els ulls famolencs, enllepolides
vegeten, respecte de nosaltres, en un estadi polític inferior. Posats a llucar perills, n'hi ha que temen per l'Estat, per un Estat pobrissó que
demanarli. Y si se li glassà la sanch fins a bo y perdre'l món de vista al llucar en la cara del galant un gest de desilusió, si aquella nit acabà per ella
distants reportaren que una tèrbola massa gegantina havia estat llucada allí a través de la boira, a aquesta i aquella hora, i que era
"indubtablement l'elefant". Aquesta tèrbola massa gegantina havia estat llucada a New Haven, a New Jersey, a Pennsilvània, per dins l'Estat de Nova York,
un parell de famílies en l'endemig? I semblava que mai no pogués llucar una d'aquelles cadires, sinó que sempre hi topava amb el cap, de ple. Va
a la porta segurament amb massa impaciència i delit, car, després de llucar-lo per un finestronet, malfiant-se del seu aspecte i de la seva pressa,
D'aquí aquí es deixa veure tota sencera; d'aquí aquí només un tros; llucant-vos amb una expressió alegroia de nin entremaliat. De vegades sembla
barbes d'En Rius i Taulet i la font màgica de l'Exposició!. En Melrosada lluca aquestes coses, i veu en una estrella petita una lluïssor dolorida, com
, invitant-nos, ens va dir: —Descarregueu-vos. A on? Nosaltres no hi llucàvem gran cosa: tal era la fosca. Ens va ajudar a palpar una taula, i allí
endormiscats el diabòlic joc de mans dels àtoms. "Jo sempre els havia llucat en moviment, aquells petits éssers —diu—, però mai no havia arribat a
llunyanes. A altres bandes el cel fa una llenca només de boira que deixa llucar el sol, a dies. És un sol groc com una taronja darrera un vidre entelat.
donzella i encara no sap si és mare. Tot el camí a fer, d'aquí mateix el llucaria. Res tancarà de sorprenent per fora; en sos dintres, qui-sap-lo, hi
una llenca grisa de claror, entrant pels batents del balcó, no li deixés llucar sinó incertes formes ombroses. Com es coneix que un enamorament comença?
molt intel·ligent però tenia els ulls a la cara. Va veure l'Amèlia, va llucar el colom pintat a la revista, i va compendre tot el restant. Ella duia
amunt com una eura. Rera les fustes d'algun balcó que altre es podia llucar algun llum encès i que s'apagava de sobte. Aquesta gent se'n va a dormir,
ho alluentien tot com si fos de pedreria. I a dins, en Manel hi llucava aquell taulell amb coberta de vellut on la Treseta descansava els colzes
que feia pampellugar els primers llums encesos. Caminava a poc a poc, llucant les botigues que vessaven una clapa de claror sobre la vorera. Més enllà,
cor de la nit. L'alta nit! Vaig examinar-la amb l'interès temorenc de qui lluca els secrets d'una cambra vedada. No em semblava la mateixa nit, que solia
pel gest d'enuig i de disciplència dels transeünts, que, així com ell els llucava de dintre, ells també el traüllaven. Seria cert? No va trigar pas a
, ara no hi veuré més que una mica, per orientar-me i prou; i si mai lluco per atzar cap misèria dels meus germans, procuraré cobrir-la amb set vels
superfície llisa del riu, vorejada de munts de grans arbres. No podíem llucar qui era el cridaner que hi navegava, però el sentíem, per la diafanitat
s'han lliurat dels voltors perquè l'espesseïment dels arbres no els deixa llucar des del cel, no han atret tampoc les hienes, malgrat la fortor que
començat de petar-hi, els veieu decampar a doscents metres, per poc que lluquin la presència del caçador. Els elefants, al temps benaurat de Livingstone
així que hi reparés algun senyal d'enuig; i, finalment, havent-hi llucat una expressió que indicava més aviat l'intent d'allargar una puntada de
que es veu, la gent és molt servicial i caritativa. De seguida que han llucat com fèiem la figuereta, s'ha destacat del poble una colla d'atlots i
veure si anava a l'hora del meridià de la vila, i l'hostaler, que ho ha llucat, cregut que ho feia per mor del tren, m'ha dit que no passés quimera,
tragos llargs de vi agre barrejat amb la pega de la bóta, que us ho feia llucar tot com si fóssiu vosaltres terrosos com ells. Jo crec que l'anada la van
impressió no és gens mala. Cert que aquella terra i aquella gent que lluca de bella hora semblen... Què us diré? Potser una mica bròfegues. Però són
semblen al primer cop d'ull que vagin a aixecar la volada, no? Si els lluqueu bé, però, notareu que hi estan tan ben plaçats i agombolats a la terra,
la nau esventrada; al lluny, en un poètic revolt de la vall oprimida, ja lluqueu la silueta cimbrejant del castell de Ciutadilla; a l'altre revolt ja treu
en les soperes blanques i curulles. Seiem-hi? Alerta... L'amo ja ens ha llucat. L'amo és aquell home petitó i escardalenc que seu al cap de taula. No us
que li mantenia l'ull rígid i rodó com si fos d'oca. La Valèria em llucà tot seguit i en passar pel davant de la nostra taula em saludà
faig un crit d'alegria i de seguida un altre d'espant; és que havia llucat la faç episcopal de l'onorevole Mantinova, mes ai! se m'escapava també,
se'n diu reservat. —Bé, bé: no discutim, que en qüestió de pecats no hi lluco gaire. Doncs, anem al Vaticà, per més que, us sóc franc, em sap greu d'
dels peixos curiosos del pregon, i de les meravelles que la gent hi havia llucat; i ella somreia en oir les seves històries, perquè sabia tota cosa del
i que, amb el berenar a les mans, com pardals avalotats picaven i llucaven tot d'un cop, prenent la placeta de dalt del carrer —on hi havia una
una poma. Però aquella vareta màgica de la Providència, que ningú no la lluca i va fent el seu fet, degué tornar a colpir En Joan. Perquè el ferotge
musulmà afaitat i amb tarhux (ço que vol dir jove i modernitzat), quan llucàrem un individu que anava dient uns mots a l'orella dels transeünts. —Ja sé
el baixà vol que jo surti? Quina equivocació! Digues-li que he vingut per llucar de prop els sacrificis, i que el meu gust és romandre. El pobre xicot,
ni els prudents, i he demanat de porta en porta una escletxa per a llucar, un foradet per a escoltar, un somriure o una mirada musulmans per a
més amunt del mosaic i fou per aquesta minúscula escletxa que jo vaig llucar la imprudent. D'antuvi s'atansaren les babutxes de vellut blau brodades
perquè en obrir-se —just per al pas dels nostres cossos— ell no pugui llucar la fembra que és dins. Entrem, i, si l'acompanyant és una dona, ho fa
vuit dies abans del casament. És possible que ho sàpiga i fins que hagi llucat el promès del terrat estant, o per darrera una cortina; això, però, són

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »