Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un bordegàs de 13 o 14, que duia a la mà un revòlver	lluent	. El portava amb una inconsciència absoluta, com si fos el ventall d'una
de plom, davant les fleques hi havia interminables corrues de paraigües	lluents	. Diuen que molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua. Cues per
suats. Els borrons dels castanyers s'inflen de mica en mica, color morat	lluent	, amb una taca de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de pastel, sense
de vora la casa, tot abrigat d'heura i vorejat de boixos enormes i	lluents	! En va, dies enrera, cercàvem barbs en aquella aigua de cristall: a
al camí d'anada (plata agrisada darrera els castanyers nus), sinó pura i	lluent	en la nit d'estrelles. A muntanya reposava un nuvolet blanc.
despleguen de llur embolcall bru, envernissats d'una substància viscosa,	lluents	. Les poncelles de la glicina s'han allargat molt i al lilà ja es destrien
estructura de les fulloles: verd pàl·lid i venes finíssimes d'un vermell	lluent	. Fa calor. A mitja tarda anem a Puig de Sucre i, de tornada, pels boscos
cull tiges de muguet per a la Josefina, a l'ombra del boix grèvol, alt i	lluent	. Em poso al trau les campanetes blanques, i tot el matí m'acompanya la
els conreus, els iris o lliris de marge drecen la seda fina, miniada i	lluent	com una gran papallona. Parlem de la guerra. Jaume Bofill i Bofill creu
ombrívol, on el mur és cobert de molsa fosca i molla; miosotis, boix	lluent	, falzies, pels marges de la riera. Seiem una estona al Gorg del Molí,
verd! Diríeu que podeu acariciar la muntanya com una bèstia neta, de pèl	lluent	i fi. El diari publica la llista del Govern Negrín, amb exclusió de les
A la tarda anem a la fageda de Vilarmau: diríeu un parc, amb verdor	lluent	i soques grises. Les fulles tenen un borrissol al voltant; la poncella,
al Pujolar amb l'Albert; abans, prop de la font del Vern, collim branques	lluents	de boix grèvol per ornar el menjador. Les falgueres són seques, moltes
de setembre. Sol càlid, teranyines lleus al cel, castanyers nus i	lluents	, amb algun ocell que s'hi atura i canta. El fum surt, lent i blau, de
Vaig al Pujol amb la Josefina. Riera d'aigua clara, sorra neta, boixos	lluents	. Veiem el bestiar, en abundor gairebé bíblica: els bous enormes, les
sobre /El rei Lear\. 11 maig. Dia clar,	lluent	. He anat amb l'Albert al Pujolar. Collim alguns moixernons, els primers
dura! 29 juliol. Avui baten a casa l'Herbolari. Les mules	lluents	passegen, lentes, sobre l'ordi i el sègol. A la tarda contemplo
i petits, fem una xocolata excel·lent. Quina exquisida aroma! Els pots	lluents	, amb belles etiquetes, recorden un món d'abundor i de placidesa que ara
—color de tabac pàl·lid, amb taques d'or vell—, castanyes per terra:	lluents	, polides... A la tarda llegeixo el /New Statesman\, molt
un calaix de la taula i en treu un revòlver d'aspecte avial, però molt	lluent	, ben greixat, car l'oli li regalima pertot arreu. Sense eixugar-lo, el
veure com orina. Ell continua palejant, sota un sol cada cop una mica més	lluent	que li fa créixer tot de gotes de suor a les temples i li colra la pell
, i es passa la mà pel front xop. Ell es treu un mocador, li eixuga el nas	lluent	, les galtes brunes, el coll que s'inclina una mica. Es somriuen. —Què se
una nova calessa de quatre rodes. Jeroni s'havia embadalit amb el vehicle	lluent	i embetumat, més negre que el negre, lluent també, de la sotana de Mossèn
embadalit amb el vehicle lluent i embetumat, més negre que el negre,	lluent	també, de la sotana de Mossèn Basili. Rovirosa no semblava, però,
Tai, que tenia el nas reixat de venes blavoses, i els pòmuls d'un vermell	lluent	i els ulls petitíssims i aquosos. Els ulls d'en Tai s'omplien de
vida estil pompeià, envernissada de fora, bruta i podrida de dins, però	lluent	i atractiva. Havia de saber que no li agradaria. Havia de saber més
i aquelles dones que podien acontentar-se d'una infinita capa d'esmalt	lluent	, un esmalt que amagava tota matèria noble: fusta, pedra, rajola; una capa
interès per aquell home d'espatlles amples, d'esquena corbada, de sotana	lluent	i enrogida, esfilagarsada dels punys i de les vores, de mans amples,
pogut fer—. Després, quedava a terra una muntanya de cabells negres i	lluents	, greixosos, un rogle de cabells on devien pul·lular els paràsits a
vessava un doll de llum sobre els cims. L'horitzó de núvols s'encenia amb	lluents	resplendors, i la vall, a sota, per contrast, es cobria d'ombres més
coses per a mi— no ho feia pel gust de veure la meva alegria, els ulls	lluents	, les mans nervioses desfent amb pressa el paquet o desfent-lo amb
d'uns setanta anys, alt, de faccions de príncep, la pell d'un negre	lluent	i la barba, les celles i el bigoti d'una blancor de llet. El turbant
us molesta. En canvi, a la Martinica he vist que els autos, correctes i	lluents	, feien un efecte pèssim; el paisatge els escup materialment; però els
Carrers paral·lels i perpendiculars formen una geometria perfecta i	lluent	. En aquests carrers hi ha acumulat fins a l'infinit el comerç simple de
cosa que música contorsionista i espasmòdica. Els malgatxes, suadíssims i	lluents	, amb el cos nu, s'agafen per la cintura i projecten, sota el sofre lunar,
algun porc senglar i alguna cabreta salvatge; però els grans mamífers	lluents	, de males puces i de mala conducta, propis dels països tropicals, aquí no
el xinès, el qual duu unes sandàlies de la casa Bata, blanques i	lluents	, com aquells cinturonets que porten les nenes el dia que fan la primera
vermell, i la cabellera —magnífica— d'un blau negre i d'un arrissat	lluent	, tota deixada anar damunt de l'espatlla. L'altra, Hina de Rapa, que té
de l'aigua, com la monstruosa divinitat de l'alegria, tota de terra cuita	lluent	i regalimant. Madame Tu no farà cap gest de pudor ni s'immutarà gota.
de l'escola hi ha sempre un nen d'un any i mig amb una panxeta de caoba	lluent	que menja mosquits. En aquesta mateixa porta, també acostuma a
arrels per unes pintes de galalit de color de rosa, ornades amb vidres	lluents	, com les de les gitanes, i us sentiu flotant dins d'un mar de cabelleres
dents d'aquests xicots de Borabora i sobre el tòrax moll de cap a cap i	lluent	com si fos de plata. Enmig de la feina dels minyons arribà la mola de
amb quatre dentetes blanques d'animal sagrat. Lita és negra, esqueixada i	lluent	. No sé per què, aquesta nena de tres anys s'assembla, amb una precisió
que un diria que els astres s'esforcen per aparèixer més visibles, més	lluents	, més acostats a la terra. Proció destil·la una llum blanca verdosa.
Quer· Fes el que et mano! Caín. Quina espasa més	lluent	i més... acabada! Una com aquesta en voldria jo... Ah!
tan tendre!" I et diré que té raó: fas goig, tan ben plantat i tan	lluent	. /Clavell\. [(S'acosta fins on és ell i es queden mirant-se un
i mira la pols dels anys. Parles de fe? S'han remogut,	lluents	aeris granets, milions de déus menuts a qui tu vas
els marges flairen, els presseguers floreixen, i la mar és blava i	lluenta	, i quan més puges, més puja. Ernestina. I quan les has vistes
ans invisibles, com s'hi veuen ara clars!: són	lluents	i tortuosos i es perden enllà la mar i un oratjol fi
em deix un rou de llum damunt les celles. I quan us veig amb el punyal	lluent	, tan dolça de posat i resignada, de l'odi i del dolô

Pàgina 1 (de 42)

50 següents