×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb lluent |
Freqüència total: 2069 |
CTILC1 |
un bordegàs de 13 o 14, que duia a la mà un revòlver | lluent | . El portava amb una inconsciència absoluta, com si fos el ventall d'una | de plom, davant les fleques hi havia interminables corrues de paraigües | lluents | . Diuen que molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua. Cues per | suats. Els borrons dels castanyers s'inflen de mica en mica, color morat | lluent | , amb una taca de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de pastel, sense | de vora la casa, tot abrigat d'heura i vorejat de boixos enormes i | lluents | ! En va, dies enrera, cercàvem barbs en aquella aigua de cristall: a | al camí d'anada (plata agrisada darrera els castanyers nus), sinó pura i | lluent | en la nit d'estrelles. A muntanya reposava un nuvolet blanc. | despleguen de llur embolcall bru, envernissats d'una substància viscosa, | lluents | . Les poncelles de la glicina s'han allargat molt i al lilà ja es destrien | estructura de les fulloles: verd pàl·lid i venes finíssimes d'un vermell | lluent | . Fa calor. A mitja tarda anem a Puig de Sucre i, de tornada, pels boscos | cull tiges de muguet per a la Josefina, a l'ombra del boix grèvol, alt i | lluent | . Em poso al trau les campanetes blanques, i tot el matí m'acompanya la | els conreus, els iris o lliris de marge drecen la seda fina, miniada i | lluent | com una gran papallona. Parlem de la guerra. Jaume Bofill i Bofill creu | ombrívol, on el mur és cobert de molsa fosca i molla; miosotis, boix | lluent | , falzies, pels marges de la riera. Seiem una estona al Gorg del Molí, | verd! Diríeu que podeu acariciar la muntanya com una bèstia neta, de pèl | lluent | i fi. El diari publica la llista del Govern Negrín, amb exclusió de les | A la tarda anem a la fageda de Vilarmau: diríeu un parc, amb verdor | lluent | i soques grises. Les fulles tenen un borrissol al voltant; la poncella, | al Pujolar amb l'Albert; abans, prop de la font del Vern, collim branques | lluents | de boix grèvol per ornar el menjador. Les falgueres són seques, moltes | de setembre. Sol càlid, teranyines lleus al cel, castanyers nus i | lluents | , amb algun ocell que s'hi atura i canta. El fum surt, lent i blau, de | Vaig al Pujol amb la Josefina. Riera d'aigua clara, sorra neta, boixos | lluents | . Veiem el bestiar, en abundor gairebé bíblica: els bous enormes, les | sobre /El rei Lear\. 11 maig. Dia clar, | lluent | . He anat amb l'Albert al Pujolar. Collim alguns moixernons, els primers | dura! 29 juliol. Avui baten a casa l'Herbolari. Les mules | lluents | passegen, lentes, sobre l'ordi i el sègol. A la tarda contemplo | i petits, fem una xocolata excel·lent. Quina exquisida aroma! Els pots | lluents | , amb belles etiquetes, recorden un món d'abundor i de placidesa que ara | —color de tabac pàl·lid, amb taques d'or vell—, castanyes per terra: | lluents | , polides... A la tarda llegeixo el /New Statesman\, molt | un calaix de la taula i en treu un revòlver d'aspecte avial, però molt | lluent | , ben greixat, car l'oli li regalima pertot arreu. Sense eixugar-lo, el | veure com orina. Ell continua palejant, sota un sol cada cop una mica més | lluent | que li fa créixer tot de gotes de suor a les temples i li colra la pell | , i es passa la mà pel front xop. Ell es treu un mocador, li eixuga el nas | lluent | , les galtes brunes, el coll que s'inclina una mica. Es somriuen. —Què se | una nova calessa de quatre rodes. Jeroni s'havia embadalit amb el vehicle | lluent | i embetumat, més negre que el negre, lluent també, de la sotana de Mossèn | embadalit amb el vehicle lluent i embetumat, més negre que el negre, | lluent | també, de la sotana de Mossèn Basili. Rovirosa no semblava, però, | Tai, que tenia el nas reixat de venes blavoses, i els pòmuls d'un vermell | lluent | i els ulls petitíssims i aquosos. Els ulls d'en Tai s'omplien de | vida estil pompeià, envernissada de fora, bruta i podrida de dins, però | lluent | i atractiva. Havia de saber que no li agradaria. Havia de saber més | i aquelles dones que podien acontentar-se d'una infinita capa d'esmalt | lluent | , un esmalt que amagava tota matèria noble: fusta, pedra, rajola; una capa | interès per aquell home d'espatlles amples, d'esquena corbada, de sotana | lluent | i enrogida, esfilagarsada dels punys i de les vores, de mans amples, | pogut fer—. Després, quedava a terra una muntanya de cabells negres i | lluents | , greixosos, un rogle de cabells on devien pul·lular els paràsits a | vessava un doll de llum sobre els cims. L'horitzó de núvols s'encenia amb | lluents | resplendors, i la vall, a sota, per contrast, es cobria d'ombres més | coses per a mi— no ho feia pel gust de veure la meva alegria, els ulls | lluents | , les mans nervioses desfent amb pressa el paquet o desfent-lo amb | d'uns setanta anys, alt, de faccions de príncep, la pell d'un negre | lluent | i la barba, les celles i el bigoti d'una blancor de llet. El turbant | us molesta. En canvi, a la Martinica he vist que els autos, correctes i | lluents | , feien un efecte pèssim; el paisatge els escup materialment; però els | Carrers paral·lels i perpendiculars formen una geometria perfecta i | lluent | . En aquests carrers hi ha acumulat fins a l'infinit el comerç simple de | cosa que música contorsionista i espasmòdica. Els malgatxes, suadíssims i | lluents | , amb el cos nu, s'agafen per la cintura i projecten, sota el sofre lunar, | algun porc senglar i alguna cabreta salvatge; però els grans mamífers | lluents | , de males puces i de mala conducta, propis dels països tropicals, aquí no | el xinès, el qual duu unes sandàlies de la casa Bata, blanques i | lluents | , com aquells cinturonets que porten les nenes el dia que fan la primera | vermell, i la cabellera —magnífica— d'un blau negre i d'un arrissat | lluent | , tota deixada anar damunt de l'espatlla. L'altra, Hina de Rapa, que té | de l'aigua, com la monstruosa divinitat de l'alegria, tota de terra cuita | lluent | i regalimant. Madame Tu no farà cap gest de pudor ni s'immutarà gota. | de l'escola hi ha sempre un nen d'un any i mig amb una panxeta de caoba | lluent | que menja mosquits. En aquesta mateixa porta, també acostuma a | arrels per unes pintes de galalit de color de rosa, ornades amb vidres | lluents | , com les de les gitanes, i us sentiu flotant dins d'un mar de cabelleres | dents d'aquests xicots de Borabora i sobre el tòrax moll de cap a cap i | lluent | com si fos de plata. Enmig de la feina dels minyons arribà la mola de | amb quatre dentetes blanques d'animal sagrat. Lita és negra, esqueixada i | lluent | . No sé per què, aquesta nena de tres anys s'assembla, amb una precisió | que un diria que els astres s'esforcen per aparèixer més visibles, més | lluents | , més acostats a la terra. Proció destil·la una llum blanca verdosa. | Quer· Fes el que et mano! Caín. Quina espasa més | lluent | i més... acabada! Una com aquesta en voldria jo... Ah! | tan tendre!" I et diré que té raó: fas goig, tan ben plantat i tan | lluent | . /Clavell\. [(S'acosta fins on és ell i es queden mirant-se un | i mira la pols dels anys. Parles de fe? S'han remogut, | lluents | aeris granets, milions de déus menuts a qui tu vas | els marges flairen, els presseguers floreixen, i la mar és blava i | lluenta | , i quan més puges, més puja. Ernestina. I quan les has vistes | ans invisibles, com s'hi veuen ara clars!: són | lluents | i tortuosos i es perden enllà la mar i un oratjol fi | em deix un rou de llum damunt les celles. I quan us veig amb el punyal | lluent | , tan dolça de posat i resignada, de l'odi i del dolô |
|