Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sorralenques fa passar a contra corrent, com un camp,	lluentors	fosques on juga el sol fred de març. 21
amb un òval de cara romàntic, i uns ulls entre gris i verd, sense	lluentor	, com les ales d'aquells insectes tranquils que es confonen amb les fulles
més atapeïts i més pobres de Barcelona. Frederic s'empassava tota la	lluentor	llepissosa d'aquells ulls de rumiant, i aleshores fent veure que no
contemplar com els seus pits, d'una proporció perfecta, agafaven aquella	lluentor	dolça i ambrina del fruit de les palmeres. El pare de Conxa Pujol, la
pells líriques i dòcils, degut al costum d'ésser brutalitzades per la	lluentor	despòtica dels militars i dels pagesos. De fet, a "la pobra Pilar", tot
aquella rojor de galtes, aquell destarotament, aquell sospirar i aquella	lluentor	d'ulls, restaven perfectament explicades i perfectament aprovades. Conxa
veure totes les persones al moment d'entrar. En els salons enlluernava la	lluentor	de braços i espatlles; la crema rosada de les pells amb el ritme de la
sentir aquella profunda frondositat lírica d'angúnies, d'entusiasmes i de	lluentors	siderals que ell suposava que devia ésser l'amor. Les dones no havien
perfumada de tots els atavismes ultramarins, de totes les nits negres amb	lluentor	d'estrelles filants; la pell fins aleshores seca, insaciable i freda, com
En les dones gastades i explorades, fins el més escèptic, pot trobar la	lluentor	de les estrelles, sense que ni una sola estrella de la immensa nit se li
flora misteriosa d'un aquàrium, i per les nines engegués una mica de la	lluentor	de les escates. A un cantó de carretera, una bomba d'essència pintada de
colors o daurades. En diverses ocasions Desclot pondera la bellesa i la	lluentor	de les cuirasses, per exemple: "beles cuyrasses ab cubertes de
134; IV, pàg. 49); i, com Desclot, remarca la seva	lluentor	quan, navegant el cronista, descobreix una galera, "e jo guardé e
vos darà [132*135]. Remarca, doncs, la bellesa, la fortalesa, la	lluentor	del bacinet, però també la seva lleugeresa, en la qual cosa va implícita
i més net de colors que mai; potser només una mica apagat per la tremenda	lluentor	del mar, cap a garbí. A la tarda, quan marxo cap a ciutat, el vent es
. A la tarda, quan marxo cap a ciutat, el vent es calma una mica. Però la	lluentor	del mar és encara més encesa, i gairebé enlluerna. 25 de
respon que és la riera de la Douranço que està seca. Ara comprenc la seva	lluentor	metàl·lica damunt l'areny. —Ah, la Douranço! —exclamo jo. —Mistral en
hi afegiria un nou ultratge. A Mònica, li va semblar descobrir la	lluentor	dels ulls de Cosme darrera els llistons de la persiana. "Potser em
gest, una expressió que escapaven, jo creia, al teu control, una singular	lluentor	que descobria en la teva mirada, m'indicaven que havies rebut carta
uns partidaris que la taronja és esfèrica amb un mànec i una especial	lluentor	, enfront d'uns altres que diuen que no, que la taronja té una xarxa de
la frase "un servidor fa sabates". Insisteix dues vegades més sota la	lluentor	d'una moneda d'argent. El porter, immutable, li contesta cada vegada:
atansat. A la claror de les estrelles, vaig tenir temps de veure la	lluentor	del punyal quan queia enmig de les canyes. Zorbàs s'escopí a les mans.
silueta de la vila, que teníen devant, se retallava per negre sobre les	lluhentors	d'acer en que anaven fonentse les estrelles, ja estaven tots aquells
pas arribat a descobrirla si no es pel rastre de la seva veu parda y la	lluhentor	dels quevedos que li llampegaven a cada un dels moviments sobtats
pensava entre mi, i no queia pas en què podia ésser. Però allò, d'una	lluentor	especial, no sols, com ja he dit, anguilejava arran de la paret,
hi havia en Ramon, el petit dels Buxareu, bastant pàl·lid i amb una	lluentor	als ulls, conseqüència de la febre. Al seu costat, respirant una fina
les boires i els espais de cel clar, i ara s'enfila per una collada amb	lluentor	de neu glaçada als cims i ara reposa com el reclau d'una riera en la
moll, tendre, intensíssim... El sol, ja força baix, cairejava de grogues	lluentors	les cases del Mercadal. Les teulades resplendien com a vidrim. Vagarosos
I havia de tenir un pes escruixidor. Prou ho senyalaven les negroses	lluentors	de ferro que les rodes deixaven marcades ací i allà de l'empedrat.
dins sa vibradora correntia, entre grans taques de blau de cel i	lluentors	de soleiada; i, per damunt del barri carnestolenc la Girona solemnial
per tot té gruixos confortables, flonges espessedats. Lluen, amb una	lluentor	expansiva i tèbia, les seves ceràmiques, la seva argenteria, els seus
finestres, murades amb fustes les botigues—, el paviment és d'una llarga	lluentor	. Som en diumenge, a les nou del vespre. En l'aire tebi del febrer,
que engafita les parpelles, i els seus pòmuls de cera, d'una veritable	lluentor	de poma, refusen el carmí. Estava pàl·lida, romànticament pàl·lida, només
a oferir a l'amant, i preferia la pal·lidesa marfilada de la cara,	lluentor	de poma camosa, al rubor postís del carmí. Així fou com al cap de pocs
dir. Els ulls em feien pampellugues. El que recordo, fixament, és la	lluentor	del revòlver. Era una arma petita, de metall blanc. —Quant temps el
de puntetes per veure un camp de blat o un goret estripat, fresc de la	lluentor	de l'arada. Considereu en els primers termes l'enjogassament de
brillant. Una de les característiques més curioses de Madrid és la	lluentor	que arriben a tenir-hi certes coses, certs objectes. És el país de les
de carretera ple de corpúsculs com puntes de diamant? Tot a Madrid té una	lluentor	gairebé deshumanitzada: el cel, l'aire, l'electricitat. Deu ésser per
a set o vuit metres de la superfície... El sol s'ha post i el cel té una	lluentor	de zenc i uns quants lleganys de mangra. Ja m'he cansat de nedar i reculo
sota un tel nocturnal, les carenes dels serradals agafaven una	lluentor	de perla i la vila d'Artà, caragolada i barbaflorida a l'entorn d'un
s'esquinçaren les vestidures i s'escamparen cendra per sobre la calba	lluentor	del cap, i exclamaren: —Ai dissortats cent i mil vegades, que el Rei no
barons pacífics, tots drapats de robes greus. Però davant d'ells era la	lluentor	i la dringadissa dels guerrers, freds i arrogants, i mirant-se la
s'envermelleix, els arbres s'encenen, la ratlla de la mar llunya té una	lluentor	mercuritzada i els pardals fan xerradissa en les pollancres de vora els
una sentor amargant de suera. Aquell matollàs de castanyers regalima una	lluentor	fresca i vivaç; aquell rost d'alzines jovençanes sembla una taca humida
amb un plomeret d'arbres, el mateix baf de plenitud i la mateixa	lluentor	grassosa. La proximitat de l'Ebre i l'aspecte majestàtic, i en certs
tots els segons d'aquella família, mostrava amb la netedat del disc i la	lluentor	de la fusta, l'amorosa mà que de tot prenia cura. "Per a elles, per a
i una vella... ¡Billetes!... Ara, sí, que correm... La	lluentor	del mar banyat pel sol et cou als ulls... T'escamotegen qui sap si les
a la primera cantonada. Això els donà una certa dolça i enriolada	lluentor	a la cara; perquè, encara que el senyor Maragall hagi dit que l'Empordà
lligada amb la fredor glacial de l'establiment, amb la seva extremada	lluentor	organitzada. El petit llum de vidre, d'un color de granadina, que cada
les eines de pagès, molt ben posades: els mànecs de les aixades tenen una	lluentor	brunyida. La llum elèctrica toca els forcs d'alls i cebes penjats del

Pàgina 1 (de 8)

50 següents