Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
lluerna F 203 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lluerna Freqüència total:  203 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en dos, abandonen el cos de guàrdia, fora del qual, a tocar de les dues lluernes que s'obren al costat de la trampa, dos soldats vigilen el carrer amb la
la bombeta que penjava damunt de la panera de peix. Les llísseres, les lluernes, els llobarros, les escórpores de cap gros, que semblaven acabades de
mi la mort\. insisteix Bach amb assossec. L'aire entra i surt de les lluernes flairós de farigola i espígol de setmana Santa. Ja és vespre; cal
evident que les bruixes corren pel terme. Vaig quedar parat, com qui veu lluernes i s'ha de fregar els ulls. En Quimet se tornava tan boig com l'Alexandre,
encara quan al vespre, de dalt estant del mirador Barracca, ens semblaran lluernes corrent esbojarrades per un camp d'estrelles. Els maltesos i el maltès Si
la seva cambra la veia enllumenar-se entre les arbredes obscures com una lluerna immensa. —Deu ser agradós de viure a la ciutat —pensava tot contemplant
automòbil que baixa. Vallcarca quedava enrera com una muntanya plena de lluernes. L'eucaliptus d'un jardí ventava l'ensopiment de l'aire. En Manel no
tota esborneiada, m'agafà d'una solapa del gec i em portà al davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís. Déu de justícia! Tot el cel era roent
un moviment impulsiu, irresistible, la caiguda testa i, badant les grans lluernes, que Déu li havia obert a la cara, n'abocà la claror pels àmbits i,
de perfum. Ha parlat sense moure l'esguard de la resplendor de dues lluernes, no massa llunyanes. Ha parlat en molt baixa veu i en l'alta solitud
i si t'obrien pujaves unes escales de fusta i tot pujant, veies per una lluerna un obrador de planxadora amb les camises posades a sobre la taula. Hi
a la mar. Des de la platja es veien un miler de finestres, finestretes i lluernes que semblaven nius penjats a les parets blanques." "Davant de la
trobar ànima vivent pels carrers. Hi passeu, i veieu darrera les portes, lluernes i finestres, gent que us espia, intrigada. Sentiu xiuxejar a dins de les
del primer pis, dues finestres a la part interior del teulat i una lluerna a sota del vèrtex agut. Les línies de les cases són infantívoles i
de la festa, els músics del sac dels gemecs, el malcarat que mira per la lluerna, i el ciutadà que alça la cama emportat per la follia graciosa i sensual
popular, estretes, àgils, amb el pinyó florit, picades de finestres i de lluernes, florejades, pintades de groc canari, de menta i de rosa de carn. Davant
groc canari, de rosa i de cafè torrat, antigues i florejades, picades de lluernes i de finestres, carrer animat per la gent del cabotatge i de la
els nassos estupats i llefaruts pels badalls de les portelles i per les lluernes rodones de les cabines, i els altres, abocats a la barana de popa,
morent. Tot té una immobilitat basardosa. Els tolls del riuet semblen lluernes d'animalots monstruosos que ens traüllen amagats dins la bardissa per a
un oli sant. Ja veig parpellejar uns llumets pàl·lids que brillen en les lluernes de les cases de Santa Maria. Lo Tano s'acomiada de mí i amb el seu ramat
en un petit cobert abandonat que ja tenim per a coses així. L'única lluerna, la tapem amb draps. Hi tenim guarnit una mena de fogó, una planxa de
sense son, com mosques entossudides a resseguir els vidres de les lluernes de la bodega, someres sobrecarregades amb doble albarda per les ronseries
espai, penombres, cel —a penes alterats aquí i allà pels fanals, les lluernes, unes quantes pàl·lides estrelles—, més s'eixampla la misteriosa amplària
de paret marca les nou i deu. L'habitació, aclarida a mitges per una lluerna ran de trespol, dóna a un pati. Assegut darrera la taula, un oficial
més detinguda al despatx. El dia s'ha ennuvolat i la llum que baixa de la lluerna és més incerta, d'una grisor més densa. En el racó oposat al que ocupa
a la mar. De la platja es veien un miler de finestres, finestretes i lluernes que semblaven nius penjats a les parets blanques." "Davant de la
i a l'alba descobreix que aquell estel només és un cuc. Sí, una lluerna. ¡Quants estels de la nit apassionada li han estat cucs, escarransides
¡Quants estels de la nit apassionada li han estat cucs, escarransides lluernes, a l'alba de la serenor! No, ell no s'ha inhibit mai, ni mai no
a l'altra com si volgués acomiadar el seu petit univers. Centenars de lluernes traçaven ratlles de llum en un màgic escenari sota la lluna. Amb el tòrax
per a divertir-se amb nosaltres... Et contaré com són de boniques les lluernes amb ses escates virolades i amb els bigotis de fils d'or, i com són de
aquesta llum del caragol, que és una meravella per tu, ell la deu a una lluerna. És una lluerna que després de menjar-se el caragol s'ha ficat dintre. Tu
caragol, que és una meravella per tu, ell la deu a una lluerna. És una lluerna que després de menjar-se el caragol s'ha ficat dintre. Tu coneixes pla bé
després de menjar-se el caragol s'ha ficat dintre. Tu coneixes pla bé una lluerna, veritat?... aquelles cuques negres, lluminoses... En Peret ha comprès
cuques negres, lluminoses... En Peret ha comprès totseguit. I veu la lluerna de cap a la closca, i pensa: —Vet ací les closques buides que de vegades
i pels torrents!... No tots moren de l'eixut, que també moren de les lluernes! A sopar i al llit Plou i fa ventot. El minyó i el seu pare arriben. A
endreços, a penes visibles dins la trista llum que entrava per una petita lluerna, prenien davant la castigada imaginació d'En Joan formes fantàstiques i
a Déu que el perdonés. Llavors totes les visions s'esvaïren. Per la lluerna entrà un raig de llum més viva. Dintre el raig davallà aquella nina que
d'un país boirós, que dia darrera dia espera un raig de sol per la lluerna del seu càrcer. Un dia —era, pel que sembla, Tots Sants— la germana li
de Poblet, tot i la seva estructura ogival, i la majoria amb un cupulí o lluerna protegint l'obertura, com a Sant Pere del Vaticà, a la catedral de
el judici sensible i àdhuc el prefereixen a qualsevol altre. Veuen una lluerna en el prat i un estel en el firmament; n'hauen la impressió d'una mateixa
al punt de poder pendre indiferentment l'un per l'altre. "L'estel és una lluerna del firmament." "La lluerna és un estel del prat." I parlen de
l'un per l'altre. "L'estel és una lluerna del firmament." "La lluerna és un estel del prat." I parlen de muntanyes blaves i d'aigües daurades
i dels Difunts, quan, a l'hora foscant, s'encenien, com una munió de lluernes, les llantietes commemoratives en els nínxols i sepultures. La
veien, petites, petites, les llumenetes de les cases, dels masos, com una lluerna que encén la llàntia per cridar el seu enamorat que va pel món cercant
d'una papallona, un esquirol, un cucut, un mussol, una sargantana, una lluerna, un rossinyol, un muricec, un escarabat, una marieta, un pregadéu, una
durant tot el dia; a la nit va haver-hi una magnífica lluminària de lluernes i una prodigiosa serenata de grills, gripaus, granotes i rossinyols i,
d'unes passes. Per fi la llum aparegué a baix de tot, feble com la d'una lluerna i les passes ressonaren. Eren el petjar d'uns peus feixucs, calçats amb
topava amb formidables reixes. Reixes a la porta del carrer, reixes a les lluernes de l'escala, reixes a les obertures que donaven al pati, reixes als
un negre abisme emplenava el seu crani. Sols una guspira de consciència —lluerna en nit tenebrosa— li restava encara per a discernir que aquell estat era
natural que la que queia, blavencament filtrada, pel vidre d'una petita lluerna. La cambra de treball d'Urània de mica en mica també anà convertint-se en

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »