Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb fulles com urpes de drac glauc. Davant meu la muntanya és un	lluert	d'un verd resplendent, amb taques d'avets i núvols. El vent arrenca amb
vaquer, encara que no s'apropi mai del foc de la barraca. Semblant a un	lluert	petit, té realment una forma inèdita. La podràs examinar tant com
d'amenaça, aquell cimbori s'esquerda, pel trau de les goteres guaiten els	lluerts	agraïts... Quin crit més esquinçat de basarda em surt del cor! Allargo
ben construït. Res de rajols foradats, que són nius de sargantanes i de	lluerts	. Tot massís. La tia Marieta parla d'aquestes coses amb un tal afany de
d'un artista delirant d'inspiració, ací havien modelat la figura d'un	lluert	monumental, evocador de les creacions mitològiques, i allà una rastellera
s'amagaven tot seguit pels cataus de la memòria com si fossin	lluerts	sorpresos per un caminant, i en Vadoret canviava de positura i s'adonava
i estigués quiet. Als cinc minuts s'avorria, la pobra criatura, com un	lluert	al sol. Un cop llest de l'endreça i curosament encabits o penjats
coberts de brostàm y mengía de tota mena, verdejavan al sol els	lluherts	y pasturavan les herbotes resseques quatre vaques magres que reganyavan
y córrer un poch el món; es pas braument divertit passar la vida com un	lluhert	...— Y vetaquí que, rumiant aquestes coses que may li havían passat pel
(del grec dainos = monstre i sauros =	lluert	) que caminaven només sobre les potes posteriors, amb una cua poderosa que
pel Govern neozelandès. Allà conviu amb les aus marines. Té la forma d'un	lluert	i amida 75 centímetres. Aquest rèptil, com hem dit, té un tercer
de fa uns dos-cents milions d'anys. En el Període Trias, hi debuten els	lluerts	i les serps (ofidis) i en plena febrada d'especialitzacions, uns altres
la resta del cos i formada per vint vèrtebres. S'assemblaria a una cua de	lluert	si no hi tingués vint parells de plomes situades en oposició. El caràcter
la d'un altre rèptil nedador, típic del Cretaci, que era com un gran	lluert	amb les potes transformades en aletes i el cos recobert d'escates com les
i, per últim, els de l'ordre Squamata, que comprèn les serps i els	lluerts	, que són els rèptils més vulgarment coneguts, de cap manera, però, els
tortugues, cocodrils, serps (algunes i per primera vegada verinoses) i	lluerts	. Dels ocells o aus, tots els gèneres ja estan representats a l'Eocèn
que viuen al fons del mar poden fer-ho també, així com les granotes i els	lluerts	, però d'una manera moderada. Hi ha una aranya, la Misumena vatia, que pot
amb fulles com urpes de dragó glauc. Davant meu la muntanya és un	lluert	de verd resplendent, amb taques d'avets i núvols. El vent arrenca amb
sargantanes, els rials. XXXIII Fins a les ones	lluerts	o serpents, fins a les ones la sorra del temps. Boques ardents
—Déu vulga que no sia que hem de bregâ i vetllar com els	lluerts	, que pel seu gust ni un son li trencaria, bo i mort i
sobre el ram desclou la flor. Ella és l'amiga de la fulla i del	lluert	, del rierol que allà murmulla, i de la rosa en el
per juntâ amb el cel la flama divina, boi escalivant culobre i	lluert	, gloriós Sant Joan, i sempre despert. Ara mil estels te fan de
on verola el rhim verd; allà, sobre un taulell de pedre, algun	lluert	puja i cluca els seus ulls, estabornit i pobre; a
mosquits, les xafardanes s'espavilen pel canyer; un	lluert	té repatanes de capgirells su'l graver; la
benignes mentre espurneja el riu i fimbren els	lluerts	al bàtec del migdia i a desgrat desxifrem, als pètals
rient.— Poble Lliure: haurem d'anar cap al Nord i passar el temps caçant	lluerts	i rates vora l'aigua, per por de topar algun dhole! Cal deixar-los
de sol a sol sense tastar res més!... Sinó que tinch més vida que'ls	lluerts	y que m'hi van avesar de menut a cantar los goigs de Sant Prim, anys ha
pensava en Jaume. —Ab les besties s'enllesteix més aviat. Trobèu un	lluhert	parant el sol; no té cap mal de res...: li tirèu una pedra y ja està llest
serpents que revolcantse, s' cargolan, rodeijada de	lluerts	, de gats, rats penats y ólivas; dissecats, uns,
o un basto de regalissia salvatge, mentres el cà escanyava algun	lluert	,— la fam els haguès arrendits. Aquell die, donchs, camatrencats y mitg
I què hi faràs?... Clau· M'hi torraré l'esquena com un	lluert	! Teniu unes preguntes... Libo· No hi portes res pensat?...
vent: Quant record' que per las rocas Me arrapaba com	lluert	Pera escalar la montanya Que ha secat tants de
pel foc que em recompon. Però el desig reviu, com un	lluert	fugaç que en el teu foc hiverna. Farga Si l'aleteig de veus es
lluny, però, d'on nien i s'amaguen l'escurçó i l'escorpí, el teixó i el	lluert	, on la bruixa Serpentina avui fa delirar de goig els seus amants i demà
d'aigües profundes, totes elles amb formes ben capricioses, són el	lluert	(Aulopus filamentosus), el diable golut
obre els ulls i treu espurnes de foc per la boca. L'alè ardent del	lluert	El Ripollès, el Montseny, Sant Llorenç de Munt (el Vallès
llueix l'escut de la Generalitat valenciana. A Ripoll, la pell d'un	lluert	va romandre penjada a l'església de sant Eudald fins ben entrat el segle
presidides per Jaume el Conqueridor, es remunta la tradició del	lluert	. Una fera pertorbadora que uns anomenen tigre i d'altres tarasca, i que
i d'altres tarasca, i que la gent de la contrada coneix amb el nom de	lluert	. Era l'espant de l'alta muntanya pels estralls que causava quan arremetia
protecció de sant Eudald, l'esforçat cavaller Dulcet, que va escometre el	lluert	amb l'armadura coberta d'espills. La criatura esgarrifosa, en veure's
a amagar-se dins els caus abans que el cel no descarregui una tempesta:	lluert	ajupit, / pluja de seguit. Això diuen al Camp de Tarragona. Malgrat