×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb lluert |
Freqüència total: 41 |
CTILC1 |
amb fulles com urpes de drac glauc. Davant meu la muntanya és un | lluert | d'un verd resplendent, amb taques d'avets i núvols. El vent arrenca amb | vaquer, encara que no s'apropi mai del foc de la barraca. Semblant a un | lluert | petit, té realment una forma inèdita. La podràs examinar tant com | d'amenaça, aquell cimbori s'esquerda, pel trau de les goteres guaiten els | lluerts | agraïts... Quin crit més esquinçat de basarda em surt del cor! Allargo | ben construït. Res de rajols foradats, que són nius de sargantanes i de | lluerts | . Tot massís. La tia Marieta parla d'aquestes coses amb un tal afany de | d'un artista delirant d'inspiració, ací havien modelat la figura d'un | lluert | monumental, evocador de les creacions mitològiques, i allà una rastellera | s'amagaven tot seguit pels cataus de la memòria com si fossin | lluerts | sorpresos per un caminant, i en Vadoret canviava de positura i s'adonava | i estigués quiet. Als cinc minuts s'avorria, la pobra criatura, com un | lluert | al sol. Un cop llest de l'endreça i curosament encabits o penjats | coberts de brostàm y mengía de tota mena, verdejavan al sol els | lluherts | y pasturavan les herbotes resseques quatre vaques magres que reganyavan | y córrer un poch el món; es pas braument divertit passar la vida com un | lluhert | ...— Y vetaquí que, rumiant aquestes coses que may li havían passat pel | (del grec dainos = monstre i sauros = | lluert | ) que caminaven només sobre les potes posteriors, amb una cua poderosa que | pel Govern neozelandès. Allà conviu amb les aus marines. Té la forma d'un | lluert | i amida 75 centímetres. Aquest rèptil, com hem dit, té un tercer | de fa uns dos-cents milions d'anys. En el Període Trias, hi debuten els | lluerts | i les serps (ofidis) i en plena febrada d'especialitzacions, uns altres | la resta del cos i formada per vint vèrtebres. S'assemblaria a una cua de | lluert | si no hi tingués vint parells de plomes situades en oposició. El caràcter | la d'un altre rèptil nedador, típic del Cretaci, que era com un gran | lluert | amb les potes transformades en aletes i el cos recobert d'escates com les | i, per últim, els de l'ordre Squamata, que comprèn les serps i els | lluerts | , que són els rèptils més vulgarment coneguts, de cap manera, però, els | tortugues, cocodrils, serps (algunes i per primera vegada verinoses) i | lluerts | . Dels ocells o aus, tots els gèneres ja estan representats a l'Eocèn | que viuen al fons del mar poden fer-ho també, així com les granotes i els | lluerts | , però d'una manera moderada. Hi ha una aranya, la Misumena vatia, que pot | amb fulles com urpes de dragó glauc. Davant meu la muntanya és un | lluert | de verd resplendent, amb taques d'avets i núvols. El vent arrenca amb | sargantanes, els rials. XXXIII Fins a les ones | lluerts | o serpents, fins a les ones la sorra del temps. Boques ardents | —Déu vulga que no sia que hem de bregâ i vetllar com els | lluerts | , que pel seu gust ni un son li trencaria, bo i mort i | sobre el ram desclou la flor. Ella és l'amiga de la fulla i del | lluert | , del rierol que allà murmulla, i de la rosa en el | per juntâ amb el cel la flama divina, boi escalivant culobre i | lluert | , gloriós Sant Joan, i sempre despert. Ara mil estels te fan de | on verola el rhim verd; allà, sobre un taulell de pedre, algun | lluert | puja i cluca els seus ulls, estabornit i pobre; a | mosquits, les xafardanes s'espavilen pel canyer; un | lluert | té repatanes de capgirells su'l graver; la | benignes mentre espurneja el riu i fimbren els | lluerts | al bàtec del migdia i a desgrat desxifrem, als pètals | rient.— Poble Lliure: haurem d'anar cap al Nord i passar el temps caçant | lluerts | i rates vora l'aigua, per por de topar algun dhole! Cal deixar-los | de sol a sol sense tastar res més!... Sinó que tinch més vida que'ls | lluerts | y que m'hi van avesar de menut a cantar los goigs de Sant Prim, anys ha | pensava en Jaume. —Ab les besties s'enllesteix més aviat. Trobèu un | lluhert | parant el sol; no té cap mal de res...: li tirèu una pedra y ja està llest | serpents que revolcantse, s' cargolan, rodeijada de | lluerts | , de gats, rats penats y ólivas; dissecats, uns, | o un basto de regalissia salvatge, mentres el cà escanyava algun | lluert | ,— la fam els haguès arrendits. Aquell die, donchs, camatrencats y mitg | I què hi faràs?... Clau· M'hi torraré l'esquena com un | lluert | ! Teniu unes preguntes... Libo· No hi portes res pensat?... | vent: Quant record' que per las rocas Me arrapaba com | lluert | Pera escalar la montanya Que ha secat tants de | pel foc que em recompon. Però el desig reviu, com un | lluert | fugaç que en el teu foc hiverna. Farga Si l'aleteig de veus es | lluny, però, d'on nien i s'amaguen l'escurçó i l'escorpí, el teixó i el | lluert | , on la bruixa Serpentina avui fa delirar de goig els seus amants i demà | d'aigües profundes, totes elles amb formes ben capricioses, són el | lluert | (Aulopus filamentosus), el diable golut | obre els ulls i treu espurnes de foc per la boca. L'alè ardent del | lluert | El Ripollès, el Montseny, Sant Llorenç de Munt (el Vallès | llueix l'escut de la Generalitat valenciana. A Ripoll, la pell d'un | lluert | va romandre penjada a l'església de sant Eudald fins ben entrat el segle | presidides per Jaume el Conqueridor, es remunta la tradició del | lluert | . Una fera pertorbadora que uns anomenen tigre i d'altres tarasca, i que | i d'altres tarasca, i que la gent de la contrada coneix amb el nom de | lluert | . Era l'espant de l'alta muntanya pels estralls que causava quan arremetia | protecció de sant Eudald, l'esforçat cavaller Dulcet, que va escometre el | lluert | amb l'armadura coberta d'espills. La criatura esgarrifosa, en veure's | a amagar-se dins els caus abans que el cel no descarregui una tempesta: | lluert | ajupit, / pluja de seguit. Això diuen al Camp de Tarragona. Malgrat |
|