Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una dura i desolada saviesa. Guarda'n silenci. Qui la vulgui aprendre per	lluir	-la en una conversa frívola, la pot buscar en un text prestigiós, que no
I per últim les cames, i no ens descuidarem dels cascs. Així. Mira com	llueixes	, preciós, bonic, bonic, com l'avicio. I fins demà, si Déu vol",
Magdalena Blasi. "Molt íntimes", sospirava Pulcre. I es disposava a	lluir	a la menuda la vastitud de les dades de les seves fitxes. "Temo", se li
l'Estengre. "Com li he de repetir que m'han de prolongar el paper? No hi	llueixo	, és curt. I una consciència, una vergonya, perquè la peça porta el nom
en el teatre i són tan agraïdes per les actrius i els actors que es volen	lluir	, amb una tenaç vocació d'heura o de carbassera, una planta que creix i
les seves malifetes. Jaume del Rendi mirà després la seva podadora, que	lluïa	al sol prop seu; tingué encara l'impuls d'empunyar-la i d'arremetre
Pujolar ve per un camí fondal amb un gran sac de fullaraca. Cap al tard	lluen	els núvols de la posta, d'un gris-salmó inoblidable. D'altres floten,
minuts, al mateix indret on abans s'espesseïa aquella grisor de núvols,	lluïa	el cel blau. A l'horitzó s'amuntegaven uns enormes cúmulus blancs i
la finestra. Les fulles de l'àlber tremolen delicadament; el sol en fa	lluir	només els cims i la banda encarada al Nord. Les móres madures, negres,
voltats de blats, d'userda i civada, d'argentades i plàcides oliveres,	lluen	uns avions en un camp, ocells terribles en el dolç paisatge.
de la cintura. El caporal que espera respectuosament distanciat, només en	lluu	dues, i una el soldat primera que comana la guàrdia, un xicot llarg i
els drapaires escrupolosament afaitats i amb camises blanques que	lluen	punys planxats i les dones amb sabates de taló alt i bruses i faldilles
i Soler, i Oms i Novelli i Renart, on sens dubte Cinta Coroleu	lluïa	les seves gràcies; quan s'estrenava al teatre del senyor Bacardí
la sotana descordada com molts altres currotacos barcelonins, i	lluïa	els pantalons de seda, la camisa de randes, la faixa de brocat, i era
no és estrany que recollís tants èxits en campanyes de Portugal, on devia	lluir	-se, si hem de creure una de les notes de Jeroni, l'ex escolar de cànons,
parròquia, soldats, clergues, i l'Audiència, prohoms i menestrals, tots	lluint	les millors gales. Quan ha donat la volta a la vella ciutat el tornen a
com una lleu guspira, tan aviat encesa com apagada, quelcom com el	lluir	d'una brasa sota les cendres d'un foc ja extingit. Joana, en aquella
abans s'havien apagat les llànties del Teatre Principal que aquella nit	lluïen	amb fastuositat insòlita: Isabel II assistia a la representació. La
de batalla que a l'arabesc de la cuina decadent, avui s'hi han volgut	lluir	i han presentat uns galls dindis propis de la taula de la Princesa de
de princeses, o d'àligues, si voleu. Jo he vist senyores d'aquestes	lluint	un perfil perfecte, dolcíssim i rígid al mateix temps —aquell perfil de
en tombar la primera cantonada de la victòria, just en l'instant en què	llueixen	la seva mentalitat i els mètodes que aplicarà per consolidar-la. La
tothom troba en mi: tu i el Clavell i aquell i l'altre: això que us veig	lluir	als ulls quan em resseguiu el cos i m'allargueu els braços.
que ella, que havia estat la dona més bella del món, mai no pogué	lluir	les cames en públic com les desvergonyides d'avui. Dona Maria Antònia
el mateix tipo. Noi, llàstima que no tingui també les joies; ¡com	lluirien	en escena! —Bona nit, Fanny. Has estat colossal: /Cata cata plum
la pau només es troba en les dormides, potser entre megalòmans	lluu	la glòria. Aquí baix fins els Déus són infeliços! Poeta
de noies: per exemple la Maribel que enguany ens ha	lluït	promès i deu tenir gust de llimona. Jo m'entenc, i
junts a Amsterdam. Or i sang (un dragó obra de l'home), hi	llu	la crosta fonda d'olis. Què és un home? Dues mans,
Vaja, Víctor, que el primer cop que vols fer l'home... Ah, sí: t'has	lluït	! I no t'ha inflat la cara d'un cop de puny en Pepe? Massa
ixen a raig i sense empatx. Si la veïna	lluu	més que tu —tumbaga fina penjoll hindú—
d'encerar cada dissabte perquè la fusta havia de treure tot el llustre i	lluir	les aigües. Assegut a la cadira, posava una cama sobre de l'altra. Si
I amb la claror que venia del llum que deixava encès a la cuina, veia	lluir	el davant de vidre dels calaixets de les pastes de sopa, les petites: les
les estrelletes, les beceroles, el panís i la llevor de pebrot. I	lluïen	els pots de vidre: el de les olives blanques i el de les olives negres
de pabordesses, cantant per les cantonades per si	lluu	a la reixada la cara d'alguna nena de lluertera
entrebancs en l'art de dir mentides i d'amagar veritats, que és l'art que	llueixen	els fills davant dels pares amb més facilitat. Així com Frederic es
Maria gastava d'una manera absurda; era incapaç d'estalviar ni de fer	lluir	res. Amb els anys se li havia accentuat un pietisme estrany, que no
pobres, en aquells anys de dictadura varen sentir un desig de gastar i de	lluir	, de veure's el nom en els diaris, i la dona a quatre metres de la reina,
seu gendre, de dos coronels i de la seva cunyada, que era de València i	lluïa	el títol de Duquessa de Benicarló. La Marquesa de Perpinyà duia un vestit
pulmons de "lucky-strike". Encara que xerrava com un repicatalons i li	lluïa	a les dents la saliva de la suficiència, aquesta xicoteta semblava
callat gairebé sempre, quan es tocava el tema barceloní, li agradava	lluir	la seva erudició sobre les pedres velles i la història de la nostra
i per la terra rasa, que no coneix cap jove ni cap vell. Aquesta nit,	lluint	dins les tenebres, he vist enfora un llumenaret blau, que amb l'esperança
[Duo:] Bernat i Estel d'Or Oh Castell, que	llueixes	en l'altura com fanal maleït, dins la negror, ets pels qui no t'han vist
sobre la mar).] Però en la fosca del cel marí, ¿quina alimària se veu	lluir	? Es perd i torna sa resplendor. Forta ja brilla dins la maror. I d'una
encisera l'ocult tresor: Mirau com brilla la copa d'or! Sa vesta blava	lluu	més que abans, brufada amb perles i diamants. [(Arriba N' Estel d'Or a
escoltar-les la captaire apar que vegi un resplendor,	lluir	al fons immens de la negror. Anhel No basta el pa per confortar
cruel. Closa és ta boca purpurina, mai ton esguard per mi no	lluu	; mes sent com una mà divina que incessantment
que un sol moment ha d'aturar-se aquí. Com un llampec he vist	lluir	ton bell mirar, oh viatgera que potser tens
els camps eren verds, ondulats per l'onatge sedós de les espigues; el cel	lluïa	com el mar de la Costa Brava; tot era fresc i somrient. Només fa tres
n'hi haurà. I la jardinera travessa la plaça, menada per Tomàs, que vol	lluir	les seves habilitats de conductor a ulls de la muller. Però Laura mira
mal ordenats per incomprensió dels propietaris. Aquells tresors	lluiran	amb l'esplendor que els pertoca. Els ulls se li encanten en l'escena
del bany, i es contempla al mirall. El somriure li torna al llavi quan fa	lluir	el brillant de l'anell, a la manera d'una alosa encisada. Es posa la mà

Pàgina 1 (de 71)

50 següents