Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
lluir M 4 oc.
lluir 1 V 3068 oc.
lluir 2 V 20 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lluir Freqüència total:  3092 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una dura i desolada saviesa. Guarda'n silenci. Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una conversa frívola, la pot buscar en un text prestigiós, que no
I per últim les cames, i no ens descuidarem dels cascs. Així. Mira com llueixes, preciós, bonic, bonic, com l'avicio. I fins demà, si Déu vol",
Magdalena Blasi. "Molt íntimes", sospirava Pulcre. I es disposava a lluir a la menuda la vastitud de les dades de les seves fitxes. "Temo", se li
l'Estengre. "Com li he de repetir que m'han de prolongar el paper? No hi llueixo, és curt. I una consciència, una vergonya, perquè la peça porta el nom
en el teatre i són tan agraïdes per les actrius i els actors que es volen lluir, amb una tenaç vocació d'heura o de carbassera, una planta que creix i
les seves malifetes. Jaume del Rendi mirà després la seva podadora, que lluïa al sol prop seu; tingué encara l'impuls d'empunyar-la i d'arremetre
Pujolar ve per un camí fondal amb un gran sac de fullaraca. Cap al tard lluen els núvols de la posta, d'un gris-salmó inoblidable. D'altres floten,
minuts, al mateix indret on abans s'espesseïa aquella grisor de núvols, lluïa el cel blau. A l'horitzó s'amuntegaven uns enormes cúmulus blancs i
la finestra. Les fulles de l'àlber tremolen delicadament; el sol en fa lluir només els cims i la banda encarada al Nord. Les móres madures, negres,
voltats de blats, d'userda i civada, d'argentades i plàcides oliveres, lluen uns avions en un camp, ocells terribles en el dolç paisatge.
de la cintura. El caporal que espera respectuosament distanciat, només en lluu dues, i una el soldat primera que comana la guàrdia, un xicot llarg i
els drapaires escrupolosament afaitats i amb camises blanques que lluen punys planxats i les dones amb sabates de taló alt i bruses i faldilles
i Soler, i Oms i Novelli i Renart, on sens dubte Cinta Coroleu lluïa les seves gràcies; quan s'estrenava al teatre del senyor Bacardí
la sotana descordada com molts altres currotacos barcelonins, i lluïa els pantalons de seda, la camisa de randes, la faixa de brocat, i era
no és estrany que recollís tants èxits en campanyes de Portugal, on devia lluir-se, si hem de creure una de les notes de Jeroni, l'ex escolar de cànons,
parròquia, soldats, clergues, i l'Audiència, prohoms i menestrals, tots lluint les millors gales. Quan ha donat la volta a la vella ciutat el tornen a
com una lleu guspira, tan aviat encesa com apagada, quelcom com el lluir d'una brasa sota les cendres d'un foc ja extingit. Joana, en aquella
abans s'havien apagat les llànties del Teatre Principal que aquella nit lluïen amb fastuositat insòlita: Isabel II assistia a la representació. La
de batalla que a l'arabesc de la cuina decadent, avui s'hi han volgut lluir i han presentat uns galls dindis propis de la taula de la Princesa de
de princeses, o d'àligues, si voleu. Jo he vist senyores d'aquestes lluint un perfil perfecte, dolcíssim i rígid al mateix temps —aquell perfil de
en tombar la primera cantonada de la victòria, just en l'instant en què llueixen la seva mentalitat i els mètodes que aplicarà per consolidar-la. La
tothom troba en mi: tu i el Clavell i aquell i l'altre: això que us veig lluir als ulls quan em resseguiu el cos i m'allargueu els braços.
que ella, que havia estat la dona més bella del món, mai no pogué lluir les cames en públic com les desvergonyides d'avui. Dona Maria Antònia
el mateix tipo. Noi, llàstima que no tingui també les joies; ¡com lluirien en escena! —Bona nit, Fanny. Has estat colossal: /Cata cata plum
la pau només es troba en les dormides, potser entre megalòmans lluu la glòria. Aquí baix fins els Déus són infeliços! Poeta
de noies: per exemple la Maribel que enguany ens ha lluït promès i deu tenir gust de llimona. Jo m'entenc, i
junts a Amsterdam. Or i sang (un dragó obra de l'home), hi llu la crosta fonda d'olis. Què és un home? Dues mans,
Vaja, Víctor, que el primer cop que vols fer l'home... Ah, sí: t'has lluït! I no t'ha inflat la cara d'un cop de puny en Pepe? Massa
ixen a raig i sense empatx. Si la veïna lluu més que tu —tumbaga fina penjoll hindú—
d'encerar cada dissabte perquè la fusta havia de treure tot el llustre i lluir les aigües. Assegut a la cadira, posava una cama sobre de l'altra. Si
I amb la claror que venia del llum que deixava encès a la cuina, veia lluir el davant de vidre dels calaixets de les pastes de sopa, les petites: les
les estrelletes, les beceroles, el panís i la llevor de pebrot. I lluïen els pots de vidre: el de les olives blanques i el de les olives negres
de pabordesses, cantant per les cantonades per si lluu a la reixada la cara d'alguna nena de lluertera
entrebancs en l'art de dir mentides i d'amagar veritats, que és l'art que llueixen els fills davant dels pares amb més facilitat. Així com Frederic es
Maria gastava d'una manera absurda; era incapaç d'estalviar ni de fer lluir res. Amb els anys se li havia accentuat un pietisme estrany, que no
pobres, en aquells anys de dictadura varen sentir un desig de gastar i de lluir, de veure's el nom en els diaris, i la dona a quatre metres de la reina,
seu gendre, de dos coronels i de la seva cunyada, que era de València i lluïa el títol de Duquessa de Benicarló. La Marquesa de Perpinyà duia un vestit
pulmons de "lucky-strike". Encara que xerrava com un repicatalons i li lluïa a les dents la saliva de la suficiència, aquesta xicoteta semblava
callat gairebé sempre, quan es tocava el tema barceloní, li agradava lluir la seva erudició sobre les pedres velles i la història de la nostra
i per la terra rasa, que no coneix cap jove ni cap vell. Aquesta nit, lluint dins les tenebres, he vist enfora un llumenaret blau, que amb l'esperança
[Duo:] Bernat i Estel d'Or Oh Castell, que llueixes en l'altura com fanal maleït, dins la negror, ets pels qui no t'han vist
sobre la mar).] Però en la fosca del cel marí, ¿quina alimària se veu lluir? Es perd i torna sa resplendor. Forta ja brilla dins la maror. I d'una
encisera l'ocult tresor: Mirau com brilla la copa d'or! Sa vesta blava lluu més que abans, brufada amb perles i diamants. [(Arriba N' Estel d'Or a
escoltar-les la captaire apar que vegi un resplendor, lluir al fons immens de la negror. Anhel No basta el pa per confortar
cruel. Closa és ta boca purpurina, mai ton esguard per mi no lluu; mes sent com una mà divina que incessantment
que un sol moment ha d'aturar-se aquí. Com un llampec he vist lluir ton bell mirar, oh viatgera que potser tens
els camps eren verds, ondulats per l'onatge sedós de les espigues; el cel lluïa com el mar de la Costa Brava; tot era fresc i somrient. Només fa tres
n'hi haurà. I la jardinera travessa la plaça, menada per Tomàs, que vol lluir les seves habilitats de conductor a ulls de la muller. Però Laura mira
mal ordenats per incomprensió dels propietaris. Aquells tresors lluiran amb l'esplendor que els pertoca. Els ulls se li encanten en l'escena
del bany, i es contempla al mirall. El somriure li torna al llavi quan fa lluir el brillant de l'anell, a la manera d'una alosa encisada. Es posa la mà

  Pàgina 1 (de 62) 50 següents »