Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

inapel·lable. Com a déu màxim, es va quedar en exclusiva amb el cel i la	llum	. Va cedir liberalment en mandat a Posidó els oceans, els mars i les
planes del sostre del meu amplíssim reialme. Quan, en treure el cap a la	llum	, cofat amb el casc que s'anomena kynée i que em fa invisible,
el deixessin sortir. Crèdula, la parella li va permetre de revenir a la	llum	. En aclarir-se la mentida, Sísif es va trobar ja sense remei al Tàrtar,
i de la barca s'esvaneixen de seguida en la calma de la fosca o en la	llum	de l'aigua tranquil·la, i Euforió no és mai ningú, ni per comparança amb
El perillós Orthros, que enmig de la fosca està a l'aguait de la primera	llum	crepuscular del matí. I l'espant de Cèrber o Cerber, l'atroç mastí, el
temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura	llum	, a adreçar els passos cap a la volta que ens empara. Perquè la nostra
blancor, dels narius o oronells dels quals surten, en respirar, flames i	llum	. Després, les innombrables cavallades de Posidó. En néixer Aquil·les, el
en tota llei d'afers, el va comprendre aquest cop sense esforç, amb una	llum	meridiana. "El preu no importa, les despeses no compten. Alça't,
ni mirar la bellesa dels camps, que s'expandien sota la suavitat de la	llum	. Era, en definitiva, un tranquil, refiat i irresponsable, que es va
seu torn va caure, enyorava en la fosca la lenta, quieta suavitat de la	llum	. Príncep del més alt llinatge, fill d'una nereida, descendent de l'incest
perdre força encant, ho vaig notar. No devia estar acostumada al joc dels	llums	i dels matisos. Per a tot cal un llarg aprenentatge", va reflexionar el
et fos retornada, sota la condició de no mirar-la fins a arribar a la	llum	. Si no complies el precepte, la dona se t'esvaniria per sempre més.
del llit, ella se li havia ofert, submisa i sàviament quasi nua sota la	llum	vacil·lant de les teies, perquè havia après la lliçó del temps i el lloc
I, ja desinteressada de la història, mirava enllà, tramuntava l'última	llum	d'un capvespre radiant de Grècia i se sentia admesa per antigues
pas jove però amb la salut vigorosa, d'ajaçar-me tranquil sota la benigna	llum	de l'hivern i de dictar, durant el guany d'un honest descans, amb l'ajut
. Sortim al jardí? En vesprejar, fresqueja. Atura't, hi ha un esglaó, i el	llum	se'ns ha espatllat, que no ensopeguis. He telefonat mil cops perquè me
llaços d'afecte són feblíssims, però cal desnuar-los, poc o molt, i a la	llum	del nou dia hi veuré millor." Fedra "No em ve gaire de gust, però m'he
vinyes ni conreus a les petites valls aturonades prop del mar, ni quasi	llum	al meu davant, perquè els anys compten. Però no heu de témer que
sortien amb el taüt, i rera cap dol. El sacerdot es retirava. Els	llums	s'apagaven. La solemne cerimònia havia acabat. Una llunyana claror de
balcó fou renovat i eixamplat. Aixecaren el sostre del pis per donar més	llum	a la planta, i enrajolaren el trespol al nivell del carrer. El record de
la casa. La porta de l'escala era tancada, però a la finestra hi havia	llum	: aquella llum que un dia hauria pogut saludar amb les divines paraules
porta de l'escala era tancada, però a la finestra hi havia llum: aquella	llum	que un dia hauria pogut saludar amb les divines paraules del poeta:
les divines paraules del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi ha	llum	. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la resplendor d'una obra bona en
d'una obra bona en aquest món pervers, així brilla en aquesta nit la	llum	de ma habitació!" Amb aquestes paraules l'hauria poguda saludar, i de
combatut per una contínua tempestat. I, nogensmenys, ara tampoc aquella	llum	no aconseguia treure'l de la seva indiferència, no: a despit de saber que
treure'l de la seva indiferència, no: a despit de saber que era la	llum	de la seva llar, la llum que li indicava que sa mare vivia i somniava en
indiferència, no: a despit de saber que era la llum de la seva llar, la	llum	que li indicava que sa mare vivia i somniava en ell i l'esperava, perquè
hauria rentat i escombrat, com cada vespre, i ara s'estaria vora el	llum	, amb el paner de la roba al costat, cosint. I en la soledat de la casa
del padrí—. Potser per un moment la noia es deixà impressionar per la	llum	i l'esplendor de la festa, per la vistositat dels vestits, pel sol
de salvatge i ardent en la figura; en els ulls somniadors brillava una	llum	d'intel·ligència. Mila s'estava allí —no sabia per què havia baixat
la noblesa dels seus sentiments, com en un llac tranquil es reflecteix la	llum	d'un cel serè. Tino Costa el veia com una illa solitària enmig del mar de
la distància i dels anys, continuessin lligant-nos al recó on veiérem la	llum	per primera vegada. Potser ens crida quelcom —algun efluvi misteriós—
que l'has tinguda aquí tancada com una monja, sense deixar-li veure la	llum	del sol. És un càstig de Déu. Ell, assegut a la cadira, li clavà una
en la pròpia, com si la veiés reflectida en les virtuts d'ell sota una	llum	molt clara. Un dia ell li digué (era ja molt tard; havien parlat
ofegats, però que de tant en tant i com a despit d'ell sorgien a la	llum	. Molts actes quedaren, tanmateix, sepultats per a ella en ombres de
presenciat violentes disputes en què de les cares il·luminades per la	llum	dels gresols s'esborrava tot vestigi d'humanitat; les boques s'obrien
del cos martiritzat de santa Catarina, que revesteixen amb vestits de	llum	les carns nues de santa Agnès en el prostíbul, i canvien en roses les
a través dels carrers de Pisa, sota una estranya i vivíssima	llum	, amb el petit grup de les víctimes. Els veia passar, com en el fons d'un
fam ensems amb l'ancià en el recinte de l'ombrívola terra: tot sota una	llum	estranya, una llum que no es sabia si naixia del món o brollava de la
en el recinte de l'ombrívola terra: tot sota una llum estranya, una	llum	que no es sabia si naixia del món o brollava de la situació espiritual
però tot en silenci: tot com en el fons d'un somni, i sota aquella	llum	que no es sabia si davallava del cel o brollava de l'esperit de les
petit grup de les víctimes: tot apagat, silenciós, il·luminat per aquella	llum	irreal. Però amb quina tremenda eloqüència cridava tot! Amb quins sords i
habitació que té, plena de pells de serp, de mussols dissecats i amb poca	llum	(així ho diuen els qui l'han vista), la Ruda, asseguda davant d'una taula,
clars per a les sortides al camp; el temps del ball a la plaça a la	llum	dels cremallers en les nits tèbies i estelades i del passeig al capvespre
quan les ones s'assossegaven i el sol vessava damunt d'ella la seva clara	llum	, des de qualsevol banda que ell girés l'esguard podia descobrir-la al
cervell, fins que ja no veia sobre les pàgines sinó un pampallugueig de	llumenetes	tremoloses. Quan això li advenia es posava de cara al sostre, tancava els
enfonsat de bell nou en una fosquedat completa: no es veia res sinó la	llum	feble dels fanals als cantons solitaris. El record de la nit horrible, la
reposaven sepultats sota la nit sense estrelles; només als cantons les	llumenetes	mortes dels fanals lluitaven desesperadament per no quedar ofegades en
, a l'angle de l'habitació; l'altre sobre la taula, més cap al centre. La	llum	de la que hi havia sobre la calaixera l'il·luminava gairebé de ple. Mila
del Noro conversaven molt acostades en un murmuri lleu, a la vora del	llum	. El temporal batia amb violència sobre el poble submergit en la nit

Pàgina 1 (de 682)

50 següents