 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb lluna |
Freqüència total: 7663 |
CTILC1 |
| i de blau, cada cop més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de | lluna | nova, a penes si sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a | | massa embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora, bella com la | lluna | , resplendent com el sol? He baixat al jardí de les nogueres, per veure | | vol casar. "Mila del Santo ha begut el suc de les herbes collides a la | lluna | ; ha mastegat l'arrel de l'estorlinda, que torba el cor i el pensament." | | ni a menjar sortia. Sabia també que alguna nit, sobretot en les nits de | lluna | i a altes hores, sortia de tant en tant a passejar pels afores, i sempre | | cants d'ocells, els esperava la felicitat. Parlava també de la llum de la | lluna | , de l'aigua blava i dels besos d'ell, "més dolços que la mel". Sempre | | cantar —nit darrera nit—, i a parlar de l'aigua blava i de la llum de la | lluna | i dels besos d'ell "més dolços que la mel", i de la caseta blanca on | | ciris per cantar al seu torn la seva cançó d'amor, amb tants besos, tanta | lluna | i tanta aigua blava com en la d'ella; amb la mateixa esperança de | | el crit d'una au nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de | lluna | remunta l'horitzó, frega gairebé el proper turó i il·lumina un pi | | generacions. Era un dimarts del mes de gener; el cel estava serè, i la | lluna | , ja en minvant, difonia una claror tranquil·la pels carrers. La nit era | | que brillaven allí a baix sota els seus peus, sota la feble claror de la | lluna | . Però, portat per l'aire, arribà fins a ell l'ampla clamor del poble, que | | davant dels seus peus. Tot estava immòbil i callat sota la silenciosa | lluna | ; però ell sentia veus pertot; veia gestos, figures que es dreçaven davant | | Allà baix, al peu del replà on es trobava, sota la feble claror de la | lluna | , començà a distingir les figures borroses dels seus perseguidors: | | contra el marge alt, gairebé espectral sota la vaga resplendor de la | lluna | , de primer antuvi es deturaren vacil·lants. Però de seguida es produí la | | d'aurora, s'escampava per orient en una vasta extensió de cel. La | lluna | , ja debilitada, tocava gairebé la serra, quan una figura endolada, a | | enlairat, en la penombra difusa en què maldaven els darrers fulgors de la | lluna | amb la naixent claredat de l'alba, es destriava un munt informe de | | civil. Al vespre tornem al poble. Plou, fa un vent fortíssim. Però la | lluna | , a través dels núvols, aclareix una mica el camí. 28 | | requisats. Un llit magnífic —amb quatre matalassos—, un armari de tres | llunes | "amb dibuixos als costats, que val qui sap els diners". Però (ho ha | | Una grassa merla salta i picoteja en la sorra neta del camí. Al cel, la | lluna | prima i una única estrella. 16 febrer. Arribo a Barcelona | | perol, en la cuina negra com una cova. Cap al tard, he anat al poble. La | lluna | ja no era velada de boirina, com al camí d'anada (plata agrisada darrera | | pessimistes sobre Madrid. Em resisteixo a creure'ls... La claror de la | lluna | travessa a penes els darrers núvols de febrer. 1 març. He | | la neu, tenen un color càlid, com de pa ben cuit. Quina nit més clara! | Lluna | , neu, avets i estrelles. L'ombra dels avets s'allarga sobre els conreus | | L'ombra dels avets s'allarga sobre els conreus blancs. El clar de | lluna | és neu sobre la neu. (A les 4 de la tarda estàvem a zero; a la | | un papalló groc vora els ginebrons que fan ombra a la neu. Vaig al poble. | Lluna | clara de Dijous Sant. Vent fred, neu pura a muntanya. Belar d'anyell, en | | em sembla que tindrem guerra tot l'estiu, encara. Cap al tard s'asserena. | Lluna | en el cel pur. Un rossinyol i un cucut canten alhora. Ginesta; castanyers | | nenes berenem a la Font de les Paitides. Fa calor. De tornada, una enorme | lluna | d'or surt darrera Puig de Sucre. 25 maig. Sol, calor. El | | poc trànsit. Abans d'anar al llit obro el balcó que dóna al mar. Una gran | lluna | d'argent en la nit de maig; un rossinyol canta al fons dels jardins | | Hem baixat a casa del senyor Camil i he sortit a la tribuna. Una | lluna | pàl·lida en el cel net. Clarejava. Els falciots passaven xisclant. Venia | | ha sortit al balcó, alçat el coll de l'abric, amb la cara ensonyada. La | lluna | es reflectia als vidres de la tribuna. Al cap d'una hora han tornat a | | de Bilbao: sembla que els atacants es proposen d'encerclar-lo. Avui fa | lluna | . L'aire és fresc, impregnat d'olors vegetals. Avets en el cel pur. | | A Premià vaig una estona a muntanya amb en Jaumet de can Vergés. | Lluna | d'or, enorme, rodona, en un cel color de perla. Romanins, estepes, pins | | en llocs públics, amb el silenci esverat dels primers dies, durant la | lluna | de mel de la Revolució, quan hi havia tants mocadorets vermells i negres, | | Quan hem tornat feia una nit clara, callada. Algun grill, només. La | lluna | creixent il·luminava els boscos. 19 juliol. Un any de | | on arrepleguem quars. Fa més calor que aquests dies. Cap al tard, | lluna | de nacre. 20 juliol. Els diaris publiquen el discurs de | | Tornem cap al tard. Hi ha un cel rosa-perla, una calma canicular, la gran | lluna | d'or pàl·lid avança vora els Sis Avets, irreal, rodona. Quan entrem a la | | mostrava escèptic quant a la diferent resistència de les reraguardes. La | lluna | fa el ple. Havent sopat sortim. Cel sense calitja. Algun grill. Flauteig | | verds (i ja tacats de groc), té un color pur d'ametista. Calma d'agost; | lluna | primerenca. 13 agost. Tot contemplant les perdius com | | i, de tant en tant, plovisqueja. Vaig a rebre en Joan Teixidor. Hi ha la | lluna | nova en el cel ventejat, i els avets fan una remor marina. 17 | | Després silenci, i la franja del reflector escrutant el cel blanc de | lluna | , damunt les muntanyes. D'allí estant, en la nit clara, lluna i estrelles | | cel blanc de lluna, damunt les muntanyes. D'allí estant, en la nit clara, | lluna | i estrelles sobre la massa negra dels llorers i palmeres de can Folch, | | Jonson. Al poble escolto Ràdio París. En tornar, hi ha boirina. Després | lluna | minvant, groga, inflada... Frescor i avets. 27 agost. | | darrera la casa, ran mateix dels sis pallers arrenglerats. Surt una fina | lluna | amb halo d'or, entre els núvols. 10 setembre. Sota els | | núvols d'or, cap al tard. Al paisatge hi ha transparències d'octubre. | Lluna | prima i cel net, ple d'estrelles. 11 setembre. Matí net, | | assolellat de l'àlber fa mal als ulls. Nit deliciosa, fresca, amb | lluna | i estrelles i un floc de boira lletosa al cantó de Borderiol. Murmuri | | 13. Fa una nit quieta, amb núvols, però hi traspua el clar de | lluna | , que il·lumina el camí. 21 setembre. Al matí fa un | | sense odi. Torno que ja és fosc, però a Llevant hi ha el reflex de la | lluna | . La veig, groga i minvant, vora els avets, amb aquell aire una mica | | vora els avets, amb aquell aire una mica catastròfic, màgic, de la | lluna | truncada. 24 setembre. Al matí vaig a Espinelves amb | | com ell, ja fóra acabada la guerra". No fa fred com ahir. Vespre de | lluna | i núvols blancs. Converses dins les masies tancades. 17 | | rosada de sol. El Montseny és d'un gris vinós, hivernal. Nit de vent i | lluna | . Avets en el cel pur. 18 novembre. He anat al poble. Un | | conjunction\, de Charles Madge, per a l'antologia. Nit clara de | lluna | , amb els conreus ben dibuixats. 20 novembre. Dia pur, | | del poble, quina nit tan pura! Estrelles en el blau fred de desembre. | Lluna | prima i clara... A la muntanya una densa crinera de núvols blancs. |
|
