▲
Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
lluna F 7296 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
DIEC2 DDLC BDLEX DCVB Sinònims CiT Termcat
Lema:  Coincident amb lluna Freqüència total:  7296 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
+
referències integrades

i de blau, cada cop més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a penes si sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a
massa embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol? He baixat al jardí de les nogueres, per veure
vol casar. "Mila del Santo ha begut el suc de les herbes collides a la lluna; ha mastegat l'arrel de l'estorlinda, que torba el cor i el pensament."
ni a menjar sortia. Sabia també que alguna nit, sobretot en les nits de lluna i a altes hores, sortia de tant en tant a passejar pels afores, i sempre
cants d'ocells, els esperava la felicitat. Parlava també de la llum de la lluna, de l'aigua blava i dels besos d'ell, "més dolços que la mel". Sempre
cantar —nit darrera nit—, i a parlar de l'aigua blava i de la llum de la lluna i dels besos d'ell "més dolços que la mel", i de la caseta blanca on
ciris per cantar al seu torn la seva cançó d'amor, amb tants besos, tanta lluna i tanta aigua blava com en la d'ella; amb la mateixa esperança de
el crit d'una au nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de lluna remunta l'horitzó, frega gairebé el proper turó i il·lumina un pi
generacions. Era un dimarts del mes de gener; el cel estava serè, i la lluna, ja en minvant, difonia una claror tranquil·la pels carrers. La nit era
que brillaven allí a baix sota els seus peus, sota la feble claror de la lluna. Però, portat per l'aire, arribà fins a ell l'ampla clamor del poble, que
davant dels seus peus. Tot estava immòbil i callat sota la silenciosa lluna; però ell sentia veus pertot; veia gestos, figures que es dreçaven davant
Allà baix, al peu del replà on es trobava, sota la feble claror de la lluna, començà a distingir les figures borroses dels seus perseguidors:
contra el marge alt, gairebé espectral sota la vaga resplendor de la lluna, de primer antuvi es deturaren vacil·lants. Però de seguida es produí la
d'aurora, s'escampava per orient en una vasta extensió de cel. La lluna, ja debilitada, tocava gairebé la serra, quan una figura endolada, a
enlairat, en la penombra difusa en què maldaven els darrers fulgors de la lluna amb la naixent claredat de l'alba, es destriava un munt informe de
civil. Al vespre tornem al poble. Plou, fa un vent fortíssim. Però la lluna, a través dels núvols, aclareix una mica el camí. 28
requisats. Un llit magnífic —amb quatre matalassos—, un armari de tres llunes "amb dibuixos als costats, que val qui sap els diners". Però (ho ha
Una grassa merla salta i picoteja en la sorra neta del camí. Al cel, la lluna prima i una única estrella. 16 febrer. Arribo a Barcelona
perol, en la cuina negra com una cova. Cap al tard, he anat al poble. La lluna ja no era velada de boirina, com al camí d'anada (plata agrisada darrera
pessimistes sobre Madrid. Em resisteixo a creure'ls... La claror de la lluna travessa a penes els darrers núvols de febrer. 1 març. He
la neu, tenen un color càlid, com de pa ben cuit. Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i estrelles. L'ombra dels avets s'allarga sobre els conreus
L'ombra dels avets s'allarga sobre els conreus blancs. El clar de lluna és neu sobre la neu. (A les 4 de la tarda estàvem a zero; a la
un papalló groc vora els ginebrons que fan ombra a la neu. Vaig al poble. Lluna clara de Dijous Sant. Vent fred, neu pura a muntanya. Belar d'anyell, en
em sembla que tindrem guerra tot l'estiu, encara. Cap al tard s'asserena. Lluna en el cel pur. Un rossinyol i un cucut canten alhora. Ginesta; castanyers
nenes berenem a la Font de les Paitides. Fa calor. De tornada, una enorme lluna d'or surt darrera Puig de Sucre. 25 maig. Sol, calor. El
poc trànsit. Abans d'anar al llit obro el balcó que dóna al mar. Una gran lluna d'argent en la nit de maig; un rossinyol canta al fons dels jardins
Hem baixat a casa del senyor Camil i he sortit a la tribuna. Una lluna pàl·lida en el cel net. Clarejava. Els falciots passaven xisclant. Venia
ha sortit al balcó, alçat el coll de l'abric, amb la cara ensonyada. La lluna es reflectia als vidres de la tribuna. Al cap d'una hora han tornat a
de Bilbao: sembla que els atacants es proposen d'encerclar-lo. Avui fa lluna. L'aire és fresc, impregnat d'olors vegetals. Avets en el cel pur.
A Premià vaig una estona a muntanya amb en Jaumet de can Vergés. Lluna d'or, enorme, rodona, en un cel color de perla. Romanins, estepes, pins
en llocs públics, amb el silenci esverat dels primers dies, durant la lluna de mel de la Revolució, quan hi havia tants mocadorets vermells i negres,
Quan hem tornat feia una nit clara, callada. Algun grill, només. La lluna creixent il·luminava els boscos. 19 juliol. Un any de
on arrepleguem quars. Fa més calor que aquests dies. Cap al tard, lluna de nacre. 20 juliol. Els diaris publiquen el discurs de
Tornem cap al tard. Hi ha un cel rosa-perla, una calma canicular, la gran lluna d'or pàl·lid avança vora els Sis Avets, irreal, rodona. Quan entrem a la
mostrava escèptic quant a la diferent resistència de les reraguardes. La lluna fa el ple. Havent sopat sortim. Cel sense calitja. Algun grill. Flauteig
verds (i ja tacats de groc), té un color pur d'ametista. Calma d'agost; lluna primerenca. 13 agost. Tot contemplant les perdius com
i, de tant en tant, plovisqueja. Vaig a rebre en Joan Teixidor. Hi ha la lluna nova en el cel ventejat, i els avets fan una remor marina. 17
Després silenci, i la franja del reflector escrutant el cel blanc de lluna, damunt les muntanyes. D'allí estant, en la nit clara, lluna i estrelles
cel blanc de lluna, damunt les muntanyes. D'allí estant, en la nit clara, lluna i estrelles sobre la massa negra dels llorers i palmeres de can Folch,
Jonson. Al poble escolto Ràdio París. En tornar, hi ha boirina. Després lluna minvant, groga, inflada... Frescor i avets. 27 agost.
darrera la casa, ran mateix dels sis pallers arrenglerats. Surt una fina lluna amb halo d'or, entre els núvols. 10 setembre. Sota els
núvols d'or, cap al tard. Al paisatge hi ha transparències d'octubre. Lluna prima i cel net, ple d'estrelles. 11 setembre. Matí net,
assolellat de l'àlber fa mal als ulls. Nit deliciosa, fresca, amb lluna i estrelles i un floc de boira lletosa al cantó de Borderiol. Murmuri
13. Fa una nit quieta, amb núvols, però hi traspua el clar de lluna, que il·lumina el camí. 21 setembre. Al matí fa un
sense odi. Torno que ja és fosc, però a Llevant hi ha el reflex de la lluna. La veig, groga i minvant, vora els avets, amb aquell aire una mica
vora els avets, amb aquell aire una mica catastròfic, màgic, de la lluna truncada. 24 setembre. Al matí vaig a Espinelves amb
com ell, ja fóra acabada la guerra". No fa fred com ahir. Vespre de lluna i núvols blancs. Converses dins les masies tancades. 17
rosada de sol. El Montseny és d'un gris vinós, hivernal. Nit de vent i lluna. Avets en el cel pur. 18 novembre. He anat al poble. Un
conjunction\, de Charles Madge, per a l'antologia. Nit clara de lluna, amb els conreus ben dibuixats. 20 novembre. Dia pur,
del poble, quina nit tan pura! Estrelles en el blau fred de desembre. Lluna prima i clara... A la muntanya una densa crinera de núvols blancs.

  Pàgina 1 (de 146) 50 següents »