DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
lluny A 171 oc.
lluny M 880 oc.
lluny PO 16309 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lluny Freqüència total:  17360 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de cosir la pell, quan se li esquinci de cop per diversos indrets. No lluny de la reina, la feredat de l'escapçada Medusa. Per quin motiu la manté
així, comprensiu, a passar l'hivern i el mal temps, abrigat per la terra. Lluny de l'estimadora, el jove hauria descansat i s'hauria envigorit, però en
l'Olimp. La Quimera La Quimera habitava a Lícia, en terreny asiàtic, no lluny de Rodes. El cap i la part anterior de la còrpora eren de lleó, la
la mitja bèstia. "Impossible", va replicar l'home. "He vingut de lluny per destruir-te." "Maria Santíssima i després Puríssima!", va cridar
Té els ulls petits i una mirada fixa, gairebé de cec. O, veient molt de lluny i molt de prop, contempla l'instant en el qual s'extingirà de sobte, en
ja el justifica prou als nostres ulls escèptics, encara que ni de lluny no arribi ni a un terç d'un quart de grossa el nombre dels qui de debò i
els altres companys garrins, la seva captivitat." Nausica "Què mires al lluny amb els ulls tan fixos?", va preguntar, des de la porta del palau, la
Les nits que l'esperava, Mila del Santo sortia al balcó, i ja des de lluny podia descobrir-lo. Quan el veia, ella baixava a la porta, i manta vegada
paraules del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny arriben sos raigs!— Com la resplendor d'una obra bona en aquest món
teu cor et demana d'anar a ciutat, vés a ciutat; si et demana d'anar més lluny, vés més lluny: submergeix-te en la vida, viu i pateix. Després torna, o
d'anar a ciutat, vés a ciutat; si et demana d'anar més lluny, vés més lluny: submergeix-te en la vida, viu i pateix. Després torna, o, més ben dit
indiferent—, però que seguís aquell camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si l'abandones trairàs el teu destí, que és la més gran traïció que pot
mateix quin secret impuls obeïa? ¿Havia sabut mai quin anhel el cridava lluny d'allí i d'una manera tan irresistible, i quin anhel el tornava amb no
coses, per bé que ignorés en què residia. Tal vegada el cridés al lluny aquell somni de tendreses mai no satisfet, aquell anhel d'un món millor
de sobte, veu venir un cavaller. També el cavaller la descobreix des de lluny, i una dolça emoció palpita ja en les seves paraules: —Que jo sento una
de noves fogueres enceses en altres carrers inflamava l'atmosfera. Més lluny encara, un cor de veus infantils anava expirant en el silenci. Tot el
amb llurs cors i amb els ressons de la festa de sant Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se sabia a quin carrer s'oïen encara els cants dels infants,
anà creixent així en anys i en bellesa, però tímida i trista com una flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de violència bufava
havia de deixar Santa Maria per a dirigir-se a una hisenda que posseïa no lluny del poble, amb una masia on criava l'aviram i que estava a la cura d'un
Crist, treballat en fusta, posat al capçal, presidia l'escena. A fora, ja lluny, ja més a prop, sonaven trets isolats, i de tant en tant es sentien crits
Maria Àgueda es resistia: no podia resignar-se a la idea de tenir-lo lluny d'ella baldament fos per uns pocs dies; però Tinet ja es sentia tan de
l'objecte de llur conversa. Estaven sols amb la nit, amb les estrelles, lluny del poble i de tot el que l'envoltava, embolcallats en llurs sentiments
de la noia si mereix aquest nom, un miserable la barraca del qual no és lluny d'ací. Però és millor que ho oblidem: és una d'aquelles coses, t'ho
"No sé quin sant o quin dimoni em contingué", digué després. Al lluny es sentien encara els llastimosos i penetrants grinyols de les bèsties,
que ésser la mare del general del bàndol enemic. Fou afusellada no lluny d'aquí —el seu record és encara recent en totes les ments—. Un poble de
padrí, que s'acostava cap allí. El saludà amb gest alegre, i ell, des de lluny, li tornà la salutació. S'aturà al peu del balcó, l'amenaçà, com si
tenia reuma, aquest ranquejava de dolor. Però avui l'ànim de Mila era lluny d'aquests sentiments. Transcorregué un breu moment, i el padrí tornà a
contínuament el nom del seu amic i el demanava. Tino Costa era lluny; no podia, per tant, acudir a la seva agonia; però era igual: ara estava
que en la seva desesperació hagués nedat d'esquena a la platja i, ja molt lluny, quan és impossible arribar-hi, s'adona del seu error i es gira, i la veu
necessitava ésser tractada així; altrament, la seva ànima, com una flor lluny del sol, es marciria. I ell, quin destí podia oferir-li? ¿Viuria, com
Fora del seu art, ja sabia que no s'ocuparia de res. Es sentia tan lluny dels interessos materials, tan incapaç d'ocupar-se'n, que ni una sola
reflexionant, nit darrera nit, i a poc a poc anà adonant-se de com vivia lluny de la realitat, de com era diferent la vida de com ell l'hauria desitjada
I Tino Costa veié que una llàgrima li tremolava a les parpelles. Que lluny havien romàs aquells dies! Sileta, que diferent apareixia d'aquella nena
maquinalment, gairebé com en un sospir; però els seus pensaments anaven lluny d'ell. Maria Àgueda tornà: —M'havia il·lusionat amb les festes de Nadal.
aterrits i donant veus que a dintre hi havia nois. L'aigua era lluny, i encara essent a prop, hauria estat impossible acudir-hi a temps,
corrents cap a llurs cases, i les mares els sentissin cridar des de lluny inesperadament? Per què no havia de succeir com ella somniava? Per què
amb mort tan horrorosa enmig de la pura alegria de llurs jocs, quan tan lluny eren de pensar en l'espantosa sort que els amenaçava? Mila, contra la
un moment i es posà a fullejar un vell llibre. La nit avançava. Molt lluny es sentia tronar. L'atmosfera estava impregnada d'una estranya
per no quedar ofegades en l'ombra. La tempesta s'anunciava ja, lluny, amb una sorda i profunda remor, i el tro retrunyia amb paorós espetegar
"Per què no podia romandre més temps sense saber res de tu, perquè lluny de tu em moria..." Però la veu d'ell, l'expressió del seu rostre li
el clam aïrat de la tempesta, sentia el furiós batre de la pluja, i lluny, molt lluny, l'udolar sinistre del vent en l'arbreda. Entre el fragor del
aïrat de la tempesta, sentia el furiós batre de la pluja, i lluny, molt lluny, l'udolar sinistre del vent en l'arbreda. Entre el fragor del temporal
ésser que avancés la seva arribada. La hisenda on era no es trobava gaire lluny del poble, i donat l'avalot que el fet havia promogut, no tindria res
com a pares i els respectava, sobretot al seu pare. Però ara Mila era lluny d'allí, fora d'ella mateixa, i ni el seu mateix padrí aconseguí
Mila. Entrà sense dir res i es plantà vora el llit. —Mila! Ella semblava lluny d'allí. El mirà, sense sorpresa. Trigà un instant a contestar. Ell
veure un home a casa seva! On s'ha vist una cosa igual? Al meu temps... No lluny d'allí un grup de dones parlaven també de Mila. —I què es diu? —No es
dit que era el millor que podia fer; anar-se'n també d'allí; cercar la pau lluny d'aquella ciutat i d'aquella terra on els records s'afegien als records,
pluja continuava caient freda i molesta; el vent gemegava als portals. No lluny del borratxo ella es va deturar davant d'una porta. —És aquí. Però... I
la dolça Sileta, com la presència d'un àngel de bondat: "Quan ets lluny d'ací, mano, sempre reso per tu..." ¿Per què venia, Déu!, a
obscurs, passava i tornava a passar pels mateixos carrers. "Quan ets lluny d'aquí, mano, sempre reso per tu, perquè tornis"... S'entendria. "Resa

  Pàgina 1 (de 348) 50 següents »