Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

trossos del seu cos per Isis. Els grecs, que, en relació amb aquestes	llunyanies	, eren d'ahir mateix, fan d'Adonis un jove de divuit anys, d'aspecte
de bogues, xisques, senills i joncars, s'eixamplava cap a remotes	llunyanies	. Bandades de fumarells volaven baix, peresosament; i ací i allà algun
cada vegada s'enfonsava més i més, s'enfonsava en aquella nit adormida en	llunyania	, i, tot caminant, la cançó li muntava als llavis en la cega obstinació
vela, donant el rostre al vent, amb les pupil·les àvides clavades en la	llunyania	. Tino Costa somreia de joia. Aleshores el minyó hauria desitjat que el
a cridar: —Tinet! Tinet, fill meu... Tinet... Silenci. Tal vegada en les	llunyanies	, en alguna masia solitària es sentia un cant de gall remotíssim; potser
camí infal·lible cap a la perfecta Llibertat, cap al Paradís vague de la	llunyania	. 20 gener. Els matins anem a fer llenya. Portem unes
d'un blanc blavós, pàl·lid, sense relleu; gairebé es fon amb el cel de la	llunyania	. 11 març. Ahir una bona dona del veïnat explicava, tota
cantó de Vilarmau no ha parat en tot el matí la nota doble, velada per la	llunyania	: el cant del bon temps, d'admonició sorneguera, constel·lació primerenca
tarda (feia una calma de migdia estival, amb xerric monòton de cadells i	llunyanies	encalitjades), hem vist un cucut que cantava ran d'un dels roures que hi
diu que sembla que Franco vol acostar-se a Anglaterra. Calma de juliol.	Llunyanies	gris perla. 7 juliol. Vaig a ciutat. Calor, gent que pren
de la tarda, anem pel camí del Pujolar, on la Josefina cull maduixes.	Llunyanies	blaves, en gradació exquisida. En tornar a casa, em diuen que ha mort la
nets, de coloració més fosca, color de setembre. Belar de ramats en la	llunyania	. 9 setembre. Dia deliciós, amb cel blau i algun nuvolet
17 octubre. Quin dia més deliciós! Sol tebi, primaveral,	llunyanies	blaves, alegria noble i daurada d'octubre. Al matí vaig, com molts dies,
m'arribo als Sis Avets, després de treballar en la versió de Pater. Les	llunyanies	són rosades i grises. Hi ha una calma d'èxtasi i de llums encantades.
fet el dia més paradisíac de tot l'abril. Cel netíssim, sol alegre, les	llunyanies	esvaïdes en la calitja i els camps com de vellut. La glicina fa una olor
24 juny. Dia de Sant Joan, càlid, ben estival, amb	llunyanies	boiroses. L'ardent refilar dels rossinyols s'allarga sobre els llacs
vent de sonoritats més profundes i complexes, una singular puresa de les	llunyanies	... He anat a Puig d'Ot a buscar llet. Després he llegit poemes de Carles
en els fronts catalans. Se sent el bruel dels canons i les bombes en la	llunyania	. 28 desembre. No fa tant de fred: al matí estàvem a dos
al sector de Balaguer, però avui no he sentit el tronar dels fronts a la	llunyania	. He anat a cal barber amb l'Albert. Feia sol, però l'aire era glaçat. He
per preguntar. Al retorn, se sentia el cantar dels grills per les	llunyanies	. El riu, allí davant, murmurava dolçament contra el canyar; una atmosfera
a aixecar-se la cançó vibrant dels grills, que s'eixamplava per les	llunyanies	i es multiplicava. A l'esquerra, s'aixecava la línia de roques, no massa
unia. Presonera del fat, dins un vaixell anàveu vers l'ignota	llunyania	. Per vós, Isolda, d'un encant novell l'oblidada
que a les tenebres immòbils els lliga. Però es desfà sobtada la	llunyania	negra: Dos fanals brillen dins l'obscuretat i va
cantaven a l'unison a dins mi, per poder destriar les	llunyanies	que els ulls vegeren clares al matí. Una mica romàntic,
crestada, de les teulades contra els empedrats blancs; que esfuma les	llunyanies	i posa una boirina entorn dels trèmols de la riera; que fa lladrar els
de fondal a fondal, anuncià el setembre. Una tarda, d'improvís, les	llunyanies	del Pla es cobriren d'un tel de boira blava. Laura la veié de lluny; li
ha passat o que no ha de venir mai! Amor per l'absent, pel núvol, per la	llunyania	inabastable... Mossèn Joan Serra, després de dues hores de recerca
Laura, rera la seva finestra de Pedralbes, contempla, angoixada, la	llunyania	del mar, temptadora, enganyosa. Mossèn Joan, a Comarquinal, des de la
des de la seva finestra, mira com la boira li esfuma totes les	llunyanies	; i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i
una planura allargada en direcció a ponent. A ambdós costats, però en la	llunyania	, la plana era flanquejada per unes comes suaus. Al fons de l'horitzó de
herbes de vora el camí, la rosada, la llum, els poblets que veia en la	llunyania	, del carro estant, tot és bellesa. I jo sóc un bocinet més d'aquesta
lluminós, amb el misteri de la vida a dins, esborronador, com, en la	llunyania	blava, el misteri esborronador dels estels. Fou l'endemà d'haver acabat
la fortitud. Camps enllà, dintre les arbredes vaporoses de boira, en la	llunyania	dels prats verds, hi havia fondàries de soledat. Volia pensar en la
van sonar suaus, esfumades, diluïdes, com portades per l'aire devers la	llunyania	picada d'agulles de llum. Era una cosa trista i agradable, amb aquella
profund, s'allarga el Roine, gris, amunt, amunt, vastament, fins a la	llunyania	, on el tombant d'una corba me'l fa perdre de vista. A banda i banda,
el que en tu hi ha. Aquesta serà la vera visió que guardaré de tu en la	llunyania	del temps i de l'espai. Quan en la vellesa em faré vident del passat,
per les valls, per les planúries. Mentrestant, per l'extrema	llunyania	on toca el Cel amb l'Oceà i la Terra, baixava el Sol,
fúlgid cercle del Sol, el teu sojorn, abastis tals	llunyanies	. Per aquesta porta no passa mai ningú la vigilància
El mas abandonat, de soletat austera, mira en la	llunyanía	com s'arqueja l'Albera, eixint d'un vel de bruma amb sa verge
terrestre. A més de l'absència de mamífers terrestres en relació amb la	llunyania	de les illes respecte dels continents, també hi ha una relació, fins a un
desgrat de tot, aferrissada al respecte mític amb què el mallorquí veu en	llunyania	tots els assumptes continentals. A mesura que ha anat progressant
un turó que vigila tots els camins. Deturem-nos-hi per fruir, cap a la	llunyania	, la vista impressionant sobre el golf d'Augusta, sobre l'Etna i sobre la
de presó que de palau, on havia passat la seva infantesa. Guaitant la	llunyania	de la mar, esperaria veure doblar el mont Pellegrino veles de naus
de Frederic i d'ella l'amenaça d'excomunió, potser va preveure en la	llunyania	dels anys aquell altre Pere i aquella altra Constança i aquell altre
fortíssim; les illes d'Eol, palau del vent, són albiradores en l'ampla	llunyania	) s'acorden a preparar l'espectacle. Seguint el ritme de la marea
al vent. Rafel Sala, dret a popa, fent adéu amb la mà i perdent-se en la	llunyania	, cap a la boca del port de Barcelona, una horabaixa tardoral. No l'he
acudíen l'un contra l'altre de tots cantons, en comptes de perdre's a la	llunyanía	. Jo dic que la llur excessiva densitat no ens privava d'apreciar això
difícil d'esborrar per aquest prestigi melangiós de la nostra pròpia	llunyania	. Amb certa duresa, a contra-cor, penetraven la nostra raó els judicis de
ésser com una tardor de l'oblid, daurada, neta i feliç, ennoblida per la	llunyania	i actualitzada per la caducitat. Els qui a casa nostra han tingut amistat
com si estiguessin a punt de remuntar-se a mig aire del cel. I allà en la	llunyania	, la serra pirinenca, amb els cims emblanquits de la neu hivernal, que

Pàgina 1 (de 20)

50 següents