×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb locució |
Freqüència total: 854 |
CTILC1 |
gènere" amb la condició d'eixamplar considerablement el sentit d'aquesta | locució | . Car, en la perspectiva molt general en què ens situem, l'esforç d'un | tals com "planta llenyosa", etc.. Entre les plantes herbàcies, la | locució | "tany de pebrot" és diferencial en relació amb "tany d'arròs", etc.. | Kennel Club el nom de "Top-Hill Silver Spray", format per dues | locucions | la primera de les quals connota una canera determinada, mentre que la | de noms propis? Després de Bröndal, Gardiner ho admet pel que fa a les | locucions | de la zoologia i de la botànica científiques: "El nom Brassica | absència de tota informació exterior, no podria percebre, doncs, aquesta | locució | com a nom propi, ans només com a mot de sentit desconegut, si no, àdhuc, | entre nom propi i nom d'espècie no és contingent. Prové del fet que una | locució | del tipus Brassica rapa està "fora de discurs" per | de la "joventut". Els joves no escriuen: "viuen". Ben mirat, la | locució | "escriptor jove" manca de sentit. Un individu de l'espècie humana | pels esdeveniments del 1808, introduïren l'ús de certes | locucions | castellanes, la llengua del país, ni que fos per endarreriment i | no ofereix la realitat sinó entre cometes: s'usen mots populistes, | locucions | deixades, enmig d'una sintaxi purament literària: "És veritat, xiuxiueja | grafia, el lèxic i —cosa més important, per bé que menys espectacular— la | locució | . És clar que aquesta escriptura de Queneau no se situa fora de la | saben com ningú en quina circumstància serà escaient aquesta o una altra | locució | recercada. I tenen facultat per a retornar a la seva obra fins aquells | o altres imatges semblants arriba a concretar, expressat en una sola | locució | , quelcom que, tal vegada, necessitaria lògiques i complexes explicacions. | creant i formaven l'especial llenguatge poètic. D'ací han vingut les | locucions | esdevingudes tòpiques en la poesia, algunes de les quals, per la | ara ens cal fer una nova distinció d'aquests processos: si repassem les | locucions | i els noms que hem consignat veurem que n'hi ha de dos tipus. En efecte, | era considerat un enemic temible, i alhora un enemic de nit. Hi ha dues | locucions | més, una de catalana i una altra de francesa, que ens traslladarien també | del mot porta, remetent-nos a una segona realitat en moltes de les | locucions | en què apareix. D'algú que s'està morint, hom diu que "està a les portes | encara que només hagués deixat la poesia vulgar i grollera, plena de | locucions | i paraules castellanes, que inunda i amaga les qualitats poètiques | doll de música que ens agombola les orelles. En voleu més de refranys, de | locucions | i modismes...? Quina riquesa! Jo els ho faig repetir i ells se'n riuen | El nostre és un país d'aquests. El llenguatge popular està saturat de | locucions | de vell. Així ho hem trobat, així ho deixarem; a cada bugada, perdem un | tires de tercines, d'estrofes o de sonets, els lectors descobreixen la | locució | meravellosa que, en un sol vers, esprem una font de contingut litúrgic, o | gran intensitat afectiva. Tornant ara als adverbis que s'integren a les | locucions | concessives, hem de dir que tots ells van abandonant, lentament, llur | valor de la parataxi primitiva, són vocats una sèrie d'adverbis o | locucions | adverbials per a reforçar el sentit que començava de debilitar-se; són | amb la conjunció temporal quan (§ 162 c) o amb qualsevol | locució | conjuntiva temporal (§ 360), pot dur el verb en present de | Adverbis Adverbis de lloc 323. Els principals adverbis i | locucions | adverbials de lloc són: on interrogatiu, en quin lloc: On | a la normal. Adverbis de temps 324. Els principals adverbis i | locucions | adverbials de temps són: quan interrogatiu, en quin temps, en quin | d'una volta. Adverbis de quantitat 325. Els adverbis i | locucions | adverbials de quantitat més usats són: quant interrogatiu, quina | Adverbis de manera 326. Dels innumerables adverbis i | locucions | adverbials de manera, els principals són els següents: com | 2246. Adverbis d'afirmació 328. Els principals adverbis i | locucions | adverbials d'afirmació són: sí resposta afirmativa a una | sobre els seus sinònims. Adverbis de dubte 329. Els adverbis i | locucions | adverbials de dubte denoten possibilitat, i els principals són: | En bon valencià l'adverbi a cas s'usa només per a reforçar | locucions | dubitatives i va precedit sempre de la conjunció si. Són molt | per cas. Adverbis de negació 330. Els principals adverbis i | locucions | adverbials de negació són: no: No li he volgut dir que no. Sobre | una conseqüència desfavorable (No toqueu pas els cables!). La | locució | no pas servix per a introduir proposicions el·líptiques on el verb | la Serra d'Aitana, però a la resta de la Regió Valenciana, fora d'algunes | locucions | (com a la vora del foc, a la dreta, al sol, etc.) s'hi empra | Afegint-los al darrere la preposició de, es convertixen en | locucions | prepositives certs adverbis i locucions adverbials, com ara són lluny, | de, es convertixen en locucions prepositives certs adverbis i | locucions | adverbials, com ara són lluny, prop, enmig, enjorn, al voltant, a la | Preposicions fortes 351. Les principals preposicions fortes i | locucions | prepositives són: cap a en direcció a: Me'n vaig cap a casa; | sense treballar. La forma arcaica sens, que es conserva en la | locució | adverbial sens dubte, és admissible en poesia. fins designa | sota la tirania. La forma arcaica sots s'admet només en certes | locucions | , com sots pena de, sots pretext de, sots color de, etc.. Encara | 361. Les conjuncions temporals. Denoten les conjuncions i | locucions | conjuntives temporals, que l'oració subordinada que introduïxen indica el | a soles és preferible que vaja sempre seguida de que, component la | locució | conjuntiva mentre que (o mentres que); exemple: Sempre | incorrecte intercalar la preposició de entre els components de la | locució | conjuntiva temporal des que (§ 351). d'ençà que: | 362. Les conjuncions causals. Denoten les conjuncions i | locucions | conjuntives causals que l'oració subordinada que introduïxen, indica el | la conjunció perquè és final o causal, convé substituir-la per les | locucions | conjuntives per tal que si té valor final (= castellà | sol, és preferible que vaja sempre seguit de que, component la | locució | conjuntiva puix que; exemple: Treballaràs amb mi puix has | Pot usar-se com a soles, però essent causal és millor emprar la | locució | com que (§ 364). vist que: Vist que havem acabat el | tal com ens interessen molt les vostres coses. Cal no confondre la | locució | conjuntiva per tal com que és causal i introduïx oracions | causal i introduïx oracions subordinades amb el verb en indicatiu, amb la | locució | conjuntiva per tal que que és final i introduïx oracions | Les conjuncions condicionals. Denoten les conjuncions i | locucions | conjuntives condicionals, que l'oració subordinada que introduïxen indica | pitjor, etc., equivalent aleshores la conjunció si a la | locució | no que (§ 332 b); exemples: És millor que escoltes que | tota vegada que: Li pagaré molt, tota vegada que treballe bé; esta | locució | conjuntiva és sempre condicional i ha de dur el verb en subjuntiu, essent |
|