Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vegades tot és perfecte, tot obeeix a una poesia i a una sinceritat sense	màcula	. De vegades penso que és una llàstima que aquest paisatge tan dolç i al
calla, calla! Júlia. I què faràs, Víctor, per esborrar aqueixa	màcula	? Digues-m'ho! Víctor. [(Violent.)] Tantes coses restaran
parlar-ne massa. Una sola vegada li vaig veure el braç nu amb una mena de	màcula	estranya a la pell. Em sembla que el record que tinc de Callís m'ha
—Espera. Deixa que digui adéu a aquesta lleugeresa sense	màcula	, deixa que digui adéu a la meva joventut. Hi ha vespres de Corint i
s'asseuria encara sobre el seu tron, no essent capaç de	màcula	, i l'etèria substància expel·liria aviat el seu dany,
no essent-hi consentit, pot fer-hi estada, i no hi deixa cap	màcula	; confio que el que, adormida, has avorrit del somni,
és el veritable i únic imperatiu categòric o sia a la virtut pura i sense	màcula	, i Goethe que era un poeta i fantasiós, fa sortir el dimoni a escena,
—deia el Professor, després d'una pausa— ens apareix neta de tota	màcula	de rebel·lia, estrictament ortodoxa fins pels més exigents, em plau de
l'escomesa ab la passivitat d'un bloch. Les culates hi peten sens dexarhi	màcula	, les bayonetes s'hi espunten, les destrals ne reboten oscades. Mes, la
oblidat la d'ara. —No, no ho faré pas: la meva honor és mantinguda sense	màcula	. Però aquest temps, oh!; aquest temps! Un hom no té més remei que
altra cosa que em fes costat sinó la meva traça i una reputació sense	màcula	; però elles m'anaven conduint pel camí d'una fortuna esdevenidora, i jo
per a referències. Conec l'home i conec la mina. És un temperament sense	màcula	, i la mina val més del que ell en demana. Mentrestant, despenia tots mos
quan varàvem; vesprejava en sent a ple mar. El cel estava serè sens	màcula	d'un nuvolet, i els estels s'anaven percebent més clars a cada moment,
sobre el cap de bestiar. El cap de bestiar us caldrà que sia sense	màcula	, mascle, nat de l'any: dels anyells o dels cabrits el triareu. I el
meus: pendràs un vedell, —un novençà de l'arment—, i dos moltons, sense	màcula	. I pa alís, i coques alises amassades amb oli, i crespells alisos amanits
superba d'isolament, allà en el cimal olímpic de la seva formosura sense	màcula	. Contempleu l'última gran obra de Puvis: /L'Hivern\. Uns turons
a la collada de l'encens. Oh, tota bella ets, la meva aimia, i	màcula	no és en tu! Vina amb mi del Líban, esposa, vina-te'n amb mi del
fet, per lo molt que pot fer encara, voldríem veure'l purificat de tota	màcula	, i decidit a treballar en les grans empreses per les quals se desvetlla
cordial molt notable, i la funció de la qual és semblant a la de la	màcula	roja de l'anyell pasqual a la casa dels jueus. El Sagrat Cor exerceix una
amb l'onada de les més contradictòries emocions: vergonya, penediment,	màcules	de pecat, monstruosos indicis d'amor. Calia acabar, fugir
d'ascensió en els aires més purs fora de l'ergàstul, plaer sense	màcula	, per no afegir encara termes força més reixinxolats com els que usaria si
Déu. En ella no hi havia cap maldat intrínseca: eren volves de l'era les	màcules	de la seva ànima. Tu ets com aquell que es tira a la mar per salvar un
diligència. Jo havia pretès amb mi mateix que no hi hauria gota d'aquesta	màcula	en el nostre ajust, però quan vaig pujar a la meva cambreta en aquella
aquella frisança amb la qual havia jo cercat d'alliberar-me de la	màcula	de la presó, abans de trobar-la a ella en la diligència, amb la depressió
defensar la pura i neta Concepció de Maria Santíssima, concebuda sense	màcula	de pecat original en el primer instant del seu ésser; guardar els
fer-nos gloriosos a nosaltres. Llibre setè La Mare I. La sense	màcula	Jesucrist, que podia entrar al món d'una manera singular, baixant del cel
excel·lències: immaculada, això és, exempta de tota taca moral, de tota	màcula	de pecat personal i fins original, de tot defecte i imperfecció,
dels mèrits positius. Quina esquena, Déu meu, quina esquena, sense	màcula	ni defecte, l'esquena aquella! I com devia ésser-ho d'absolutament
per la seva bondat infal·lible; per la seva vida allunyada, sense	màcula	, és natural que Suñol tingués, sobre totes les persones que el tractaren,
els qui tenen programes definits, els qui tenen moralitat sense	màcula	, els qui tenen alts ideals, els que podrien tenir baixos instints;
Un cop admesa la creença en la concepció i l'encarnació sense	màcula	de Maria, la conseqüència lògica era que, en finir la Verge la seva
és sincera, quan és filla de la caritat, quan s'agermana a l'amor sens	màcula	, quan brolla de les fonts miraculoses de la bondat, cura les ferides,
veu atenuada aquesta forçada molèstia per una impressió nítida, sense	màcula	, que li facilita en gran manera la lectura, sense haver de forçar la
com ve imposat. Aquesta imposició, que no podem modificar, que no porta	màcula	de pecat, que sempre es repeteix de la mateixa manera dintre les mateixes
tradició medieval. Anotem: el seu catolicisme profund i sincer, sense	màcula	de superstició, que es tradueix en una fervorosa pietat vers les coses
de la princesa adormida que al cap de centuries es desvetllava sense	màcula	en sa joventut i gentilesa. I si ens concretem a la llengua moderna, i
o als moviments, els òrgans otolítics posseeixen uns receptors anomenats	màcules	otolítiques sensibles probablement a la gravetat i a la inèrcia. Aquestes
conducte semicircular amb l'utricle. En canvi, els receptors maculars o	màcules	otolítiques, estan formats per un epiteli neurosensorial que també emet
ampul·lars dels canals semicirculars (receptors del moviment) i de les	màcules	otolítiques (receptors espaials) es reuneixen en el gangli de Scarpa, al
normal, aquest test és negatiu; però quan hi ha una lesió de les	màcules	o bé una lesió dels centres que allibera els influxos otolítics, apareix
centrals, el tipus III és més propi de l'afectació de les	màcules	otolítiques. Últimament, Jongkees i Oosterweld han posat a punt el
centrals. El tipus transitori és més significatiu d'una afectació de les	màcules	otolítiques. A pesar de tot, el nistagmus posicional, tot i ésser un
del tumor a través del cristal·lí. Si el tumor està localitzat a la	màcula	, pot ocasionar estrabismes com a símptoma primer. Quan el tumor és
ell mateix. Aguiló poeta fou el primer d'usar la llengua catalana neta de	màcula	forastera, restituïda al seu geni nadiu, impregnada de les aromàtiques i
als braços del Verb: ¡Oh, tota bella ets, la meva aimia, i	màcula	no és en tu! La Mare de Déu, doncs, caminava a poc a poc pels senderons,
per tots els camps del món, com unes llavors d'amor que fructifiquen sens	màcula	de podriment, en flors de capelletes dels camins: ai!, l'estesa
temple de Déu, fou preservat del pecat original i no hi hagué mai en ell	màcula	de cap mena: i, a més d'això, el Senyor hi abocà totes les riqueses de son
de Jesucrist, "qui es lliurà per ella per tal de fer-la gloriosa, sense	màcula	, ni arruga, santa i immaculada". (Eph. V, 25 i
demanant que el Senyor els revelés l'Evangeli, que els purifiqués de tota	màcula	de la carn i de l'esperit, que beneís llurs passos i altres gracies per
comprèn les seves necessitats, aspiracions, il·lusions, defectes i	màcules	. El coneixement que té Jesucrist no és sols intel·lectiu, sinó també

Pàgina 1 (de 5)

50 següents