Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

atzar ni per retòrica que els temorosos de la "tècnica" es treuen de la	mànega	una tan angoixant apel·lació a la moral. La moral que ells postulen ha
en termes casuístics, i l'una serà més de màniga ampla i l'altra més de	mànega	estreta. Però, en substància, la fixació i la definició dels vicis greus
les portes closes, però al capdavall del corredor hi ha tres dones amb	mànegues	que projecten un triple doll d'aigua contra l'enrajolat, per on avança
de marea alta, i les tres dones, a l'uníson, tanquen les vàlvules de les	mànegues	que encara deixen escapar un filet d'aigua. Les onades que circulen pels
de la pròpia netedat; alguns, dissimuladament, es fregaven el nas amb la	mànega	. L'al·ludit acotava el cap, avergonyit, i acabava per posar-se a plorar
que s'observen a Papeete, i les absurdes bates de les dones, totes amb	mànega	llarga fins al puny, deixen veure les cames torrades sobre uns peus
excitant especial que els homes sabien trobar en el polisson i en les	mànegues	apernilades, era però una dona fina, plena de delicadesa i docilitat.
paisatge íntim, la Leocàdia amb el vestit de color de rosa penjada de la	mànega	rígida del vell Cisterer, sota les innúmeres aranyes de vidre amb les mil
va entrar. Anava descalç, amb pantalons i amb una samarreta sense	mànegues	. Conxa estava ajaguda al llit gairebé nua; Antoni Mates agafà el braç del
es projectaven a Barcelona. Les autoritats locals eren bastant de la	mànega	ampla en qüestió d'espectacles i deixaven donar pa al snobisme. El públic
la parada de diaris; un rengle de fanals somorts; els regalims de la	mànega	per a l'aigua de les locomotores... Laura ho entreveu i passa una mica
a la seva abraçada; però els braços de Teresa queden rígids dins les	mànegues	, ni amples ni estretes. —Déu ho vulgui —resumeix en un to en què tant hi
trobaríem dues Laures a Comarquinal! —I la germana de Tomàs s'estira les	mànegues	per no aviciar-les amb arrugues. Seu davant per davant de Pere, al saló;
i que ell consulta de tant en tant bo i enretirant-se una mica la	mànega	, braç amunt, amb una mà nerviosa. Li sembla que a cada cantonada, part
deu haver mullat, Teresa! —fa una de les senyores, passant-li la mà per la	mànega	. —És que hem sortit de casa que començava a ploure. —L'aigua de pluja, rai
amables, sense clarors dures que us facin mal als ulls. Que l'absència de	mànegues	de qualsevol vestit no desvetllés les mirades lluents dels homes, que els
infernal per sota els hàbits, els escapularis, els vestits honestos, les	mànegues	decents. Reposar! No sentir mai més aquella gran set que li crema la
i quan tanta en fa em trec la corbata i em descordo el pit i em pujo les	mànegues	... I he vist algun company que, a l'estiu, es posa alguna brusa o estri
de cada una d' ellas. S' hauría dit que li havían pres la mida, si las	mánegas	del fassetet no resultessen un xich llargas, be qu' ab un senzill doblech
tors havían desaparescut dins lo ridícol abrigall d' un pentinador sense	mánegas	, posat com muceta de doctor. —Cúyti, Carme, cúyti, llíguim lo cabell, —
a fregar-te el cos amb un desinfectant, t'engegaran una dutxa amb una	mànega	, et donaran una camisa neta mentre et fiquen la roba dintre un forn per
freguis el cos i et quedi net de tota mena d'immundícies; després amb una	mànega	et claven una dutxa forta que et deixa com nou; jo t'asseguro que no hi
una veu: Tots en rengle! Obeïm com soldats a l'exercici. Dos homes amb	mànegues	són davant nostre, unes quantes passes lluny. És bona la fúria de l'aigua
curtes per l'ús. Les porten homes o joves que s'han posat el roquet sense	mànegues	. Més avall de la randa del roquet es mouen les cames enfundades de pana o
és a dir, calçotets ajustats a les cuixes; faixa i jupa —armilla amb	mànegues	— negres. Davant del traginer, però ben a les vores, anaven els
Tots vibren a l'uníson. Tots salten a un temps. I és bonic de vore tantes	mànegues	blanques, altes i en arc, tants saragüells negres moguts rítmicament, i
donas están plorant y á vostés dos los observo un poch agitats y en	mánega	de camisa... —No 'n fassi cas, —digué 'n Federico.— Las donas sempre
de las corretjas que imprimian lo moviment al seu taler, se li enduya la	manega	del gipó. La forsa, la violencia de la corretja, ben prompte li va fer
És el cas dels peixos vius llençats a l'Índia, i no pas rarament, per les	mànegues	de vent, i la vitalitat de llurs ous quan són trets de l'aigua. Però
polític es degué a pures circumstàncies interiors. La política de	mànega	estreta, la divisió entre els mateixos membres d'aquell poble novell,
de què disposés, però sòlida, sense estirar més el braç que la	mànega	, administrant amb cura i posant així els fonaments d'un crèdit que
i omplint el Cementiri Nou. El taüt de Layret va rebre cops de sabre; la	mànega	d'un dels que el duien a pes de braços, fou esqueixada d'un tall...
de bona constatació si sabíem que li és grat de pensar i d'escriure en	mànegues	de camisa però amb coll ben emmidonat i ben planxat! Eugeni Marsan
i de lo dels altres", tenia mires tan externes, horitzons tan amples i	mànegues	tan ídem, que era un verdader filosop dels que saben que el substractor,
coll ho estalviaven an els braços, perquè se'ls veia abrigats, però en	mànegues	de camisa; criaven bigotis espessos com cúes enquitranades; alguna piga
de Déu sap què; a les pobres capitanes amb més fills que galons tenen les	mànegues	dels marits; a les suboficiales d'Hisenda amb més esperances que quartos,
hauríen trobat cada grop, i cada corc i cada arna, que de no tenir la	mànega	ample, ens hauríem fet por els uns als altres, ademés, que sembla
pel que demana el menester de cada dia, sense estirar més el braç que la	mànega	, i és treballador com la gent i els rius de casa nostra, que no es
ja aposentats els músics de la cobla, el barret al clatell i en cos de	mànegues	, al coll un mocador de tela, per tal de resguardar de pols i de suor el
de cinc anys. Bru i tens de pell com una patateta novella; descalcet, en	mànegues	de camisa; un elàstic esfilagarsat aguantava les calces; un sarronet de
La veu era apressant, arrossegadora... El morriquet greixós fregava la	mànega	polida... S'endevinaven, enlairades anhelosament, dues ninetes de Pan,
apareixeria davant seu, de cara, palplantat sota els arbres, i en	mànegues	de camisa. Hi hauria pels voltants uns foscos grups de testimonis i
Y mentres l'home rodava'l cap ab desfici y s'axugava una llàgrima ab la	mànega	del bras esquer, guaytarem tots nosaltres ab condol aquella casa mitx
—Quína llargada té? —600 peus. —Profunditat? —65. —	Mànega	? —50 o 60. —Material de construcció? —Fusta. —De quína
de color d'espígol, amb creuaments de valenciennes; coll baix,	mànegues	curtes; corbata de vellut marron amb delicada seda rosa a les
camí per la voravia, tot enravenat, movent els braços llarguíssims (les	mànegues	li curtejaven infal·liblement); aire marcial, a la faisó d'un cabo
sòl, n'eixia una cosa, llarga i prima, amb totes les apariències d'una	mànega	d'incendis. Curiós, pensava entre mi, i no queia pas en què podia ésser.
per una curiositat vivíssima. Vaig aixecar-me, vaig seguir la sinuosa	mànega	i, al capdavall, al peu de la paret, en l'herbam polsós que hi creixia, al
un camp que tenien en el pendent que va de la collada a Mantet, amb les	mànegues	retrossades, rebent la soleiada al cap i a l'esquena: a unes cent passes
tenen tracte perquè són els únics que mai no els demanaran de posar-se en	mànegues	de camisa. Posar-se en mànegues de camisa és cosa perfectament previsible

Pàgina 1 (de 19)

50 següents