×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mànega |
Freqüència total: 944 |
CTILC1 |
atzar ni per retòrica que els temorosos de la "tècnica" es treuen de la | mànega | una tan angoixant apel·lació a la moral. La moral que ells postulen ha | en termes casuístics, i l'una serà més de màniga ampla i l'altra més de | mànega | estreta. Però, en substància, la fixació i la definició dels vicis greus | les portes closes, però al capdavall del corredor hi ha tres dones amb | mànegues | que projecten un triple doll d'aigua contra l'enrajolat, per on avança | de marea alta, i les tres dones, a l'uníson, tanquen les vàlvules de les | mànegues | que encara deixen escapar un filet d'aigua. Les onades que circulen pels | de la pròpia netedat; alguns, dissimuladament, es fregaven el nas amb la | mànega | . L'al·ludit acotava el cap, avergonyit, i acabava per posar-se a plorar | que s'observen a Papeete, i les absurdes bates de les dones, totes amb | mànega | llarga fins al puny, deixen veure les cames torrades sobre uns peus | excitant especial que els homes sabien trobar en el polisson i en les | mànegues | apernilades, era però una dona fina, plena de delicadesa i docilitat. | paisatge íntim, la Leocàdia amb el vestit de color de rosa penjada de la | mànega | rígida del vell Cisterer, sota les innúmeres aranyes de vidre amb les mil | va entrar. Anava descalç, amb pantalons i amb una samarreta sense | mànegues | . Conxa estava ajaguda al llit gairebé nua; Antoni Mates agafà el braç del | es projectaven a Barcelona. Les autoritats locals eren bastant de la | mànega | ampla en qüestió d'espectacles i deixaven donar pa al snobisme. El públic | la parada de diaris; un rengle de fanals somorts; els regalims de la | mànega | per a l'aigua de les locomotores... Laura ho entreveu i passa una mica | a la seva abraçada; però els braços de Teresa queden rígids dins les | mànegues | , ni amples ni estretes. —Déu ho vulgui —resumeix en un to en què tant hi | trobaríem dues Laures a Comarquinal! —I la germana de Tomàs s'estira les | mànegues | per no aviciar-les amb arrugues. Seu davant per davant de Pere, al saló; | i que ell consulta de tant en tant bo i enretirant-se una mica la | mànega | , braç amunt, amb una mà nerviosa. Li sembla que a cada cantonada, part | deu haver mullat, Teresa! —fa una de les senyores, passant-li la mà per la | mànega | . —És que hem sortit de casa que començava a ploure. —L'aigua de pluja, rai | amables, sense clarors dures que us facin mal als ulls. Que l'absència de | mànegues | de qualsevol vestit no desvetllés les mirades lluents dels homes, que els | infernal per sota els hàbits, els escapularis, els vestits honestos, les | mànegues | decents. Reposar! No sentir mai més aquella gran set que li crema la | i quan tanta en fa em trec la corbata i em descordo el pit i em pujo les | mànegues | ... I he vist algun company que, a l'estiu, es posa alguna brusa o estri | de cada una d' ellas. S' hauría dit que li havían pres la mida, si las | mánegas | del fassetet no resultessen un xich llargas, be qu' ab un senzill doblech | tors havían desaparescut dins lo ridícol abrigall d' un pentinador sense | mánegas | , posat com muceta de doctor. —Cúyti, Carme, cúyti, llíguim lo cabell, — | a fregar-te el cos amb un desinfectant, t'engegaran una dutxa amb una | mànega | , et donaran una camisa neta mentre et fiquen la roba dintre un forn per | freguis el cos i et quedi net de tota mena d'immundícies; després amb una | mànega | et claven una dutxa forta que et deixa com nou; jo t'asseguro que no hi | una veu: Tots en rengle! Obeïm com soldats a l'exercici. Dos homes amb | mànegues | són davant nostre, unes quantes passes lluny. És bona la fúria de l'aigua | curtes per l'ús. Les porten homes o joves que s'han posat el roquet sense | mànegues | . Més avall de la randa del roquet es mouen les cames enfundades de pana o | és a dir, calçotets ajustats a les cuixes; faixa i jupa —armilla amb | mànegues | — negres. Davant del traginer, però ben a les vores, anaven els | Tots vibren a l'uníson. Tots salten a un temps. I és bonic de vore tantes | mànegues | blanques, altes i en arc, tants saragüells negres moguts rítmicament, i | donas están plorant y á vostés dos los observo un poch agitats y en | mánega | de camisa... —No 'n fassi cas, —digué 'n Federico.— Las donas sempre | de las corretjas que imprimian lo moviment al seu taler, se li enduya la | manega | del gipó. La forsa, la violencia de la corretja, ben prompte li va fer | És el cas dels peixos vius llençats a l'Índia, i no pas rarament, per les | mànegues | de vent, i la vitalitat de llurs ous quan són trets de l'aigua. Però | polític es degué a pures circumstàncies interiors. La política de | mànega | estreta, la divisió entre els mateixos membres d'aquell poble novell, | de què disposés, però sòlida, sense estirar més el braç que la | mànega | , administrant amb cura i posant així els fonaments d'un crèdit que | i omplint el Cementiri Nou. El taüt de Layret va rebre cops de sabre; la | mànega | d'un dels que el duien a pes de braços, fou esqueixada d'un tall... | de bona constatació si sabíem que li és grat de pensar i d'escriure en | mànegues | de camisa però amb coll ben emmidonat i ben planxat! Eugeni Marsan | i de lo dels altres", tenia mires tan externes, horitzons tan amples i | mànegues | tan ídem, que era un verdader filosop dels que saben que el substractor, | coll ho estalviaven an els braços, perquè se'ls veia abrigats, però en | mànegues | de camisa; criaven bigotis espessos com cúes enquitranades; alguna piga | de Déu sap què; a les pobres capitanes amb més fills que galons tenen les | mànegues | dels marits; a les suboficiales d'Hisenda amb més esperances que quartos, | hauríen trobat cada grop, i cada corc i cada arna, que de no tenir la | mànega | ample, ens hauríem fet por els uns als altres, ademés, que sembla | pel que demana el menester de cada dia, sense estirar més el braç que la | mànega | , i és treballador com la gent i els rius de casa nostra, que no es | ja aposentats els músics de la cobla, el barret al clatell i en cos de | mànegues | , al coll un mocador de tela, per tal de resguardar de pols i de suor el | de cinc anys. Bru i tens de pell com una patateta novella; descalcet, en | mànegues | de camisa; un elàstic esfilagarsat aguantava les calces; un sarronet de | La veu era apressant, arrossegadora... El morriquet greixós fregava la | mànega | polida... S'endevinaven, enlairades anhelosament, dues ninetes de Pan, | apareixeria davant seu, de cara, palplantat sota els arbres, i en | mànegues | de camisa. Hi hauria pels voltants uns foscos grups de testimonis i | Y mentres l'home rodava'l cap ab desfici y s'axugava una llàgrima ab la | mànega | del bras esquer, guaytarem tots nosaltres ab condol aquella casa mitx | —Quína llargada té? —600 peus. —Profunditat? —65. — | Mànega | ? —50 o 60. —Material de construcció? —Fusta. —De quína | de color d'espígol, amb creuaments de valenciennes; coll baix, | mànegues | curtes; corbata de vellut marron amb delicada seda rosa a les | camí per la voravia, tot enravenat, movent els braços llarguíssims (les | mànegues | li curtejaven infal·liblement); aire marcial, a la faisó d'un cabo | sòl, n'eixia una cosa, llarga i prima, amb totes les apariències d'una | mànega | d'incendis. Curiós, pensava entre mi, i no queia pas en què podia ésser. | per una curiositat vivíssima. Vaig aixecar-me, vaig seguir la sinuosa | mànega | i, al capdavall, al peu de la paret, en l'herbam polsós que hi creixia, al | un camp que tenien en el pendent que va de la collada a Mantet, amb les | mànegues | retrossades, rebent la soleiada al cap i a l'esquena: a unes cent passes | tenen tracte perquè són els únics que mai no els demanaran de posar-se en | mànegues | de camisa. Posar-se en mànegues de camisa és cosa perfectament previsible |
|