Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb Cronos, hagut d'Uranos, per escarmentar el darrer, en inferir-li un	màxim	ultratge. El prudent noi va esperar una distracció, una única capcinada
amb l'expressa reserva d'una sobirania inapel·lable. Com a déu	màxim	, es va quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va cedir liberalment en
ni combatre. Que jo vaig lluitar amb Hipòlit? Mentida, ho nego amb la	màxima	energia. Va ser tan sols un truc perquè una teva obra escènica, massa
un públic: un gran públic, encara. És el final. Prou que ho sabem: la	màxima	difusió d'una idea o d'una moda coincideix amb el moment de la seva
suposar que aquella mateixa conjuntura històrica, assumida des del poder	màxim	per un home distint, hauria tingut, no dic un altre signe, però sí un
i la plata, al capdavall, han estat durant segles un valor immanent, el	màxim	valor immanent en el camp de les relacions econòmiques. I és això, or i
perquè avui la fórmula ha caigut piadosament en l'oblit: no sé si, com a	màxim	, encara hi ha algun capellà de bosc o algun periodista de província que
i Knochen havien tingut una actuació destacadíssima com a capitostos	màxims	de la Gestapo a França, durant l'etapa de l'ocupació nazi. El
l'estampa autèntica i intolerable de la bèstia sorpresa en el moment de	màxima	concreció zoològica. La luxúria in actu pot arribar a fer una
de parlar. I l'autoritat, també. Parlar —parlar a la plaça— és la nostra	màxima	il·lusió. Com a dictadors o com a dictats, els mediterranis
els autos de línia per dur-los al front. El comunicat oficial és d'un	màxim	laconisme: enumera estrictament els pobles perduts i parla dels
pot fer una guerra —afegeix amb duresa—. I això és una guerra. Ens cal un	màxim	de seguretat. Som l'avançada d'un moviment que ha de començar renunciant
la vida, en aquests anys de 1804 i 1805, els anys de	màxima	eufòria d'una ciutat que ell no veia, ni gairebé enyorava ja, quan la
jacobina del silenciós empordanès i comprengué que tenia a les mans la	màxima	temptació: els llibres. Llibres que ell havia obtingut a casa el
Corre la consigna que el rei ha donat ordre que se'l tracti amb la	màxima	gentilesa. L'oficialitat hostatjada a les cases nobles és agombolada amb
dona per mostrar-se intel·ligent als ulls d'un poeta és reproduir, amb la	màxima	docilitat, les seves paraules, els seus entusiasmes, els seus rancors,
emotiva que inclinava la persona estimada a ser més profundament aquella	màxima	perfecció, que amagada en ella, ja existia. Carolina també estimaria
havia de cedir, quin remei li tocava, a més vivia un moment de	màxima	activitat, car Maurice Mathieu, després de molts dubtes, donava tota mena
i sòlides espatlles, el pes de la conspiració política, passava del	màxim	risc a l'embriagadora victòria, com podem retreure-li que no parés massa
dues filles que se'l contemplaven espantades, a punt de plorar si, com a	màxima	expressió del seu amor paternal, els donava un suau copet a la galta. Les
enterrar cap home honrat de Barcelona. El vell Campdepadrós corre el	màxim	risc, car el cos facultatiu és cada dia més exigent amb les seves manies
sent negre, tocant la guitarra amb el cul apedaçat, cantant amb el	màxim	impudor i parlant un castellà que, per altra banda, és el castellà més
Canal hi ha el contrast de dos elements, els quals es produeixen amb la	màxima	esplendor i la màxima grandesa: un d'aquests elements és el progrés
de dos elements, els quals es produeixen amb la màxima esplendor i la	màxima	grandesa: un d'aquests elements és el progrés material dut a les darreres
més àgils són les prostitutes o les noies casades que actuen amb la	màxima	llibertat, i es comprèn, perquè aquestes desmenjades vainés viuen
de cocoter, com les típiques cases maoris, guarnits interiorment amb el	màxim	confort i les exigències sanitàries que es poden tenir a la Polinèsia.
instal·lat en un bungalow, té cinc habitacions i hi podeu viure en la	màxima	llibertat, podeu fer-hi el Robinson Crusoe o el nudista integral, que
no podem treballar, si no se'ns donen les possibilitats d'aplicar al grau	màxim	la nostra capacitat feinera. Gran part del desconcert introduït en les
política, social i econòmica del segle XV, en el moment de	màxima	bullida de la terra, quan tothom il·luminava tantes esperances
és justa, però el capità general, a part tota qüestió genealògica, és sa	màxima	autoritat de ses Illes. —¡Aquí t'esperava! —saltà el vell—. Fill meu,
marquesos de Collera o els de Sant Agustí, títols que remuntaven com a	màxim	al segle XVIII, semblaven a molta gent més heràldics que aquesta
que la mort del pobre és una renaixença cap a un nivell de vida	màxim	. Els homes orgullosos i feliços donen lleis a la fe i a la
de bronze vital! La corona d'un imperi caduc, dolorós, però	màxim	. Tu, amb el cap a la mà, ets una ombra maligna o l'engany de la
—de vegades records precisos— d'allò que havia estat la seva felicitat	màxima	en matèries eròtiques, del seu lligam amb Rosa Trènor. Al cap de sis anys
el pésam. La seva passió dominant era la cuina i la seva felicitat	màxima	era matar el porc. Lola tenia un cabell blanc com la neu, i un gran
manera com havia anat la reconciliació; Frederic tingué de fer un esforç	màxim	per manifestar a Bobby que es tractava de diners. Bobby posà una cara poc
com aquells que els infants deixen anar amb tot l'impudor, amb tota la	màxima	sonoritat. Leocàdia va aguantar el plor del seu fill, sense dir paraula,
republicana, la més exultant, la que opinava més, la que arribava a la	màxima	inconsciència verbal i a allò d'engegar-les absolutament totes sense
amb la rialla que se'ls rosteix a la boca, agredint materialment, amb el	màxim	impudor de la vulva amagada i verge, tota la pietat escampada pel món;
amb tota calma si era aquell el xicot que li convenia per jugar a la	màxima	intimitat. Maria Lluïsa sentia el goig de triar-se el seu home, sense
ni els antecedents morals ni l'estat de la camisa dels subjectes, eren la	màxima	prova del confusionisme i de la vanitat intestinal de tothom. Hi ha hagut
humiliació davant del seu germà, amb les burles i les paraules agres. La	màxima	fruïció la sentia els matins, quan anava a combregar. Durant els anys de
les seves idees al P. Mainou, i aleshores el jesuïta li insinuà que el	màxim	renunciament, la màxima humilitat i el màxim sacrifici es trobaven en la
Mainou, i aleshores el jesuïta li insinuà que el màxim renunciament, la	màxima	humilitat i el màxim sacrifici es trobaven en la Companyia de Jesús. Li
el jesuïta li insinuà que el màxim renunciament, la màxima humilitat i el	màxim	sacrifici es trobaven en la Companyia de Jesús. Li digué que cap ordre no
i germana viuen com dos forasters, l'un al costat de l'altre, era el	màxim	a què Ferran podia aspirar. El somni que ell havia imaginat ja era
que, d'ésser verídiques, ens fornirien un testimoniatge directe, de la	màxima	autoritat, sobre la divergència entre flamencs i italians respecte d'açò.
XVII —closa, amb Miquel Àngel i el Tiziano, la trajectòria de la	màxima	pintura italiana—, és la decadència, i finalment l'abandó, del concepte
defraudat. Se sent decebut en veure que, a allò que se li ofereix amb la	màxima	, potser amb l'única evidència, la realitat, li han robat el prestigi.
positiu del passat, pesen els iniciadors i, és clar, les figures	màximes	. Però, en l'ordre purament històric, interessa potser tant o més el

Pàgina 1 (de 235)

50 següents