Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seves fites, la qual cosa l'honora i l'enalteix, sense que qualitats i	mèrits	la duguessin a créixer de nou. Mnemosine Mnemosine era l'altra titana que
consideracions a part, Bel·lerofon, com és notori, en edat d'arreplegar	mèrits	i premis, va exterminar, al llom de Pegàs, la Quimera, uns diuen que amb
Tots provaran d'aprofundir l'estrany tema i rivalitzaran en	mèrits	i en subtileses. Alguns em qualificaran de simple tossuda, i crec que
amo, al cap de deu anys de refrigeri, no amb esvorancs de xarxa, com per	mèrits	i a dreta llei li pertocava, sinó bo, tibant de pell fins a esclatar, amb
que, en els sacrificis que portava acomplits pel seu amor, era un	mèrit	nou que contreia davant de Déu, un pas més que l'acostava al seu estimat.
un assassí. Tampoc no incorrerà mai en pecat d'heroisme. Es tracta de dos	mèrits	que cal valorar en els seus termes justos. 4) Aspecte
d'una manera ingènua o inconscient. La sobrevaloració dels propis	mèrits	, l'excés d'estima de si mateix, que segons els diccionaris normals és
dels altres ens reconeixem desdenyats. La "sobrevaloració dels propis	mèrits	", l'"excés d'estima de si mateix", ningú no se'ls fa en el buit
seu designi és venjar-se. El contrari de la venjança és el perdó. Tot el	mèrit	del perdó radica en aquesta deferència: l'ofès, mesurant tota la insídia
amb els seus diàlegs i els seus versos infames. No podem discutir-li'n el	mèrit	. Avui, al cap de quatre segles, encara obtenen aquells escrits alguna
de la conca. En uns altres llocs, l'autoritarisme es recolza en d'altres	mèrits	: el providencialisme, la dinastia, la ferocitat, el perfil heroic, el
a la categoria superior. —Per què vénen anticipadament, doncs? —Fan	mèrits	—explica el de l'ull tapat mentre deixa anar una bravada d'herbes
van prendre durant els anys de lluites, és impossible saber-ho. En els	mèrits	que fa relluir per obtenir allò que demana, Pere Grau sosté, sense rubor,
dels maoris en aquest ball fa l'efecte d'una caràtula monstruosa; tot el	mèrit	consisteix en aquesta diabòlica expressió muscular. Els braços executen
la relativa riquesa del país. Cal reconèixer a l'immigrant els seus	mèrits	i no convertir-lo en blanc de tota mena de fàcils diatribes. Perquè
a través de les tempestats històriques, és un fet —no un defecte, ni un	mèrit	; una nua realitat— que cal atribuir en bona part a l'estament burgès
ha estat aixecada damunt de tota crítica menuda. Ella té el gran	mèrit	d'haver fet el país actual i de no haver passat en va. La seva obra és
de l'Estat i de l'administració. Aquí rau el veritable i incriticable	mèrit	de la generació de 1901 i singularment d'Enric Prat de la Riba:
suggestió d'aquestes cinc paraules. El fet de ser sensible a elles és un	mèrit	que no es podrà disputar a la present decadència mallorquina. En els
anava creant ja quan era fals. Un averany ens turmenta. Que el	mèrit	se sent ben poc feliç, recompensat. Va poder veure el seu estil
aquesta explicació. El pare d'Ernestina era un gran amic meu; un músic de	mèrit	a qui la modèstia i la delicadesa perjudicaren durant tota la vida.
als ulls dels tabolaires i de la jovenalla estrident, però que tenen el	mèrit	de considerar que una dona, no és mai, ni en les pitjors condicions, una
davant la catàstrofe, fins arribar a baixeses, que ell considerava un	mèrit	i una gràcia del seu cinisme aristocràtic. Guillem, fora de casa, era tot
que tot el que va dir Antoni Mates, s'ha de considerar com un gran	mèrit	, perquè el seu impuls natural era abandonar-se a un plor gutural, a un
que fulana tenia com a gigoló un salta-taulells que no presentava altre	mèrit	que haver fet una mica de bíceps en el club nàutic, quan li explicaven
una careta tan ben aguantada com la que vostè duu sobre el nas. No té cap	mèrit	embrutir amb l'escàndol un miserable com ara jo, un gandul i un inútil
un miserable com ara jo, un gandul i un inútil que no serveix de res; el	mèrit	està a destruir les mentides d'un farsant com vostè, rodejat de capellans
lloc del teatre, preferim les quaranta hores; la persona que posseeix el	mèrit	d'escoltar-nos i saber-nos escoltar, que ens contradiu quan volem o
et prometo que de tant en tant faig algun treballet fi. No és que tingui	mèrit	; és pura casualitat; és saber aprofitar l'avinentesa i tenir una mica de
Barcelona. S'ha de confessar que Hortènsia, enmig de tot, tenia un cert	mèrit	. Ella era una dona generosa i honesta; la seva edat no li permetia cap
propaganda a favor del divorci i dels drets de la dona, el considerar els	mèrits	personals amb un control que no era precisament el confessionari, la
no el satisfés, però començava a fatigar-lo, començava a no trobar-hi cap	mèrit	i a descobrir-hi totes les pinzellades grises de la monotonia. És per
l'esperit ignasià es feia més palès. Servien perquè el xicot envanit pels	mèrits	personals o per la seva posició en les classes o per la consideració dels
trivialitat del real subsisteix. Només que els "il·lustrats" en fan un	mèrit	: llur cofoisme els induïa a menysprear tota mena d'art, fos del lloc que
ella, tan reposada, coneixia els secrets de la ciència amorosa! Per quin	mèrit	ella posseïa la plenitud de l'amor, alliberada de pecar?: d'aquell pecat
de la sobrevinguda pobra, que s'ha transformat en mestressa sense altre	mèrit	que la blancor del rostre i l'enginy de saber-se posar uns vestits
en la lluita cos a cos, poden ferir i esgarrinxar l'adversari sense	mèrit	militar per part de l'oponent: llança emplomada, maça amb agulló o
en el qual tots dos fan una gran obra. I que en Riba —com ella— tenia el	mèrit	excepcional d'haver acomplert una gran missió en aquest món —una missió
posats al servei del país i de tots, i el seu exemple, i alhora, el	mèrit	d'haver complert com a home en els aspectes que estan a l'abast de tots,
a canvi d'altres coses per a mastegar. Després d'una discussió sobre els	mèrits	respectius de les varietats locals de betel-pebre (/Piper betle\
mateix terme ioruba designa alhora el casament, l'àpat, la possessió, el	mèrit	, el guany i l'adquisició. Casar-se i menjar és tot u. Si hom representa el
la nostra colla de salvatges, una mena de solitari que tenia l'altíssim	mèrit	d'haver guanyat la nostra estimació. Tots el respectàvem i l'admiràvem.
el nostre amor propi, aquest tel delicadíssim de l'orgull humà. Tot el	mèrit	és d'ell, que ha suportat els meus neguits i les meves negrors amb un
meva, creada per mi, sinó que m'havia estat atorgada sense cap	mèrit	de la meva part. No era una virtut meva, sinó un do, una gràcia. De qui
literàries. Li era impossible, donada la seva ignorància, d'atribuir cap	mèrit	als meus assaigs literaris que no em produïen res. Per a ella, com per a
feien olor. Rèiem, contents, de la nostra aventura. Ens semblava un	mèrit	més fet a honor de Mistral. Quin matí de diumenge! En recordo pocs de tan
fins a la sortida del sol; però haver-ho de fer per força ja no tenia	mèrit	. Així ho vaig dir a Josep. —Ja et passaran, aquestes idees. Cal fer les
adquirir, encara el carregaré més. No he pogut, finalment, tampoc! Llur	mèrit	deu ésser indubtable, però jo els guardo per la il·lusió que em fa
y un dias." ¡Vint y un! Jo vint y cinch! Ben mirat, encare tinch mes	mérit	. No son manias! Cuatre mes; y no m' escriuhen, per re 'l nom en cap gaceta
es descoratja. Augusta troba sempre la manera de rebaixar els seus	mèrits	. Contempla decebut la seva dona: ha estat una forastera per a ell... —I

Pàgina 1 (de 71)

50 següents