Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

gelosa Hera. Alguns savis opinen, en total contradicció amb la contalla	mítica	, que la nimfa constituïa només un epítet d'Àrtemis, la deessa d'una
representava, el seu nom no tenia aleshores per a mi el prestigi gairebé	mític	del d'en Cambó. De menut, jo ja personificava en aquest darrer el
en comparació dels de l'home d'art. Ara, el que és propi del pensament	mític	és expressar-se amb l'ajuda d'un repertori la composició del qual és
entre tots dos. Com el bricolage en el pla tècnic, la reflexió	mítica	pot atènyer, en el pla intel·lectual, resultats brillants i imprevistos.
al si d'un tipus. De la mateixa manera, els elements de la reflexió	mítica	se situen sempre a mig camí entre percepcions i conceptes. Fóra
ans com una realitat solidària. Es comprèn, així, que el pensament	mític	, per bé que envescat en les imatges, pugui ésser ja generalitzador, és a
servir de definició del bricolage, explica que, per a la reflexió	mítica	, la totalitat dels mitjans disponibles ha d'ésser també implícitament
sempre alguna cosa de si. També des d'aquest punt de vista, la reflexió	mítica	es manifesta com una forma intel·lectual de bricolage. La ciència
de la noció de qualitats primeres. Ara, el que és propi del pensament	mític	, com del bricolage en el pla pràctic, és elaborar conjunts
entre diacronia i sincronia ha estat, doncs, invertida: el pensament	mític	, aquest bricoleur, elabora estructures agençant esdeveniments, o
poder explicar, pel seu compte, la vida. Per la seva banda, el pensament	mític	no és només presoner d'esdeveniments i d'experiències que disposa i
l'art s'insereix a mig camí entre la coneixença científica i el pensament	mític	o màgic: car tothom sap que l'artista prové alhora del savi i del
utensili, que és també una meravellosa obra d'art: tant el seu simbolisme	mític	com la seva funció pràctica. Més exactament, l'objecte, la seva funció i
—en l'impressionisme. Si, en el pla especulatiu, el pensament	mític	no està mancat d'analogia amb el bricolage en el pla pràctic i si
a la destrucció, pels poders sobrenaturals, del més jove dels dos germans	mítics	que representen el paper d'herois culturals a totes les tribus
un doble criteri: "han servit", com a mots d'un discurs que la reflexió	mítica	"desmunta", per l'estil del bricoleur que cura dels pinyons d'un
atorgat una importància primordial; després de tot, es tracta d'animals	mítics	la identificació dels quals podria semblar inútil quan no impossible. I,
objectivament parlant —l'àliga vola alt— i, també, des del punt de vista	mític	—en el qual l'àliga està posada al cim de la jerarquia dels ocells.
contrapartida de la posició excepcional que ocupa al si de la tipologia	mítica	, que en fa l'expressió concreta d'una "separació màxima" entre el
als hidatsa, es plantegen d'altres problemes que provenen del paper	mític	atribuït al coatí en una regió al voltant de l'àrea major de difusió, més
lligats a la identificació precisa d'un animal que acompleix una funció	mítica	: /Gulo luscus\. Aquesta identificació ressona profundament en la
una recerca sobre la vida econòmica, les tècniques, les representacions	mítiques	i les pràctiques rituals ens arribés a proporcionar un context etnogràfic
totèmiques que, com se sap, no existien entre els aranda. En els temps	mítics	(/ularaka\), els avantpassats totèmics dipositaren
podria ésser exclosa per la imatge que es formen els aranda dels temps	mítics	. Totes aquestes transformacions haurien d'ésser sistemàticament
vents del sud-est, yiritja—, els protagonistes del gran drama	mític	són respectivament associats: el serpent, a l'estació de les pluges; les
ni reproducció, i el ritme de les estacions no hauria existit. El sistema	mític	i les representacions que origina serveixen, doncs, per a establir
menjada, cal no oblidar que la fórmula inversa es dóna sovint, en el pla	mític	, en el tema de vagina dentata, que, d'una manera significativa,
dir, en estil directe —verificant d'aquesta manera la llei del pensament	mític	, que diu que la transformació d'una metàfora culmina en una metonímia. És
animal, ja que un avantpassat humà del clan hi hagi contret, en els temps	mítics	, una aliança. Ara, aquestes societats que eren, fet i fet, pensades com
ja que, en aquest sentit, hom se sent temptat d'evocar el paper	mític	atribuït a tot d'objectes manufacturats: sabre, ganivet, llança, agulla,
que el lligam entre l'artesà i el seu producte. Només durant els temps	mítics	els animals totèmics eren directament engendrats a partir del cos de
elements, espècies, nombres Interrogant-se sobre la natura del pensament	mític	, Boas concloïa, el 1914, que "el problema essencial" era saber
el mite a un simple relat i hagués acceptat de cercar, darrera el discurs	mític	, l'esquema compost d'oposicions discontínues que en presideix
del discurs, el pensament "totèmic" té de comú amb el pensament	mític	i el pensament poètic que, tal com Jakobson ha establert pel que fa a
massís. (Harney.) Amèrica del Nord ofereix també exemples de geografia	mítica	i de topografia totèmica des d'Alaska fins a Califòrnia, així com al
de l'heroi civilitzador Gluskabe i d'altres incidents o personatges	mítics	. Una roca allargada és la piragua de l'heroi, una veta de pedra blanca
a propòsit dels winnebago, sobre la influència recíproca de les nocions	mítiques	i religioses relatives als animals, d'una banda, i les funcions
evoquen un costum, un atribut, una qualitat característica (vertadera o	mítica	) de l'epònim, sigui, finalment, perquè fan referència a un animal o
a assenyalar la posició de cada individu segons un model genealògic i	mític	en què cada nom està lligat a un sexe, a un llinatge, a un ordre de
més nombrosos; ja en el pla espàcio-temporal, gràcies a una geografia	mítica	que, tal com mostra un mite aranda ja citat, permet d'organitzar la
hom creu que ha reeixit, es planteja un altre dubte: ¿les representacions	mítiques	corresponen a una estructura actual que modela la pràctica social i
a sistema, hauria calgut situar-lo en el context lingüístic, taxonòmic,	mític	i ritual, del qual aquests autors la primera cosa que havien fet era
món, i aquesta continuïtat no admet ni orientació ni graus. La història	mítica	presenta, doncs, la paradoxa d'ésser simultàniament disjunta i conjunta
o commemoratius recreen l'atmosfera sagrada i benèfica dels temps	mítics	—època del "somni", diuen els australians—, els protagonistes dels
el present al passat, i totes dues actituds són equivalents: dels herois	mítics	, se'n pot dir veritablement que retornen, car tota llur realitat rau en
i ofereixen el mitjà de conciliar la individuació empírica i la confusió	mítica	. Hom sap que els xuringa són objectes de pedra o de fusta, de forma
a la durada. Els xuringa són els testimonis palpables del període	mític	: aquell alxeringa que, si ells no hi fossin, encara es podria concebre,
de les divisions practicades per l'historiador. Fins i tot si la història	mítica	és falsa, no per això deixa d'exhibir, a l'estat pur i en la forma més
Als meus ulls el paisatge s'espiritualitza. Em trobo dins d'una aura	mítica	, en ple món de somni i de fantasia. És la puixança de la poesia que
airosa, amb quelcom d'èpic i graciós, com una antiga cerimònia o festa	mítica	, potser perquè era la més nova per a mi, fill d'una terra eixuta on no

Pàgina 1 (de 22)

50 següents