Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

també amb xerrics-xerracs, i alguns en comptes de xerrics-xerracs duien	maces	de fusta i mataven jueus per les parets i per terra i per damunt d'una
Paraules mal escoltades; Ofici de tenebres; furor de combregants amb la	maça	als dits i la il·lusió als ulls d'esberlar cranis de jueus. Per sobre de
"colteyll poc, taylant" i no gaire gran (§ 42). La	maça	simbolitza, per a Ramon Llull, la "forsa de coratge", ja que
de coure". Als inventaris d'aquests castells (1289) la	maça	apareix molt sovint: "tres maçes de ferre", al de Montsó;
amb capmall, calces de ferro, capell de ferro, escut, llança, dues	maces	i dues espases. Això ens dóna una molt clara i completa idea de
una espasa cenyida a la cintura, a l'esquerra, i una altra i les dues	maces	penjant dels arçons del cavall, i que en la mà dreta duia la llança, amb
l'adversari sense mèrit militar per part de l'oponent: llança emplomada,	maça	amb agulló o plegadissa. Elements màgics: armes de virtut, pedres
era fàcilment colpit pels peons, els quals, amb armes contundents, com la	maça	, podien trencar els ossos, tot i les calces de malles. Per aquesta raó
l'elm, que és en dues ocasions contundentment colpit per la	maça	, en acció de guerra (cap. 134; IV, pàg. 48, i cap.
són l'espasa, el bordó, l'ascona muntera, el coltell, la brotxa, la	maça	i la llança, descomptant-hi les exclusives de la infanteria i almogàvers
L'infant, a cavall, lluità consecutivament amb la llança, la	maça	i l'espasa, la qual se li trencà quan caigué perquè li mataren el cavall.
Des del moment que l'infant Alfons duia, a més de la llança i de la	maça	, una espasa i un bordó, hem de creure que al costat esquerre portava
"Una misericòrdia ab mànech de ferre granat d'argent". La	maça	, molt freqüent a la crònica de Muntaner, és una de les armes
fos" (cap. 134; IV, pàg. 48). Als inventaris les	maces	solen ésser de Domàs ("quandam maçam de Domàs cum suo manico";
figuren dues de les predilectes de Pere el Gran, l'ascona muntera i la	maça	de coure. Una lletra de Pere el Cerimoniós, signada a Barcelona el
de la llança, que havia acrescut la seva eficàcia, de l'espasa, de la	maça	i de l'atxa, instrument relativament nou contra el qual poc valien les
arnès de cama i de cuixa), l'armament ofensiu (llança, espasa, daga, atxa,	maça	, etc.) i les defenses dels cavalls. Sovint es fa referència a la
157; pàgs. 486 i 490). 75. La	maça	, que hem trobat a la crònica de Desclot (§ 15) i que
El turc Critxí havia avançat, de primer, amb la llança a la mà dreta i la	maça	a l'esquerra: "ladonchs meten mà a les segones armes, ço és la hatxa
de la Resurrecció de Borrassà (fig. 226) subjecta una contundent	maça	; i és molt bella la d'Alfons el Magnànim al seu retrat de l'escola de
No es pot pas dir res de semblant, segons sembla, d'aquesta	maça	tlingit de fusta de cedre que serveix per a matar el peix, que contemplo,
per un moment. Las paraulas del metje l' havían atontida com un cop de	massa	al cap. Mes, aviat, desxondintse altra volta en son pit la confiansa,
la gent. Crits i càntics i colps a les portes. No tots havien pogut haure	maça	. I els qui no l'havien poguda haure, portaven una buscalla o un mànec
cap a Orient, devers les riques costes de Catai. Amb la seva	maça	freda, dura i petrificant, com si la maça fos un
de Catai. Amb la seva maça freda, dura i petrificant, com si la	maça	fos un trident, la Mort colpeix les terres que havien
punt d'honor, veges. Igual com entre vosaltres, grecs! Injúries, cops de	maça	, caps trencats. De nit les dones van córrer i em despertaren xisclant que
capes de tela i aiguacuit i adquireixen una gran consistència. Les	maces	dels macers, i d'altres objectes gairebé totèmics que són emprats a la
que ell tot sol no podria realitzar. Les màscares, per exemple, i les	maces	, un cop surten de les seves mans passen a les d'un pintor que coneix amb
és en el ball dels Macers. Quatre dansaires, proveïts d'unes llargues	maces	que escupen foc per una de les extremitats, fan passades d'un extrem a
dels Pastorets— els observen immòbils. Quan la pólvora entatxonada a les	maces	s'acaba, explota un tro col·locat a l'extrem i el dansaire cau d'esquena
tot ell era de muntanyoles i clots, les bales eren eriçons vius, les	maces	, flamencs vius, i els soldats havien d'ajupir-se i posar-se de quatre
un vedell tendre en rebre al mig del front, lligat de potes, el cop de	maça	de gràcia.) —Sànchez! Que em cau el Sànchez... —Perquè el feies
canons, que no n'hi havia, però sí al poder dels cavalls i dels cops de	maça	. Que ja és molt. A l'escriptura com a preservatiu de l'esoterisme
en Bau i els dos pirates, amb les eines al coll, pics, destrals i	masses	. En Bau caminava, mirant si trobava alguna cova o esboranc que tingués
el terrabastall dels fasos que armarien una dotzena de nois amb	maces	picant al llarg de dos taulons, ajeguts al capdavall de tot, que així
com xafat i resumit —com un ninot que hagués rebut un enorme cop de	maça	sobre la gorra de xarol i hagués quedat comprimit. Dins de la llum
de petroli amb un tall de ferro; el petit comerç posava en venda unes	maces	ad hoc per a picar sobre qualsevol cosa; hom podia comprar també
que vaig veure abans de restar esvaït, talment com mort, sota el cop de	massa	... El corregidor semblava molt contrariat per aquella escena. Ell hauria
peces defectuoses (trencades probablement per la "picoleta", o petita	maça	amb què es prova la sonoritat dels exemplars després de llur cuita)
lliçó, lluç, maç "manoll" (però mas "masia"),	maça	"classe de martell" (però massa "pasta" o "excés"),
cançó, vençut, força, començar, esquinçar, encalçar, capçal, plaça,	maça	(arma, eina), peça, veça (planta), puça, trigança, prometença,
teles precioses, arques, armes diverses, com sagetes amb dos carcaixs,	maces	i llances, guarniments i selles de cavall, testeres, estreps. No hi manca
més treballadors! Mai, mai, en podrà haver un altra que els parione. Les	maces	de les agrames, les colpejaven damunt les grames com si foren màquines.
males noves, se'l sobtava amb una revelació, seca i dura com un cop de	maça	, d'un lloguer exorbitant, amb perill d'estabornir-lo. Per atzar s'avenien
decidida a grimpar més cada dia, va sentir que tot-d'una rebia un cop de	maça	al mig del cervell. Es va adonar que en aquell instant un fet
amb paraules, perquè quedaren atordits com si haguessin rebut un cop de	maça	. Donya Emília deixà de comparèixer al menjador, i de la meva cambra, que
gegants i els fuets que fan petar les mulaguites i els diables amb les	maces	, a les places principals i davant de les cases d'autoritats i regidors;
els hérois de la festa... Are, les dugues parelles, portant les	maçes	amb fuets, passen d'una banda a l'altre, creuant per entre mig d'ells
estant, vaig tenir la impressió que brandava l'auricular com si fos una	maça	i que m'assestava un cop al crani: era la notícia del suïcidi. Em vaig
el fumen allá. El que donació en vida faça, que li xapen el cap en una	maça	. El que té un burret y el ven, éll s' entén. El que la acèrta, la

Pàgina 1 (de 7)

50 següents