×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb maça |
Freqüència total: 337 |
CTILC1 |
també amb xerrics-xerracs, i alguns en comptes de xerrics-xerracs duien | maces | de fusta i mataven jueus per les parets i per terra i per damunt d'una | Paraules mal escoltades; Ofici de tenebres; furor de combregants amb la | maça | als dits i la il·lusió als ulls d'esberlar cranis de jueus. Per sobre de | "colteyll poc, taylant" i no gaire gran (§ 42). La | maça | simbolitza, per a Ramon Llull, la "forsa de coratge", ja que | de coure". Als inventaris d'aquests castells (1289) la | maça | apareix molt sovint: "tres maçes de ferre", al de Montsó; | amb capmall, calces de ferro, capell de ferro, escut, llança, dues | maces | i dues espases. Això ens dóna una molt clara i completa idea de | una espasa cenyida a la cintura, a l'esquerra, i una altra i les dues | maces | penjant dels arçons del cavall, i que en la mà dreta duia la llança, amb | l'adversari sense mèrit militar per part de l'oponent: llança emplomada, | maça | amb agulló o plegadissa. Elements màgics: armes de virtut, pedres | era fàcilment colpit pels peons, els quals, amb armes contundents, com la | maça | , podien trencar els ossos, tot i les calces de malles. Per aquesta raó | l'elm, que és en dues ocasions contundentment colpit per la | maça | , en acció de guerra (cap. 134; IV, pàg. 48, i cap. | són l'espasa, el bordó, l'ascona muntera, el coltell, la brotxa, la | maça | i la llança, descomptant-hi les exclusives de la infanteria i almogàvers | L'infant, a cavall, lluità consecutivament amb la llança, la | maça | i l'espasa, la qual se li trencà quan caigué perquè li mataren el cavall. | Des del moment que l'infant Alfons duia, a més de la llança i de la | maça | , una espasa i un bordó, hem de creure que al costat esquerre portava | "Una misericòrdia ab mànech de ferre granat d'argent". La | maça | , molt freqüent a la crònica de Muntaner, és una de les armes | fos" (cap. 134; IV, pàg. 48). Als inventaris les | maces | solen ésser de Domàs ("quandam maçam de Domàs cum suo manico"; | figuren dues de les predilectes de Pere el Gran, l'ascona muntera i la | maça | de coure. Una lletra de Pere el Cerimoniós, signada a Barcelona el | de la llança, que havia acrescut la seva eficàcia, de l'espasa, de la | maça | i de l'atxa, instrument relativament nou contra el qual poc valien les | arnès de cama i de cuixa), l'armament ofensiu (llança, espasa, daga, atxa, | maça | , etc.) i les defenses dels cavalls. Sovint es fa referència a la | 157; pàgs. 486 i 490). 75. La | maça | , que hem trobat a la crònica de Desclot (§ 15) i que | El turc Critxí havia avançat, de primer, amb la llança a la mà dreta i la | maça | a l'esquerra: "ladonchs meten mà a les segones armes, ço és la hatxa | de la Resurrecció de Borrassà (fig. 226) subjecta una contundent | maça | ; i és molt bella la d'Alfons el Magnànim al seu retrat de l'escola de | No es pot pas dir res de semblant, segons sembla, d'aquesta | maça | tlingit de fusta de cedre que serveix per a matar el peix, que contemplo, | per un moment. Las paraulas del metje l' havían atontida com un cop de | massa | al cap. Mes, aviat, desxondintse altra volta en son pit la confiansa, | la gent. Crits i càntics i colps a les portes. No tots havien pogut haure | maça | . I els qui no l'havien poguda haure, portaven una buscalla o un mànec | cap a Orient, devers les riques costes de Catai. Amb la seva | maça | freda, dura i petrificant, com si la maça fos un | de Catai. Amb la seva maça freda, dura i petrificant, com si la | maça | fos un trident, la Mort colpeix les terres que havien | punt d'honor, veges. Igual com entre vosaltres, grecs! Injúries, cops de | maça | , caps trencats. De nit les dones van córrer i em despertaren xisclant que | capes de tela i aiguacuit i adquireixen una gran consistència. Les | maces | dels macers, i d'altres objectes gairebé totèmics que són emprats a la | que ell tot sol no podria realitzar. Les màscares, per exemple, i les | maces | , un cop surten de les seves mans passen a les d'un pintor que coneix amb | és en el ball dels Macers. Quatre dansaires, proveïts d'unes llargues | maces | que escupen foc per una de les extremitats, fan passades d'un extrem a | dels Pastorets— els observen immòbils. Quan la pólvora entatxonada a les | maces | s'acaba, explota un tro col·locat a l'extrem i el dansaire cau d'esquena | tot ell era de muntanyoles i clots, les bales eren eriçons vius, les | maces | , flamencs vius, i els soldats havien d'ajupir-se i posar-se de quatre | un vedell tendre en rebre al mig del front, lligat de potes, el cop de | maça | de gràcia.) —Sànchez! Que em cau el Sànchez... —Perquè el feies | canons, que no n'hi havia, però sí al poder dels cavalls i dels cops de | maça | . Que ja és molt. A l'escriptura com a preservatiu de l'esoterisme | en Bau i els dos pirates, amb les eines al coll, pics, destrals i | masses | . En Bau caminava, mirant si trobava alguna cova o esboranc que tingués | el terrabastall dels fasos que armarien una dotzena de nois amb | maces | picant al llarg de dos taulons, ajeguts al capdavall de tot, que així | com xafat i resumit —com un ninot que hagués rebut un enorme cop de | maça | sobre la gorra de xarol i hagués quedat comprimit. Dins de la llum | de petroli amb un tall de ferro; el petit comerç posava en venda unes | maces | ad hoc per a picar sobre qualsevol cosa; hom podia comprar també | que vaig veure abans de restar esvaït, talment com mort, sota el cop de | massa | ... El corregidor semblava molt contrariat per aquella escena. Ell hauria | peces defectuoses (trencades probablement per la "picoleta", o petita | maça | amb què es prova la sonoritat dels exemplars després de llur cuita) | lliçó, lluç, maç "manoll" (però mas "masia"), | maça | "classe de martell" (però massa "pasta" o "excés"), | cançó, vençut, força, començar, esquinçar, encalçar, capçal, plaça, | maça | (arma, eina), peça, veça (planta), puça, trigança, prometença, | teles precioses, arques, armes diverses, com sagetes amb dos carcaixs, | maces | i llances, guarniments i selles de cavall, testeres, estreps. No hi manca | més treballadors! Mai, mai, en podrà haver un altra que els parione. Les | maces | de les agrames, les colpejaven damunt les grames com si foren màquines. | males noves, se'l sobtava amb una revelació, seca i dura com un cop de | maça | , d'un lloguer exorbitant, amb perill d'estabornir-lo. Per atzar s'avenien | decidida a grimpar més cada dia, va sentir que tot-d'una rebia un cop de | maça | al mig del cervell. Es va adonar que en aquell instant un fet | amb paraules, perquè quedaren atordits com si haguessin rebut un cop de | maça | . Donya Emília deixà de comparèixer al menjador, i de la meva cambra, que | gegants i els fuets que fan petar les mulaguites i els diables amb les | maces | , a les places principals i davant de les cases d'autoritats i regidors; | els hérois de la festa... Are, les dugues parelles, portant les | maçes | amb fuets, passen d'una banda a l'altre, creuant per entre mig d'ells | estant, vaig tenir la impressió que brandava l'auricular com si fos una | maça | i que m'assestava un cop al crani: era la notícia del suïcidi. Em vaig | el fumen allá. El que donació en vida faça, que li xapen el cap en una | maça | . El que té un burret y el ven, éll s' entén. El que la acèrta, la |
|