Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en els arbres el feia pensar en el so d'ossos de no sabia quina dansa	macabra	que s'estigués desenvolupant sobre la ciutat, com si un seguici sinistre
espetecs, com blasfèmies, com un so d'ossos de no se sap quina dansa	macabra	que creués veloçment sobre la ciutat; es senten veus, rialles,
pagat. Si després això queda desmentit per la realitat, i si l'aspecte	macabre	de la conflagració s'hi sobreposa, l'entusiasme i el seu rastre
prou inofensiu. De tant en tant, els periòdics ens han informat de casos	macabres	, perpetrats pels indígenes de les selves i dels deserts: actes de
—. És més fàcil d'esborrar si ha de servir per a algú altre. —Somriu—.	Macabre	, oi? —Cal avesar-s'hi —reconeix ell, també somrient. —Ja està,
Serà com un espectre sense vida ni pena. Com la foto	macabra	d'una Gueule Cassée, que orna un aparador
amb quatre fotos, en diversos moments de la caiguda— i tots els detalls	macabres	que volten el fet. I ja és molt, però encara no és tot. Les fotos són
rudament empastifada amb tots els oiosos i repulsius emblemes a què la	macabra	superstició dels monges ha donat naixença. Figures de dimonis amb aires
tota la llàstima y totes les sorpreses qu'aquella toilette	macabra	'ns anava causant. A la fi, ella acomiadà les criades, els altres ens vem
i de vivor de marrec cirabotes. No és, particularment tractat, un ocell	macabre	. Es veu ben clar que per a viure alegre no li calen guerres ni
castanyers a punt de brotar. Ara és /La tornada dels drapaires\,	macabra	visió del treball humà en una de ses fases més degradants i miserables...
capitanejats pel cantor dels mars misteriosos i de les aparicions	macabres	, per aquest Franz Stuk, representat en l'actual Exposició de Belles Arts
les pedres i les voltes que el foc no va fer caure. La destrucció èpica i	macabra	de Ripoll, Poblet i Santes Creus, on la part més ignorant del poble
la seva sang roja de sutzura i calenta d'hipocresia! Quins somnieigs tan	macabres	i fatídics sofria en Vadoret en aquelles fugides per les muntanyes que
acabava de donar amb les seves ombres immòbils un aspecte més tètric i	macabre	a aquelles despulles encarcarades per la nevada i la mort. En Vadoret
privava d'acostar-se i tocar-lo. Encara s'estremia de sentir-se la fredor	macabra	de la mà que volia escanyar-lo. I s'esgarrifà de pensar que el seu
d'un escriptor que vol demostrar les seves aptituds per a les escenes	macabres	. /La Margarideta\, en canvi, malgrat el seu mateix esperit
tracte dels malalts. De tard en tard havien de presenciar una desfilada	macabra	, quan es tractava del traspàs d'alguna personalitat grossa de l'Hospital.
dreta del Col·legi de Cirurgia, que donava al corralet, perquè la visió	macabre	d'una altíssima paret formada amb cranis i ossos de mort els recordava
de veus, coordinació instrumental i el soroll de boixets de la dansa	macabra	, no sabríem fer-lo. Que cada malalt gemegui en el seu llit, que els
execucions capitals en públic, i els esquarteraments i les exhibicions	macabres	del pitjor gust, sense que perdessin l'humor ni la gana. Potser
mort, per donar fe del càstig, mitjançant la seva exhibició. L'exposició	macabra	dels cadàvers esquarterats als portals i en els carners emplaçats en els
les forques i suprimits els esquarteraments i les exhibicions	macabres	en els portals i en els carrers, les processons dels sentenciats, talment
fetor del munt de cossos corruptes exposats a l'aire lliure. L'espectacle	macabre	era prou horrible per a esborronar el més despreocupat. A la claror
de la Mar, però tingué el mateix acabament, amb l'afegitó d'una escena	macabra	de gran estil. La Junta d'Obra del Pi estava disposada a pledejar,
ascètiques de renunciació i d'anihilament ni les al·lucinacions	macabres	, si bé ho voreja, en canvi implica una mena de fetitxisme casolà i una
i àdhuc l'assistència a les representacions teatrals d'obres d'argument	macabre	, s'adeien molt bé amb la significació de la solemnitat. A la tarda del
y serás lo que soy", i, finalment, en la llarga teoria dels símbols	macabres	, cridava l'atenció general aquell congregant rígid que caminava
prendre el pols d'Anna Maria, Innocenci cregué veure la grapa d'un animal	macabre	. Va limitar-se a comptar les pulsacions i a una auscultació sumària.
llunyana. Vallclara no havia pogut suportar mai la tenebrosa pompa	macabra	dels enterraments. El seu noble sentit de la bellesa i de la vida li feia
ni esperar el canvi. Estava literalment amprada. Després de la	Macabra	Transformació del seu marit, a Annàsia, un sol pensament la
la fúnebre feina. El dibuix —un dels millors apunts de Ramon Casas— és	macabre	, tètric, però sembla immers en el sopor tardoral més delicat i fi. Fa
—Com si diguéssim una porqueria. —No hi ha més que porqueria: obscè i	macabre	. Escolta, Lluís, ¿et penses que vas néixer d'una altra manera que tothom?
porqueria, com tothom? Ja ets prou gran. L'entrada obscena, la sortida	macabra	. Creu-me, val la pena de llançar un gargall ben espès i amb tota la fúria
trinxera; afortunadament estava intacta. Et participo que trobo molt més	macabra	la dentadura postissa d'en Picó que les mòmies del monestir. Aquestes
saber quina cara feia la naixença. L'entrada i la sortida. L'obscè i el	macabre	. La cara i la creu de la mateixa medalla. Si no entens això, no has entès
, res! ¿I aquesta idea de posar-les com si es casessin? L'Obscè i el	Macabre	: l'associació dels dos misteris salta als ulls; existeix a aquest
és del misteri, d'estendre de nou aquell vel amb què s'ha de cobrir el	Macabre	—com si fos Obscè. Davant del batalló i del poble ("coram exercitu
de cadàvers; ets de les poques persones amb qui es pot parlar d'això. El	macabre	està interdit de la conversa. Com l'obscè. El principi i la fi:
debò. Perquè de debò fa més por encara que l'obscè i que el	macabre	. Amb tu puc parlar d'aquestes coses; ets de les poquíssimes persones
l'associació d'aquestes dues coses: nit de nuvis i mort, l'obscè i el	macabre	... Sembla, doncs, que la idea del casori in extremis hauria hagut de
pobre alferes mutilat! Al capdavall, la història de sempre: l'obscè i el	macabre	. Aquesta mutilació ens ve de lluny, qui sap si és un ritual de la
digna de la nostra època! Si et digués que aquelles bodes	macabres	del convent me les vas inspirar tu... Tu i la Trini, evidentment. ¿O em
. Es produí un silenci —i tu el vas tallar: "Venim de l'obscè i anem al	macabre	". De moment no vaig comprendre a què et referies; em semblava un
un crim traspassar a altres aquesta vida que no pot acabar més que en	macabre	—; i aquest pensament em feia molt de mal. Sí, Juli, la teva frase em
semblà que a aquell tronc, a aquell pal irritant, a aquell pal obscè i	macabre	li naixia un altre pal transversal, un pal per agafar-s'hi! "Alguna cosa
tres substantius pels tres adjectius insultants que poden aplicar-se'ls;	macabre	-obscè-estúpid... —L'obscè i el macabre —digué la Trini maquinalment; li
que poden aplicar-se'ls; macabre-obscè-estúpid... —L'obscè i el	macabre	—digué la Trini maquinalment; li venia a la memòria una conversa, ja
siguin, s'obsessionin pel mateix. —Li diré que aquesta equivalència obscè-	macabre	me la va fer comprendre en Soleràs. —¿També a vostè li havia parlat
perquè sí: recordi que és el secret de la vida-mort, de l'obscè-	macabre	... —Partir-se aquest secret... però ¿partir-se'l amb qui? —Oh,

Pàgina 1 (de 6)

50 següents