Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la neu de no haver-li tocat el sol ni l'aire durant anys. És una figura	macilenta	, quieta, com de marbre, que no mou l'esguard ni fa un sol gest en
La porta forana era oberta i vaig veure el carrer atapeït d'una gentada	macilent	i resadora, que repetia de baix en baix: /Miserere, miserere
de Correus, vaig reparar que altres processons, no menys tristes i	macilentes	, venien del carrer de Ciutadans i dels quatre cantons del de la Cort
en què acabava de desenllitar-se, en passar prop d'ell i en veure'l tan	macil·lent	, li tocà la barba amb la punta dels dits, mentre li deia: —No és pas res
formal un gos d'aigües, vell i pelat i que segueix constantment un home	macilent	que de vegades em sembla que camina a les palpentes. Els dies de vent, el
amb una veu greu. Les paraules tenien un deix untuós de sensualitat	macilenta	i trèmula i produïen al menjador una atmosfera de desig colonial i
l'infermera. Era una dona vella, amb aquell color comprès entre el groc	macilent	i el morat, que tenen sovint les dones d'edat, grassonetes. Havia passat
per la vella Girona. En Rahola s'animava. Perdia el seu aire una mica	macilent	que tenia a baix, aixecava el cap, que li pesa, prenia vivacitat. Anàvem
poc a poc de les cabines amb uns posats esbalaïts i unes cares tristes i	macilentes	. La badia de Palma Al confí de l'orient, allà on la nit i el dia es van
Però en dir això, Tristany s'adonà que el seu amic li esguardava la calba	macilenta	i prematura, el rostre congoixós, la dura tivantor dels contorns de la
al flanc i la bacina al cap. Però no el Quixot a la faisó castellana,	macilent	i espigat, muntant un rossí magre i cantellut, sinó el Quixot a la
sever i dur amb ell mateix, seriós i malvist dels altres, demacrat,	macil·lent	, malaltís, lleganyós, aclaparat per la vellesa i amb els cabells blancs
Un home estrany! Deu tenir una cinquantena d'anys, és alt, ple de carns,	macilent	, rosat de cara, d'ulls blavissos. Escàs de pèl, porta, al cap, un plafó
sé pas si es pot imaginar una cosa més trista, pobra, freda, esqueixada,	macilenta	, exsangüe, tronada, crua, cruel, inapetent, que un d'aquests antres
ja tenen l'aigua al coll i els ocells nocturns volen en l'aire espesseït,	macilent	, somort. A l'Empordà, la tardor no té pas l'aire bàquic i sensual que té
tia de Montras de la branca de l'àvia Marieta. Era un home alt, pàl·lid,	macilent	, apagat, metòdic, precís, que semblava enraonar amb temor, el tipus
se sentia el tuf de les clavegueres seques. En un cafè ombrejat, pansit i	macilent	de sota les voltes em digué que faria publicar al "Diari de Girona", un
l'Onyar. Es veu una esquifida coloraina lumínica sobre l'aigua grassa i	macilenta	: un riell d'or fos, de color de mel. Sobre un pont més llunyà crepita un
de la costa de ponent, flairava l'oratge que arribava al seu rostre	macilent	, i li semblava que respirava tots els records de les seves gestes de
enamorava el seu pare, que tan orgullós n'estava. Rosa, en veure'l tan	macilent	, no parava de dir al seu marit: —Mira, Vadó: estic tota alarmada! El noi
indiferència en què estaven submergits feia dies, davant del posat menys	macilent	del noi gran. Enlluernats amb les pesqueres i les enormes guanyades que
cruent, lent, calent, dolent, valent, corpulent, feculent, fraudulent,	macilent	, pulverulent, purulent, somnolent, suculent, violent, virulent. Els
per les pluges—, la capella del Sant Crist amb la llàntia de claror	macilent	, tot tenia un aspecte tètric i sinistre. Quan fou tapada la paret de
que constituia que una criatura es decandís i esdevingués trista i	macilent	, sense gana ni alè, les mares tenien un remei de poc cost i cap
durant aquelles tardes que Bru baixava a l'Antre de l'humorisme,	macilent	i atuït. Hauria jurat que es tractava d'alguna fetilleria, d'actes
de la cuina era gairebé fosca; l'altra part tenia una claror blanca i	macilenta	. Molls i gèlids com anàvem, el foc ens semblà una benedicció: l'olor de
Casellas fou un home alt, tirant a gras, ample, d'aspecte espès, una mica	macilent	, greixós, descuidat, amb un bigoti caigut i cremat i un barret negre
Estava més pàl·lid que de costum i el color bru de la seva pell tenia un	macilent	to d'oliva. Els seus ulls semblaven no mirar res ni ningú. La meva
a la ciutat fluvial de Tuxpan. En arribar-hi, una multitud suada, lenta,	macilenta	, ens esperava i omplia els carrers estrets de tal manera que a penes si
escenari de les novel·les d'Henry James, ha estat desertat; és un paratge	macilent	, molt fi, extremament agradable, però ha estat desertat. ¿I què serà de
fou bandejat en absolut i en terme breu. No hi havia opció; entre la llum	macilenta	, que necessitava tanta cura per a mantenir-la, i els nous invents, tothom
com no, els noctàmbuls feien bé de no refiar-se'n, com tampoc de la llum	macilenta	de les llànties enceses davant les capelletes de veïnat, ni de la dels
i els fanals de reverber que, malgrat llur multiplicació, feien una llum	macilenta	, foren substituïts per magnífics aparells de bronze, d'aram o de llautó,
trucaven a la porta. Els agutzils d'aleshores acostumaven a ser vells i	macilents	i duien un uniforme que els donava el caràcter d'acadèmics pobres. El meu
d'ou que he conegut en ma vida. El seu rostre, afaitadíssim, recordava el	macilent	perfil del cardenal Alidosi, vull dir el famós cardenal pintat per Rafael
resulten eloqüents. Fins els mateixos gemecs, l'esguard i l'actitud	macilent	d'una bestiola que sofreix commouen moltes persones que, sentint-la o
i malgrat això, està sempre per la seva condició ordinària, flac i	macil·lent	. I això, per què? Perquè no remuga. El mateix esdevé doncs, a molts
de gestos impertinents, que tenien la bona virtut d'enverinar la sang	macilenta	de la nostra família. V L'àvia Margalida tenia el cap torbat i
fornicacions. Mentre el botxí anava aplicant les tortures sobre la carn	macilenta	de qualsevol desgraciat, ell no perdia cap detall ni un, i els ulls li
de vinya i de secà, per entendre'ns, en comparació al francès, gras,	macilent	, dolcenc i trist. Però els francesos ens guanyen en el condicionament i
A diferència de la plenitud medieval, ara només se salva de l'empobrida i	macilent	economia catalana, la indústria. A partir del 1570 s'entra en
tornará á tenir vida propia lo dia que conreém lo terreno en que viu per	macilenta	y trista qu' avuy per avuy sia la vida. L' art mudejar permeterá y donará
engreixar-se les persones primes Si et trobes feble, llegidor; prim i	macilent	, i no aconsegueixes augmentar el teu pes ni adquirir forces per molt que
y de quitxalla que estava fent els seus comentaris, mentres la campana	macilenta	anava pujant magestuosa, pero ab un aire que casi no's podía endevinar si
á la vora, casi als umbrals de la miseria, reflejant en les sehues cares	masilentes	y contragudes per la desesperasió, tots els fatals síntomes que puga
séu, quatre ó cinch infants que per lo espellissats que van, y p' es coló	macilent	de sa séua cara, porêu comprendre es mal estat en qu' estan. Si los
de la claror que em fas; ets tu, no pas la tarda	macilenta	, qui m'il·lumina el pas. ¿Et són més tristes unes coloraines
errant! Sou un bàlsam d'oli i menta que a la nafra	macilenta	aplica el bon caminant. Us veig davallar a ma vora
era un orgue de pous, i, en cada pou, un nàufrag. Llum	macilenta	, angoixes, rels vives de dolor i la por per mordassa.
del sèu cor. L' Anton, si ho hem de dir, encara qu' estava mòlt callat y	macilent	, mès aviat hauria volgut que seguissin los consells del rectò y que com

Pàgina 1 (de 2)

50 següents