DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
macip M 103 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb macip Freqüència total:  103 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

xineses i regat copiosíssimament per la suor de l'esquena d'uns quants macips polinesis, amb flors a l'orella i amb uns barrets de palla de
moviments fugaços de revolta. Així en 1502: bastava un grup de "macips de menestrals", arterament instigat, perquè esclatés l'avalot. Les
convidats. La corpulència d'En Serradell els acovardia. A semblança dels macips a qui espera una feina imprevista i dura, menjaven en silenci,
només toca el llit amb la punta de les seves sabates rosses. Els llòbrecs macips claven la darrera pitrada. Ressona un va... oooup! victoriós, grinyolen
I un cop en terra, ella, la càrrega, no es mou pas, és precís que els macips del carril l'agafin i la pugin al vagó. I ve que després de totes
i tópa per tot i per axò tots riuen d'ell; és axís mateix aquell macip, de qu'ens parla en Renan, que necessita un tutor que administri els
va provar el corredor descobert amb els seus carretons, crits de macips, i la remor que hi sortia regularment de les minerves i les màquines
era Emporió, el tresorer inescrutable, que duia sempre per una cadena un macip tallat de mans i de llengua, amb el feix de les claus. Hi era Cornell,
Entre aquella mar d'acer, suraven només el tresorer Emporió, amb el seu macip, i Gonelí, el mestre de ball. Els altres s'havien esmunyit, sabent-se
a escampar la bona nova per les masies de la serra, populoses de gallards macips com una gran ciutat dispersa. A punta de matí, passats set dies, Jaquim
com la d'En Jofre el Pilós. Tortosa Amb quatre esgarrapades uns ginyosos macips de Benissanet aparien una tramada feta amb bigues de pi lligades amb
coberta la testa amb un casc que per cimera tenia un dragó alat. Tres macips li duien les corones dels seus reialmes, però en l'escut que li cobria la
atenció tan generalitzada. A mitja tarda, arribà el compare Xon amb dos macips que duien una caixa de fusta amb donya Xabela a dins. L'Apol·linar, que
primera obra gràfica, Xebo tingué darrera d'ell admiradors; de primer, un macip que contemplava el dibuix amb embadocament i després dos peons de la via
Algú li digué: —És la mare de tots. Va tombar el cap i es trobà amb el macip, que creuava el pas a nivell dues a tres vegades cada dia. Xebo va
dues a tres vegades cada dia. Xebo va replicar: —Només és una noia... El macip es tragué respectuosament el barret i el féu girar amb les mans. Mig
no tot era planer en l'art de Xebo. Tenia un crític tenaç, implacable: el macip admirador de la noia de la flor, una de les primeres obres. Creuava cada
el barri d'una significació molt més alta que la que podia atribuir-se al macip, el mortificava que aquest no es retés a la fama que li era generalment
opinió. Després de reflexionar, confegint penosament les paraules, el macip digué: —Mai no faràs res com la imatge aquella. Vas cometre un pecat
contaminades. Com ocorria de vegades en alguna gent del baix poble, el macip parlava poc i sentenciosament usant paraules el significat de les quals
uns quants dies, el guardaagulles es repetia amb insistència que el macip no era ningú, que potser la seva actitud era motivada per l'enveja que
molt humana, volgué enfrontar-se al seu problema en el terreny que el macip li plantejava: començà a dibuixar una donzella rígida i pulcra, amb un
absorts durant una llarga estona. L'endemà, a mig matí, es presentà el macip, l'opinió del qual era la més important per a Xebo. L'home tingué una
vidre gruixut davant del dibuix, assegurant-lo amb uns cargols sòlids. El macip que havia empès Xebo a la seva dissort actual el va rebre amb aquestes
al costat del semàfor". Després, formulà el pensament en veu alta i el macip li respongué: —No ho provis pas! No series digne del do que se t'ha
pintaria la Donzella, tal no com se la podria imaginar mai el macip. La gent només s'atreviria a contemplar-la de genolls, i Xebo s'agenollà
amb la canya, beates amb el rosari, capellans amb el breviari, macips amb el carretó, camàlics amb la corda, dones de plaça amb la ferum,
s'esgargamellava cridant, demanant auxili. I va anar acudint gent: macips de l'estació, pescadors, veïns de tots estaments, dones, mainada... —Què
de paraula s'escriu generalment p; exemples: cap, cep, macip, glop, cup "recipient", camp, serp, colp, Calp, Asp, etc..
el potollar de l'ase algerià que tira el carret, les discussions dels macips i potser el soroll dels baguls i maletes descarregats una mica
descobrir aquella galana companyia de joves, ell que fa: —On van aquests macips, tan carregats? —On vols que anem, gegant? Només provem de traginar
cap, però, dels que buscaven; ni en el vestíbul, entre els grups de macips esperant feina, ni a les cues de les taquilles, ni sota el rellotge de
tanta impudícia, exploten amb tant d'esclat, que no resulten feridores. Macips carregats, parelles que s'abracen, infants que ploren, velletes que
en eixir del temple, i encara s' entretenia al fer el sacristá o els macips el soroll ab les claus anunciador de que s' anava a tancar la pòrta,
Eulàlia de la Seu, els penons i les banderes dels gremis de serrallers i macips de ribera, la creu capitular, 214 devots amb atxes, una munió de
Amb els anys que fa que és necessari mobilitzar un gran equip de macips, cordes, corrons, ternals, etc., només que sigui d'un lloc a l'altre del
el pis pugui ésser visitat. 7a· L'arrendatari deixarà passar els macips de les conductores, sempre que aquests ho necessitin, per a posar la
A fi de paraula escriurem /p\. Eixemples: cap, rap, macip, camp, cup (recipient). Excepcions: 1a· darrere consonant en
més vell que el mateix text. ¿No és veritat, Mestre Ramon, que per a un macip de vint anys, com jo comptava aleshores, no està malament? Aquell mateix
entre el proletariat rural de moriscos sense drets, contra els mestres i macips cristians arrecerats pels privilegis gremials i municipals. Tal
encara més inquiet si, com en Martí, hagués vist acostar-se uns quants macips de color fosc i mirada dura. És cert que s'acostaven com si no acabessin
un altre de vermellós. Tots dos van sortir a camí al missioner. Els macips dels bastons feien lloc, els músics van rompre en una tonada de grinyols
d'organització corporativa del poble valencià treballador. Els metres i macips, tots proveïts de ciris, duien l'anda del seu patró titular i la bandera
amb l'anda de Sant Bartomeu. 12o· Els forners, en què els macips del gremi duien una danseta d'arquets, i els mestres la comparsa del
Mare de Déu de la Mercé. 13o· Els talladors (o carnissers), els macips amb l'anda de Sant Vicent Ferrer, i els mestres amb la de la Mare de Déu
Els armers, amb l'anda de Sant Martí. 20o· Els soguers, els macips amb l'anda de Sant Joan Baptista, i els mestres amb la de la Mare de Déu
per Tarín Juaneda). 22o· Els fusters, gremi en què els macips duien l'anda del Jesuset, i els mestres la de Sant Josep. 23o·
dels traginers de mar, dels joves de mestres de cases i molers, dels macips de ribera, dels daguers, dels garbelladors, dels mariners, dels barquers,
i enfrontament entre els mestres paraires, d'una part, i els prohoms macips paraires de València, de part altre, amb motiu del senyal posat en el
posat en el penó o bandera que el rei acabava d'atorgar als dits prohoms macips. Els mestres adduien que els prohoms macips no podien portar aquell penó

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »