×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb macip |
Freqüència total: 103 |
CTILC1 |
xineses i regat copiosíssimament per la suor de l'esquena d'uns quants | macips | polinesis, amb flors a l'orella i amb uns barrets de palla de | moviments fugaços de revolta. Així en 1502: bastava un grup de " | macips | de menestrals", arterament instigat, perquè esclatés l'avalot. Les | convidats. La corpulència d'En Serradell els acovardia. A semblança dels | macips | a qui espera una feina imprevista i dura, menjaven en silenci, | només toca el llit amb la punta de les seves sabates rosses. Els llòbrecs | macips | claven la darrera pitrada. Ressona un va... oooup! victoriós, grinyolen | I un cop en terra, ella, la càrrega, no es mou pas, és precís que els | macips | del carril l'agafin i la pugin al vagó. I ve que després de totes | i tópa per tot i per axò tots riuen d'ell; és axís mateix aquell | macip | , de qu'ens parla en Renan, que necessita un tutor que administri els | va provar el corredor descobert amb els seus carretons, crits de | macips | , i la remor que hi sortia regularment de les minerves i les màquines | era Emporió, el tresorer inescrutable, que duia sempre per una cadena un | macip | tallat de mans i de llengua, amb el feix de les claus. Hi era Cornell, | Entre aquella mar d'acer, suraven només el tresorer Emporió, amb el seu | macip | , i Gonelí, el mestre de ball. Els altres s'havien esmunyit, sabent-se | a escampar la bona nova per les masies de la serra, populoses de gallards | macips | com una gran ciutat dispersa. A punta de matí, passats set dies, Jaquim | com la d'En Jofre el Pilós. Tortosa Amb quatre esgarrapades uns ginyosos | macips | de Benissanet aparien una tramada feta amb bigues de pi lligades amb | coberta la testa amb un casc que per cimera tenia un dragó alat. Tres | macips | li duien les corones dels seus reialmes, però en l'escut que li cobria la | atenció tan generalitzada. A mitja tarda, arribà el compare Xon amb dos | macips | que duien una caixa de fusta amb donya Xabela a dins. L'Apol·linar, que | primera obra gràfica, Xebo tingué darrera d'ell admiradors; de primer, un | macip | que contemplava el dibuix amb embadocament i després dos peons de la via | Algú li digué: —És la mare de tots. Va tombar el cap i es trobà amb el | macip | , que creuava el pas a nivell dues a tres vegades cada dia. Xebo va | dues a tres vegades cada dia. Xebo va replicar: —Només és una noia... El | macip | es tragué respectuosament el barret i el féu girar amb les mans. Mig | no tot era planer en l'art de Xebo. Tenia un crític tenaç, implacable: el | macip | admirador de la noia de la flor, una de les primeres obres. Creuava cada | el barri d'una significació molt més alta que la que podia atribuir-se al | macip | , el mortificava que aquest no es retés a la fama que li era generalment | opinió. Després de reflexionar, confegint penosament les paraules, el | macip | digué: —Mai no faràs res com la imatge aquella. Vas cometre un pecat | contaminades. Com ocorria de vegades en alguna gent del baix poble, el | macip | parlava poc i sentenciosament usant paraules el significat de les quals | uns quants dies, el guardaagulles es repetia amb insistència que el | macip | no era ningú, que potser la seva actitud era motivada per l'enveja que | molt humana, volgué enfrontar-se al seu problema en el terreny que el | macip | li plantejava: començà a dibuixar una donzella rígida i pulcra, amb un | absorts durant una llarga estona. L'endemà, a mig matí, es presentà el | macip | , l'opinió del qual era la més important per a Xebo. L'home tingué una | vidre gruixut davant del dibuix, assegurant-lo amb uns cargols sòlids. El | macip | que havia empès Xebo a la seva dissort actual el va rebre amb aquestes | al costat del semàfor". Després, formulà el pensament en veu alta i el | macip | li respongué: —No ho provis pas! No series digne del do que se t'ha | pintaria la Donzella, tal no com se la podria imaginar mai el | macip | . La gent només s'atreviria a contemplar-la de genolls, i Xebo s'agenollà | amb la canya, beates amb el rosari, capellans amb el breviari, | macips | amb el carretó, camàlics amb la corda, dones de plaça amb la ferum, | s'esgargamellava cridant, demanant auxili. I va anar acudint gent: | macips | de l'estació, pescadors, veïns de tots estaments, dones, mainada... —Què | de paraula s'escriu generalment p; exemples: cap, cep, | macip | , glop, cup "recipient", camp, serp, colp, Calp, Asp, etc.. | el potollar de l'ase algerià que tira el carret, les discussions dels | macips | i potser el soroll dels baguls i maletes descarregats una mica | descobrir aquella galana companyia de joves, ell que fa: —On van aquests | macips | , tan carregats? —On vols que anem, gegant? Només provem de traginar | cap, però, dels que buscaven; ni en el vestíbul, entre els grups de | macips | esperant feina, ni a les cues de les taquilles, ni sota el rellotge de | tanta impudícia, exploten amb tant d'esclat, que no resulten feridores. | Macips | carregats, parelles que s'abracen, infants que ploren, velletes que | en eixir del temple, i encara s' entretenia al fer el sacristá o els | macips | el soroll ab les claus anunciador de que s' anava a tancar la pòrta, | Eulàlia de la Seu, els penons i les banderes dels gremis de serrallers i | macips | de ribera, la creu capitular, 214 devots amb atxes, una munió de | Amb els anys que fa que és necessari mobilitzar un gran equip de | macips | , cordes, corrons, ternals, etc., només que sigui d'un lloc a l'altre del | el pis pugui ésser visitat. 7a· L'arrendatari deixarà passar els | macips | de les conductores, sempre que aquests ho necessitin, per a posar la | A fi de paraula escriurem /p\. Eixemples: cap, rap, | macip | , camp, cup (recipient). Excepcions: 1a· darrere consonant en | més vell que el mateix text. ¿No és veritat, Mestre Ramon, que per a un | macip | de vint anys, com jo comptava aleshores, no està malament? Aquell mateix | entre el proletariat rural de moriscos sense drets, contra els mestres i | macips | cristians arrecerats pels privilegis gremials i municipals. Tal | encara més inquiet si, com en Martí, hagués vist acostar-se uns quants | macips | de color fosc i mirada dura. És cert que s'acostaven com si no acabessin | un altre de vermellós. Tots dos van sortir a camí al missioner. Els | macips | dels bastons feien lloc, els músics van rompre en una tonada de grinyols | d'organització corporativa del poble valencià treballador. Els metres i | macips | , tots proveïts de ciris, duien l'anda del seu patró titular i la bandera | amb l'anda de Sant Bartomeu. 12o· Els forners, en què els | macips | del gremi duien una danseta d'arquets, i els mestres la comparsa del | Mare de Déu de la Mercé. 13o· Els talladors (o carnissers), els | macips | amb l'anda de Sant Vicent Ferrer, i els mestres amb la de la Mare de Déu | Els armers, amb l'anda de Sant Martí. 20o· Els soguers, els | macips | amb l'anda de Sant Joan Baptista, i els mestres amb la de la Mare de Déu | per Tarín Juaneda). 22o· Els fusters, gremi en què els | macips | duien l'anda del Jesuset, i els mestres la de Sant Josep. 23o· | dels traginers de mar, dels joves de mestres de cases i molers, dels | macips | de ribera, dels daguers, dels garbelladors, dels mariners, dels barquers, | i enfrontament entre els mestres paraires, d'una part, i els prohoms | macips | paraires de València, de part altre, amb motiu del senyal posat en el | posat en el penó o bandera que el rei acabava d'atorgar als dits prohoms | macips | . Els mestres adduien que els prohoms macips no podien portar aquell penó |
|