×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb magí |
Freqüència total: 281 |
CTILC1 |
| teu despotisme d'amo? [(Júlia s'aixeca indignada.)] Treu-t'ho del | magí | . Primer em tiraria al mar! Víctor. [(Exasperant-se.)] | | á donya Mercé. —De poch me moro jo ara meteix. —Peró per qué tens aquest | magí | ... ¿quín motiu tenías pera creure que s' havía mort en Ramonet? Cóm | | L' Alfredo, qu' estaba molt cap-ficat, com si 'n portés alguna en lo | magi | , va senyalar lo plat y la cadira de l' Esparver, y digué: —Voldría | | a fer la trucada, i si alguna vegada el fum de la taverna li entelava el | magí | no es pot dir que era mal home. Una nit, havent sopat, En Martí diu a les | | del sant en aquest món, i menys encara els pensaments que li acudien al | magí | . El cert és que a desgrat de sa poca ventura no estalviava el temps ni la | | i en general del moviment del cos a la novel·la. Ho penso encara. El meu | magí | barrina sobre com funciona el cos en la comunicació, sobre com pensen els | | mai no el pots donar per mort. Al bell mig d'aquest meu discurs em ve al | magí | una pregunta que sempre porto damunt. El meu coneixement del món, què és | | en situacions religioses. Doncs bé, els mots que tot seguit ens vénen al | magí | són: "creure", "esperar", "pregar", "imprecar", "blasfemar | | de ser l'inventor de la sopa d'all, és perquè (encara) no li ha passat pel | magí | la idea d'un plat tan saborós. De totes maneres, és sobretot a París, | | la línia, el punt, no són objectes sinó idees pures improvisades en el | magí | per aquesta cosa recòndita. Però al costat d'aquestes idees pures, n'hi | | —tant mateix ja són coses de tota una altra mena, i que no m'entren al | magí | ." No li fou pas permès d'acabar tranquil·lament el seu discurs. Al nom | | decisiva, d'un home que té els seus plans clarament definits en son | magí | i que està acostumat a comandar: —Capità Burns: especialitzeu els | | caure negligentment de la seva ploma, evidentment sense que retornés son | magí | a aquell indret. Poc es pensava la càrrega de tràgic averany que duia! | | em semblà que convindria d'heure'n alguns mentre tenia aquesta fretura al | magí | . Calia només que donar el tomb a la cantonada: no necessitava, doncs, el | | més camí racional que aquest. —Sí, ja ho sé; però aleshores tenia al | magí | que em calia petjar terra ferma, i anar al banc i retirar-ne una | | i entretingueu-vos un moment. Enllestiré un detall de la casa que tinc al | magí | , i després aniré a la seva cambra. Sens dubte la convenceré que es deixi | | tan amable que suggeríssiu una arma? Potser n'hauríeu tinguda una al | magí | tota l'estona? Son posat s'il·luminà, i digué amb llestesa: —Oh! Sens | | demanar-li aleshores que ell mateix suggerís una distància, perquè el meu | magí | anava esdevenint feble i confós pels esforços que jo li havia imposat. | | segons els dictats de vostre millor judici. Cal que tingueu sempre al | magí | que deveu a vostres excel·lents pares vostre menjar, i vostre bonic | | restar desarmat: una espurna del bon sentit d'altre temps, en mig del seu | magí | tèrbol, el va fer adonar de la seva obra, i, deixant-se caure a l'escon | | a aquell indret en què es parla de la bruixa, que no podia copsar el seu | magí | , i aleshores digué que l'home i la dona que havien estat tan amables amb | | boirina, que omplia la nau del temple. Ella no hi havia aturat mai el seu | magí | , però —sense dir-s'ho— sentia que els seus dins eren plens d'un clap d' | | catifa. Donya Ramona no tenia esma del temps, quan la dèria li tornava al | magí | . El seu cor, com el rellotge, bategava amb un pols tan seguit que adormia | | mare, ara, que ja han passat tres mesos, voldria aturar-ho tot en el seu | magí | , i que cap altre pensament en torbés la imatge. Per això en furgar-li | | de la seva voluntat vacil·lava com volent trobar el seu nord. Pel | magí | de les dues germanes, una mena de vent imperceptible també ha fet remoure | | Hi ha matins que la claror i el feinejar se li ho esborren del | magí | , clapa de color que s'esvaneix. Després, amb la soletat del vespre li | | orgull inexplicable, s'havia fet a viure sol. En aquesta soletat, el seu | magí | havia filat lentament tot un món de falses imatges, d'esperances | | dona esdentegada. En tant que ho fa, cap altra cosa no se li mou dins el | magí | i reposa la buidor agafadissa de la seva ànima. Ara s'acosten dos homes | | quin?. Palpa que palpa, no em va costar poc ni gaire de fer entrar al meu | magí | la percepció clara del moble, que estava tocant. Devia ésser la | | no hi toca va posar-se a visurar els transeünts a cua d'ull. I dins el seu | magí | anava fent comentaris de sal i pebre. —Hola! Vet aquí un cavaller ben | | i es fonen d'un plegat com una bombolla de sabó!... Visions, visions d'un | magí | malalt. —Costa de desenganyar-se'n. Talment un hom diria que són una vera | | que l'embadalien i entusiasmaven, i aquestes complicades operacions del | magí | foren les que acabaren per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia. | | i estrident; però, a manera que li va donar voltes i més voltes pel | magí | , l'anà sentint més ardent i embriagadora. No podia estar-se de | | el pagès.— Mes, com torno a casa amb els dubtes, que bullen dintre el meu | magí | ? Si vós, almenys, m'asseguréssiu que la meva muller no m'ha traït i | | sense imatges ni converses? Així, doncs, estava cavilant dins el seu | magí | (tan bé com podia, perquè el dia xafogós l'havia anat posant tota | | Però sortosament, sentí com si una idea salvadora li davallés al | magí | , i esmaperduda, va ficar-se la mà a la butxaca, i en va treure una capseta | | coques a mesura que tocaven a terra, i una brillant idea li vingué al | magí | . —Si em menjo una d'aqueixes coques —va pensar,— és segur que farà | | Ara sempre són les sis. Una idea brillant va acudir-se aleshores al | magí | d'Alícia. —I és per aquesta raó que hi ha parats aquí damunt tants | | convit en llengua catalana, y encara que ni remotament me passás pel | magí | compondre res que fos per tirarhi (aquesta es la paraula | | Era quelcom més que la temença d'un accident allò que li torturava el | magí | i els nervis. El camp visual resultava esquifit per a la gran passió | | del pintor prou espremia el seu cervell i cercava en els recons del seu | magí | una imatgeria apropiada; però no trobava res ni cap fil que el portés | | s'havien cantat les caramelles i la tornada d'aquestes li havia romàs al | magí | , com una obsessió: A taula, al llit, en llevar-se li venia el cant xiroi | | vegada. Apa, comença! Sobtadament, però, una idea lluminosa travessà el | magí | de Tjaden. La seva cara punxeguda, de rata, començà d'aclarir-se | | tu"", deia, baldament no fos gens ni mica coratjosa i ja li passés pel | magí | que estava veient els petits follets, amb llurs gorretes punxegudes, que | | —preguntà ella.— No teniu res a fer: vet-aquí per què us passen pel | magí | aquestes cabòries. Pongueu uns quants ous o apreneu de tirar un rebuf, i | | la seva alegria. Una altra peça de motor del quillat va venir-li al | magí | per agermanar-se amb la seva joia. L'esfera és un cos sense angles | | a gota, per la bocassa àvida d'en Vicentó, sense que la fosquedat del seu | magí | li permetés explicar-se aquella pura delícia. Un exèrcit d'abelles | | en mig d'aquesta rauxa riolera, representant-se-li, de cop i volta, al | magí | la injúria monstruosa que, per a ell i les seves tropes, implicaven les | | veuria mai més. Les imatges dels mal-sons regiraven confosament pel seu | magí | i l'omplenaven de mals averanys... El pensament i el perill era un | | espalmat en tota la meva vida, i poc sabia creure que m'hagués eixit del | magí | ; més aviat semblava eixit del d'algú altre. Com anava dient, Pip, la meva |
|