Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

teu despotisme d'amo? [(Júlia s'aixeca indignada.)] Treu-t'ho del	magí	. Primer em tiraria al mar! Víctor. [(Exasperant-se.)]
á donya Mercé. —De poch me moro jo ara meteix. —Peró per qué tens aquest	magí	... ¿quín motiu tenías pera creure que s' havía mort en Ramonet? Cóm
L' Alfredo, qu' estaba molt cap-ficat, com si 'n portés alguna en lo	magi	, va senyalar lo plat y la cadira de l' Esparver, y digué: —Voldría
a fer la trucada, i si alguna vegada el fum de la taverna li entelava el	magí	no es pot dir que era mal home. Una nit, havent sopat, En Martí diu a les
del sant en aquest món, i menys encara els pensaments que li acudien al	magí	. El cert és que a desgrat de sa poca ventura no estalviava el temps ni la
i en general del moviment del cos a la novel·la. Ho penso encara. El meu	magí	barrina sobre com funciona el cos en la comunicació, sobre com pensen els
mai no el pots donar per mort. Al bell mig d'aquest meu discurs em ve al	magí	una pregunta que sempre porto damunt. El meu coneixement del món, què és
en situacions religioses. Doncs bé, els mots que tot seguit ens vénen al	magí	són: "creure", "esperar", "pregar", "imprecar", "blasfemar
de ser l'inventor de la sopa d'all, és perquè (encara) no li ha passat pel	magí	la idea d'un plat tan saborós. De totes maneres, és sobretot a París,
la línia, el punt, no són objectes sinó idees pures improvisades en el	magí	per aquesta cosa recòndita. Però al costat d'aquestes idees pures, n'hi
—tant mateix ja són coses de tota una altra mena, i que no m'entren al	magí	." No li fou pas permès d'acabar tranquil·lament el seu discurs. Al nom
decisiva, d'un home que té els seus plans clarament definits en son	magí	i que està acostumat a comandar: —Capità Burns: especialitzeu els
caure negligentment de la seva ploma, evidentment sense que retornés son	magí	a aquell indret. Poc es pensava la càrrega de tràgic averany que duia!
em semblà que convindria d'heure'n alguns mentre tenia aquesta fretura al	magí	. Calia només que donar el tomb a la cantonada: no necessitava, doncs, el
més camí racional que aquest. —Sí, ja ho sé; però aleshores tenia al	magí	que em calia petjar terra ferma, i anar al banc i retirar-ne una
i entretingueu-vos un moment. Enllestiré un detall de la casa que tinc al	magí	, i després aniré a la seva cambra. Sens dubte la convenceré que es deixi
tan amable que suggeríssiu una arma? Potser n'hauríeu tinguda una al	magí	tota l'estona? Son posat s'il·luminà, i digué amb llestesa: —Oh! Sens
demanar-li aleshores que ell mateix suggerís una distància, perquè el meu	magí	anava esdevenint feble i confós pels esforços que jo li havia imposat.
segons els dictats de vostre millor judici. Cal que tingueu sempre al	magí	que deveu a vostres excel·lents pares vostre menjar, i vostre bonic
restar desarmat: una espurna del bon sentit d'altre temps, en mig del seu	magí	tèrbol, el va fer adonar de la seva obra, i, deixant-se caure a l'escon
a aquell indret en què es parla de la bruixa, que no podia copsar el seu	magí	, i aleshores digué que l'home i la dona que havien estat tan amables amb
boirina, que omplia la nau del temple. Ella no hi havia aturat mai el seu	magí	, però —sense dir-s'ho— sentia que els seus dins eren plens d'un clap d'
catifa. Donya Ramona no tenia esma del temps, quan la dèria li tornava al	magí	. El seu cor, com el rellotge, bategava amb un pols tan seguit que adormia
mare, ara, que ja han passat tres mesos, voldria aturar-ho tot en el seu	magí	, i que cap altre pensament en torbés la imatge. Per això en furgar-li
de la seva voluntat vacil·lava com volent trobar el seu nord. Pel	magí	de les dues germanes, una mena de vent imperceptible també ha fet remoure
Hi ha matins que la claror i el feinejar se li ho esborren del	magí	, clapa de color que s'esvaneix. Després, amb la soletat del vespre li
orgull inexplicable, s'havia fet a viure sol. En aquesta soletat, el seu	magí	havia filat lentament tot un món de falses imatges, d'esperances
dona esdentegada. En tant que ho fa, cap altra cosa no se li mou dins el	magí	i reposa la buidor agafadissa de la seva ànima. Ara s'acosten dos homes
quin?. Palpa que palpa, no em va costar poc ni gaire de fer entrar al meu	magí	la percepció clara del moble, que estava tocant. Devia ésser la
no hi toca va posar-se a visurar els transeünts a cua d'ull. I dins el seu	magí	anava fent comentaris de sal i pebre. —Hola! Vet aquí un cavaller ben
i es fonen d'un plegat com una bombolla de sabó!... Visions, visions d'un	magí	malalt. —Costa de desenganyar-se'n. Talment un hom diria que són una vera
que l'embadalien i entusiasmaven, i aquestes complicades operacions del	magí	foren les que acabaren per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia.
i estrident; però, a manera que li va donar voltes i més voltes pel	magí	, l'anà sentint més ardent i embriagadora. No podia estar-se de
el pagès.— Mes, com torno a casa amb els dubtes, que bullen dintre el meu	magí	? Si vós, almenys, m'asseguréssiu que la meva muller no m'ha traït i
sense imatges ni converses? Així, doncs, estava cavilant dins el seu	magí	(tan bé com podia, perquè el dia xafogós l'havia anat posant tota
Però sortosament, sentí com si una idea salvadora li davallés al	magí	, i esmaperduda, va ficar-se la mà a la butxaca, i en va treure una capseta
coques a mesura que tocaven a terra, i una brillant idea li vingué al	magí	. —Si em menjo una d'aqueixes coques —va pensar,— és segur que farà
Ara sempre són les sis. Una idea brillant va acudir-se aleshores al	magí	d'Alícia. —I és per aquesta raó que hi ha parats aquí damunt tants
convit en llengua catalana, y encara que ni remotament me passás pel	magí	compondre res que fos per tirarhi (aquesta es la paraula
Era quelcom més que la temença d'un accident allò que li torturava el	magí	i els nervis. El camp visual resultava esquifit per a la gran passió
del pintor prou espremia el seu cervell i cercava en els recons del seu	magí	una imatgeria apropiada; però no trobava res ni cap fil que el portés
s'havien cantat les caramelles i la tornada d'aquestes li havia romàs al	magí	, com una obsessió: A taula, al llit, en llevar-se li venia el cant xiroi
vegada. Apa, comença! Sobtadament, però, una idea lluminosa travessà el	magí	de Tjaden. La seva cara punxeguda, de rata, començà d'aclarir-se
tu"", deia, baldament no fos gens ni mica coratjosa i ja li passés pel	magí	que estava veient els petits follets, amb llurs gorretes punxegudes, que
—preguntà ella.— No teniu res a fer: vet-aquí per què us passen pel	magí	aquestes cabòries. Pongueu uns quants ous o apreneu de tirar un rebuf, i
la seva alegria. Una altra peça de motor del quillat va venir-li al	magí	per agermanar-se amb la seva joia. L'esfera és un cos sense angles
a gota, per la bocassa àvida d'en Vicentó, sense que la fosquedat del seu	magí	li permetés explicar-se aquella pura delícia. Un exèrcit d'abelles
en mig d'aquesta rauxa riolera, representant-se-li, de cop i volta, al	magí	la injúria monstruosa que, per a ell i les seves tropes, implicaven les
veuria mai més. Les imatges dels mal-sons regiraven confosament pel seu	magí	i l'omplenaven de mals averanys... El pensament i el perill era un
espalmat en tota la meva vida, i poc sabia creure que m'hagués eixit del	magí	; més aviat semblava eixit del d'algú altre. Com anava dient, Pip, la meva

Pàgina 1 (de 6)

50 següents