Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
magdalena F 63 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb magdalena Freqüència total:  63 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mica les llepolies. Si convenia, es podien menjar uns pastissets, unes magdalenes o un tros de coc, fets a la casa. Allí s'estava bé, i, sobretot,
sinó tota l'obra de Proust sorgeix d'aquesta tassa de te i del gust d'una magdalena que hom suca a la infusió. Si el quadre de Van Gogh parla, la
i, no podent aguantar l'emoció que la dominava, es posà a plorar com una magdalena. La seva mare sentí els plors. En trobar la porta tancada, s'esverà molt.
convents de monges, particularment els de Jonqueres, de l'Ensenyança, les Magdalenes i les Tereses, es separaven, en llurs monuments, de l'aparatositat
Portal de Santa Madrona; i encara em sobraven dues hores per a sucar una magdalena o un brioche en qualsevol xocolata aristocràtica, i fer una mica l'enze
de les xicres, l'excel·lència dels melindros, dels xurros i de les magdalenes, l'espessor i la densitat de la xocolata i, sobretot, la cortesia i
i s'envien a tovar en es forn, perquè coguen l'endemà dematí. Coca magdalena Per cada ou que hi posis, una unça (33 gr.) de farina, una unça
. S'unta un motlo de saïm i se du a coure en es forn. Coques de ses monges magdalenes, de Palma 9 unces (300 gr.) de retais de panet.
el fenomen que la posa en moviment. El gust d'un pastís —la famosa "magdalena"— li fa pensar en un altre que ell va sucar en el te que li donava la qui
Sant a la parròquia de la Reial, per als petits penitents i per a les magdalenetes. És un text que abunda en detalls curiosos i edificants trets del llibre
lligades amb el místich desposòri ab Jesucrist o a ell destinades, y Magdalènes de qui calrà llençarne sèt mals esperits. Tot axò ha de passar per mans
ha millor barreija que minyonas ab minyons. 5 De las Magdalenas vinch confessat y combregat; m' han donat per
la veritat que sebre un día que el seu fill és un traidor! Jua· Magdalena! Mag· No cridis que la raó no necessita esforços per triomfar.
de banda militar, soldats i mainaderes, i la tassa de te amb la magdalena, i el clavell en el llibre, i la vasa corcada i el
Campanes de mitjanit conventuals, carmelines, magdalenes, caputxines, d'un ressò lleu d'infinit. Juga la lluna amb les
m'ha fet venir les llàgrimes als ulls. Però el que em fa plorar com una magdalena és un saxofon ben trist, sobretot d'una mica lluny i a la vora de la mar.
prou. Domina't una mica com em domino jo, no facis cas a aquest parell de Magdalenes. Quima. Els semblarà que sóc una pobra vella que rapapieja... No
Felissa La senyora no hi veu de contenta! I vós, aquí, com una Magdalena? No pot ésser. A fe que no ho comprenc! I us ve el plorar perquè el
de la boca d' aqueixos. La mestressa no responia, seguint plorant com una Magdalena. —¿Pero que passa, Antonia? torná á preguntarli Mossen March. —¡Nos han
teló apareixen en escena Colasa, Isabel i Ramona, sentaes, fetes unes magdalenes, torcant-se les llágrimes, mocador en ma.)] Ramo· ¡Po popo... pobre
em cantava i el més prioritari era menjar. Baixí al bar. M'atipí amb tres magdalenes i un café doble amb llet entre mirades capcioses del veïnat de la barra,
amb la terra del terra. L'atracador se'm va posar a plorar com una magdalena. I que no hi havia manera de consolar-lo! —Que esteu parat o ho feu per
negra amb els meus xicots! I tot seguit se'm va posar a plorar com una magdalena. Va estar plorant i moquejant qui sap l'estona. I jo que no hi podia fer
una cullera enllardufada i un encenedor. El junkie plorava com una magdalena. Van arribar plegats. El vell Puigcernau s'havia estovat una mica i també
parell de màstecs i el vaig fer pujar, altre cop, al pis. Plorava com una magdalena. Li vaig pegar dos cops més. Per la Mònica. I per mi. No m'agrada que
diferència d'arqueologia sensorial que hi ha entre aquest fricandó i la magdalena enxopada de te o de til·la. A l'obra d'Espriu, diu Maria Aurèlia
capitularment al matí per tractar de l'assumpte de la pasta fullada i les magdalenes) haurien volgut seguir l'exemple de les monges ursulines. Amb les presses
s'havien descuidat de preparar el llevat i no es trobava pasta fullada ni magdalenes per a l'esmorzar en tot Estrasburg. Hi havia una confusió indescriptible
regional del rotatiu. A cuita-corrents Rambo em va servir dues magdalenes i un cafè amb llet, vessant la tassa. Tan atabalat anava que no es va
a França. Jo bevia sense pressa el cafè amb llet, hi sucava un parell de magdalenes ni massa ensucrades ni massa poc. Escoltava a fora la piuladissa dels
Lliga. M'acabava l'esmorzar, Maimònides es menjava golafre unes quantes magdalenes, emporcant les rajoles. Vaig veure que arribava la furgoneta
alhora que cada dos per tres llagrimejava i el nas li rajava com una magdalena. Maria Magdalena dels meus dibuixos evangèlics, amb una bona pitrera que
sant hi faci més que nosaltres Diu que es llevarà tard, i que ens deixarà magdalenes i xocolata al taulell, i que a la nevera hi trobarem cacaolats. Pujo a la
perquè la Sònia deu dormir. Al taulell del bar hi ha, efectivament, magdalenes i xocolata. Jo obro la nevera i en trec un cacaolat. És com si fóssim els
he dit, ella s'ha tancat a la seva habitació, s'ha posat a plorar com una magdalena i no hi ha hagut forma de calmar-la. Per això li demano, amic Ridolfo, que
col bullida i peix fregit. Avui dia, l'olor de col bullida —una mena de magdalena d'estar per casa—, em fa recordar la meva portera, una castellana d'Àvila
tingui confiança en la seva alegria, encara que el senzill gust de la magdalena no sembli contenir lògicament les raons d'aquesta alegria.» (Recordem el
¿S'ha posat a plorar? Missatger. Com una magdalena. Leonato. Amable desbordament de tendresa. No hi ha
dels nusos, excursionisme, elaboració d'aliments (formatge, pastissos, magdalenes, panellets, confitures), fer una castanyada, pujar un pessebre al cim
però d'aleshores ençà el Marfil, el vi d'Alella, ha actuat en mi com la magdalena de Proust, evocant-me amb el seu aroma i el seu gust melós, tebi i
l'antropònim i l'apel·latiu coneix una altra alternativa. Així, la magdalena (amb variants com madalena, maladena, malaena)
aquest pastís (en el cafè amb llet, etc.) i gotejar «plorant com una Magdalena»; jo m'inclinaria més aviat per un manlleu al francès
transfiguració d'intensitat progressiva —recordeu com l'epifania de la magdalena i la tassa de te, a Contra Sainte-Beuve, sorgia d'una
els quals evocarien tota una sèrie de records, el gust d'una petita magdalena o bé la floració sobtada dels arços blancs en un camí campestre? ¿No és,
porta un excel·lent te i unes safates generosament plenes de galetes i magdalenes. Sense deixar de comprovar que tot el que ens ofereixen està boníssim, li
a vegades d'un cert biaix de la llum. I es produeix l'efecte de la magdalena proustiana: tots els desembres ja perduts de la infantesa tornen amb una
dones, l'esguard fix en el pòmul morat que desfigura el rostre del mort, magdalena del llantió davant el patriarca, santa banyada en la densa llum groga de
va dir que la Gertrudis havia tornat sola a casa, diu l'Adelina. Feta una magdalena, qui ho dubtaria, en un intent desesperat de topar-se encara amb el
període polaritzat d'una manera igualment simbòlica on les suggeridores «Magdalenes» —la dona caiguda però capaç de redempció—, «Salomés» i «Anunciacions»
No cal que patim: aviat Tiburce es quedarà embadalit davant de la «Magdalena» de la Davallada de la Creu de Rubens, una nova mediació

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »