DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
magrana AI 5 oc.
magrana F 407 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb magrana Freqüència total:  412 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

madona barroca sota aquell sostre guarnit d'espigues de moresc, color de magrana i de palla, contra el fons ennegrit. 22 setembre. Els
el camp fèrtil de la mandra i del desig, com una fulgurant i cristal·lina magrana els grans de la qual —plens de fosforescència— es barallen en aquests
moment. Ets a una plaça amb cases a mig fer, com magranes badades, que deslliuren granets de cel envidreït. Els vells
la vista á la Toneta, que com avergonyida de l' acció, més roja qu' una magrana, no gosava aixecar lo cap. Regná un moment de silenci tan fondo, que 's
jo! —exclamà la dona, tot passant, sense girar-se. Ell envermellí com una magrana. Volia córrer a demanar-li perdó. Estava desolat. No s'ho sabia acabar.
y 'm faltaren paraulas. Vaig voler fingir serenitat y 'l color de la magrana va sortirme á la cara. Al últim, no podent mes, me vaig posar á plorar.
Una mica després ens va fer portar dues boles de formatge, una panera de magranes, un gerro de panses i figues seques i una garrafa de raki. —Salut de part
el càntir d'aigua fresca. Dels cabirons pengen rastelleres de codonys i magranes i herbes aromàtiques —sàlvia, menta, romaní, sajolida—. Al fons, tres o
tenir temps de veure Zorbàs llançant a terra de la barraca una grossa magrana. Els frescos robins saltaren fins al meu llit, en vaig arreplegar alguns,
seves. Potser, com diu la cançó, ens caldrà tornar quan sigui temps de magranes. "El dimoni Cucarell va néixer en temps de magranes; sa mare en
—de finals del XVIII, potser?— que s'esberla com una magrana en passar l'escotilló, i d'aquí li ve el nom. L'àngel canta mentre va
i les tenebres i cau sobre el temple de la mentida, obrint-lo com una magrana madura, fent-hi entrar la claror fins als peus de les columnes i fent
—taronges i llimoners d'or, i escadussera la ferida sangonent d'una magrana oberta. Vall de terra endins... tocant a mar. El port de Sòller és com
de fusta pintada que figurava el món. Jo he preferit sempre esguardar una magrana. (L'arbre, la brillantor de les fulles, el colorit i l'arquitectura del
del fruit). I he pensat sempre: —La meravella de la creació és una magrana. Déu la crià el primer dia; i el món dels homes i les belleses del món
i les belleses del món dels homes vingueren després com una paròdia de la magrana. Companyies Pregunta la mare: —¿Com es diu aquell altre nen que sempre vé
de les ones. I arreu l'encís dels infants, els ulls rodons i la boca una magrana oberta, i l'ardiment del minyó fet que res no espanta, i el dolç desmai
llavis y'l de la barbeta, aquella dentadura fresca y apretada com una magrana, aquelles orelletes grassones y moníssimes com el peuet, alt d'arcada,
hi ha que són com lliris d'aigua d'una sola fulla, i n'hi ha que són com magranes o com panotxes a punt de desgranar. I La gent empordanesa La
guarnida de llaços. Aquest silenci —de massa ple s'ha rebentat com una magrana— era vermell de dins, com altres silencis hi ha que són d'una grisor
un terme mig entre la de les constel·lacions i la dels grans d'una magrana. Traspuament de llum Un matí de març jo anava en tren per la Riviera. Era
, que no s'esquinci. I al capdavall, al volt de la randa, hi faràs tot de magranes de porpra blava i grana, i verm-carmesí, amb campanetes d'or entremig, a
amb campanetes d'or entremig, a l'entorn: una campaneta d'or i una magrana, una campaneta d'or i una magrana, tot voltant, a la randa jussana del
a l'entorn: una campaneta d'or i una magrana, una campaneta d'or i una magrana, tot voltant, a la randa jussana del mantell. I el revestirà Aaró per
perquè no s'esquincés. I a les franges de baix del mantell hi feren magranes de porpra blava i grana, i de verm-carmesí i bissus retort. I feren
I feren campanetes d'or fi, i posaren les campanetes endemig de les magranes a les vores del mantell, al volt, endemig de les magranes: una campana i
endemig de les magranes a les vores del mantell, al volt, endemig de les magranes: una campana i una magrana, una campana i una magrana. Així feren les
vores del mantell, al volt, endemig de les magranes: una campana i una magrana, una campana i una magrana. Així feren les vores del mantell, al volt,
endemig de les magranes: una campana i una magrana, una campana i una magrana. Així feren les vores del mantell, al volt, per oficiar: tal com Jahvè
llavis, ta boca és un encís! Rera el vel, és ta galta magrana esbadiada; ton coll, torre de David, alçada
ni una d'elles orba; rera el vel, és ta galta magrana esbadiada! Seixanta són les reines, vuitanta les concubines,
et daria beure del vi adobat, del most de les meves magranes. Sa esquerra davall mon cap, sa dreta em doni abraçada! Jo us
turons i les valls properes. Mentrestant el noi s'acontentava en caçar magranes bordes pels marges del mas veí. Un aspre recte, prim d'un cap i corbat i
agradava més que mai de marxar sota el tapaboques, perseguir les magranes, apuntar-les bé, fer-les caure d'una pedrada, collir-les brutes de fang
sabre de general. Però a mesura que s'apropava a l'adolescència, ni les magranes ni les victòries sobre les inofensives herbes grasses decapitades
rodalia i dels forasters, el petit poble amurallat s'esclovellà com una magrana madura i es va estendre per tots quatre costats, la taverna del Gervasi
al segle XVIII, és a dir, fins que la ciutat s'obrí, com una magrana esclovellada, tot al volt de la confluència del Mälaren i la Bàltica. La
rosada i carnosa. Potser de clavells, potser de préssecs, potser de magranes, potser de codonys... —No, senyors; res de tot això —respon en Martí—.
els fa el carretoner; els quioscos dels diaris tots s'esbadellen, com una magrana madura, escampant a la llum una meravella bigarrada que fa olor d'alegria
la rodalia i dels forasters, el petit poble murallat s'esclovellà com una magrana madura, es va estendre per tots quatre costats i la taverna del Gervasi
des de la finestra ampla perquè el sòtil és baix, vaig poder tocar les magranes, encara verdes, dels magraners del corral. Un estol d'escarabats
com el batall d'una campana. O una llauneta de foie gras, una magrana albana, que em feia fer ganyotes, d'agra que era. L'àvia, però, me la
però, me la feia menjar, desgranada dins un plat de postres, perquè les magranes albanes fan venir gana, i "el que has de fer tu és engreixar-te, vejam si
. I diu, senyalant-me a mi: —Ho veus? El magraner ha posat en cada magrana, corona; i quan s'esberlin veuràs que estan replenes de pedres precioses.
i inútils! Tothom del carrer era allí; era una pinya, un raïm, una magrana de curiosos: cotxers amb les xurriaques, carreters amb la tralla,
ni les prunes d'aranyó eriçat de tanta espina. La magrana migpartida no incità ma boca ardida amb sa boca de
sucosa, com si m'haguessin expremut sobre les dents tota la sang d'una magrana; i que m'estrenyia sobre el seu pit amb un moviment convuls que
barrelles, roja, cola, àcids, sals, sofres, alums, salitres, escorxes de magrana i vàries substàncies tintòries, colorants, mordents, i alcalines que la
seques Ceba seca Tòfona Maduixes Albergínia Faves seques Prunes Magranes Api blanc Rave Mel Castanyes tendres Carxofa Bolet de jaç Espàrrecs
de camperol, aquell. La ciutat, per aquella banda, es badava com una magrana massa madura i devorava els terrenys i els sembrats dels voltants. S'hi

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »