Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vell i esparracat, el seu mocador negre tirat damunt la cara, el seu cos	magre	i inclinat i el seu petit farcell a l'espatlla, tots l'haurien presa per
—No crec que les coses hagin canviat gaire... —Jo guanyava un jornal molt	magre	. ¿I què vol vostè que faci un jove estranger a París sense diners a la
de les pedres antigues i dels vegetals presoners... El dinar ha estat	magre	: "pistons" i un tallet de vedella amb uns tallets de patata gairebé
Des de les cinc del matí fins a les deu de la nit, veureu uns homenets	magres	, tristíssims, vestits amb les calces velles d'un contramestre i amb la
era allò que podríem dir-ne la sinceritat polinèsia: dones grasses i	magres	, amb una dotzena de criatures —alguna no passava dels tres mesos—, havien
ni de molt per la gana que gasta. És per això que el porc polinesi és	magre	, no té temps de posar greix, i tot el que li manca de cansalada li sobra
de braços.)] Me'n vaig a fer la llista per demà. És una llista	magra	, saps? Com si collís petxines: una mica de tot, però tot s'assembla. Ara,
disposta —digué la senyora Curt—. No coneix sa peresa. Com que està tan	magra	... Dona Maria Antònia guaità per entre les cortines del llit, però no
mirall d'una consola i es trobà en harmonia amb les circumstàncies, tan	magre	, tan seriós, amb les celles tan juntes. La primera a sospirar fou Remei
algunes de les seves composicions més inspirades". I la poetessa,	magra	i negra com una mula jove, sortia de la clasta de Son Magraner i recitava
també la situació social, que ella deia desdenyar i que la feia estar	magra	com un dragó de tant de desitjar-la. El marquès de Collera, galant amb
mostrador a exhibir un sol diamant) en el centre de la qual apareixia la	magra	composició. Aquests versos, que pareixien no res, eren fruit de penoses
menuda, aficadissa i temorega, quasi un insecte, quasi una cuca. L'altra,	magra	i malgirbada —els seus ulls es negaven a creure-ho— era Aina Cohen. La
gran en tot: senyora i majora. Casada amb un Bearn, un coronel menut i	magre	. Ella en canvi era esplèndida. El director tancà els ulls. La veia
perquè ja en duia trenta anys. Els nervis de la poetessa, cada dia més	magra	i més cuita, estaven un poc alterats. A l'igual que un fènix pessimista,
i artefactes. Salveu la Cristiandat de l'Infern amb balanç	magre	! Oremus... (Resarem un parevostre pels que van
no estava per res, jo vaig cuidar-me'n. Júlia. Hauria anat molt	magre	. En Víctor rai! Rosa. Pobre infantó! Només mancava que
coloms havien fugit i que només en quedava un d'aquells de les llunetes,	magre	com un clau, que sempre tornava... I va dir que sense la guerra ara
agafat en els vellos. Vallcebollera, voltat de feixes	magres	on lleva el blat escàs. Enrunades llosades
feien l'efecte d'unes princeses de barraca de fira excessivament	magres	que les haguessin decapitat i els haguessin clavat un ham a la tràquea. A
els pòmuls se li tornaren d'un verd gris d'herba de cementiri; estava tan	magre	que semblava que d'un moment a l'altre se li havien de desfer tots els
cosa amb la senyora Casulleres. Un dels admiradors era el diputat Renom,	magre	, gris, silenciós. Havia fet subvencionar un recital de dansa que Níobe
de la dama, era un xicot d'uns trenta anys, doctor en medicina,	magre	, trencat de pell i més aviat repulsiu. Tractava les pacients d'una manera
va fer passar de seguida a veure la Clementina, operada de poc, pàl·lida,	magra	i desfeta. Vam parlar de la bondat i del desinterès d'en Riba, i jo li
i si l'hagués subratllat l'expressió d'una personalitat forta, el cos,	magre	i una mica rígid, l'hauria ben pogut suportar. Portava bastó, i altres
la manera com s'ho hauria volgut fer valer. El recordo també ja més gran,	magre	, fosc, amb un caminar encarcarat al qual donava un punt afectat
meva salut. Jo li deia que em trobava bé, però ella insistí que em veia	magre	, sense color, els ulls enfonsats i que tenia una "mena de tosseta". Jo
llibreter de vell? En tenia cosa de quatre-cents, comprats amb els meus	magres	estalvis. La majoria provenien dels Encants, i als Encants havien de
tota la raó per esguardar-me com un petulant, inflat de cabòries tant com	magre	de seny i de coneixements. Potser era una aprensió meva; però jo recordo
al pis, miradetes i desficis amb gran neguit de la seva dona, que era	magra	, no gens apetitosa i trista. Més d'una vegada se m'havia lamentat del
els disbauxats dels suburbis que no s'han acabat de decidir allà, o que,	magres	de butxaca, es resignen a aquella miserable menja d'amor, impossibilitats
en suros. Em sembla que el veig. De mitjana alçada, ben musculat i	magre	, carrat d'espatlles, de cara angulosa, ossuda i bruníssima, amb uns ulls
Les vibracions i els guspireigs de la llum eren una festa. Terres	magres	, primes vora la carretera. Suaus pujols d'oliverets i ametllerets que no
com la veia de Barcelona estant, a través de les meves lectures. Ara, els	magres	camps llaurats, els olivers esmerlits, els ametllers raquítics, els
confitada, ja que allí, tot i ésser al camp i a l'estiu, anàvem molt	magres	de fruita, que a mi m'agrada tant, i allí no se'n collia gaire. De vegades
tenen tipus de català, aquests dos, asseguts dintre l'herba. L'un d'ells,	magre	i llarg de cara, de color d'oliva madura, em fita uns ulls violents,
d'odi. Els dos homes blaus han saltat al mig de la carretera. El	magre	és llarg i prim com un pal. No s'acaba mai. No té ventre. Els pantalons no
Parlem. En efecte, són manyans de Barcelona. Volen fer les veremes. El	magre	és un expulsat d'Espanya per anarquista. Me'l miro amb simpatia. Li faig
sort l'endemà al matí. El nou company està disgustat. Ell i el manyà	magre	es miren amb antipatia. S'han flairat en un instant. Són dues forces
el poble que grogueja allà baix amb el sol ponent. El company el "	magre	" voldria anar-hi, però aquest li ho impedeix. Es veu que el mana com vol.
aquest li ho impedeix. Es veu que el mana com vol. Hi anem, doncs, el "	magre	" i jo. Josep em dóna uns quants cèntims perquè li porti un litre de vi.
hora després tots mengem sota un pi. M'ha agradat d'anar al poble. El "	magre	" m'ha fet comprar una pila de coses. Més de les que jo volia. Aquest
de poble. A França s'hi dorm molt bé. Si has d'estalviar perquè vas	magre	, hi ha les /piaules\ per als /trimards\. Però s'hi
un bocí. Era com pernil. La veta grassa, blanca, brillava amb la llum; el	magre	era rosat, tendre. Feia venir la saliva a la boca. Me'n va donar una
primera vegada m'he adonat que una prostituta també és una dona. Era una	magreta	, prima, pàl·lida, d'un pàl·lid transparent, intel·ligent, nerviós, així
destre. Però té carn! I el bou de la carn no tindrà bravesa, però tindrà	magre	per donar i vendre. La plaça de bous no és altra que aquella quadrada,
per perdre. Eran traballadors y feyners com pochs n' hi hagi. La ballaban	magre	, molt magre, y dispensi la expressió... ¡Ay senyor! quan jo 'm recordo de
Eran traballadors y feyners com pochs n' hi hagi. La ballaban magre, molt	magre	, y dispensi la expressió... ¡Ay senyor! quan jo 'm recordo de las que li
o nosaltres? Si ells legislaven, rai, adéu fàbrica! A base de beneficis	magres	ens descapitalitzaríem en tres dies. El món és com és: manen els uns, i
dos. Cosme s'arrepapà a la butaca. "L'inventari és migrat; el balanç,	magre	. La teva vida, la carregues a pèrdues. I què? Al capdavall tot passa..."

Pàgina 1 (de 26)

50 següents