×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb magre |
Freqüència total: 1284 |
CTILC1 |
vell i esparracat, el seu mocador negre tirat damunt la cara, el seu cos | magre | i inclinat i el seu petit farcell a l'espatlla, tots l'haurien presa per | —No crec que les coses hagin canviat gaire... —Jo guanyava un jornal molt | magre | . ¿I què vol vostè que faci un jove estranger a París sense diners a la | de les pedres antigues i dels vegetals presoners... El dinar ha estat | magre | : "pistons" i un tallet de vedella amb uns tallets de patata gairebé | Des de les cinc del matí fins a les deu de la nit, veureu uns homenets | magres | , tristíssims, vestits amb les calces velles d'un contramestre i amb la | era allò que podríem dir-ne la sinceritat polinèsia: dones grasses i | magres | , amb una dotzena de criatures —alguna no passava dels tres mesos—, havien | ni de molt per la gana que gasta. És per això que el porc polinesi és | magre | , no té temps de posar greix, i tot el que li manca de cansalada li sobra | de braços.)] Me'n vaig a fer la llista per demà. És una llista | magra | , saps? Com si collís petxines: una mica de tot, però tot s'assembla. Ara, | disposta —digué la senyora Curt—. No coneix sa peresa. Com que està tan | magra | ... Dona Maria Antònia guaità per entre les cortines del llit, però no | mirall d'una consola i es trobà en harmonia amb les circumstàncies, tan | magre | , tan seriós, amb les celles tan juntes. La primera a sospirar fou Remei | algunes de les seves composicions més inspirades". I la poetessa, | magra | i negra com una mula jove, sortia de la clasta de Son Magraner i recitava | també la situació social, que ella deia desdenyar i que la feia estar | magra | com un dragó de tant de desitjar-la. El marquès de Collera, galant amb | mostrador a exhibir un sol diamant) en el centre de la qual apareixia la | magra | composició. Aquests versos, que pareixien no res, eren fruit de penoses | menuda, aficadissa i temorega, quasi un insecte, quasi una cuca. L'altra, | magra | i malgirbada —els seus ulls es negaven a creure-ho— era Aina Cohen. La | gran en tot: senyora i majora. Casada amb un Bearn, un coronel menut i | magre | . Ella en canvi era esplèndida. El director tancà els ulls. La veia | perquè ja en duia trenta anys. Els nervis de la poetessa, cada dia més | magra | i més cuita, estaven un poc alterats. A l'igual que un fènix pessimista, | i artefactes. Salveu la Cristiandat de l'Infern amb balanç | magre | ! Oremus... (Resarem un parevostre pels que van | no estava per res, jo vaig cuidar-me'n. Júlia. Hauria anat molt | magre | . En Víctor rai! Rosa. Pobre infantó! Només mancava que | coloms havien fugit i que només en quedava un d'aquells de les llunetes, | magre | com un clau, que sempre tornava... I va dir que sense la guerra ara | agafat en els vellos. Vallcebollera, voltat de feixes | magres | on lleva el blat escàs. Enrunades llosades | feien l'efecte d'unes princeses de barraca de fira excessivament | magres | que les haguessin decapitat i els haguessin clavat un ham a la tràquea. A | els pòmuls se li tornaren d'un verd gris d'herba de cementiri; estava tan | magre | que semblava que d'un moment a l'altre se li havien de desfer tots els | cosa amb la senyora Casulleres. Un dels admiradors era el diputat Renom, | magre | , gris, silenciós. Havia fet subvencionar un recital de dansa que Níobe | de la dama, era un xicot d'uns trenta anys, doctor en medicina, | magre | , trencat de pell i més aviat repulsiu. Tractava les pacients d'una manera | va fer passar de seguida a veure la Clementina, operada de poc, pàl·lida, | magra | i desfeta. Vam parlar de la bondat i del desinterès d'en Riba, i jo li | i si l'hagués subratllat l'expressió d'una personalitat forta, el cos, | magre | i una mica rígid, l'hauria ben pogut suportar. Portava bastó, i altres | la manera com s'ho hauria volgut fer valer. El recordo també ja més gran, | magre | , fosc, amb un caminar encarcarat al qual donava un punt afectat | meva salut. Jo li deia que em trobava bé, però ella insistí que em veia | magre | , sense color, els ulls enfonsats i que tenia una "mena de tosseta". Jo | llibreter de vell? En tenia cosa de quatre-cents, comprats amb els meus | magres | estalvis. La majoria provenien dels Encants, i als Encants havien de | tota la raó per esguardar-me com un petulant, inflat de cabòries tant com | magre | de seny i de coneixements. Potser era una aprensió meva; però jo recordo | al pis, miradetes i desficis amb gran neguit de la seva dona, que era | magra | , no gens apetitosa i trista. Més d'una vegada se m'havia lamentat del | els disbauxats dels suburbis que no s'han acabat de decidir allà, o que, | magres | de butxaca, es resignen a aquella miserable menja d'amor, impossibilitats | en suros. Em sembla que el veig. De mitjana alçada, ben musculat i | magre | , carrat d'espatlles, de cara angulosa, ossuda i bruníssima, amb uns ulls | Les vibracions i els guspireigs de la llum eren una festa. Terres | magres | , primes vora la carretera. Suaus pujols d'oliverets i ametllerets que no | com la veia de Barcelona estant, a través de les meves lectures. Ara, els | magres | camps llaurats, els olivers esmerlits, els ametllers raquítics, els | confitada, ja que allí, tot i ésser al camp i a l'estiu, anàvem molt | magres | de fruita, que a mi m'agrada tant, i allí no se'n collia gaire. De vegades | tenen tipus de català, aquests dos, asseguts dintre l'herba. L'un d'ells, | magre | i llarg de cara, de color d'oliva madura, em fita uns ulls violents, | d'odi. Els dos homes blaus han saltat al mig de la carretera. El | magre | és llarg i prim com un pal. No s'acaba mai. No té ventre. Els pantalons no | Parlem. En efecte, són manyans de Barcelona. Volen fer les veremes. El | magre | és un expulsat d'Espanya per anarquista. Me'l miro amb simpatia. Li faig | sort l'endemà al matí. El nou company està disgustat. Ell i el manyà | magre | es miren amb antipatia. S'han flairat en un instant. Són dues forces | el poble que grogueja allà baix amb el sol ponent. El company el " | magre | " voldria anar-hi, però aquest li ho impedeix. Es veu que el mana com vol. | aquest li ho impedeix. Es veu que el mana com vol. Hi anem, doncs, el " | magre | " i jo. Josep em dóna uns quants cèntims perquè li porti un litre de vi. | hora després tots mengem sota un pi. M'ha agradat d'anar al poble. El " | magre | " m'ha fet comprar una pila de coses. Més de les que jo volia. Aquest | de poble. A França s'hi dorm molt bé. Si has d'estalviar perquè vas | magre | , hi ha les /piaules\ per als /trimards\. Però s'hi | un bocí. Era com pernil. La veta grassa, blanca, brillava amb la llum; el | magre | era rosat, tendre. Feia venir la saliva a la boca. Me'n va donar una | primera vegada m'he adonat que una prostituta també és una dona. Era una | magreta | , prima, pàl·lida, d'un pàl·lid transparent, intel·ligent, nerviós, així | destre. Però té carn! I el bou de la carn no tindrà bravesa, però tindrà | magre | per donar i vendre. La plaça de bous no és altra que aquella quadrada, | per perdre. Eran traballadors y feyners com pochs n' hi hagi. La ballaban | magre | , molt magre, y dispensi la expressió... ¡Ay senyor! quan jo 'm recordo de | Eran traballadors y feyners com pochs n' hi hagi. La ballaban magre, molt | magre | , y dispensi la expressió... ¡Ay senyor! quan jo 'm recordo de las que li | o nosaltres? Si ells legislaven, rai, adéu fàbrica! A base de beneficis | magres | ens descapitalitzaríem en tres dies. El món és com és: manen els uns, i | dos. Cosme s'arrepapà a la butaca. "L'inventari és migrat; el balanç, | magre | . La teva vida, la carregues a pèrdues. I què? Al capdavall tot passa..." |
|